"Tatort" is a classic on German television. First aired in 1970, it still gathers millions of viewers in front of their tv sets more than 40 years later, Sunday after Sunday. You can watch the episode "Glaube, Liebe, Tod" (Faith, love, death) below, with English subtitles.
Gairebé cada diumenge, des de fa dècades, Alemanya enceta el prime time televisiu amb una sèrie... no, què dic una sèrie: un tresor, de lladres i serenus. Després del principal informatiu del vespre, el Tagesschau, a les 20.15h. arriba puntual... "Tatort"! L'ARD, la televisió pública, va començar a emetre la sèrie, cuidadín que no és cap broma, l'any 1970, i a dia d'avui continua sent al Top-5 de programes favorits dels espectadors (23,7% de quota de pantalla va tenir el capítol de diumenge passat).
Quan només feia un any de l'estrena de "Tatort", començava a caminar, a l'altra banda del teló d'acer, una altra sèrie policíaca: "Polizeiruf 110". La caiguda del Mur (1989) i la posterior reunificació (1990) van tenir com a conseqüència la desaparició de la DFF, la tele estatal germano-oriental, però això no va impedir que "Polizeiruf 110" continués el seu recorregut vital. Actualment, totes dues sèries comparteixen dia d'emissió: s'alternen a la parrilla de l'ARD. De tant en tant, "Tatort" descansa diumenge per deixar pas als seus col.legues de l'est.
Ficció+política, que no política-ficció
L'ARD està formada per nou centres regionals. Cadascún d'ells s'encarrega de produir capítols de "Tatort", de manera que hi ha nou comissaris diferents. 11, de fet, perque les televisions públiques d'Àustria (ORF) i la Suïssa de parla alemanya (SF) també produeixen capítols. Això vol dir que una setmana la sèrie té com a escenari Stuttgart, una altra Viena, la següent Hamburg, Berlin, Kiel, ... I cada ciutat té el seu propi comissari, així que els protagonistes van rotant. En funció dels diners que té cada centre regional, aporta més o menys capítols a la sèrie. Efectivament, els alemanys no només es creuen que tenen un Estat federal, sino que apliquen la teoria.
A voltes molt bo, a voltes no tant, si és diumenge i són les 20.15h... toca Tatort!
120, 110, 130?, ...
120, 110, 130?, 110, 80, 100, 110, 60, 120, ... IQ dels nostres polítics? Adivina adivinanza...
Els uns abaixen amb l'argument que es contamina menys i s'eviten accidents; els altres diuen que això és una bestiesa i que quan guanyin revocaran la mesura. Guanyen i la revoquen... a mitges. Aquests mateixos suggereixen que convindria apujar 10 km/h a autopistes i autovies... i pràcticament l'endemà els de més enllà decideixen que té tot el sentit del món rebaixar 10 km/h els límits a TOTES les autopistes i autovies de l'Estat, per estalviar. Es canvien TOTS els senyals de TOTES les autovies i autopistes de l'Estat, per indicar la nova limitació... i tres mesos després tornen a apujar la limitació: l'1 de juliol s'han de tornar a canviar TOTS els senyals de TOTES les autopistes i autovies de l'Estat que a partir d'aquell dia indicaran, com a velocitat màxima permesa, 120 km/h.
N'hi ha per sortir corrents, evidentment amb permís dels radars: mentre uns i altres van jugant amb els diners que tots plegats aportem a les arques públiques, els mateixos imbècils van retallant drets socials, que de diners anem justos. Clic clac, clic, clac, ...
Els uns abaixen amb l'argument que es contamina menys i s'eviten accidents; els altres diuen que això és una bestiesa i que quan guanyin revocaran la mesura. Guanyen i la revoquen... a mitges. Aquests mateixos suggereixen que convindria apujar 10 km/h a autopistes i autovies... i pràcticament l'endemà els de més enllà decideixen que té tot el sentit del món rebaixar 10 km/h els límits a TOTES les autopistes i autovies de l'Estat, per estalviar. Es canvien TOTS els senyals de TOTES les autovies i autopistes de l'Estat, per indicar la nova limitació... i tres mesos després tornen a apujar la limitació: l'1 de juliol s'han de tornar a canviar TOTS els senyals de TOTES les autopistes i autovies de l'Estat que a partir d'aquell dia indicaran, com a velocitat màxima permesa, 120 km/h.
N'hi ha per sortir corrents, evidentment amb permís dels radars: mentre uns i altres van jugant amb els diners que tots plegats aportem a les arques públiques, els mateixos imbècils van retallant drets socials, que de diners anem justos. Clic clac, clic, clac, ...
No pagarem la vostra crisi (ampliació)
Aquesta enquesta d'aquí sota publica avui el 3cat24.cat, i el que hi veig em tranquil.litza una mica. "Al començament estava bé, però aquest moviment ha degenerat", diuen alguns. Per mi, la frase implica haver caigut de quatre potes a la trampa dels qui tenen tot l'interès del món, i més, que la gent deixi de demanar reformes, que la societat no continuï pel camí de les reclamacions, que els "indignats" disposats a sortir al carrer siguin cada cop menys. Bé doncs, malgrat el pes de mitjans com "La Razón", que esborra manifestants a cop de Photoshop (!! Sembla que la premsa castellana s'està especialitzant en el tema...), la majoria de persones que respon a la pregunta d'aquesta enquesta ho té clar: una cosa són les anècdotes, una altra el problema de fons, aquell que els vividors a costa del "sistema" no tenen cap interès ni voluntat de solucionar...
Migdia de diumenge 19.6:
I tant que no som nosaltres, qui l'ha de pagar (bé, de fet ja l'estem pagant però pretendre, encara, que permetem que continuï la sagnia... ja no més! Avui, a les 17h, tothom que pugui, a prendre els carrers de Barcelona. I que quedi ben claret: cornudos, ves, el mal ja està fet, però a sobre apaleados?? Ni en broma.
ps: si algú es passa de la ratlla, que la justícia faci la seva feina. La resta, a seguir concentrats en allò que de debò importa, que és exactament allà on els professionals de la política no volen que mirem!
Mas: "Han traspassat les línies vermelles amb la seva violència clara i descarada"
El Sr. Mas va parlar, ahir. Estava indignat pel que havia passat poques hores abans davant del Parlament, cabrejat en considerar que s'havien traspassat "les línies vermelles". Coincidint amb l'inici del TN Migdia perque pugués ser emesa en directe, el Sr. Mas va voler fer una "declaració institucional", i tots els mitjans "grans", tots, es van apuntar a les consignes dels polítics: des de TV3 fins als diaris, inclosos aquells que, en principi, un imaginaria més sensibles a les protestes ciutadanes, com "El Periódico" (hehe). Com si fossin lloros, tots van repetir (estan repetint) el mateix: la democràcia blablabla les institucions blablabla el respecte a la feina dels parlamentaris i a les urnes blablabla...
I mentrestant jo, un minúscul element d'aquesta constel.lació nostra en què ens movem al so de la música que ens toquen, estic més farcit d'indignació cada dia que passa, d'una indignació que no té color polític, que va per tots, pels d'abans, pels de més abans i també pels d'ara.
El Sr. Mas parlava ahir a migdia, "solemnement", que queda molt institucional, de "línies vermelles". I jo em pregunto quantes "línies vermelles" no han traspassat TOTS els parlamentaris, TOTS els partits polítics, òbviament en major mesura quanta més responsabilitat de govern han tingut. Durant anys he pagat els impostos que m'han dit que havia de pagar, sense poder decidir on calia invertir els meus diners que per això els tenim a ells, els nostres legítims representants, aquests a qui escollim un cop cada 4 anys, que tenen 48 mesos per fer i desfer perque en això consisteix la democràcia: en votar un cop cada quatre anys i no piular, que nosaltres podem votar, en canvi mira tu els cubanus o els nordcoreanus, així que no et queixis.
Mentre jo complia, deia, amb els impostos, ells, amb els meus calers, han estat construïnt vies d'alta velocitat per demostrar que la tenen més llarga que els francesos (objectiu assolit. Això sí, ara no tenim un cèntim, però l'important és que ha quedat clar: nosaltres la tenim més llarga!), han estat construïnt aeroports a cada cantonada; ara en tenim un a Lleida, un altre a Reus, també a Girona, ... naturalment sostinguts amb diners pagats directament de la meva, de les nostres, butxaques. I dic jo, si els del Prat tenen un aeroport, perquè collons els de Mataró han de travessar tot Barcelona per arribar-hi? No fotem, que tirin el Mataró Park a terra i construeixin d'una vegada el Mataró Maresme International (MMI)! A nivell de l'estat podem parlar del famós aeroport de Castelló, aquell que no té permisos perque els avions el puguin utilitzar; o el de Ciudad Real, o de les autovies gratis infrautilitzades a mig Estat però no se t'acudeixi criticar-ne la construcció català insolidari que no tenim dret a tenir autopistes i alta velocitat i si convé també ports, nosaltres?
Aquests a qui escollim un cop cada quatre anys i després fan i desfan ves per això els vam escollir no? ... aquests, dic, són els mateixos que en els últims 40 anys, d'ençà la mort d'aquell a qui no va escollir ningú, han modificat legislatura rere legislatura les lleis d'educació: ara hi ha examens de recuperació al setembre, ara no n'hi ha, ara la religió compta per nota, ara no, ara pots triar entre religió o ètica, ara l'ètica és la cosa aquella de la Ciudadanía, ara uniforme.sí uniforme.no... La mare que els va parir, per això cobren (sou base + dietes + quilometratge + complements de la senyoreta Pepis)?
Podem parlar de "línies vermelles" traspassades, Sr. Mas. És més, n'hem de parlar, ha arribat el moment de posar les cartes sobre la taula i parlar-ne. Amb vostè, amb vostès i els que els han precedit. N'estic fins al capdemunt, de sentir parlar dels "problemes financers de Catalunya", o "d'Espanya", com si "Catalunya" o "Espanya" fossin uns senyors que han malbaratat els seus recursos però... ai caram, qui ha de pagar els plats trencats per les seves males pràctiques sóc jo. Si "Catalunya" o "Espanya" tenen problemes és per culpa de pèssimes gestions, de gestions fetes pensant en interessos partidistes, no en l'interès de la població. Espanya té problemes i les retallades són per nosaltres? A sant de què? No és per això que pago els meus impostos; jo he fet els meus deures, tots aquests anys! A sobre hem de suportar aquest posat de president ofès, que jo anava a treballar tan tranquil i ve-tu aquí que aquests morts de gana m'han obligat a agafar un helicòpter per anar a parlamentar, que avui sí, avui hi havia càmeres i esclar, no serem tan estúpids de fer campana precisament en un dia com avui. Qualsevol altre dia tornarem a la rutina d'un Parlament mig buit, que no s'hi fixarà ningú. I escolti, Sr. Mas, vostè i els seus mitjans comprats parlen de "violència" pel que va passar ahir, però... que no és violència, haver d'encadenar contractes laborals de merda que tenen la mateixa força que el paper mullat, amb sous de 1.000€, i no et queixis no preferiries pas viure en un país comunista, tu, no? No seràs pas comunista, tu, oi? Torna el Maccarthisme! Això no és violència, Sr. Mas, senyors polítics indignats?
A tot això, els mitjans estan mostrant la seva cara més repugnant. Ells i qui els subvencionen saben que molts ciutadans cauran a la trampa: "Els "indignats" ataquen l'essència de la democràcia", vénen a dir. I ja ho tenim: l'epicentre del debat es trasllada del "cal canviar moltes coses, reflexionem i comencem a moure'ns" al "els indignats s'han passat, ja no em representen". Molt bé, polítics/mitjans, ja heu fet la vosta feina. No pocs hi han caigut... però no tothom. Mas i tota la troupe, a Catalunya i a Espanya, es deuen estar descollonant de riure, però compte perque molts no li hem trobat la gràcia a la situació, i qui riu l'últim...
L'opinió que em guardo per mi és la que tinc dels indignats amb els indignats, la dels que han caigut de ple a la trampa parada pels nostres "legítims representants" i els seus diaris, ràdios i teles. A no ser que formis part del circ político-financer, què collons fas besant la mà que t'està escanyant tant com a mi? Que no pagues impostos d'aquests que ara no són bons per garantir una educació pública de qualitat, o una sanitat pública com cal, però sí ho eren per posar-se reposapeus de 10.000€ al cotxe, pensa que el xòfer em condueix cada dia una pila de quilòmetres, quina vida més dura? Que no ho has entès, que a tu t'estan aixecant la camisa com a qualsevol altre? Que t'has begut l'enteniment, tu?
Voldran fer creure que això s'està apagant, però em sembla a mi que s'equivoquen. I molt. Les circumstàncies no els són favorables, i en canvi empenyen molts, cada dia més, a veure la realitat tal com és, no com en Cuní l'impresentable voldria que la veiéssim. Malgrat els incidents jo continuo indignat, esclar que continuo indignat, i continuo pensant que les coses han de canviar de manera radical. Ha de ser Islàndia el nostre mirall?
I mentrestant jo, un minúscul element d'aquesta constel.lació nostra en què ens movem al so de la música que ens toquen, estic més farcit d'indignació cada dia que passa, d'una indignació que no té color polític, que va per tots, pels d'abans, pels de més abans i també pels d'ara.
El Sr. Mas parlava ahir a migdia, "solemnement", que queda molt institucional, de "línies vermelles". I jo em pregunto quantes "línies vermelles" no han traspassat TOTS els parlamentaris, TOTS els partits polítics, òbviament en major mesura quanta més responsabilitat de govern han tingut. Durant anys he pagat els impostos que m'han dit que havia de pagar, sense poder decidir on calia invertir els meus diners que per això els tenim a ells, els nostres legítims representants, aquests a qui escollim un cop cada 4 anys, que tenen 48 mesos per fer i desfer perque en això consisteix la democràcia: en votar un cop cada quatre anys i no piular, que nosaltres podem votar, en canvi mira tu els cubanus o els nordcoreanus, així que no et queixis.Mentre jo complia, deia, amb els impostos, ells, amb els meus calers, han estat construïnt vies d'alta velocitat per demostrar que la tenen més llarga que els francesos (objectiu assolit. Això sí, ara no tenim un cèntim, però l'important és que ha quedat clar: nosaltres la tenim més llarga!), han estat construïnt aeroports a cada cantonada; ara en tenim un a Lleida, un altre a Reus, també a Girona, ... naturalment sostinguts amb diners pagats directament de la meva, de les nostres, butxaques. I dic jo, si els del Prat tenen un aeroport, perquè collons els de Mataró han de travessar tot Barcelona per arribar-hi? No fotem, que tirin el Mataró Park a terra i construeixin d'una vegada el Mataró Maresme International (MMI)! A nivell de l'estat podem parlar del famós aeroport de Castelló, aquell que no té permisos perque els avions el puguin utilitzar; o el de Ciudad Real, o de les autovies gratis infrautilitzades a mig Estat però no se t'acudeixi criticar-ne la construcció català insolidari que no tenim dret a tenir autopistes i alta velocitat i si convé també ports, nosaltres?
Aquests a qui escollim un cop cada quatre anys i després fan i desfan ves per això els vam escollir no? ... aquests, dic, són els mateixos que en els últims 40 anys, d'ençà la mort d'aquell a qui no va escollir ningú, han modificat legislatura rere legislatura les lleis d'educació: ara hi ha examens de recuperació al setembre, ara no n'hi ha, ara la religió compta per nota, ara no, ara pots triar entre religió o ètica, ara l'ètica és la cosa aquella de la Ciudadanía, ara uniforme.sí uniforme.no... La mare que els va parir, per això cobren (sou base + dietes + quilometratge + complements de la senyoreta Pepis)?
Podem parlar de "línies vermelles" traspassades, Sr. Mas. És més, n'hem de parlar, ha arribat el moment de posar les cartes sobre la taula i parlar-ne. Amb vostè, amb vostès i els que els han precedit. N'estic fins al capdemunt, de sentir parlar dels "problemes financers de Catalunya", o "d'Espanya", com si "Catalunya" o "Espanya" fossin uns senyors que han malbaratat els seus recursos però... ai caram, qui ha de pagar els plats trencats per les seves males pràctiques sóc jo. Si "Catalunya" o "Espanya" tenen problemes és per culpa de pèssimes gestions, de gestions fetes pensant en interessos partidistes, no en l'interès de la població. Espanya té problemes i les retallades són per nosaltres? A sant de què? No és per això que pago els meus impostos; jo he fet els meus deures, tots aquests anys! A sobre hem de suportar aquest posat de president ofès, que jo anava a treballar tan tranquil i ve-tu aquí que aquests morts de gana m'han obligat a agafar un helicòpter per anar a parlamentar, que avui sí, avui hi havia càmeres i esclar, no serem tan estúpids de fer campana precisament en un dia com avui. Qualsevol altre dia tornarem a la rutina d'un Parlament mig buit, que no s'hi fixarà ningú. I escolti, Sr. Mas, vostè i els seus mitjans comprats parlen de "violència" pel que va passar ahir, però... que no és violència, haver d'encadenar contractes laborals de merda que tenen la mateixa força que el paper mullat, amb sous de 1.000€, i no et queixis no preferiries pas viure en un país comunista, tu, no? No seràs pas comunista, tu, oi? Torna el Maccarthisme! Això no és violència, Sr. Mas, senyors polítics indignats?
A tot això, els mitjans estan mostrant la seva cara més repugnant. Ells i qui els subvencionen saben que molts ciutadans cauran a la trampa: "Els "indignats" ataquen l'essència de la democràcia", vénen a dir. I ja ho tenim: l'epicentre del debat es trasllada del "cal canviar moltes coses, reflexionem i comencem a moure'ns" al "els indignats s'han passat, ja no em representen". Molt bé, polítics/mitjans, ja heu fet la vosta feina. No pocs hi han caigut... però no tothom. Mas i tota la troupe, a Catalunya i a Espanya, es deuen estar descollonant de riure, però compte perque molts no li hem trobat la gràcia a la situació, i qui riu l'últim...
L'opinió que em guardo per mi és la que tinc dels indignats amb els indignats, la dels que han caigut de ple a la trampa parada pels nostres "legítims representants" i els seus diaris, ràdios i teles. A no ser que formis part del circ político-financer, què collons fas besant la mà que t'està escanyant tant com a mi? Que no pagues impostos d'aquests que ara no són bons per garantir una educació pública de qualitat, o una sanitat pública com cal, però sí ho eren per posar-se reposapeus de 10.000€ al cotxe, pensa que el xòfer em condueix cada dia una pila de quilòmetres, quina vida més dura? Que no ho has entès, que a tu t'estan aixecant la camisa com a qualsevol altre? Que t'has begut l'enteniment, tu?
Voldran fer creure que això s'està apagant, però em sembla a mi que s'equivoquen. I molt. Les circumstàncies no els són favorables, i en canvi empenyen molts, cada dia més, a veure la realitat tal com és, no com en Cuní l'impresentable voldria que la veiéssim. Malgrat els incidents jo continuo indignat, esclar que continuo indignat, i continuo pensant que les coses han de canviar de manera radical. Ha de ser Islàndia el nostre mirall?
Records de cine
These days, I feel more like looking back rather than to the future. I'd better not try to find out why, in any case many images and sounds from the '80 are coming to my mind. Many of them have to do with programmes I used to watch as a child. Until 1984 only two tv stations broadcasted in Catalonia, both in spanish...
Porto dos dies melancòlic, ve-tu aquí. No sé perquè, porto dos dies mirant més enrere que ara i aquí, i no diguem endavant! Res greu. Vaja, no crec que sigui per preocupar-me. Només és que alguna cosa m'ha fet venir al cap persones, fets, imatges i sons de vivències que queden teòricament tan, tan lluny... que em costa de creure que sigui realment així. Per què recordo el temps viscut a Quito com si fos fa quatre dies, quan fa més de vint-i-cinc anys que en vaig tornar? Per quina raó sento com a gairebé actuals escenes que, calendari en mà no hi ha dubte, corresponen a aquells enyorats vuitanta?
Em sembla que el temps no existeix. Crec que és una convenció que utilitzem mentre som en aquesta vida. Com sino podriem endreçar els nostres pensaments? Si tot passés ara i aquí, com ens aclaririem? quin caos! El temps no existeix, no en tinc dubte; quan no siguem aquí se'ns farà evident que la vida és molt més que tic tac tic tac el transcórrer, segon a segon, de les nostres accelerades vides.
Tot va començar divendres a migdia: a Facebook hi vaig penjar un vídeo musical d'una cançó que segurament la immensa majoria de vosaltres recordareu: aquesta (certament, amb uns moviments espasmòdics impossibles). Des d'aquell moment, les mirades enrere no han estat dissimulades, sino constants i, fins i tot, buscades, volgudes.
En aquest continu d'exercicis memorístics, us deixo amb alguns vídeos d'imatges que, segur, vosaltres també teniu en ment. Potser amagades, probablement amagades... M'erro, si suposo que us portaran més d'un, i de dos, somriures als llavis?
en aquells temps hi havia aquestes notícies:
els dissabtes cap a les 16h arribava...
en aquells temps, la pública espanyola emetia publicitat...
de sèries n'hi va haver a cabassos, esclar. Per exemple, aquesta:
i també aquesta:
... o aquesta altra:
i aquesta, la recordeu? m'encantava!
un molt bon programa que originàriament emetia tve, fins que el van finiquitar de la nit al dia, per motius polítics. Llavors es va emetre a Antena 3, un parell d'anys:
si algú no volia temes seriosos, tenia altres opcions, esclar:
a l'estiu, el TD del vespre s'emetia a les 21h (la resta de l'any, a les 20.30h):
els dissabtes al vespre arribava l'anàlisi de l'actualitat:
i en acabat...
després de la pel.li, les últimes notícies del dia:
en aquells temps, la programació no era 24/24h, com avui dia, i quan acabava...
Què? molts somriues? Algun segur que sí (Oscar, tu fijo fijíssim! :) Quines altres sèries o programes dels vuitanta recordeu especialment? Deixeu-los escrits en els comentaris i miraré si en trobo imatges a YouTube!
De tornada a casa...
My friend Elena just reminded me of a song I like a lot! "Way back home" was a 2010 hit by the Australians Bag Raiders. Enjoy it, and in the meantime I will start preparing a post devoted to the very beautiful city of Potsdam, only 40 minutes away from Berlin. Stay tuned!
L'Elena, que va ser companya de feina durant molts anys i amb qui estic feliçment en contacte, m'ha recordat avui un tema que vaig penjar fa unes setmanes en una xarxa social. Dels australians Bag Raiders, "Way back home" va ser un èxit l'any passat. Aviat us parlaré de Potsdam, una històrica i molt bonica ciutat alemanya, desconeguda per a la majoria de visitants de la capital tot i tenir-la a 40 minuts en tren. Avui l'he visitada amb els meus pares, que passen uns dies a la Hauptstadt. Mentre no arriba la "ressenya geogràfica", us deixo amb aquest molt bon tema dels Bag Raiders. Canteu, canteu, que els vostres mals espantareu!
Rain pours down over a city
Night has fallen like a stone
Are you gone or are you with me?
In my heart I'll never know
If I close my eyes I'll see you
Hear your footsteps in the rain
In my dream I'll never find you
but I'll hear you call my name
As I tread through crowds of people
Trying to keep from looking back
Got your sense on something passing
And it sends me off my track
Do I find you will I follow
To forever and a day
I can feel you in the distance
But you seem so far away
What if I just can't find my way back home (ooh)
What about all the things I just don't know (ooh)
Are you gone or are you with me?
In my heart I'll never know
If I close my eyes I'll see you
Hear your footsteps in the rain
In my dream I'll never find you
but I'll hear you call my name
As I tread through crowds of people
Trying to keep from looking back
Got your sense on something passing
And it sends me off my track
Do I find you will I follow
To forever and a day
I can feel you in the distance
But you seem so far away
What if I just can't find my way back home (ooh)
What about all the things I just don't know (ooh)
What if I just can't find my way back home (ooh)
Would you be there to show me where to go (ooh)
Would you be there to show me where to go (ooh)
L'altra Brandenburger Tor, a Potsdam!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)