Palafrugell és a l'Empordà. A l'Empordanet, per ser exactes i justos, i rememorant el cronista Pla, local i global. És la capital oficiosa de la Costa Brava (que algú gosi dir-me una altra cosa!) i una vila per mi molt especial. Si B i B són les meves dues ciutats, "Pala" és la meva vila: fa més de trenta anys que campo per aquestes terres!
En els últims temps, moltes coses han canviat a Palafrugell. Una d'elles ha estat la reconversió de naus industrials en espais per a la cultura. Una antiga fàbrica de suro, al bell mig de la vila, acull des de fa pocs anys una de les seus de la Fundació Vila Casas; l'Espai d'Art Contemporani Can Mario dedica més de 2.000 m² a la seva col.lecció d'escultura. Al davant de l'edifici, presidint la plaça central i, gairebé, tot Palafrugell, el Dipòsit d'Aigua.Construït a començaments del segle XX per abastir d'aigua la fàbrica, en uns temps en què les canalitzacions palafrugellenques no estaven en condicions de garantir-ne la distribució, va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2000. Posteriorment, el dipòsit va ser objecte de rehabilitació i avui dia és la punta de llança, per dir-ho d'alguna manera, del Centre d'interpretació que n'explica la història, del mateix dipòsit i de tota la fàbrica. I d'una part de Palafrugell, de fet.
Aquests dies, aprofitant la meva curta estada empordanenca, que malauradament s'acaba aviat, l'he anada a visitar. Un luxe, aprendre de les explicacions del Centre d'interpretació, i un luxe gaudir d'unes vistes sobre Palafrugell, i bona part de l'Empordanet, que bé valen una visita. Si mai passeu per l'Empordà, atureu-vos a la vila d'en Pla i feu-vos un favor: pugeu els 182 graons del dipòsit; us esperen Palafrugell als peus i, a banda i banda, el Montgrí i la nostra Mediterrània!
