7:15 del matí. Comença un nou dia...

Sense música, sense diàlegs, només... rutina?
Em pregunto quins pensaments i sensacions us provoca.



La intenció era penjar-lo un diumenge al vespre. Em va semblar massa cruel. Sense dubte, millor a les portes del cap de setmana... (en el cas d'Alemanya, de tres dies: dilluns 3 celebrem el Dia de la Unitat).

Stierkampfverbot...

Una d'aquelles paraules que a oïdes alienes resulta impossible (oi?), però que a aquest cronista semiberlinès li sona molt bé. Especialment bé, en aquest cas: Stierkampfverbot vol dir "prohibició de les corridas de toros".

Ahir diumenge, la paraula es podia llegir i escoltar arreu. Al seu costat, un altre mot que m'agrada especialment en la llengua de Goethe: Katalonien. Els comentaris, en mitjans "tradicionals" com en els 2.0, han celebrat majoritàriament la notícia; els menys han lamentat que fossin "motivacions polítiques", a parer seu, les que van portar la majoria de parlamentaris catalans a prohibir les corridas. La raó més íntima que pugui moure cada persona m'és ben igual: no hi haurà més "toros" en una part del món, i així està bé. Cal continuar treballant per superar tot allò que ens posa vermells de vergonya, a Catalunya i a la resta del món; aquest Verbot ha estat una passa en la direcció correcta.

... und Zensur?

No sembla correcte, en canvi, el que ha fet la televisió pública alemanya: ahir al vespre, el programa Tagesthemen, una mena de TN diari que analitza les notícies més destacades de la jornada, va donar en titulars la prohibició de les corridas a Catalunya. Efectivament, una de les peces que va presentar Tom Buhrow, un dels Pellicer teutons, va ser aquesta. De fons, darrera del presentador, la imatge d'un toro ensangonat i un cartell amb la paraula ADÉU!, així, en català i en majúscules.

Sorpresa agradable que posessin Adéu! i encara més sorpresa en constatar que ni el presentador ni la veu en off no es van referir, ni una sola vegada, a "Spanien", com passa habitualment. Van parlar simplement de "Katalonien" (fins a tres cops) i del "Stierkampfverbot". Em vaig dir a mí mateix que avui recuperaria l'emissió, des del seu web, i faria una captura de pantalla de la imatge del presentador davant del toro i la paraula en català, perquè ho veiessiu.

Quina ha estat la sorpresa? El vídeo del Tagesthemen està penjat (aquí: http://www.tagesschau.de/multimedia/sendung/tt3398.html), però la notícia en qüestió... no hi apareix. Sembla broma però no ho és: donen dos titulars, el tercer no surt (el dels toros), i tampoc no hi és la notícia en sí. En el minut 9:50 acaba la informació sobre la fira de l'automòbil de Frankfurt, llavors venia la peça sobre l'Stierkampfverbot. Ras i curt, l'han censurada. A algú no li ha agradat "Katalonien" sense referència a "Spanien"? O aquella paraula catalana, havent preferit tal vegada un "Adiós" o un "Hasta luego"? Sigui quina sigui la raó, l'única certesa és que el vídeo està censurat.

Aquest matí mateix he enviat un mail a la redacció, expressant la meva sorpresa per no haver trobat aquesta informació i demanant la raó per la qual s'ha tallat el vídeo. La resposta, quan la rebi, la penjaré a l'In varietate concordia.

Alaska m'espera! (*actualització*)

To you all out there, have a great weekend accompanied by Alaska (back to the future, so to put it; she was one of the music highlights in all of Spain, back in the eighties)

No miro la vida passar: la visc visquent-la, disfrutant-la i veient-li la gràcia en tota circumstància, fins i tot en les difícils. Em posa les piles despertar cada matí i veure el cel, el sol, els núvols i els ocells, els jardins i totes les coses maques que ens envolten. Ei, però... i les que no són maques? que també n'hi ha, d'aquestes! Doncs a les coses i persones que no són maques no els faig cas, com si no hi fossin, són invisibles; que les bombin, que per això existeixen, hehe...

Com avui és divendres, com comença el cap de setmana, tradicionalment el moment de passar més estones fora de casa o de la feina sense sentir-se especialment culpable, ho celebro amb música i us convido a la festa. En aquesta ocasió la protagonista és una mexicana que m'encanta des de... des de... hmm... des de sempre! L'Alaska va obrir un garitu a Barcelona, als anys vuitanta, que va fer furor: Satanassa, al carrer Aribau. No crec que hi hagi cap barceloní de la meva quinta que no n'hagi sentit a parlar. Ella no hi era sempre, esclar, però el seu esperit sí. Com avui: ella no és aquí, a l'In varietate concordia, però sí hi és la seva música.

A tots, un gran cap de setmana, un cap de setmana... vuitanta!!!

** Trobo normal que els 80 romanguin a la memòria història dels qui vam tenir la sort de viure'ls des de la nostra (post) adolescència; aquella va ser una dècada mooolt especial, i crec que ho va ser especialment a l'Estat Espanyol. Allò que se'n va dir la "Movida"... els que avui teniu 20 anys teniu la joventut, sí, però us vau perdre aquell intens, fantàstic despertar post dictadura; ¡se siente, nospottenirtot! ;-)


L'Assumpta ens recorda, en el seu comentari, això: Alaska/Olvido en estat pur. Bon viatge al passat, i ara sí, molt bon cap de setmana a tots! **









Aquesta, aquesta... quins records, què bonaaa! ...




Pirateria a Berlín

►Original en català, aquí ◄►"Piratería en Berlín" (cast.), aquí ◄►For "Piracy in Berlin", click here

Berlín, 20.9.2011
itineri.de

Les eleccions d'aquest diumenge han portat dos canvis importants a les institucions representatives de Berlín: d'una banda, un dels dos partits de govern a nivell federal, el liberal FDP, ha desaparegut del panorama polític berlinès per obra i gràcia del patètic 1,8% de vots que va rebre. De l'altra, hi accedeix per primer cop el Partit Pirata, fins ara sense presència a cap parlament alemany, regional o federal. Ho fa, a més, amb una força que ni els mateixos pirates no s'esperaven: 15 escons, més dels 11 que tenia, en l'anterior legislatura, l'ara aniquilat FDP.

A la màxima figura política de la ciutat-estat, Klaus Wowereit (SPD), se li obre un horitzó interessant: per mor dels resultats electorals, Wowereit continuarà sent el primer mandatari de Berlín malgrat haver perdut suport. No podrà repetir coalició amb Die Linke, L'Esquerra, amb qui ha governat les últimes dues legislatures, ja que els resultats de tots dos partits no sumen prou escons, però sí podrà, en canvi, triar parella entre dos pretendents: Els Verds de la combativa Renate Künast, i els conservadors (CDU), el partit d'Angela Merkel. Amb qui acabarà governant dependrà dels pactes a què eventualment arribés amb uns i altres. L'opció favorita de Wowereit seria Els Verds, per bé que res no és encara escrit i Künast, crescuda com està després que el seu partit es fes recentment amb el govern regional de la rica Baden-Württemberg, no sortirà barata als socialdemòcrates.

L'impacte de les eleccions berlineses en el govern federal és divers: al soci principal, la CDU de Merkel, li plau com han anat les coses: malgrat no haver guanyat, el seu partit ha retallat distàncies amb el de Wowereit. A més, els conservadors han aconseguit desactivar la coalició SPD-L'Esquerra, que governava des de 2001 (cal recordar que L'Esquerra són els hereus del partit comunista de l'antiga RDA, el "coco" segons els conservadors) i, a més, sobre el paper tenen opcions d'esdevenir ells mateixos socis de govern per a aquesta legislatura. D'alguna manera, Merkel i els seus han vist recompensada la seva posició, a nivell federal, sobre la crisi de l'euro i el paper que ha de jugar Alemanya en el tauler europeu.

L'altre soci en el govern federal, l'FDP, s'ha endut una patacada històrica, com dèiem. No només ha desaparegut del parlament regional de Berlín: en els diversos comicis regionals celebrats enguany a Alemanya, també ha desaparegut dels parlaments d'altres quatre Länder. Tot i ser el tercer partit en representació parlamentària al Bundestag federal, cada dia que passa l'FDP s'atansa més al precipici.

Falten dos anys encara per a les eleccions federals, però el panorama polític a Alemanya continua sent apassionant en el seu dia a dia. Cal seguir atents a l'actualitat!
When our country is going through a tumultuous period, because of the terrible financial crisis and the eternal political and economical problems with Spain, a bit of rythm can help us all overcome the very bad current situation, at least for a while. Each and every one of us can do something to make things diverge to the good direction... but for sure we do definitely need and deserve a break. Enjoy "Over" by GusGus...

... i tingueu un molt bon vespre de dissabte i un estupend diumenge! A Berlín el passarem pendents de la pluja i de les urnes: aquest diumenge els berlinesos, autèntics i adoptius, ens atensem als nostres col.legis electorals per escollir un nou govern per a l'ajuntament de la ciutat. L'actual alcalde, el popular_però_ja_no_tant Klaus Wowereit (SPD), té les de continuar. La sorpresa podria ser l'entrada a l'Abgeordnetenhaus del Partit Pirata. Seria el primer cop que accedeixen a un parlament alemany, ja sigui regional o el federal.

Us deixo amb una excel.lent sessió de dissabte vespre, que a mi m'ho belluga tot: aquí uns amics, aquí GusGus i "Over"; disfruteu!



We have made our mistakes over
We have gone up and down over and over

Once again I have crossed, double-crossed over
I betrayed our trust, knocked it all over

Over, over, over, over

And I wonder why, why we didn't try this time
Didn't even try, try to make things right over

(As we wonder why, why we didn't try, we didn't try this time) Over
(We didn't even try, try to make things right) Make me
(This time) Over

(As we wonder why, why we didn't try, didn't try this time) Make me over
(We didn't even try, try to make things right) Make me
(This time) Over

(As we wonder why, why we didn't try, we didn't try this time)
(We didn't even try, try to make things right) We didn't try
(This time) Over

We're the wind, this will blow, it will blow over
Is the time, the time to mend over?

Maybe we can dive deep into ourselves over
Find the smallest flame, restart the game over

Over, over, make me over, make me over, over

(As we wonder why, why we didn't try, we didn't try this time)
(We didn't even try, try to make things right this time)

(As we wonder why, why we didn't try, we didn't try this time) Over
(We didn't even try, try to make things right) Make me
(This time) Over

(As we wonder why, why we didn't try, didn't try this time) Make me over
(We didn't even try, try to make things right) Make me
(This time) Over

We didn't try over, over, over, over, over

(As we wonder why, why we didn't try, we didn't try this time)
(We didn't even try, try to make things right this time)

Sóc grec, me'n vaig

1.400 grecs s'instal.len mensualment a Alemanya, fugint de la crisi. Ens preguntem quants catalans deuen estar valorant fer el mateix...

1.400 griegos se instalan cada mes en Alemania, huyendo de la crisis. Nos preguntamos cuántos españoles deben estar valorando esta posibilidad... (importante dejar de lado lamentables topicazos typical spanish al inicio del vídeo)

About 1,400 Greeks settle down every month in Germany, as they flee from the crisis. "Nice beaches and blue skies are not enough", says Panagiotis Andrianessis, recently settled in Berlin with wife and 12 y.o. son...

Font/Fuente/Source: Berliner Zeitung
Publicat a/Publicado en/Published in: www.facebook.com/itineri.de

Inmersión burrística

Recibo la nota de prensa de la inauguración en Alemania de la exposición de un pintor catalán, ya fallecido. Gracias. El problema es que la nota, que la envía (ojo al dato) la "Oficina cultural" de la Embajada de España en Berlín, ha cambiado el nombre propio del artista, Joan, por Juán, así, traducido, con tilde y con dos cojones. Mientras tanto, desde España tocando los huevos con la inmersión linguística...


(Para agrandar, clicar en la imagen con el botón derecho)

Pinten bastos

S'ha acabat el bròquil, fine, the end, se acabó lo que se daba. Durant dècades no hem viscut, hem somiat. De sobte ens hem despertat i ens n'adonem, amb un grau més d'horror cada dia que passa, que mentre somiàvem que era possible un món de llibertat, de justícia i d'igualtat, la realitat circulava en direcció radicalment contrària. Només cal passejar avui, aquest dilluns 12 de setembre, per qualsevol mitjà informatiu:


La indignació és general i generalitzada, anem directes al precipici. L'anomenada "gent del carrer" ho veu: ens aixequen la camisa de mala manera. Berlusconi pot follar-se nenes menors d'edat... aaah, ell és primer ministre i té immunitat, què us pensàveu, carallots, que legislariem en contra dels nostres interessos? Comissions, favors entre amics, tu m'autoritzes a construir un hotelet, jo et regalo un cotxet, res, un caprici de 50.000 eurus (que a mi em va regalar un politiquet d'un altre ajuntament, en un trapi que ens vam muntar no fa gaire), ...

La indignació és general i generalitzada, i no n'hi ha per menys. "Grècia no ha fet els deures!", diuen. Els grecs pagaran més impostos. Ara, un de nou creat especialment per a l'ocasió: 4,00 eurus/m² sobre les propietats. Tu, grec "del carrer", que has estat currant anys -quan has tingut feina, esclar-, pagant els teus impostos religiosament perquè sinó et vénen a buscar (tu no ets primer ministre, tu ets un putu grec "del carrer", xaval, o et creies que la immunitat es pot atorgar a tothom, atontat?), ... tu, ara pagaràs extra 4€/m² del pis la hipoteca del qual encara estàs pagant. Home, que no ho veus, que "Grècia" se'n va a pastar fang, sinó?

Canvieu grec per català, espanyol, rus o fins i tot alemany, que també n'hi ha, allà, d'indignats. "Espanya" va malament, fatal. El PP culpa els sociates del desastre, el PSOE apunta contra les polítiques neoliberals que, anys enrere, va impulsar el gran imbècil dels peus d'or. Això sí, l'atur no afecta ni als uns ni als altres. A ells no, ells tenen els seus amics, les seves cosetes per anar fent, i quan no mani l'un se'l nomenarà president de la Comissió per a l'Avaluació de l'Estat de la Nació donada la Crisi (la CAENC), amb un sou vitalici que dobla tot el que tú, grec "del carrer" (ai, no, calla, que ara érem a... Espanya? a Alemanya? ... on érem?) ... tot el que tú guanyaràs en ta puta vida. I a sobre, si tens feina, aguantant un cap imbècil, potser indignat com tú, i amargat, però com sóc el teu cap o calles o et foto al carrer, pringat; en trobaré 50.000 que volen la teva feina, pallús. Calla i menja-me-la, pringat!

Menja i ves pagant impostos, i deixa'ns a nosaltres que decidim què fer-ne, dels teus diners. Mira, per començar muntarem una indústria armamentística que t'hi cagues. Fabricarem tancs amb uns canons que disparen a velocitat ultrasònica, fusells d'assalt (i de contrassalt, perquè clar, si ens ataquen amb el que els venem, bé ens haurem de defensar, no?) Genial, així donarem feina! Calla calla, que estic inspirat i m'estan venint més idees: muntem una fàbrica per fer vies, llavors les estenem per tot l'estat i quan estiguin esteses, posem-hi trens, d'aquests que van tan de pressa que no hi podrà pujar ningú però serà súper guai, tindrem més trens que tot el món mundial junt! Ei, apaga el micro, sobretot... *i tranquil, que de diners per tot això en tenim de sobra, no veus com paguen impostos, aquests gilipolles?*

La indignació és general i generalitzada, anem directes al precipici... i no n'hi ha per menys. No hi ha diners per educar tothom, ni tampoc per curar tots els malalts. Si tens calers, pos mira, t'apanyes una mútua privada i tira milles, però si no en tens doncs no et queixis, cony de queixós, bé que pots agafar el tren aquest que va tan de pressa i visitar Albacete, que és molt bonic (*pst, Pepe, la de Albacete aún aguanta, no?*)

A mi no em fa gràcia.

+


=


Això només passa un cop cada 22 anys, poca broma!
En vida vostra,
10.09.1967

Oops...
10.09.2011
Ara sí ;)

ps: recordeu allò de la 1.TBfC, oi? El pollastre que vam muntar a Berlín una colla de blocaires, el novembre de 2010? La màgia d'aleshores continua, i uns quants dels "berlinesos" s'han empescat una vídeofelicitació que... en fi, no tinc paraules, sou de les millors coses que m'han passat en els últims anys, i ho dic així perquè així ho sento. Moltes, moltíssimes gràcies, berlinesos!! :))

Ja fa dies que dura la broma

Va començar a finals d'agost, ja deu fer uns quinze dies. Volia entrar al gestor de l'In varietate concordia per la via habitual, això és, clicant sobre la B (logo de Blogger), a la part superior esquerra de la pantalla. En fer-ho, aquesta va ser la imatge que es va obrir:


D'aleshores ençà el problema no s'ha solucionat. No m'hi havia trobat mai, no sé si sóc l'únic a qui li passa, tampoc no sé si l'empresa ho arreglarà ni si algú de vosaltres, amables lectors, té idea de com superar aquest problema. Òbviament, al gestor hi acabo entrant -si no, no seria aquí ara, però ho faig per la porta lateral, gairebé d'amagatotis: clico sobre el símbol d'edició d'un dels posts publicats (el llapis que apareix a la part inferior) i accedeixo a les entranyes del blog. Tot i això, si algú sap com arreglar el problema, agrairé molt la informació. Gràcies!

L'infern d'alabastre

This is a review of a book to recommend... although so far published only in Catalan. "L'infern d'alabastre" ("A hell of alabaster"), written by Jordi Santasusagna, takes places within a short period of time in the town of Cardona, some 100 km away from Barcelona...

Infern: m HIST REL [ sovint en pl ] Nom que diverses religions, en
llur estadi primitiu, aplicaven al lloc on sojornaven els morts.
Alabastre: m MINERAL Varietat de guix en forma d'agregat finament
granat, compacte i translúcid.

L'infern és un lloc físic o un estat d'ànim? Cardona, avui tot i que les arrels es perden en la memòria del temps. Una marededéu, l'Església, un procés electoral, corrupció. Algú no hi és tot, algú pateix, algú plora i algú riu, però res no és per sempre, normalment.

M'agraden les històries històriques, les lletres que m'expliquen l'avui des de l'ahir. No m'agrada que juguin amb mi, però m'agraden els jocs. No sóc religiós però m'agraden les esglésies. M'agrada l'infern. Ep, aquest.