La setmana passada, tot el que podia anar malament va anar malament.
Mira-t'ho per la part positiva: et queden set dies menys per morir.
EI, ÉS VERITAT!
És esgarrifós quan funciona.
Mans d'àngel
Arpa, contrabaix, fagot... l'antiga biblioteca de l'ajuntament de Berlín, sala actualment coneguda com a Säulensaal (de les columnes), ha estat avui escenari d'un concert amb molts aplaudiments: sis joves músics de la Societat Filharmònica Madrid Berlín han interpretat diverses peces, entre d'altres de Falla, amb un art que ens ha dut -a mi sense dubte- fins a frondosos jardins tocats amb estanys de reposades aigües. Tot un descans, més que agraït, en aquesta època de lluita constant contra la desesperació provocada pels desgraciats gestors dels nostres diners públics.De la sala estant, finestres enfora, la visió de la nòria que, com cada any durant el període d'Advent, il.lumina el fosc cel capitalí amb giratòries llums. Sota seu, desenes de casetes d'un dels molts mercats nadalencs que, aquests dies, prenen els carrers de la ciutat.
Arpa, contrabaix, fagot... resulta senzill abstreure's de la refotuda realitat quan mans d'àngel toquen com només elles saben fer-ho.
"Crear una crisi econòmica per fer acceptar, com a mal menor, el desmantellament dels serveis públics"
Seguiu, seguiu amb No amb els nostres diners!, l'escrit que precedeix aquest curt post, un aperitiu del que publicaré aviat. Al voltant de la qüestió que ens ocupa (l'agonitzant capitalisme, el tuf de la "democracia que entre todos nos hemos dado", la corrupció generalitzada a les altes esferes polítiques i econòmiques), algú té molt a dir-hi...
No amb els nostres diners!
Els diners públics són de TOTS, volem poder estar permanentment informats d'on inverteixen els polítics-gestors els nostres diners! No pot ser que no n'hi hagi per a l'educació i sí per fer trens que utilitzen 10 persones i aeroports on no aterra cap avió! (però que al polític-gestor de torn li han suposat quantiosos beneficis econòmics en forma de comissions). Transparència amb els diners de tots!
Perquè se'ns estan pixant a la cara, ja n'hi ha prou!
http://www.facebook.com/NoAmbElsNostresDiners?sk=info (si sou a Facebook, podeu fer-vos seguidors de la pàgina; només cal que hi entreu i cliqueu el "M'agrada" a la part superior, al costat del nom)
Enviada al Parlament de Catalunya, dg 27.11.2011 a les 14h.:
Benvolguts,
Voldria saber on es pot consultar, a internet, el sou dels 135 diputats del nostre Parlament. Voldria conèixer aquesta informació, desglossada en "sou base", complements diversos, dietes i, en fi, totes les possibles partides, diputat a diputat. El mateix en el cas de la Presidenta, la Sra. Núria de Gispert.
Imagino que aquesta informació és accessible en algún lloc del web del Parlament, però lamentablement no he sabut trobar-la.
Moltes gràcies,
Penjaré la resposta al Mur d'aquesta pàgina de Facebook de seguida que la rebi.
1.TBfC, 1 any
Un any fa aquest dissabte 26, exactament un any, que començava oficialment la trobada més internacional de totes les trobades que ha projectat la catosfera. Aquella 1. Trobada Blocaire fora de Catalunya havia nascut pels volts de Sant Joan de 2010, i al llarg de cinc mesos, 14 intrèpids es compraven bitllets d'avió, reservaven habitacions d'hotel i aterraven, un divendres de finals de novembre, en una Hauptstadt que els rebia amb una lleugera nevada.
Aquells tres dies van ser màgics per als 15 que hi vam participar. D'aquella feta n'han sortit trobades posteriors, a casa de l'una o l'altra, en un restaurant pels volts del Nadal, a la platja fa encara no tres mesos, ... Aquests últims dies, en algún moment, m'he rellegit alguns dels posts que preparaven aquella trobada. Per a mi, suposo que per a tots els participants, és una delicia passejar-me altre cop per aquelles lletres i les imatges que les acompanyen, aquells comentaris i tot allò que, descaradament, em transporta a la preparació d'una trobada que va ser, que us he de dir que no haugueu hagut de llegir ja, una joia. Hi va haver temps de convocar un concurs per tenir un logo, concurs que va guanyar per cert l'Assumpta de Reus/Barcelona; també de convocar un concurs entre els participants, amistosament comminats a escriure un postapuntescrittext al voltant del famosíssim concepte Marshmallow. Finalment, previ al desembarcament blocaire, hi va haver un programa, que va quedar tancat amb aquest aspecte.
Aquest cap de setmana serà estrany, per mi. Podré passejar per tots els llocs que vam recórrer aquells tres dies fabulosos: des del Mur a la porta de Brandenburg, passant pel mercat nadalenc de Gendarmenmarkt (veure foto); podré fer un brunch en aquell restaurant esbojarrat on tant vam riure; podré veure-us per tota la ciutat... però em faltarà alguna cosa. O no, perquè allò que es porta al cor és per sempre, oi?
Si algú de vosaltres té ganes de fer un passeig virtual pels abans, durant i després de la 1.TBfC, ho pot fer clicant amb el dret del mouse en aquesta etiqueta: http://invarietateferran.blogspot.com/search/label/1.TBfC
Si preferiu centrar-vos en les tres cròniques, una per dia, que vaig publicar les nits del 26, 27 i 28, podeu clicar sobre cada dia per accedir-hi.
Des d'aquí, una abraçada infinita a catorze persones que em van regalar un cap de setmana (i uns mesos abans i després) que no oblidaré mai!
+++Hi va haver moviment per una possible 2.TBfC. Diverses circumstàncies van deixar la iniciativa en stand-by, però aposto alguna cosa que més d'un, dels quinze, no se l'ha esborrat del cap. Jo tampoc. És qüestió d'esperar, pacientment, que li arribi el moment :-)
Aquells tres dies van ser màgics per als 15 que hi vam participar. D'aquella feta n'han sortit trobades posteriors, a casa de l'una o l'altra, en un restaurant pels volts del Nadal, a la platja fa encara no tres mesos, ... Aquests últims dies, en algún moment, m'he rellegit alguns dels posts que preparaven aquella trobada. Per a mi, suposo que per a tots els participants, és una delicia passejar-me altre cop per aquelles lletres i les imatges que les acompanyen, aquells comentaris i tot allò que, descaradament, em transporta a la preparació d'una trobada que va ser, que us he de dir que no haugueu hagut de llegir ja, una joia. Hi va haver temps de convocar un concurs per tenir un logo, concurs que va guanyar per cert l'Assumpta de Reus/Barcelona; també de convocar un concurs entre els participants, amistosament comminats a escriure un postapuntescrittext al voltant del famosíssim concepte Marshmallow. Finalment, previ al desembarcament blocaire, hi va haver un programa, que va quedar tancat amb aquest aspecte.
Aquest cap de setmana serà estrany, per mi. Podré passejar per tots els llocs que vam recórrer aquells tres dies fabulosos: des del Mur a la porta de Brandenburg, passant pel mercat nadalenc de Gendarmenmarkt (veure foto); podré fer un brunch en aquell restaurant esbojarrat on tant vam riure; podré veure-us per tota la ciutat... però em faltarà alguna cosa. O no, perquè allò que es porta al cor és per sempre, oi?Si algú de vosaltres té ganes de fer un passeig virtual pels abans, durant i després de la 1.TBfC, ho pot fer clicant amb el dret del mouse en aquesta etiqueta: http://invarietateferran.blogspot.com/search/label/1.TBfC
Si preferiu centrar-vos en les tres cròniques, una per dia, que vaig publicar les nits del 26, 27 i 28, podeu clicar sobre cada dia per accedir-hi.
Des d'aquí, una abraçada infinita a catorze persones que em van regalar un cap de setmana (i uns mesos abans i després) que no oblidaré mai!
+++Hi va haver moviment per una possible 2.TBfC. Diverses circumstàncies van deixar la iniciativa en stand-by, però aposto alguna cosa que més d'un, dels quinze, no se l'ha esborrat del cap. Jo tampoc. És qüestió d'esperar, pacientment, que li arribi el moment :-)
Freddie, a tribute
(5.9.1946 - 24.11.1991) 20 anys, i què ràpid han passat... Now you'd be 65, and you would for sure be still on stage. You know, the show must go on!
BRUTAL 1
BRUTAL 2
BRUTAL 3
BRUTAL 4
BRUTAL 5
i tantes i tantes, i tantíssimes altres...
http://www.youtube.com/results?search_query=freddie+mercury&oq=freddi+mer&aq=0s&aqi=g-s10&aql=&gs_sm=e&gs_upl=978l2266l0l4772l10l8l0l0l0l0l212l1247l1.5.2l8l0
BRUTAL 1
BRUTAL 2
BRUTAL 3
BRUTAL 4
BRUTAL 5
i tantes i tantes, i tantíssimes altres...
http://www.youtube.com/results?search_query=freddie+mercury&oq=freddi+mer&aq=0s&aqi=g-s10&aql=&gs_sm=e&gs_upl=978l2266l0l4772l10l8l0l0l0l0l212l1247l1.5.2l8l0
Temps d'Advent... i de Glühwein!
Paraules de la setmana: Weihnachtsmarkt i Glühwein! A l'inici de l'Advent, quan la Hauptstadt es vesteix de gal.la, no us perdeu l'article d'aquesta setmana! http://tinyurl.com/7arg4o8 (i si podeu, no us perdeu una visita a la ciutat en aquesta època de l'any!)
¡Weihnachtsmarkt y Glühwein son las palabras de moda! ¿Por qué? lo explica el artículo de esta semana en itineri.de: http://tinyurl.com/84pe4ub
Words of the week: Weihnachtsmarkt & Glühwein! Do not miss this week's article at itineri.de! http://tinyurl.com/8yzzw5e
¡Weihnachtsmarkt y Glühwein son las palabras de moda! ¿Por qué? lo explica el artículo de esta semana en itineri.de: http://tinyurl.com/84pe4ub
Words of the week: Weihnachtsmarkt & Glühwein! Do not miss this week's article at itineri.de! http://tinyurl.com/8yzzw5e
Fem tard!
La programació de televisió confirma les sospites: Catalunya va tard, molt tard. Alguna raó hi deu haver perquè només al nostre país (i a Espanya) els horaris del dia a dia siguin tan irracionals com són.
Certament, tinc un problema quan em proposen de trobar-nos per sopar a les 22h., o fins i tot més tard. També quan la proposta és per fer una copa... a la 1h., i si s'allarga, que sigui en una discoteca a partir de les 2, o quarts de tres del matí, que sinó només hi haurà els cambrers, les barres encara no estaran posades i de la resta de clientela ni en parlem.
Tinc un problema quan, a la televisió, els informatius del vespre comencen a les 21h. (i duren una hora sencera, una llarga hora). A la major part del planeta, els noticiaris vespertins arrenquen a les 20h. (Alemanya, França, Itàlia, Portugal i tants, tants altres), fins i tot abans (a l'Amèrica Llatina, en molts casos, a les 19h.; també a Àsia. Als EUA, l'informatiu principal de les grans cadenes comença a les 18.30h.)
A Catalunya, molta gent comença a treballar entre les 8 i les 9 del matí, bàsicament el mateix que passa a la major part del món (no, els alemanys no arriben a l'oficina a les 6, tampoc a les 7). Si el prime time televisiu ha començat passades les 22h i, posem per cas, la pel.li de torn dura un parell d'horetes, un se'n va a dormir a quarts d'una, quan no la una tocada, per llevar-se a les set, set i escaig. Dormir sis hores? entre sis i set, depèn del dia? Això no és el que el cos i la ment necessiten, ni de bon tros.
Anem a casos pràctics. Aquest vespre, per agafar un vespre qualsevol, a TV3:
21.00 Telenotícies
21.55 Entrevista candidats eleccions
22.25 Caçadors de bolets
22.55 Polònia
23.40 Banda ampla - debat sobre el tema "salut mental" (acaba a la 1.30h.!)
Així doncs, a TV3, com a les televisions espanyoles, el prime comença a les 10 del vespre. I a 8tv? d'entrada, un motiu per a l'esperança: l'informatiu (atípic, però informatiu) comença a les 19h. Fantàstic! Ara, com dura tres hores, el prime comença, de facto... com a la resta de canals. Ja m'estranyava a mi. A les 22h. s'emet, avui, una pel.lícula (que acaba a les 00.40h.)
A Alemanya, com a la resta del món, la cosa és ben bé una altra. Das Erste és la primera cadena pública, la TV3 germànica, per entendre'ns. Com va aquest vespre la programació?
20.00 Tagesschau (un TN de només 15 min. Qui vol més info té els canals tipus 3/24)
20.15 Pel.lícula
21.45 Panorama (es tracten 3 temes d'actualitat)
22.15 Tagesthemen (més llarg però amb menys notícies i més anàlisi que el Tagesschau)
22.45 Beckmann (més actualitat, amb un presentador i tres o quatre convidats que parlen sobre un tema concret)
(nota al marge: el Tagesschau és l'informatiu més seguit de la història televisiva alemanya. Ell ha marcat els horaris de la resta de canals, que programen en funció de l'hora en què s'emet).
Això vol dir que a les 22.15h ja t'has pogut informar (Tagesschau + Panorama), i veure una pel.lícula. Temps d'anar a llegir i a dormir a una hora més que decent. Fins i tot si vols allargar al Tagesthemen, abans de les 23h ja estàs més que informat, has vist una pel.lícula i te'n pots anar a dormir a una hora, sí, decent.
Per anar acabant, una dada-recordatori: les coses no sempre han estat així, a l'estat. Als anys vuitanta, els TN català i espanyol (TVE) s'emetien a les 20.30h (excepte a l'estiu, que passaven a les 21h.) i duraven 30 minuts. A les 21h començava el prime time. En un moment determinat, a finals dels vuitanta, tant els Telenotícies com els Telediario van passar a les 21h. tot l'any, i amb l'arribada de les privades no només es va fixar aquest horari sinó que, a més, els informatius van anar allargant la seva durada.
Deia en començar que alguna raó hi deu haver perque els horaris al nostre país siguin tan irracionals. N'hi ha: corria l'any 40, el règim franquista va decidir que Espanya (i Catalunya, ves) es quedés en l'horari que avui anomenem "Central europeu", el mateix que entre d'altres tenien els seus amics feixistes d'Alemanya i Itàlia, i abandonés, per tant, el que per la seva situació geogràfica li correspondria: el del meridià de Greenwich. Aquest fet provoca que el dia comenci tard al nostre país (i no diguem a Galícia, on tenen la mateixa hora que Polònia!), afavorint així que totes les activitats es retardin.
No estaria gens, gens malament que comencéssim a reclamar el que correspondria: que el país tornés al fus horari que li correspon, i que amb ell recuperéssim els sans costums que ja tenien els nostres besavis, que per més que sembli una broma, ells sí, ells feien horaris europeus.
++La Lluïsa m'ha fet pensar en aquesta pàgina. Us apunteu a moure el tema?
Certament, tinc un problema quan em proposen de trobar-nos per sopar a les 22h., o fins i tot més tard. També quan la proposta és per fer una copa... a la 1h., i si s'allarga, que sigui en una discoteca a partir de les 2, o quarts de tres del matí, que sinó només hi haurà els cambrers, les barres encara no estaran posades i de la resta de clientela ni en parlem.
Tinc un problema quan, a la televisió, els informatius del vespre comencen a les 21h. (i duren una hora sencera, una llarga hora). A la major part del planeta, els noticiaris vespertins arrenquen a les 20h. (Alemanya, França, Itàlia, Portugal i tants, tants altres), fins i tot abans (a l'Amèrica Llatina, en molts casos, a les 19h.; també a Àsia. Als EUA, l'informatiu principal de les grans cadenes comença a les 18.30h.)
A Catalunya, molta gent comença a treballar entre les 8 i les 9 del matí, bàsicament el mateix que passa a la major part del món (no, els alemanys no arriben a l'oficina a les 6, tampoc a les 7). Si el prime time televisiu ha començat passades les 22h i, posem per cas, la pel.li de torn dura un parell d'horetes, un se'n va a dormir a quarts d'una, quan no la una tocada, per llevar-se a les set, set i escaig. Dormir sis hores? entre sis i set, depèn del dia? Això no és el que el cos i la ment necessiten, ni de bon tros.
Anem a casos pràctics. Aquest vespre, per agafar un vespre qualsevol, a TV3:
21.00 Telenotícies
21.55 Entrevista candidats eleccions
22.25 Caçadors de bolets
22.55 Polònia
23.40 Banda ampla - debat sobre el tema "salut mental" (acaba a la 1.30h.!)
Així doncs, a TV3, com a les televisions espanyoles, el prime comença a les 10 del vespre. I a 8tv? d'entrada, un motiu per a l'esperança: l'informatiu (atípic, però informatiu) comença a les 19h. Fantàstic! Ara, com dura tres hores, el prime comença, de facto... com a la resta de canals. Ja m'estranyava a mi. A les 22h. s'emet, avui, una pel.lícula (que acaba a les 00.40h.)
A Alemanya, com a la resta del món, la cosa és ben bé una altra. Das Erste és la primera cadena pública, la TV3 germànica, per entendre'ns. Com va aquest vespre la programació?
20.00 Tagesschau (un TN de només 15 min. Qui vol més info té els canals tipus 3/24)
20.15 Pel.lícula
21.45 Panorama (es tracten 3 temes d'actualitat)
22.15 Tagesthemen (més llarg però amb menys notícies i més anàlisi que el Tagesschau)
22.45 Beckmann (més actualitat, amb un presentador i tres o quatre convidats que parlen sobre un tema concret)
(nota al marge: el Tagesschau és l'informatiu més seguit de la història televisiva alemanya. Ell ha marcat els horaris de la resta de canals, que programen en funció de l'hora en què s'emet).
Això vol dir que a les 22.15h ja t'has pogut informar (Tagesschau + Panorama), i veure una pel.lícula. Temps d'anar a llegir i a dormir a una hora més que decent. Fins i tot si vols allargar al Tagesthemen, abans de les 23h ja estàs més que informat, has vist una pel.lícula i te'n pots anar a dormir a una hora, sí, decent.
Per anar acabant, una dada-recordatori: les coses no sempre han estat així, a l'estat. Als anys vuitanta, els TN català i espanyol (TVE) s'emetien a les 20.30h (excepte a l'estiu, que passaven a les 21h.) i duraven 30 minuts. A les 21h començava el prime time. En un moment determinat, a finals dels vuitanta, tant els Telenotícies com els Telediario van passar a les 21h. tot l'any, i amb l'arribada de les privades no només es va fixar aquest horari sinó que, a més, els informatius van anar allargant la seva durada.
Deia en començar que alguna raó hi deu haver perque els horaris al nostre país siguin tan irracionals. N'hi ha: corria l'any 40, el règim franquista va decidir que Espanya (i Catalunya, ves) es quedés en l'horari que avui anomenem "Central europeu", el mateix que entre d'altres tenien els seus amics feixistes d'Alemanya i Itàlia, i abandonés, per tant, el que per la seva situació geogràfica li correspondria: el del meridià de Greenwich. Aquest fet provoca que el dia comenci tard al nostre país (i no diguem a Galícia, on tenen la mateixa hora que Polònia!), afavorint així que totes les activitats es retardin.
No estaria gens, gens malament que comencéssim a reclamar el que correspondria: que el país tornés al fus horari que li correspon, i que amb ell recuperéssim els sans costums que ja tenien els nostres besavis, que per més que sembli una broma, ells sí, ells feien horaris europeus.
++La Lluïsa m'ha fet pensar en aquesta pàgina. Us apunteu a moure el tema?
Tothom sap que a Alemanya hi viu un alt percentatge de població turca, o d'origen turc. No tothom sap, però, com va començar el procés migratori des del país d'Ataturk cap a la República Federal d'Alemanya. Eren els primers anys de la dècada dels seixanta... http://tinyurl.com/cgx6uo8
Parte de la población de Alemania es de origen turco, pero... ¿cómo, cuándo y por qué se inició el proceso migratorio desde el país de Ataturk? http://tinyurl.com/c6pcovz
How come that Germany has such a great percentage of Turkish population? How and when did the migration of Turkish workers to Germany begin? http://tinyurl.com/d2rptkc
foto (c) rbb-online.de
Parte de la población de Alemania es de origen turco, pero... ¿cómo, cuándo y por qué se inició el proceso migratorio desde el país de Ataturk? http://tinyurl.com/c6pcovz
How come that Germany has such a great percentage of Turkish population? How and when did the migration of Turkish workers to Germany begin? http://tinyurl.com/d2rptkc
Tardor enfilant la sortida
Cada dia que passa, els arbres més despullats i el terra menys evident. El Tiergarten, ahir diumenge, en un dia tamisat per una discreta boirina, un espectacle de colors al bell mig de la Hauptstadt.
Day after day, the trees look more and more naked, the carpets thicker. The Tiergarten, yesterday, in a day diffused by a discreet mist, a color show right in the center of the Hauptstadt.
Dissabte vespre, diumenge, temps per bussejar en mil històries, còmodament apostat en la butaca, el respatller un xic rígid. A la dreta, sobre la tauleta, una làmpada de suficient llum tènue i, al seu peu, una tassa que, fumejant, desprèn una encisadora olor a canyella. A l'altra costat de l'estança, molt a prop del piano, en un antic moble caoba que havien vist els seus ulls, els d'aquella nena que fugia, espantada, del soroll diabòlic de les bombes en un final d'anys trenta per a no oblidar, un vinil, que malgrat el suau crec-crec no pot evitar omplir la sala d'una càlida melodia...
Trobat a ca la Joana
++La continuació, potser en basc, temps al temps. Que gaudiu del diumenge.
Trobat a ca la Joana
++La continuació, potser en basc, temps al temps. Que gaudiu del diumenge.
Your friend is on visit and the first thing she tells you upon her arrival is she had not prepared herself for the cold temperature. Your friend is Belarusian and comes from Minsk.
Començo amb un suggeriment: doneu-li al play, poseu-la a un volum raonablement baix perquè no us destorbi i, mentre llegiu, escolteu, en euskera i en català, Oskorri i l'Albert Pla. Pell de gallina. Ah, Euskadi! *sospir*
Eskerrik asko, Koldo ;)
Fins als 13 o 14 anys era un desastre amb l'anglès: el suspenia sistemàticament, no m'interessava en absolut. Vull pensar que no arribava al nivell d'aquest, i encara menys al d'aquest, però potser m'erro; el pas del temps no perdona i la meva memòria és cada dia més líquida, com diria l'insigne Bauman (amb qui, per cert, en una ocasió vaig estar prenent un cafè, mano a mano. Un d'aquells luxes que un porta gravat al cor).
Disculpeu, torno al fil. Parlava de l'anglès... Llavors va arribar ell, un teacher que em va canviar la vida. Bé, no tant com això, però sí és veritat que amb aquell senyor em vaig desbloquejar. De sobte, l'anglès 1) m'interessava, 2) em resultava senzill, gairebé diria natural. Potser no va ser cosa seva, segurament la passió per les llengües la portava ben endins i, senzillament, havia d'arribar a un cert punt de maduració per prendre'n consciència. Ja no era només l'anglès que m'interessava: corria per casa un llibret amb el títol "Aprendra alemán en 10 días" (què catxondos, hehe). El vaig fullejar amb interès, vaig llegir-me els números, els dies de la setmana... i mai més se'm van oblidar. Vaig adonar-me que tan inútil era per la química com facilitat tenia per les llengües. Seria qüestió d'explotar-ho!
Al final n'he acabat estudiant unes quantes, no totes amb la mateixa intensitat: anglès, esclar, però també francès, italià, alemany, rus i, actualment, basc. El rus el vaig estudiar fa ben bé quinze anys, però tot i així encara recordo els dies de la setmana, els mesos i algunes preguntes senzilles. Francament, celebro ser un totxo per la química!
Pel que fa al basc... també fa molts anys que el tenia a la llista de pendents, i aviat en farà un que m'hi vaig posar. Quina utilitat pot tenir per un català que, a sobre, viu a Alemanya, aprendre l'euskera? En principi costa d'imaginar que en pugui tenir cap, però sóc dels que penso que no tot a la vida s'ha de fer impulsat per un calculat allau d'eventuals beneficis econòmics. Que no em servirà per guanyar-me la vida? que me quiten lo bailao, si no m'alimenta l'estómac de ben segur m'alimentarà l'ànima.
És per dues raons que el basc em crida tant l'atenció: una, perquè és l'única llengua europea els origens de la qual es desconeixen. Per un amant dels idiomes, això sol ja resulta fascinant! L'altra raó és que es tracta de la llengua pròpia d'un poble, el basc, que ha de lluitar per conservar el seu idioma. Vindria a ser una raó solidària. Esclar que centenars de llengües al món tenen encara menys parlants que el basc, i per tant corren més risc d'acompanyar el llatí al cel de les llengües mortes, però assumit que no puc fer feliços tots els pobles del món, estudiant les seves llengües minoritzades, opto per la que m'és més propera.
De la dificultat del basc us en parlaré un altre dia, però us deixo una dada introductòria: és més difícil que l'alemany. Com som a punt de començar el cap de setmana... asteburu ona izan! bon cap de setmana!
Eskerrik asko, Koldo ;)
Fins als 13 o 14 anys era un desastre amb l'anglès: el suspenia sistemàticament, no m'interessava en absolut. Vull pensar que no arribava al nivell d'aquest, i encara menys al d'aquest, però potser m'erro; el pas del temps no perdona i la meva memòria és cada dia més líquida, com diria l'insigne Bauman (amb qui, per cert, en una ocasió vaig estar prenent un cafè, mano a mano. Un d'aquells luxes que un porta gravat al cor).
Disculpeu, torno al fil. Parlava de l'anglès... Llavors va arribar ell, un teacher que em va canviar la vida. Bé, no tant com això, però sí és veritat que amb aquell senyor em vaig desbloquejar. De sobte, l'anglès 1) m'interessava, 2) em resultava senzill, gairebé diria natural. Potser no va ser cosa seva, segurament la passió per les llengües la portava ben endins i, senzillament, havia d'arribar a un cert punt de maduració per prendre'n consciència. Ja no era només l'anglès que m'interessava: corria per casa un llibret amb el títol "Aprendra alemán en 10 días" (què catxondos, hehe). El vaig fullejar amb interès, vaig llegir-me els números, els dies de la setmana... i mai més se'm van oblidar. Vaig adonar-me que tan inútil era per la química com facilitat tenia per les llengües. Seria qüestió d'explotar-ho!
Al final n'he acabat estudiant unes quantes, no totes amb la mateixa intensitat: anglès, esclar, però també francès, italià, alemany, rus i, actualment, basc. El rus el vaig estudiar fa ben bé quinze anys, però tot i així encara recordo els dies de la setmana, els mesos i algunes preguntes senzilles. Francament, celebro ser un totxo per la química!
Pel que fa al basc... també fa molts anys que el tenia a la llista de pendents, i aviat en farà un que m'hi vaig posar. Quina utilitat pot tenir per un català que, a sobre, viu a Alemanya, aprendre l'euskera? En principi costa d'imaginar que en pugui tenir cap, però sóc dels que penso que no tot a la vida s'ha de fer impulsat per un calculat allau d'eventuals beneficis econòmics. Que no em servirà per guanyar-me la vida? que me quiten lo bailao, si no m'alimenta l'estómac de ben segur m'alimentarà l'ànima.És per dues raons que el basc em crida tant l'atenció: una, perquè és l'única llengua europea els origens de la qual es desconeixen. Per un amant dels idiomes, això sol ja resulta fascinant! L'altra raó és que es tracta de la llengua pròpia d'un poble, el basc, que ha de lluitar per conservar el seu idioma. Vindria a ser una raó solidària. Esclar que centenars de llengües al món tenen encara menys parlants que el basc, i per tant corren més risc d'acompanyar el llatí al cel de les llengües mortes, però assumit que no puc fer feliços tots els pobles del món, estudiant les seves llengües minoritzades, opto per la que m'és més propera.
De la dificultat del basc us en parlaré un altre dia, però us deixo una dada introductòria: és més difícil que l'alemany. Com som a punt de començar el cap de setmana... asteburu ona izan! bon cap de setmana!
Spain's secret conflict
In case you were not yet aware of it, there is a conflict in Spain, oh yes. Or some of them, actually, one of them being related to the difficulties of understanding between Catalonia and Spain as a whole. Some of the reasons of these defficulties are very well explained, in English, in this video. Want to learn more about it? just take a seat and start understanding...
Alguns ja l'haureu vist, altres no. En qualsevol cas, queda per a qui vulgui informar-se i conèixer uns quants, només uns quants, dels motius pels quals cada dia més catalans estem per una Catalunya fora d'Espanya. De bon rollo, però com abans millor.
Alguns ja l'haureu vist, altres no. En qualsevol cas, queda per a qui vulgui informar-se i conèixer uns quants, només uns quants, dels motius pels quals cada dia més catalans estem per una Catalunya fora d'Espanya. De bon rollo, però com abans millor.
9 de novembre: LA data
Sí, 9 de novembre. I què, pensareu? doncs que el 9 de novembre porta al sarró una història molt, molt interessant, creieu-me. O més ben dit, unes quantes històries. Probablement desconeixeu què tenen en comú els anys 1918, 1923, 1938, 1967 i 1989... i el que tenen en comú és una data al calendari: el 9 de novembre, avui fa 93, 88, 73, 44 i 22 anys. Teniu tres minuts? http://tinyurl.com/cshxt37
En castellano, aquí: http://tinyurl.com/cs2ofzt
In English, here: http://tinyurl.com/6mn6tqg
En castellano, aquí: http://tinyurl.com/cs2ofzt
In English, here: http://tinyurl.com/6mn6tqg
Els límits de la pròpia identitat
++ Si tens previst veure "La piel que habito", no continuïs llegint!
Fa més de vint anys que cada estrena d'Almodóvar em porta al cinema. Aquest 2011 ha estat l'hora de "La piel que habito", l'últim invent de Pedrooooo!, i tot i que, en el seu moment, el tràiler ja em va deixar una sensació agredolça, la tradició mana!
És d'aquelles d'Almodóvar que segurament oblidaré de pressa, tot i que la idea té el seu què: la mort de la filla, no gaire centrada abans que la violin i definitivament desquiciada després, porta el Dr. Ledgard a fer realitat un malson: segrestar el noi que indirectament va portar la Norma al suicidi, després de la violació, per reconvertir-lo... en una noia, via una operació de reassignació sexual.
La trama va molt més enllà de la vaginoplàstia, que és només una eina per plantejar la qüestió de la pròpia identitat, independent de "la pell que habitem". La idea central em sembla interessant, però em van costar alguns aspectes de l'escenificació i uns inicis tan críptics que fan impossible entendre de què va la cosa fins passada una bona estona. Aquell llimb inicial, pel meu gust, és injustificadament llarg.
Almodóvar és un dels dos directors que segueixo pel.lícula a pel.lícula, sense excepcions, amb una fidelitat que frega la devoció. L'altre és Allen. Un i altre segueixen, però, línies divergents pel que fa al meu apassionament: mentre Allen es manté dalt del pedestal, d'on ha baixat en comptadíssimes ocasions, Almodóvar marca una certa tendència a la baixa des de "La mala educación". No em preocupa, continuaré sent-li fidel al cinema, tot i que li trobi a faltar la màgia d'èpoques passades. La tradició mana!
Fa més de vint anys que cada estrena d'Almodóvar em porta al cinema. Aquest 2011 ha estat l'hora de "La piel que habito", l'últim invent de Pedrooooo!, i tot i que, en el seu moment, el tràiler ja em va deixar una sensació agredolça, la tradició mana!
És d'aquelles d'Almodóvar que segurament oblidaré de pressa, tot i que la idea té el seu què: la mort de la filla, no gaire centrada abans que la violin i definitivament desquiciada després, porta el Dr. Ledgard a fer realitat un malson: segrestar el noi que indirectament va portar la Norma al suicidi, després de la violació, per reconvertir-lo... en una noia, via una operació de reassignació sexual.
La trama va molt més enllà de la vaginoplàstia, que és només una eina per plantejar la qüestió de la pròpia identitat, independent de "la pell que habitem". La idea central em sembla interessant, però em van costar alguns aspectes de l'escenificació i uns inicis tan críptics que fan impossible entendre de què va la cosa fins passada una bona estona. Aquell llimb inicial, pel meu gust, és injustificadament llarg.
Almodóvar és un dels dos directors que segueixo pel.lícula a pel.lícula, sense excepcions, amb una fidelitat que frega la devoció. L'altre és Allen. Un i altre segueixen, però, línies divergents pel que fa al meu apassionament: mentre Allen es manté dalt del pedestal, d'on ha baixat en comptadíssimes ocasions, Almodóvar marca una certa tendència a la baixa des de "La mala educación". No em preocupa, continuaré sent-li fidel al cinema, tot i que li trobi a faltar la màgia d'èpoques passades. La tradició mana!
80 x 5 = bon cap de 7mana
Ahir tenia a punt per publicar un post sobre Grècia/el referèndum/Merkel i Sarkozy... L'actualitat m'ho va impedir: vaig tenir molta feina per la ràdio i, a més, el que havia escrit al matí ja no em servia per la tarda. Deixaré pair els esdeveniments i la setmana vinent, sense falta, m'hi poso. Hi ha molt, molt a dir del que està passant últimament.
Fer un recull de música dels vuitanta és tasca ingrata si vius en aquest país industrial on visc, ja que des del 5 de març de 2009, molts vídeos de YouTube són inaccessibles des d'una IP alemanya. Això és per culpa del no acord al qual van arribar GEMA, la SGAE alemanya, i YouTube. Un missatge com aquest és el que mostra la pantalla en intentar accedir-hi:
Així les coses, l'únic que pots fer és buscar un vídeo de la cançó (o del tràiler de la pel.lícula) que t'interessa, que no estigui afectat per aquesta forma de censura. O això, o una cosa que acabo de descobrir: si introdueixo en aquest web (http://www.hidemyass.com) la URL de qualsevol vídeo censurat per YouTube, resulta que sí es veu! El que no sé és si les autoritats competents poden detectar que faig trampa i buscar-me les pesigolles. A un amic meu li van caure 1.200 euros de multa per baixar-se dues pel.lícules; no estan per bromes, els alemanys!
Total, que volia penjar cinc vídeos dels vuitanta, i començar amb el tema "Video killed the radio star", de Buggles. Com a homenatge, perquè aquest va ser el primer vídeo que la MTV va emetre minuts després del seu naixement, l'1 d'agost de 1981:
http://www.youtube.com/watch?v=hiJ9AnNz47Y&feature=related
Aquest és un altre dels vuitanta que segur que recordeu... Fancy es va fer molt conegut per aquest tema, que va sonar a totes les ràdios de l'època! Diria que "Flames of love" va venir més tard, però ho he investigat, la veritat:
I Desireless? Wow! Me'n recordo com si fos ara, de festa amb els amics i volant per les pistes dels nostres locals habituals...
La Sandra és alemanya, però això no ho vaig saber fins molts, molts anys després. El que sí vaig saber, des que la vaig descobrir, va ser que m'encantava: m'encantava aquesta cançó, "Maria Magdalena", i m'encantava la seva veu, el seu estil... Sandra!
La repassada vuitantera acaba també amb uns alemanys, que com la Sandra cantaven en anglès: Modern Talking va ser d'obligada balleruca moltes, moltes nits de cap de setmana dels vuitanta. Arreu d'Europa, també en aquella Barcelona de locals de grat record...
Si heu arribat fins aquí, molt probablement és que sou de la meva quinta. Els que no van viure els vuitanta (i el XeXu, huhu), segurament han plegat ja fa estona, pensant que quina cosa més rància per favor, com podieu disfrutar amb això.
Si sou vuitanters i a Facebook, us recomano aquesta pàgina: http://www.facebook.com/groups/284037154942547/ Un meu amic, l'Alfred, vuitanter empedreït, té un programa d'una hora, els divendres al vespre, a Ràdio Abrera. Hi punxa música d'aquesta que ens porta records i ens agrada, i durant tota la setmana un o altre seguidor de la pàgina hi anem penjant algun vídeo ad hoc.
Que entreu tots amb bon peu al cap de setmana!
◄►◄►◄►◄►◄►◄►◄►◄►
Fer un recull de música dels vuitanta és tasca ingrata si vius en aquest país industrial on visc, ja que des del 5 de març de 2009, molts vídeos de YouTube són inaccessibles des d'una IP alemanya. Això és per culpa del no acord al qual van arribar GEMA, la SGAE alemanya, i YouTube. Un missatge com aquest és el que mostra la pantalla en intentar accedir-hi:
Així les coses, l'únic que pots fer és buscar un vídeo de la cançó (o del tràiler de la pel.lícula) que t'interessa, que no estigui afectat per aquesta forma de censura. O això, o una cosa que acabo de descobrir: si introdueixo en aquest web (http://www.hidemyass.com) la URL de qualsevol vídeo censurat per YouTube, resulta que sí es veu! El que no sé és si les autoritats competents poden detectar que faig trampa i buscar-me les pesigolles. A un amic meu li van caure 1.200 euros de multa per baixar-se dues pel.lícules; no estan per bromes, els alemanys!
Total, que volia penjar cinc vídeos dels vuitanta, i començar amb el tema "Video killed the radio star", de Buggles. Com a homenatge, perquè aquest va ser el primer vídeo que la MTV va emetre minuts després del seu naixement, l'1 d'agost de 1981:
http://www.youtube.com/watch?v=hiJ9AnNz47Y&feature=related
Aquest és un altre dels vuitanta que segur que recordeu... Fancy es va fer molt conegut per aquest tema, que va sonar a totes les ràdios de l'època! Diria que "Flames of love" va venir més tard, però ho he investigat, la veritat:
I Desireless? Wow! Me'n recordo com si fos ara, de festa amb els amics i volant per les pistes dels nostres locals habituals...
La Sandra és alemanya, però això no ho vaig saber fins molts, molts anys després. El que sí vaig saber, des que la vaig descobrir, va ser que m'encantava: m'encantava aquesta cançó, "Maria Magdalena", i m'encantava la seva veu, el seu estil... Sandra!
La repassada vuitantera acaba també amb uns alemanys, que com la Sandra cantaven en anglès: Modern Talking va ser d'obligada balleruca moltes, moltes nits de cap de setmana dels vuitanta. Arreu d'Europa, també en aquella Barcelona de locals de grat record...
Si heu arribat fins aquí, molt probablement és que sou de la meva quinta. Els que no van viure els vuitanta (i el XeXu, huhu), segurament han plegat ja fa estona, pensant que quina cosa més rància per favor, com podieu disfrutar amb això.
Si sou vuitanters i a Facebook, us recomano aquesta pàgina: http://www.facebook.com/groups/284037154942547/ Un meu amic, l'Alfred, vuitanter empedreït, té un programa d'una hora, els divendres al vespre, a Ràdio Abrera. Hi punxa música d'aquesta que ens porta records i ens agrada, i durant tota la setmana un o altre seguidor de la pàgina hi anem penjant algun vídeo ad hoc.
Que entreu tots amb bon peu al cap de setmana!
Per a residents o visitants: 30 carrers imperdibles
D'entre milers, quins són els carrers preferits pels berlinesos? Tatxan, tatxan... http://tinyurl.com/6clqrmd Si coneixeu la Hauptstadt, quin és el vostre favorit? ◄► Estas 30 calles, de entre más de 10.000, son las favoritas de los berlineses, las que uno no puede dejar de pasear por lo menos una vez: http://tinyurl.com/623u4jv ◄► Out of over 10 thousand, these are the 30 most favourite streets in Berlin: http://tinyurl.com/5rozpyr
pbase.com
"Pànic a les borses per l'anunci del referèndum grec pel rescat"
... titula el diari Ara en aquesta tarda de sants (innocents?). El missatge és obvi: les borses són incompatibles amb la democràcia, que és tant com dir que el diner i la democràcia són incompatibles. Scary but real. Now what?
... titula el diari Ara en aquesta tarda de sants (innocents?). El missatge és obvi: les borses són incompatibles amb la democràcia, que és tant com dir que el diner i la democràcia són incompatibles. Scary but real. Now what?
foto (c) EFE/Diari Ara
Subscriure's a:
Missatges (Atom)