Extra, extra! La TBfC torna a la catosfera! Extra, extra!

13 mesos després de la celebració de la 1.TBfC, que va reunir 15 blocaires catalans a un Berlín sota neu i amb un ambient nadalent alhora gèlid i extremadament càlid, s'alça el teló i, davant dels nostres ulls, ella, l'espectacular, la inigualable, l'única...

2.TBfC

Aquesta segona edició de la trobada catosfèrica a l'exterior per excel.lència tindrà lloc en dates preestiuenques, en concret...

dv 1 a dg 3 de juny de 2012 ...

... amb una important nota al marge: qui tingui l'opció d'agafar-se no un sinó dos dies de festa, pot allargar l'estada pel darrere! Efectivament, la 2. trobada berlinesa es pot estirar com un xiclet, i donar-li així una forma una micona més llarga...

dv 1 a dl 4 de juny de 2012

Com fer-ho, per apuntar-s'hi? Ja sabeu que els germànics som molt organitzats (cap-quadrats, ens diuen alguns envejosos, huhu), així que és important seguir aquestes passes:

1. comunicar-ho al blocaire berlinès (servidor) al mail ferranpo (at) gmail (punt) com. ¿Per què cal comunicar-ho abans de comprar bitllet i reservar hotel? la resposta és... numerus clausus: a la 1.TBfC s'hi van apuntar 14 blocaires, una xifra de participants que va resultar ideal i que, de ser molt superior, podria ser-ho en excés. D'aquí la necessitat d'aquest "filtre", senzillament per estar segurs que, de sobte, no s'hagin apuntat 30 persones; més que una trobada blocàire la cosa semblaria una manifestació catosfèrica!

2. confirmada la participació, dues són les gestions que cadascú haurà de fer: comprar el seu bitllet d'avió i reservar l'habitació d'hotel. Els horaris i preus amb Easy Jet són aquests (a hores d'ara):

DV 1 de juny (10:35 - 13:20h) = 35,99 eur.
DG 3 de juny (17:00 - 19:35h) = 47,99 eur.

No direu que no són preus competitius! Com dic, però, hi ha l'opció d'allargar fins dilluns, si algú ho vol i pot agafar-se dos dies de festa (dv 1 i dll 4). L'horari i el preu del vol de tornada de dilluns és, en aquests moments, exactament el mateix que el de diumenge dia 3:

DL 4 de juny (17:00 - 19:35h) = 47,99 eur.

L'allotjament de la 2.TBfC

Pel que fa a l'hotel, repetirem la mateixa cadena que en la 1.TBfC però en un altre lloc de la ciutat. Caldrà fer la reserva al Motel One Hauptbahnhof via mail (berlin-hauptbahnhof@motel-one.com). Tal com ja vaig fer amb motiu de la 1.TBfC, si algú dels blocaires participants no té prou anglès per ocupar-se'n... cap problema: en Ferran farà la gestió amb molt de gust; només cal dir-m'ho per mail. Això, en qualsevol cas, recordeu, després d'haver-me comunicat, prèviament, el vostre interès a participar en la 2.TBfC!

Els preus de l'hotel estan, ara mateix, en 69,00 eur. per nit en habitació individual, sense esmorzar. Si l'habitació és doble surt més barata, naturalment, així que si us hi penseu apuntar dos blocaires que ja us coneixeu i no us fa res compartir habitació... doncs això, podreu dormir a Berlín per menys de 69 euros la nit, en un hotel més que decent i situat a minuts escassos de l'estació principal de la ciutat.

L'In varietate concordia comença, sense més espera, a pensar, preparar i organitzar aquesta segona trobada de la catosfera a l'exterior. En les pròximes setmanes podreu llegir aquí informació sobre el programa i sobre qüestions d'interès (per exemple, sabreu perquè aquell cap de setmana de juny, Berlin el començarà amb dos aeroports, Tegel i Schönefeld, i l'acabarà amb un!).

Preparats? llestos? ... comenceu a fer números, que no són tants, de fet, i cap a Berlín! I si teniu algún dubte, escriviu-me un correu i us oriento en tot el que calgui! Els Biergarten, el Tiergarten, ... el Biergarten del Tiergarten i molt més us esperen!

Willkommen in Berlin!!

En aquesta última setmana de l'any, un curt passeig per Bilbao; m'hi acompanyeu? Una pausa en aquests dies d'excessos, un llarg passeig, imprescindible per fer anar cap avall tota la teca deglutida en les últimes hores. Abans d'acabar l'any, la catosfera esbombarà una exclusiva, una que vindrà a sacsejar el nostre món virtual tal com ho feren, en el passat, esdeveniments d'encara tendre record en les ments de tots nosaltres. Això, com dic, abans que els quatre quarts i les 12 definitives marquin l'inici d'un nou any, aquell que precedirà el 2013 de la ressaca. Abans, però...

Nora? Bilbora!

"No és pilota, és mandonguilla!"

Nadal. 24 i/o 25, família, tradició, bons desitjos que, sense dubte, surten del cor dels qui els repartim entre la nostra gent. Un molt bon moment per reflexionar: cap on anem, com a societat; quin sentit té allò que celebrem, perquè ho celebrem, de quina manera ho podem aprofitar. A casa meu, ja fa uns anys que tenim una tendència creixent a no barrejar aquestes Festes amb el ditxós capitalisme, amb l'obligació d'haver de trencar-se el cap, i els estalvis, pensant uns regals que no tenen res a veure amb allò que haurien de ser aquests dies. Quin millor regal que estar junts, mentre això sigui possible? Quin? Cap!

Moment per a la reflexió, sense dubte, però també, perquè no, moment per riure en bona companyia, la de la família i/o la dels amics. O d'uns altres amics, aquells amb qui mai hem intercanviat una paraula però que ens aporten moltes, moltes coses. Amics blocaires de la catosfera, voleu compartir uns riures?

Us desitjo unes Festes el més reflexives, tranquil.les, boniques possible; les Festes que somieu. Us ho desitjo, en companyia d'uns personatges amb qui tampoc, mai, cap de nosaltres (en principi) ha compartir una conversa, però que ens han fet passar grans moments.

A tots, bon Nadal i bona pilota (mandonguilla, és mandonguilla!!)

Col.lecció de dos moments berlinesos

Des d'una finestra virtual, atenta com sempre als detalls, la Carme ha sabut copçar perfectament, una vegada més, l'espai situat entre la seva mirada i el seu art. En aquesta ocasió, aquest espai ha estat una plaça, la més bonica -diuen, i hi estic força d'acord- de totes les places que es fan i es desfan a la "meva" ciutat. Gendarmenmarkt ha sucumbit, sí!, a les habilitats de la blocaire dibuixadora per excel.lència -sense que això resti mèrits a les seves capacitats escriptores, que els habituals del Col.lecció de moments coneixem bé.

En la primera imatge, extreta d'aquesta fotografia, el Konzerthaus a l'esquerra, la catedral francesa al fons. En primer terme, les carpes del mercat de Nadal que encara, encara sou a temps de visitar si ho voleu!

I en aquest segon dibuix, la catedral alemanya vista des de la torre de la francesa, més enllà de la mateixa estesa de carpes nadalenques. El model ha estat aquesta fotografia:

Moltes gràcies, Carme!

Toqui, jove, toqui!

No cal que viatgeu en el temps, per descobrir com era aquell Berlín Oriental que retratava, entre d'altres, la famosa "Good bye, Lenin"! A tocar del riu Spree... http://tinyurl.com/bt9y72d (aquí, tot es pot tocar, agafar, obrir i tancar, ...)

Del antiguo Berlín Este queda aún mucho en la ciudad reunificada, pero un solo lugar concentra buena parte de la esencia de la ex capital germano-oriental. Junto al río Spree... http://tinyurl.com/bnwtuvc

The old East Berlin can still be "experienced", somehow. Where? next to the Spree river... http://tinyurl.com/cgl2erc

Mou et veu

Pujar a un bus qualsevol de la capital culer catalana i adonar-te que el canal informatiu, a l'interior del vehicle, es diu MouTV, senzillament no té preu. Els culers catalans som uns catxondos, diguin el que diguin.



MouTV a banda, aprofito l'avinentesa per recalcar que el transport públic a Barcelona és força decent. Segurament (segur, vaja) l'hi falten línies, com a mínim al metro, tot i que les presents/futures L9 i L10 deu n'hi do la feina que faran, per vertebrar el conjunt de la xarxa.

Una altra cosa és que trobi normals les tarifes pel 2012, anunciades ahir pel conseller de Territori, Lluís Recoder: augment del 12% en el preu de la T10, increment del 38% (trenta-vuit per cent!) en el preu del bitllet senzill, que passarà a costar 2€ (actualment, 1,45€). Aquestes pujades venen compensades per les davallades en els preus de la T-50/30 i la T-Mes, tot i que el descens més acusat és només d'un 3,5%. L'equivalent berlinès a la T-Mes, que costa 50€, és l'anomenada Monatskarte (targeta mensual), que té un preu de 74€. Clar que la xarxa de metro de les dues ciutats és força desigual:

Barcelona: 123 km i 165 estacions en 11 línies (TMB + FGC)
Berlín: 400 km i 308 estacions en 24 línies (U-Bahn + S-Bahn)

A aquestes dades no està de més afegir-n'hi una altra: Barcelona té una superfície de 100 km², Berlín és nou vegades més gran: 900 km².

I ja per acabar, l'equivalent berlinès al nostrat MouTV és la Berliner Fenster, la "finestra berlinesa". També emet notícies nacionals, internacionals, culturals i d'esports, a més de la previsió del temps a tres dies vista, que de moment no parla de neu: el Nadal d'enguany no serà blanc a la Hauptstadt. Un dels "apartats" de la Berliner Fenster que més m'agrada és Gut gesagt, "Ben dit", que recull diàriament una frase d'algún personatge cèlebre, com per exemple:

„Wer sich zu wichtig für kleine Arbeiten hält, ist oft zu klein 
für wichtige Arbeiten“ - Jacques Tati

"Qui es considera massa important per a feines petites, sovint és massa petit per a feines importants", del cineasta francès Jacques Tati (1907-1982).

< 500€ vs > 1M$

Doce millones de personas viven en España con menos de 500 euros mensuales

(De l'article: http://www.librered.net/?p=13601)

Dotze milions de persones a l'Estat espanyol són pobres, que vol dir que amb els diners que tenen, sobreviuen, només sobreviuen. Ni un cèntim per dedicar a res que no sigui pura i estricta supervivència. Un vídeo paradoxal, aquest, amb locució llatina i realitat ibèrica; la vida és canviant. I més dades.

España es el noveno país del mundo con más millonarios

El 5,9% de los hogares cuenta con un patrimonio superior al millón de dólares

(De l'article: http://www.publico.es/dinero/374632/espana-es-el-noveno-pais-del-mundo-con-mas-millonarios)

En aquesta llista de patrimonis impossibles, sense dubte, molts empresaris amics de polítics, molts polítics amics d'empresaris. No ho dic per dir: http://www.intereconomia.com/noticias-negocios/finanzas-personales/claves/agencia-tributaria-posee-listado-politicos-y-empresario

Hacienda aumenta su recaudación por primera vez en dos años

• Zapatero: 'Prestar dinero a Grecia nos hará ganar 110 millones'

(De l'article: http://www.elmundo.es/mundodinero/2010/04/21/economia/1271845316.html)

Això era fa any i mig, quan l'impresentable però durant set anys president (!) Zapatero continuava volent fer creure que Espanya era el miracle econòmic fet país. Sobre els beneficis que eventualment s'obtindrien per "prestar dinero a Grecia", un exemple més del món... no, rectifico, del sistema en què vivim: et deixo diners (que no són meus) amb interessos que, lògicament, no m'hauràs de pagar tú de la teva butxaca: que treballin els teus "nacionals", que paguin impostos, taxes, multes... i amb això em tornes els diners (que tampoc no seran meus), i jo ja sabré com gestionar-los. En sabré, i tant que en sabrè!

EXEMPLE 1

Anulado el AVE Toledo-Albacete por tener 9 viajeros

Cada día se subían a esa línea directa sólo nueve viajeros de los 2.190 potenciales para ambos sentidos: "Un desastre"

(De l'article: http://www.publico.es/dinero/384223/anulado-el-ave-toledo-albacete-por-tener-9-viajeros)

Amb un cost (de diner públic, que vol dir teu, i teu, teu també i tambe meu) diari de 18.000 euros; divuit mil euros cada 24 hores! Durant els sis mesos que la línia va estar en funcionament (per a 9 viatgers al dia; ¿qué, Manolo, cómo ha ido el fin de semana?) es van llençar més de 3 milions d'euros a les escombraries. Òbviament, aquesta xifra no inclou el cost de construcció d'una línia inútil, diners que sense dubte van lucrar més d'una butxaca i que no han revertit per res en els ciutadans.

Amb 3 milions d'euros, quantes persones haurien pogut dormir sota un sostre, menjar i, en definitiva, tenir una vida mínimament digna i confortable en aquests sis mesos? I repeteixo, ja no parlem dels diners, també públics, teus, teus, també teus i meus també, que es van llençar amb la construcció.

EXEMPLE 2

Castellón inaugura su aeropuerto con 150 millones de inversión pero sin vuelos

(De l'article: http://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/25/castellon/1301042450.html)

No només no comentaré res d'aquest cas, i en van..., sinó que deixaré espai perque llegiu aquest paràgraf, extret de l'article:

"Hay quienes dicen que estamos locos al inaugurar un aeropuerto sin aviones, pero no han entendido nada. Durante el próximo mes y medio cualquier ciudadano que lo desee podrá visitar la terminal o caminar por las pistas de aterrizaje, algo que no podrían hacer si fueran a despegar o aterrizar aviones", ha comentado Fabra en la inauguración.

"Fabra" era aleshores president de la Diputació de Castelló. El que penso, segur que com vosaltres, és vaja tros de fill de puta, i tot seguit em vénen al cap imatges cap a la seva persona, i la dels voltors com ell, que no vull descriure, per extremadament violentes.

EXEMPLE 3

NI VUELOS NI PASAJEROS NI EMPLEO

El aeropuerto de Ciudad Real se hunde tras dilapidar más de 1.000 millones

Fue una mala idea desde el principio. Ha costado 1.100 millones y hoy languidece sin apenas vuelos. La lista de culpables es larguísima.

(De l'article: http://www.libertaddigital.com/economia/el-aeropuerto-fantasma-de-ciudad-real-se-hunde-tras-dilapidar-varios-miles-de-millones-de-euros-1276412269/)

És un suma y sigue, un maleït suma y sigue de despropòsits, tots ells duts a terme amb diners que no eren dels fills de puta que se'ls polien a canvi de sucoses comissions. Així ha estat des de temps immemorials, així continua sent, i continuarà mentre siguem en un sistema que, d'una manera o una altra, dóna ampara a activitats immorals com aquests tres, només tres, exemples.

Tornem al començament? "Dotze milions de persones viuen a Espanya amb menys de 500 euros al mes".

Vull creure que la revolució ja l'estem fent, cadascú des de les nostres esferes i de forma més o menys pública o més o menys callada. No vull que els meus diners, lliurats en forma d'impostos, taxes o multes, serveixin per activitats que lucren quatre fills de puta sense escrúpols, mentre la immensa majoria se suposa que hem d'estar feliços amb victòries futbolístiques aconseguides, per cert, per esportistes que guanyen quantitats astronómico-immorals... per jugar a futbol :O

No en tinc prou amb repetir-me que tot plegat és de bojos.

All the lovers

El que més m'agrada d'aquest vídeo, Kylie a banda, guapíssima ella, és el missatge de fons, o si més no el missatge amb què jo em quedo, i cadascú que triï el seu, si és un altre: viu i deixa viure. Bé, i l'estètica de tot plegat, aquesta piràmide fantàstica de dones i d'homes i apunti cadascú cap on li doni la gana, hombre ya, tanta tonteria d'això està bé i allò malament. I la cançó, esclar, em quedo també amb la cançó: all the lovers, that have gone before, they don't compare, to you... Weekend!

Bases, concurs, escrit... premi :-))

La B. és la coordinadora de l'àrea lingüística (1) de la ràdio catalana amb què col.laboro. A primers de novembre ens va enviar un mail a tots els treballadors/col.laboradors, fent-nos avinents d'un concurs organitzat per la Direcció General de Política Lingüística. Em vaig mirar les bases, vaig pensar "perquè no" , hi vaig participar i... aiaiai... :))

Concretament vaig prendre part en la categoria que demanava escriure un text breu en què els adjectius i noms fossin topònims o cognoms catalans. Imaginació al poder, llistat de pobles i ciutats dels Països Catalans a mà i... patapam, text! El podeu llegir ampliant aquesta imatge, una captura de pantalla del Facebook de la DGPL, que és on s'havien de publicar els escrits...

El reconeixement em fa molta il.lusió, tanta com el premi (els premis, de fet), que no es queden pas curts. Ostres ostres, no sé si m'ho acabo de creure:

1. un carnet d'un any per la Club TR3SC i una selecció d'entrades a espectacles (sí, d'acord, visc a Alemanya però m'escapo sovint a Catalunya, hehe), i
2. una tauleta digital tàctil

Aquí podeu llegir informació més detallada sobre la mecànica del concurs, i també la llista dels guanyadors. I des de l'IVC, gràcies a la Direcció General, al jurat i també a la B., per haver-me donat l'oportunitat de participar en el concurs!

(1) Recordeu allò que deiem ahir de les súper paraules, oi? si la nostra llengua fos aglutinant, com l'alemany, a la "Coordinadora de l'àrea lingüística" ens hi refeririem com a "Lingüisticaareacoordinadora". D'aquí els noms tan llargs en la llengua de Goethe ;)

Sobre el paraulot: en Ferran en acció

Parlava en el post anterior d'aquest fabulós paraulot de seixanta i escaig lletres, i us deia que, després de suar tinta en els últims anys, a aquestes alçades ja sóc capaç de llegir-lo sense quedar-me pel camí. Em podeu creure, però res millor que una prova fefaent per evitar possibles dubtes. Sí, amigues i amics, cliqueu sobre el paraulot i el que escoltareu és aquest blocaire alemanitzat pronunciant...

Rindfleischetikettierungsüberwachungsaufgabenübertragungsgesetz ;)

En el post anterior hablaba de este fantástico palabro de 63 letras; el alemán es así ;) Para demostrar que es posible leerlo (incluso memorizarlo, ¡lo prometo!), cuelgo una grabación sonora hecha por mí (clicad sobre el palabro para escuchar).

Rind­fleisch­etikettierungs­über­wachungs­aufgaben­übertragungs­gesetz

No sé si mai us heu preguntat com és que en alemany hi ha paraules tan llargues com les que, segur, algun cop haureu vist. O com la que podeu llegir ("podeu llegir"?) en el títol d'aquest post. La raó es diu "Kompositum", ho explico breument en l'article adjunt. També explico d'on va sortit el paraulot d'aquí dalt, "Rindfleischetikettierungsüberwachungsaufgabenübertragungsgesetz", i què vol dir. Confesso públicament i amb un puntet d'orgull que ara ja sóc capaç de llegir-la d'una tirada, i fins i tot d'aprendre-me-la de memòria; no sabeu, però, el que m'ha costat arribar fins aquí!

Una última cosa, abans de deixar-vos amb l'article: per impossible que us sembli, no, aquesta del títol, amb les seves 63 lletres, no és la paraula més llarga en alemany ;) Mireu, mireu: http://tinyurl.com/cz5h5z5

El motivo por el cual el alemán nos regala, a menudo, palabras tan largas como la del título de este post es el llamado "Kompositum". No sólo el nombre de esta ley, de 63 letras: en la lengua de Goethe es posible encontrar términos aún más largos, por imposible que parezca! Más info, aquí: http://tinyurl.com/dymwr3e

Why is it that the German language is able to offer incredibly long words, such as the one that entitles this post? Read about this, and also about the longest German word ever, even longer than the one above, here: http://www.tinyurl.com/cdfvf4m

Si no ho dic, rebento: l'alegria per la victòria d'ahir es veu solapada per la ràbia que em produeix que el TN d'aquest migdia l'hagin obert, esclar, amb el putu futbol. Em sentiré una mica més feliç el dia que el meu país sigui prou madur per donar, a cada cosa, la dimensió que li pertoca.

Retrat d'un assassí d'ocells

About "Black bread", an excellent film produced, directed and starred by a 13 year old Catalan actor, Francesc Colomer. It pictures life in a small rural area in Catalonia, a few years after the 1936-39 civil war was ended. A not to miss, that could eventually win the Oscar for Best Foreign Language Film (it was shot in Catalan)

Un poble de la Catalunya interior, anys quaranta, postguerra. Els perdedors del 36-39 sobreviuen la dictadura... com poden. O no sobreviuen. Un crim, el passat present, els ulls innocents d'un nen a qui les circumstàncies faran madurar de pressa.

Excel.lent sense paliatius. Per fi he tingut ocasió de veure Pa negre, la pel.lícula protagonitzada per un nano actor, Francesc Colomer, a qui m'atreveixo a qualificar d'absolut descobriment, d'un dels nous rostres (i aptituds, sobretot aptituds) del cinema català. A més dels novells, el repartiment és ple d'actrius i actors ja consagrats als escenaris i pantalles de Catalunya, un ventall d'artistes de luxe per un film que mereix apassionats aplaudiments.

També els mereixen els qui han apostat per aquest "Pa negre" que, merescudament, ha aconseguit una munió de reconeixements: Massa D'Or Produccions i la seva capitana, la Isona Passola, han estat darrere de projectes com l'exitós documental "Cataluña-Espanya", entre molts d'altres. La Isona, amb qui vaig tenir el goig de compartir un parell de converses, l'any passat, és una dona absolutament compromesa amb dues qüestions fonamentals: la comunicació i el país. Amb la comunicació busca arribar, naturalment, a tanta gent com sigui possible; el país, per la seva banda, li fa bategar el cor arreu del món tenint sempre ben present, però, on és casa seva. No és per casualitat que el web de Massa D'Or es presenta amb aquestes paraules:

"La nostra passió és el cinema europeu d'autor que busca el gran públic des de Barcelona i Catalunya per tot el món"

Gràcies, doncs, a Passola, a Agustí Villaronga, el director del film, als actors Francesc Colomer, Marina Comas, Nora Navas, Roger Casamajor, Lluïsa Castell, Mercè Arànega, Marina Gatell, ... També a Tv3 i, esclar, a l'Emili Teixidor, autor de la història que els ara mencionats han portat a les pantalles d'arreu. Com diuen per aquestes contrades prou expressivament, Respekt!

Recepta: eliminar vermells

En un festiu (a Catalunya) com el d'avui, 8 de desembre, el portal 324.cat explica la proposta de la CEOE de traslladar a dilluns tots els festius intersetmanals (excepte Any Nou, el 12 d'octubre i Nadal, diuen. Naturalment, la Diada els importa un rave). Millor això que no pas el desgavell actual, que permet setmanes ridícules com la present: cap de setmana, feina, festa, feina, festa, feina, cap de setmana. Impagable.

Al meu parer, però, el que cal plantejar no és la conveniència o no de traslladar festius, sinó eliminar-ne. Quin seria el principal paràmetre per decidir quines jornades festives fer saltar del calendari? claríssimament, el religiós. No tinc cap dèria antireligiosa; senzillament i objectiva, Catalunya és un país aconfessional. Respectant que es mantinguin festivitats com Nadal i Pasqüa per raons diguem-ne tradicionals, no té cap sentit continuar fent festa els dies de la Pasqüa Granada, Sant Joan, l'Assumpció, Tots Sants i la Immaculada. Perquè no Sant Ferran?

Tampoc no s'explica el 6 de desembre. Espanya ja té una festa "nacional", el 12 d'octubre, com Catalunya l'11 de setembre, Alemanya el 3 d'octubre (reunificació) i França el 14 de juliol. Es tracta de ser més "nacional" que ningú, potser?

- cliqueu per ampliar -

Moure festius a dilluns és una opció vàlida, però encara millor és replantejar-se seriosament el calendari sencer; passant de 16 a 10 festes anuals ja no caldria bellugar res i tampoc no es donarien, de cap manera, setmanes improductives com la present. Tant parlar darrerament de la productivitat a l'Estat Espanyol i patapam, al desembre més d'una i més de dues empreses hauran treballat 15 dies.

Vist des de dalt

Com veure bona part del món d'un cop d'ull: des d'un avió? Però, un moment, és un avió? és Superman? No!, és... http://tinyurl.com/cbftgch! I per cert, com avui els catalans es veu que hem de celebrar no sé què, doncs festa, oi? Aprofiteu bé el dia, per exemple descobrint com explorar el món amb unes poques mirades! ;-)

¿Quieres descubrir cómo se puede ver buena parte del mundo de un vistazo? fácil, fácil... http://tinyurl.com/d7cg54n

Yes, it is possible to see the world by having a quick look at it, of course it is! Find out how, here: http://tinyurl.com/br5umqn

Enquesta: Nadal.sí, Nadal.no ------------------------------------------------>
Aviat, resultat i les matisacions que vulgueu fer!

Baldiga: 27 fotos, punt final

Aquesta setmana, un post com el que comenceu a llegir ara és gairebé obligat. I si "obligat" no és la millor paraula, doncs "de justícia". Desembre començava, un any més, amb una jornada dedicada a recordar l'existència d'una malaltia que, vaja, com totes les malalties, no hauria d'existir: la Sida. I en un dia com avui, fa 18 anys, moria Jürgen Baldiga als 34 anys.

Conegut pel seu provocatiu treball fotogràfic, Baldiga va publicar diversos llibres i protagonitzar exposicions al voltant del tema Sida. Amb 20 anys s'havia traslladat a Berlín, on acabaria fent-se un nom com a fotògraf. Models dels seus treballs van ser, volgudament, els oblidats, els irreverents i, fins i tot, els prohibits: proxenetes i prostitutes, sense sostre, víctimes de l'homofòbia i la Sida, ... La Sida, la mateixa malaltia que acabaria matant-lo després d'haver contragut el VIH l'any 84. El seu llegat es troba al Museu gai (Schwules Museum) de la capital alemanya.

L'obra més personal i impressionant de Baldiga és la que va deixar fotografiar, amb ell mateix com a protagonista, entre octubre de 1991 i desembre de 1993. En una successió de vint-i-set imatges, una per mes, els cruels efectes de la malaltia, aleshores mortal també a Europa, es deixen veure en el propi Baldiga (aquí. Cliqueu sobre les dues fletxes a la part superior esquerra).

Were you a witness
And on that holy day
And on that bloody day
And on this dying bed he asked me:
"Tell all my friends I was fighting, too".
But to all cowards and voyeurs:
There are no more tickets to the funeral.

Diamanda Galás

Neonazis a Alemanya

I del que passa a Alemanya, què en sabeu? Perquè sí, la Merkel, l'euro i la mare que va matricular els mercats dels pebrots, però... què més passa en aquest país? Què ha ocupat les portades dels mitjans, aquest novembre, mentre a Catalunya les ocupaven les retallades, les retallades, la corrupció i les retallades? El cas dels neonazis de Zwickau, i tot el que està venint des de l'aparició dels dos cadàvers, remou de ple la política alemanya: s'ha d'il.legalitzar l'NPD, el partit d'extrema dreta? http://tinyurl.com/cljlqol

Pues eso, que ¿qué ha sido noticia en Alemania durante noviembre de 2011? (aparte de las decisiones de Frau Merkel sobre el euro, claro) http://tinyurl.com/dyhrhx5

What was on the cover front of the media in Germany, in November? (about the neo-Nazi cell of Zwickau) ... http://tinyurl.com/c2ltmvr