Ampolla amb missatge

En garbi24 em feia un retret, ahir. No, és broma, no un retret sinó un comentari molt encertat: venia a dir-me que estic a punt de deprimir la clientela, amb els meus últims posts. No puc evitar-ho, tantes coses m'indignen... el cabreig em supura pels quatre costats, el cos em demana publicar-ho a l'In varietate concordia, per remoure consciències, perquè no deixem d'estar tots alerta, i informats. La informació és, ara com ara, la nostra arma més valuosa.

Però sí, garbi24, tens raó: entre poc i massa. Seguiré, però abans una pausa en forma de vídeo, caçat a la xarxa, amb missatge en positiu. Vegeu-lo, si teniu temps i ganes, escolteu-lo, llegiu-lo... i preneu forces! Encara que ho sembli, no estamos tan mal: ens tenim a nosaltres mateixos i la nostra decència, que no és pas poca cosa.

21 comentaris:

Gerònima ha dit...

M'ha encantat!

El porquet ha dit...

Hehe, en garbi és un crack! Ja poden anar maldades que ell sempre troba aquell contrapunt positiu, optimista. I és que Ferran, al final, tenim una vida, només una i hem de mirar de viure-la tant com puguem! Denunciant injustícies, lluitant per allò en que creiem, però sense perdre el punt optimista que ens faci somriure davant d'aquesta vida, que és nostra, única i irrepetible.

Assumpta ha dit...

Ai, menys mal, FERRAN! :-))

Pensa que a les nostres vides tots tenim motius personals que ens han fet o ens fan patir i no cal que, passejant per la catosfera, tot el que trobis contribueixi a aixafar-te... estic d'acord amb en GARBI, els teus darrers posts em posaven trista... i això em sabia molt de greu :-(

Magnífic post avui!! :-)))))

Ferran ha dit...

Entre mig de tanta desgràcia, tanta corrupció, tanta manca d'ètica i moral... hi ha motius per a l'optimisme, i en bona part surten de nosaltres mateixos. Podem fer tantes coses per no caure en la desesperació! Avui volia recordar-ne algunes :)

Gerònima, gràcies per dir-ho! :-)

Porquet, la qüestió és trobar l'equilibri. En garbi24 m'ha recordat, d'alguna manera, que la balança s'estava decantant massa cap a la desesperació. Avui, aire renovat i fresc!

Assumpta, dona, no et posis trista per això. La intenció, en parlar-ne, no és entristir ningú sinó, això sí, mantenir tothom informat i alerta: si ells roben i nosaltres callem, el crim ésés doble.

Assumpta ha dit...

Sí, FERRAN, tens raó, potser no m'he expressat bé :-)

Està bé denunciar tot allò denunciable, això sí, a mi també m'indigna veure els sous dels jefassus dels Bancs, em fa fàstic i ràbia... però fer-ho cada dia, sempre, un post trist darrera d'un altre post trist... això a mi em feia entrar i marxar sense saber ni què dir. Fins i tot em sentia "culpable" per esperar un regalet per reis quan, és cert, hi ha gent que no té menjar.

El que jo volia dir és que segur que hi ha gent que et llegeix i que està passant un mal moment, de feina, de salut seva o d'algun familiar, del que sigui... i trobar sempre coses que li recorden això... no sé, a mi m'entristia.

Clar que jo també sóc rara, ho reconec... Segur que algú que llegeixi això que escric pensarà que em vull posar una bena als ulls i viure al País de les Meravelles... no sé :-)

Joan ha dit...

Som capaços de somriure. Això no ens ho robaran. Però tampoc oblidem. Ser optimista i crític és possible. De fet, la crítica és el que convida a l'optimisme.

garbi24 ha dit...

M'encanta que em facin cas........:-) Ara seriosament
Potser perquè també vaig veure el trenta minuts de diumenge i vaig estar apunt de fer un apunt que et vaig deixar aquell comentari. M'emprenyo tant ho més que qualsevol altre, però evito parlar-ne per no posar-me més histèric.
Per això el comentari, que anava més per tu i que no et deprimeixis que per nosaltres que estem encantats de llegir-te......
De totes maneres, segueix la medicació prescrita que el video fa molta patxoca.
I si tornes a fer un apunt crític............seré segur per aquí llegint-lo.

m ha dit...

A mi també m´ha agradat molt!
Montse

pons007 ha dit...

va bé una mica de positivisme per aquest dimarts taaaaaan llarg

Clidice ha dit...

ei, genial :) una abraçada :)

XeXu ha dit...

Ui, autoajuda a mi no, eh! Et prefereixo quan vols treure la guillotina. Que ja està bé que somriguem i en diguem coses boniques, eh? Però algú ha de dir ben alt i ben clar les coses que tu dius. I després d'assegurar-me que estàs indignat, però no trist, anem a fotre'ls canya!

Carme ha dit...

:) ja està bé, un descanset i després tornes a remoure consciències...

MPG ha dit...

I tant que hi han coses bones i que no ens hem d'aferrar a les dolentes, però penso com tu, per què no s'han de dir al teu bloc les que et remouen? de tot ha d'haver a la vinya del Senyor.

Galionar ha dit...

Hola, Ferran, un vídeo per tenir-ho present en els nostres moments més difícils. No és que es tracti de convertir-nos en "la alegría de la huerta", però sí de recordar que som més importants del que més de quatre vegades creiem... I posats a enfrontar-nos a uns temps que es presenten força convulsos, més val fer-ho amb bon acopi d'ànims, no? T'ho diu una pessimista reconsagrada, no creguis...
Abraçades!

rits ha dit...

ben fet! aquesta tarda em déien que els humans tenim una capacitat única, de reposar-nos. De poder estar faatal i trobar noves maneres. Estem a nivell global fatal, i podem anar a pitjor, xò podem. I enlloc de desànim, a vegades cal que trobem aquest puntet. Poder-nos reposar.

Hi ha dies que és molt difícil veure-ho, xò el dia que no pugui veure-ho un, que pugui un altre.

Molt xulo!! i m'agraden molt els dibuixos, n'hi ha de preciosos!!

rockea la vida!!!!

Dafne ha dit...

Ai Ferran, que bé que m'ha anat veure aquest "missatge", m'han agafat ganes de prendre un cafè i sobretot de sentir-me feliç i permetre´m un esclat dins meu. Llàstima que ets tan lluny, sinó venia i t'abraçava. Tanca els ulls, i pensa que aquí va, la meva abraçadaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!

Ferran ha dit...

Assumpta, si de fet t'entenc, no et pensis el contrari. Les coses estan fomudes i parlar-ne, parlar-ne, parlar-ne... Cal dosificar, si tens raó! Avui no hi ha hagut males notícies, demà també penjaré un post de res a veure amb tots aquests cràpules corruptes, t'ho prometo :)

Joan, jo també ho penso. Aquesta època fotuda, que ens està removent a tots, en certa manera té coses positives, ens obliga a reflexionar sobre nosaltres mateixos i sobre la societat on vivim, i també a repensar-nos. Sí, hi ha una part "positiva" en tot plegat.

garbi24, entenc perfectament que necessitis certes pauses entre tanta pèssima notícia. De fet, ens passa a tots. Jo vaig llençat, aquests últims dies, però és veritat que en qualsevol moment, amb "toc" teu o sense, hauria parlat del sexe dels àngels, per distreure'm i no caure en un estat depresiu. Buf, quin panorama.

Montse, me n'alegro, i merci per dir-ho!

pons007, espero que la tarda d'aquest dimarts que ja s'acaba no se t'hagi fet pesada!

Clídice, abraçadota i records, guapa :-)

XeXu, tú ho has dit perfectament: indignat sí, trist no (no ben bé, si més no ;) A fotre'ls canya? quan vulguis comencem!

Carme, com li comento a l'Assumpta aquí dalt, demà també us dono un respir, promès! ;)

MPG, i tant, i tant, a "rajar" tot el que vulguem d'aquests xoriços que ens envolten. I a descansar de tant en tant del tema, que sinó acabarem tots deprimits :(

Galionar, pessimista? no dona, segur que no n'hi ha per tant. Mira al teu voltant: més enllà dels xoriços que ens fan bullir la sang, hi ha tot de gent meravellosa, i paisatges brutals, i històries impressionants... Amunt, amunt que tot està per fer i tot és possible!

Rits, doncs sí, ben dit: rockegem la vida, coi, que també en tenim motius; ens tenim a nosaltres, i això no és pas poca cosa!

Dafne, que sapigues que, malgrat la distància... abraçada rebudaaa! :-)

Moltíssimes gràcies a tots pels vostres comentaris. Sou unes joies!!

Alyebard ha dit...

Fa molts anys, molts, de quan la gent s'enviava postals ( ufff) que en vaig rebre una que encara conservo. En ella hi posa, "Sempre hi ha un tros de cel blau, només cal cercar-lo." :) Bon vídeo i bona cançó! Pit i collons!!

Quadern de mots ha dit...

Acabo de veure'l ara.
(ja saps que tinc problemes amb tu :D, i també amb el porquet)

Genial!!! m'ha alegrat el dia. Ja m'he apuntat unes quantes pàgines per seguir-les al peu de la lletra.

Eduard Ariza ha dit...

Sempre cla mantenir-se optimista i gaudir del que tenim. Ara bé, cal fer-ho en la justa mesura per evitar el conformisme.

Ferran ha dit...

Alyebard, i és així, és veritat. Més enllà dels núvols, el cel sempre és blau (ho he vist des de l'avió ;)

Quadern, sap greu que tinguis problemes amb el meu blog i el del porquet! Els que tenia el meu blogroll amb el teu, no sé com, se'm van solucionar ja fa un temps!

Eduard, és així, és una qüestió d'equilibri: distreure's una mica sense oblidar, naturalment, la informació i la crítica. O a l'inrevés. Balança, en qualsevol cas.