La cobdícia, l'avarícia, l'estultícia... els diners, els putus diners, converteixen la vida de milions de persones en una experiència miserable. Si no fos pel poder, la necessitat de poder, la set de poder d'uns malparits, tot seria molt, infinitament millor. Angoixa no trobar la fòrmula màgica per donar la volta a la truita :-(

Greed, avarice and money, fecking money! They turn the lifes of millions of people into a miserable experience. If it weren't for the power, the need of power, the thirst of power of some despicable beings, it all would be much, much better. Not being able to find the magic formula to make things go all the way round is infinitely distressing :-(

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Les imatges del vídeo són esfereïdores, i la cançó ho diu tot. Es nota molta amargor en els últims posts Ferran. Sembla que tot et toca molts, estàs bé?

Lluïsa ha dit...

Com ja t'he dit, el pitjor de tot és que la vulnerabilitat i la por de la majoria els dóna encara més força i poder, a aquests malparits.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Estem cardats, oi? hi ha moments en que un es desespera de veure tot el desastre que l'envolta i sent la impotència de no poder fer-hi res. No es un proble d'avariaica, estulticia o dels diners, el problema és la espècie humana que no te remei.

El porquet ha dit...

Ja ho diu la tòpica frase (però no per més tòpica deixa de ser certera) que l'home és un llop per l'home.

Jo n'estic plenament convençut.

No vull justificar ningú, però, dóna-li la volta al món, que els rics siguin pobres i que els pobres siguin rics i es repetiran exactament els mateixos horrors i les mateixes atrocitats.

Em diràs, canviem el sistema doncs per a que no hi hagi ni rics ni pobres. I Jo et diria, que l'única solució és que canviem l'home.

Ferran ha dit...

Sí, sí, XeXu, no pateixis, personalment sense queixa. És tracta només que mirar al món i veure el que hi ha em resulta més ofensiu del que ja em resultava fins ara. Voldria tenir una vareta màgica, per poder enviar a l'infern tota la gentussa que fa miserables les vides dels altres. I tot per diners!

Lluïsa, és veritat, la por és molt mala consellera, en aquest sentit. Per sort, penso (o crec, o vull creure) que cada dia n'hi ha una miqueta menys, de por.

Francesc, és precisament l'avarícia i companyia, el que fa que sembli que la nostra espècie no té remei. En té, si la majoria sabéssim com parar-los els peus. Confio que un dia sabrem com fer-ho.

Porquet, "canviem l'home", tú ho has dit. No pot ser que, sent capaç de fer coses extremadament bones, també ho sigui de fer-ne d'enormement dolentes. Canviem-nos, és urgent!

Jesús M. Tibau ha dit...

i és llavors quan ens avergonyim dels nostres petits mals

Jpmerch ha dit...

Això no té solució. Completament d'acord amb el Porquet. Li donaràs la volta a la truita i al poc temps la tindràs cremada per la part de baix i dauradeta per la part de dalt.

rits ha dit...

Doncs ja sé que s'ha de veure, denunciar,... xò em costa. Molt. Xq no sé què hi puc fer.

Elfreelang ha dit...

Esfereïdora realitat ! m'apunto a trobar la clau de volta que faci girar la truita i a trencar els mànecs dels qui ens tenen agafats pels dallonses....el món s'ha de capgirar! massa rics pobres d'esperit i cobdiciosos, massa rics sense cap escrúpol, prou desigualtats!

Dafne ha dit...

L'home és la bèstia capaç de matar al de la seva pròpia espècie sense motiu aparent. A Valls, vivim l'atrocitat d'un malparit que ha ofegat una nineta de 5 mesos.
A mi encara hi ha coses que em deixen astorada i avui amb una tristesa infinita.

Anna Griera ha dit...

Imatges esfereïdores i, com diu la cançó, ja res no m'assombra. Però potser sí que canviaran les coses i aquesta crisi portarà més justícia i igualtat, valors i serenitat. I farà entendre que per tenir més coses materials no ets millor ni que la riquesa no és això. sinó que la riquesa està a dins

Ferran ha dit...

Jesús M., sense dubte. L'exercici de posar les coses en perspectiva és esgotador, però imprescindiblement ha de ser constant.

Jpmerch, vull creure que sí. I honestament, tú també deus voler-ho. Si no, no et resultaria la vida insuportable?

Jo tampoc no ho sé, Rits, però crec que parlar-ne, denunciar-ho, recordar-ho és un exercici important. I crec que d'alguna manera ajuda a canviar les coses. Lentament, molt, molt insuficientment, però és més que res, segur.

Elfreelang, tú ho has dit: el món s'ha de capgirar, és una bogeria el que tenim.

Dafne, monstruós i incomprensible. O potser no, si no oblidem que l'home no deixa de ser una bèstia. Evolucionada, d'alguna manera, però és clar que ens queden coses dins...

Anna, tan de bo sigui així, tan de bo acabi sent, de tan obvi, llei de vida. Temo que nosaltres no ho veurem, però estic segur que acabarà sent així.