Parla el futur ministre

Em sap greu, els Reis (Mags) no existeixen. Els altres sí, tot i que no són mags. O potser sí que ho són: es fonen 8,4 milions d'euros anuals (seguretat, viatges, manteniment dels palaus a banda) i, per a molts, continuen sent "tan campechanos". Alehop!

En aquest dia al qual seguirà una nit (màgica?), us en deixo una de freda. Demà, la calenta, per compensar. Es tracta d'una entrevista a qui serà el primer Ministre d'Economia de Catalunya, un cop assolida la independència a mitjans d'aquesta dècada. Xavier Sala i Martín no és sant de la meva devoció, dreteja, però diu coses intel.ligents i això equilibra la balança, especialment en aquests temps sobrats de polítics, banquers i gendres corruptes que pequen de llestos.

Algunes de les coses que diu no les compro ("Eliminar ... les regulacions ambientals ..."), però d'altres sí ("A Austràlia, per fer una empresa necessites una hora: Aquí costa tres mesos"). No sé fins a quin punt facilitar la creació d'empreses pot ser útil a Catalunya, on dos de cada tres ciutadans aspiren a ser funcionaris (si més no fins fa un parell d'anys), però posar portes a la creativitat és una de les moltes coses estúpides que pot fer un govern, així que benvingudes les receptes sala-i-martinianes en aquest sentit.

Llegiu-vos-la, feu-me cas, i després rajeu, o doneu-li la raó, o dieu que a cagar a la via o el que vulgueu, però sense dubte us en recomano la lectura: Sala i Martín: "Això és insuportable".


ps: ministre d'un govern encapçalat pel Molt Honorable Miquel Calçada?

16 comentaris:

Sergi ha dit...

Ai Ferran, estic en ple refredat que retira a grip, amb el cap com un bombo. No em facis llegir aquestes coses ara. Et comento el que tu has dit. Primer que espero que cap menor de 6 anys llegeixi el teu blog, deixa'ls gaudir del dia almenys a ells. I en segon lloc, que el nostre país és expert en posar pals a les rodes als que volen estudiar més i ser emprenedors, hi ha subvencions i tot el que vulguis, però costa déu i ajuda. Penso que facilitar la formació i la capacitat de formar empresa milloraria molt el país. Necessitem que la gent que pensa tiri endavant, ja hem creat prou generacions de tanoques i espectadors de Tele5.

Quadern de mots ha dit...

Bona entrevista. Crec que només podria ser conseller d’economia quan fóssim un país lliure, ara per ara, no el veurem pas, incomoda.

Puji ha dit...

Com sempre, l'americanes no deixa indiferent ningú. Com dius dreteja i neoliberaleja, però això no treu que, sovint, digui veritats com punys.

Ara bé, el que comentes sobre la protecció ambiental el desacredita per tota la resta. Un individu que no respecta el lloc on viu i que no és capaç de veure la necessitat de benestar ambiental per sobre de creixement econòmic és un miop, un inconscient i un ruc, i jo no el vull com a Ministre ni com a res.

Jordi Dorca ha dit...

Liberaleja. Però en diu alguna que val la pena. Fa de bon llegir. I no enganya ningú.
Ara, m'estimaria més no tenir-lo de ministre, i menys encara amb altres companyies poc recomanables.
Tot i amb això, reconec que m'ha fet pujar la moral patriòtica. M'ha fet veure la cosa amb un xic més d'optimisme. Gràcies, doncs.

Anònim ha dit...

Sala i Martí psee, però Miquel Calçada sense dubtar-ho!! Només Guardiola li podria fer la competència com elegible xD

Elfreelang ha dit...

Doncs mira me l'he llegida tota aquest matí , sovint llegeixo vilaweb....si tenim ministre és que ja som independents ! això si que seria un regal de reis ( màgics) que siguis bon minyó! que em consta que ja ho ets....

Carme Rosanas ha dit...

A mi en Miquel Calzada, ja em va bé, coma president... i en Sala Martín no ho sé massa, però en qualsevol cas molt millor que un ministre espanyol del PP.

I potser l'única cosa que tenen de bo, és que com diu a l'entrevista són una fàbrica d'independentistes... (es veu que tot té un costat bo)

Alyebard ha dit...

A vegades que els ministres d'economia dretegin una mica va bé pel país. De fet casi tots els ministres d'economia diuen que les reunions de govern són tots els ministres contra el d'economia.

Deric ha dit...

Potser tanta gent no aspiraria a ser funcionari si els empresaris d'aquest país fossin com cal i tractessin bé els seus treballadors i els paguessin un sou decent.
De totes maneres, ser funcionari, avui en dia, no és cap xollo, potser en temps de Franco sí, ara ja et dic jo que no, que és com si treballessis en una empresa privada amb l'única i exclusiva avantatge que és més difícil que et facin fora (però no impossible).

pati di fusa ha dit...

la vaig llegir just ahir, aquesta entrevista, i també em va sorprendre positivament. sorprendre pel que dius, perquè el personatge tira una mica enrere. però aquí fa uns quants apunts molt certs i els explica amb molta claredat. ara bé, alguns me'ls agafo amb pinces: facilitar la innovació i l'emprenedoria, sí, però que no em posi com a exemples zara o nespresso, gràcies. i em va caure definitivament als peus amb la proposta d'eliminar les normes ambientals.

això sí, és tristíssim que els emprenedors en aquest país només trobin pals a les rodes. si la gent només aspiren a ser funcionaris és, en part, perquè l'alternativa és una cursa d'obstacles permanent. hi ha països on no et costa res, crear una empresa, i només quan està en marxa és quan es comencen a pagar impostos. aquí no, aquí has de tenir beneficis abans de crear l'empresa, i com que això és impossible, només pots parar la mà a veure qui pica l'ham i et deixa la pastarrufa per muntar el xiringuito. com gairebé tot en aquest país, lògica pura.

Finestreta ha dit...

El Sala Martí sempre diu veritats com un temple... El que no veig tan clar és això que el sentiment independentista està creixent tant, al meu entorn no ho noto almenys!

Yáiza ha dit...

He llegit totes dues entrevistes. La del Miquel Calçada m'ha agradat força. Però l'altra... home, Ferran. Aquest home no dreteja "una mica". Dreteja, i molt! Està clar que tot són opinions i que el Sala Martí sembla proposar solucions als problemes, però les seves maneres no són amb les que més comulgo.

Miquel Saumell ha dit...

Doncs mira, Ferran, jo l’entrevista la compro gairebé tota. Algú més amunt ha escrit que SiM és de dretes, que dreteja, com si la dreta fos el dimoni i l’esquerra for la panacea i la solució de tots els nostres mals, i ja s’ha vist que ni una cosa ni l’altra. Les posicions econòmiques i polítiques s’han de llegir sempre en el seu context, i el context econòmic actual és tan summament precari i amb unes perspectives tan negres que per això dic que la compro "gairebé tota", incloent-hi la seva posició sobre el "medi ambient". De vegades s’ha de caminar un pas enredera per poder-ne caminar després dos endavant, i durant el tripartit els talibans del medi ambient d'ICV-EUiA han fet tancar moltes empreses i han enviat moltes persones a l’atur. Ho conec bé perquè alguns eren clients meus. La fi justifica els mitjans? Tots? Segur que no.
Una altra cosa és la seva idoneïtat com a ministre d’economia, i aquí hi tinc molts dubtes. Aquest personatge és un gran teòric, com en Mas Colell, però els hi manca pràctica en la gestió del món real, el món de l’empresa, i això es nota.
Per altra banda, en Calçada toca molt de peus a terra i el seu discurs m’agrada força.

rits ha dit...

El que m'agrada és que explica les coses de manera ben fàcil. Les diu tal i com son i s'entenen.

Si que dreteja, xò a mi m'agrada xq l'entenc.

Joan ha dit...

Amb aquest em passa com a tu, m'agrada com presenta el seu discurs, tot i que en alguns temes no hi combrego.

Els noms no és que m'acabin d'agradar, però menys m'agraden els d'ara i ve que traguem. Així que la idea de l'Estat propi va per davant. A què esperem? Pitjor no ho podem fer.

Ferran Porta ha dit...

Gràcies a tots, com sempre, per dir-hi la vostra!

XeXu, menor de sis anys... i més gran també. El meu nebot de 9 encara té l'esperança que els eis d'Orient siguin reals. M'encanta la seva innocència!

Quadern de mots, aquesta és la idea. Bé, vaja, no la meva, sinó que penso que, quan assolim la independència, aquest senyor té molts punts per ser cridat com a ministre d'Economia.

Puji, diu coses intel.ligents, diu estupideses. Quan parla del medi ambient diu estupideses.

Jordi, em va passar una cosa semblant al que t'ha passat a tú: agradar, no puc dir que m'agradi, però l'entrevista es fa de bon llegir, pel que respecta al futur polític del nostre país.

pons007, a Guardiola me'l fareu avorrir, entre tots.

Elfreelang, ho serem. Independents, vull dir. I penso que més aviat del que la majoria creu.

Carme, és ben bé així. Em sembla al.lucinant que no se n'adonin, que cada cop que obren la boca, produeixen uns quants independentistes més. Que vagin dient.

Alyebard, no en tinc una opinió prou formada, però no m'estranyaria que hi hagués part de raó en el que dius.

Deric justa, per això deixo clar que la dada és de fa un pare d'anys, quan les coses no estaven tan malament com ara, entre el funcionariat.

pati di fusa, de vegades ni això: a Alemanya ha muntat la meva en un plis, i no pagaré impostos fins que no guanyi més de 17.500 euros/any (durant els dos primers anys)

Finestreta, potser és una impressió errònia, potser són les ganes... o potser és real l'independentisme creix i, el més important, es fa transversal, ja no és patrimoni d'unes sigles.

Yáiza, jo tampoc.

Miquel, la qüestió de "dretejar" (o "esquerrenejar" -es diria així?) té a veure amb les conviccions de cadascú. Jo no "dretejo", en general, tot i que per a segons qui segurament ho faig, i el pensament de la dreta no és, en termes generals, el meu. Per això utilitzo l'expressió, que alguns comparteixen i altres no. Cap problema per això, esclar. No seré jo qui defensi tot el que va fer ICV des del govern, però que cal tenir molt en compte el medi ambient, que el planeta té recursos finits, que això no són bestieses... em sembla una obvietat.
Personalment, mira què et dic, em podria arribar a agradar més Sala i Martín com a Ministre d'Economia que en Miquel Calçada com a president de la Generalitat (de fet, aquesta última idea em posa els pèls de punta, al menys en aquests moments)

Rits, penso bàsicament el mateix que tú... bàsicament ;)

Joan, cert, pitjor no pot anar. Fa ràbia pensar que podria anar molt millor, de fet: material del bo el tenim, tot i que ocult sota kilos de merda sobrera. Ja farem net, ja!