Un altre projecte de país

Llegeixo al seu web que l'Associació Catalana de Professionals (ACP) es va constituir formalment l'any 1995 i que actualment l'integren més de 200 socis, de diferents sectors professionals, que ho són amb l'ànim de treballar fins fer viable la secessió de Catalunya respecte a Espanya.


Ara, l'ACP presenta el web amb INDEPENDÈNCIA, des del qual es vol "analitzar la viabilitat de la independència del nostre país i discutir sobre els (seus) avantatges i inconvenients". S'hi poden trobar una sèrie de vídeos -se n'aniran penjant més- des d'on quatre veus qualificades exposen sengles reflexions sobre aspectes d'interès per al país.

En aquest, Ferran Requejo planteja com podria ser l'estructura política de Catalunya, un cop assolida la independència. Els humans estem capacitats per fer més d'una cosa alhora (sí, els homes també ;) Treballar per la independència i, al mateix temps, anar pensant en el dia després, més que una bona idea és un imprescindible!

10 comentaris:

El porquet ha dit...

Molt i molt important que no parin de sorgir iniciatives en aquest sentit. Senyal que la societat està neguitosa, i alguna cosa es mou. Calen iniciatives com aquestes, serioses, partint de la base de la societat.

Crec, fermament, que hi ha un bon caldo de cultiu.

Dafne ha dit...

Ai Ferran,avui em toques la llaga!!! Ja n'hi ha prou d'anar a remolc i abocar 60 milions d'euros diaris a les "ecspanyes".
Com deia la Núria Cadenes, "jo no vull la independència per als meus fills, sinó per als meus pares" Jo també vull que la meva mare la pugui gaudir!!!
I em sembla perfecte que la capital sigui una ciutat petita. Valls??? :)

tirantlobloc ha dit...

Estic amb en Porquet. Aquestes iniciatives són un senyal que el tema avança i que hem de ser optimistes (m'ho aplico a mi mateix que alguns cops tinc ganes de deixar-ho córrer).

Visca Catalunya Lliure!

Joan ha dit...

Anem endavant, sens dubte. Sort que hi ha gent seriosa en aquest país que es pren el nostre futur seriosament.

Francesc Puigcarbó ha dit...

vsn dorgint inciatives com aquesta que, encara que sembli no facin molt de soroll, sumen. I aixó és bo.

Yáiza ha dit...

M'il·lusiona pensar que cada cop sento parlar més, i més seriosament de la Independència.

Recordo molt bé el primer cop que algú em va preguntar "ets independentista?". Tenia 13 anys, i el noi que m'ho va preguntar em va dibuixar una estelada a la mà, amb bolígraf. Durant molts anys m'ha semblat que, tot i que jo em sentia independentista, aquest era un sentiment només apte per joves eixalabrats, un somni sense futur. No sé si canvia la meva perspectiva del món, o si realment canvien les coses. Però em dóna confiança veure com es parla del tema amb seriositat i projectes ferms.

Alyebard ha dit...

De fet és molt bo que el país hagi passat al següent estadi que és parlar-ne obertament, sense tabús, com fa anys endarrere. Abans els independentistes eren quatre jovenets que cremaven banderes. Ara hi ha empresaris amb coll i corbata que són independentistes. I és molt bo que es comenci a pensar amb el dia després. Perquè la independència no serà una panacea i s'haurà de pencar molt.

Clidice ha dit...

M'estic posant al dia a ca teu. Ja t'ho han dit, però la frase "jo vull la independència pels meus pares, no pels meus fills" m'ha fet pensar en l'emoció del meu pare anant a votar a les consultes. Que sí, que no eren vinculants, però quan s'ha viscut 76 anys sospirant per una cosa per la qual has rebut més d'un jec d'hòsties, poder anar a dir SÍ públicament ja et rescabala. Si l'assolíssim abans de perdre'ls seria una de les millors coses que m'haguessin passat a la vida. Una abraçada :)

magazine.cat ha dit...

No se si ho aconseguirem, ja fa temps que es batalla i no en sortim.

Ferran ha dit...

►porquet, i tant que és mou. Jo també sóc optimista, crec que això no té aturador (els espanyols han demostrar, al llarg dels temps, ser pèssims per fer-se estimar. Bé, bé!)

►Dafne, jo també la vull per abans d'ahir! :-) ps: Valls em semblaria perfecte, hehe...

►tirantlobloc, que no decaigui: som en el bon camí :-)

►Joan, tens raó, sovint tenim motius per plorar, veient el panorama. Però al costat dels desastres també hi ha gent que fa molta feina, i bona. I, deixa'm que ho digui, els blocaires catosfèrics fem molta feina, també!

►Francesc, ni més ni menys.

►Yáiza, molts hem fet una evolució, en aquest tema. Als meus 16, 18 anys (primera part dels 80), no m'havia plantejat mai el tema de la independència. Curiosament, a mesura que vaig anar coneixent món i llegint, i escoltant, i aprenent, el sentiment independentista es va anar fent més gran. Ho aconseguirem, ja ho veuràs!

►Alyebard, ben d'acord amb tú. Avui dia, la independència és absolutament transversal, que és el primer sine qua non. El segon és fer-lo un sentiment majoritari; estamos trabajando en ello... ;

►Clídice, els nostres fills i nebots la podran veure, n'estic convençut. Tan de bo els nostres pares siguin a temps, tan de bo!

magazine.cat, no desesperis; jo soc optimista, i crec de veritat que tenim motius per ser-ho, malgrat tot. No tens la sensació que cada dia com més, els que no veiem altra sortida que la secessió? jo sí, i forta! :)