Un monstre de tres-centes mil cuques


Aquest senyor, amb dues antenes verdes al cap, és Juan no sé què, escultor, amic de Carlos Fabra ("¿Os gusta el aeropuerto del abuelo?"). És l'autor del monstre que dóna la benvinguda als no passatgers de l'aeroport de Castelló; no passatgers, perquè un any després d'haver estat inaugurada, la instal.lació aeroportuària encara no té permisos, ni per tant avions que hi aterrin o s'hi enlairin. Ah, el mostre en qüestió ha costat 300.000 euros.

Recordeu: si no l'heu vist, informeu-vos de la situació aeroportuària a Catalunya i a l'Estat, a través del "30 minuts" de diumenge (aquest: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3889310). I recordeu també que podeu llegir la carta als mitjans, en el post anterior a aquest!

Retallades i pujades d'impostos perquè falten diners? quins collons tenen, tots plegats. 222 anys després, potser ha arribat l'hora de començar a treure brillo a les guillotines que els francesos tenen aparcades des d'aquells anys en què el poble, més que tip, es va posar mans a l'obra.

14 comentaris:

XeXu ha dit...

Ara t'escolto. Quan parles de guillotines ja m'agrada més. I si ja no es porten el mètodes tan expeditius, crec que un altre que també pot funcionar és la puntada de peu al cul. Arrencar-los de les butaques, això és el que cal.

Alyebard ha dit...

Més que guillotines, que esquitxen massa sang: 1) independència 2) redefinició de la política com a "servei" no com a professió o amb professionals ben preparats. Com podem tenir presidents que no parlin idiomes i no entenguin de Política? 3) redefinició de "servei públic" 4) acountability ( costa molt definir-ho en català- passar comptes de la gestió feta?)- i el que em deixo. Per què la opció 1) si no vigilem ens convertiria en una república bananera de Millets i cia.

AlfredRussel ha dit...

La realitat ja fa temps que supera a la ficció en aquest país, però hi ha vegades que arriba a extrems difícilment qualificables... Més que guillotina --i a més de les mesures que proposa Alyebard--potser convindrà anar preparant la radial... si més no, i pel moment, per anar desmuntant alguns d'aquests monstres i veure si venent-los a algun drapaire --rus o xinès, que tenen líquid-- podem recuperar alguna cosa; jo ja tinc la vista posada en l'àgora de la ciutat de les arts i les ciències...

Yáiza ha dit...

Un dels punts àlgids de crispació durant el 30 minuts... No hi ha res com tenir "amiguetes" al govern, eh!

Francesc Puigcarbó ha dit...

cagati lorito.Lo de Fabra ho he penjat a Collonades.Espero que el 30 minuts d'ahir no el vegin a Europa.Ens tanquen la paradeta de cop.

garbi24 ha dit...

No posis més coses d'aquestes que no aguantareml'any...........:-)

Ferran ha dit...

XeXu, arrencar-los de les butaques dels seus despatxos, i asseure'ls a les butaques davant dels jutges. Se'ls gira feina a saco, als magistrats.

Alyebard, em sembla molt oportuna la teva llista. Independència sí, i amb urgència, però també sent conscients que només amb el divorci no arribarà la fi dels nostres problemes. 1) fora d'Espanya i 2) per una política catalana racional.

AlfredRussel, tens raó i sembla que en els últims temps, els fantasmes s'han desfermat. El surrealisme s'ha apoderat del nostre país; si no hi posem remei nosaltres...

Yáiza, tenir "amiguetes" i tenir zero escrúpols, i apa, a fer-se ric mentre la majoria en paguem les conseqüències.

Francesc, si trobes el temps, m'has donat una idea que estaria molt bé: traduir el "30 minuts" i reenviar-lo als periodistes d'aquest país on visc. Hmm...

garbi24, tens raó, m'estic passant... però és que no puc evitar-ho. Bé, a veure si trobo alguna cosa divertida, a manera de pausa, abans de contratacar amb la pròxima!

rits ha dit...

Doncs si, molt bèstia tot plegat. Però així anem i així anirem.

Per cert, el reportatge de tv3 va estar bé, xò em va agradar més el de Salvados. Te'ls recomano, els clava!

Javier Arnott Álvarez ha dit...

Avui ho he vist a les noticies, però estic tant cansat que ni forces per indignarme em queden.

MPG ha dit...

Totalment d'acord. Busquem i posem a funcionar les guillotines. Així aconseguirem moltes coses a l'hora:

- donar sortida a la nostra ràbia quan veiem lo malament que es fan i es gestionen les coses públiques (que també en ho mereixem).

- treure'ns del davant els xoriços.

- estalviar-nos els sous dels xoriços.

- atemorir els futurs xoriços.

i si m'ho penso, segur que les guillotines ens beneficiaran en alguna altra cosa.

Quina ràbia veure el malbaratament dels recursos i que ningú tingui els c. de tallar-ho.....

Xavi ha dit...

Aquest tema de l’aeroport de Castelló és quelcom molt indignant. Jo tinc família (tiets i cosins) en un poble de Castelló. Són bona gent però són del PP. Creuen que només el PP fa avenços i coses per als pobles. És un tema controvertit. Les poques vegades que els veig intento passar de puntetes amb temes de política. Ells fan el mateix. I ho comento ja que una de les darreres discussions que veig tenir amb el meu tiet va ser per l’aeroport. Resulta que es va endarrerir la construcció per una parella d’àligues que havien plantat un niu en una zona de les instal•lacions. L’argument era que coi havien vingut a posar el nas aquests putos ecologistes. És clar això d’aturar les obres no podia ser!!! Que la província necessitava desenvolupar-se!!!! Certament, és indignant la merda de país en el ens toca viure.
Potser sí. Barreja coses alegres al teu blog, sí.

Assumpta ha dit...

No demanis guillotines, FERRAN, no... i, si vols participar al meu homenatge a DICKENS (no em vull fer pesada, de veritat, és que m'hi has fet pensar) llegeix-te "Una història de dues ciutats", tu, que tens la sort d'una facilitat amb els idiomes tan gran (bé, la sort i la feina d'estudiar-los, tot s'ha de dir) el podries llegir en la seva versió original. No és un llibre llarg, de veritat... en català té 423 pàgines en una lletra gens petita, normal. A 20 pàgines per dia (totalment assumible!) en 22 dies llest! :-))

La recomanació és pel tema "Guillotina"... però és una recomanació de veritat, autèntica. Crec que el llibre és pot llegir des d'un angle actual impressionant.

Eduard Ariza ha dit...

Podria ésser pitjor... Podria ser una estauta del mateix Carlos Fabra a la manera realista i equestre. Sé que és un pobre consol, de fet no ho és, però cal mantenir el sentit de l'humor. L'humor és encara més difícil de retallar que l'esperança.

Ferran ha dit...

Rits, així anem... però no perdo l'esperança que així NO seguim anant gaire temps; això ho hem d'acabar d'alguna manera.

Javier, t'entenc perfectament, la situació esgota profundament. La meva indignació, que cada dia va a més, necessita de tant en tant un descans; tot plegat és... buf :(

MPG, ben vist: com a element dissuasori d'eventuals males pràctiques també seria una eina interessant. Sí que fa ràbia, sí; només ens queda confiar en la justícia, que acabi posant les coses (i les persones, sobretot les persones) al seu lloc.

Xavi, t'entenc perfectament: el meu tiet també vota el PP, i això sent de Barcelona i havent viscut tota la vida a Barcelona. Està convençut que els socialistes i "la resta" són uns xoriços (i els peperos no (!!). Només últimament sembla una mica menys apassionat en la defensa del PP; sembla que els 10.0000 casos de corrupció pepera tenen n cert efecte sobre ell, tot i que sense dubte mai, mai deixarà de votar "els seus". Quin país tenim, redéus, quin país.

Assumpta, sé que és un dels clàssics que m'hauria d'haver llegit, o que m'hauria de llegir, però el cert és que continuo en fase de cert allunyament literari. No és que de sobte no m'agradi llegir llibres, és que tinc algunes coses entre mans i les meves prioritats d'ara no em deixen més temps per a altres activitats. Apuntadíssim, aquest Dickens també, per de seguida que sigui possible :)

Eduard, entenc el moment_sentit_de_l'humor, de tant en tant convé fer un respir: o això o la desesperació més absoluta :-(