B de bascos a Berlín

Els bascos acabaran per fer-me cònsul honorífic del seu país: al concert de dissabte nit (Ruper Ordorika, més de 100 assistents. Estem parlant de Berlín, eh? pas mal, pas mal du tout...), li ha seguit aquest dilluns un acte a l'ambaixada espanyola (la que costa més ella sola que totes les delegacions de la Generalitat juntes, perdó per treure el tema).


L'ambaixador i el govern basc ens convidaven a una "Jornada de Euskadi", amb dues parts (tres, si m'apures): una taula rodona amb el títol "Gastronomía, arte y sociedad", un cóctel amb pintxos i l'actuació final de dos músics i un ballarí...

La taula rodona ha estat interessant. Entre d'altres hi participaven tres cuiners: la filla de l'Arzak, Elena; Eneko Atxa, del rest. Azurmendi i Andoni Aduriz, del Mugaritz. Aquest últim ha deixat els focs de banda, un temps, per dedicar-se al món audiovisual. D'aquesta feta n'ha sortit Mugaritz BSO, un "projecte gastronòmico-musical", segons el defineixen al seu web, que aquests dies es pot veure a la Berlinale. La xerrada ha permès conèixer una mica més a fons el País Basc, els seus highlights, allò que el govern basc vol vendre de portes enfora: s'han presentat un parell de vídeos de caire turístic, molt ben trenats. Feien venir ganes d'agafar un avió i escapar-se uns dies a aquelles terres cantàbriques!

Hora i mitja després, els pintxos. Cambrers la mar de ben posats anaven passejant safates aparentment escasses, que finalment han aconseguit, però, que avui no hagi necessitat fer-me el dinar. Temps per xerrar amb uns i altres, temps perquè algú se'm plantés al davant, em mirés amb els ulls com a taronges, amb un punt d'emoció indissimulada, i em preguntés alguna cosa semblant a: "Perdona, ¿tú eres Ferran, el que estudia euskera con Unai?". Els meus amics basco-berlinesos em fan propaganda, entre els bascos que pugen a Berlín per algun acte com el d'avui, i aquests flipen: un català que viu a Alemanya i estudia la seva lengua! Ja us dic jo que acabaran per fer-me cònsul honorífic...

El punt i final, músical. D'entrada, una música produïda amb un instrument que mai de la vida havia vist: la txalaparta. No tinc paraules per descriure com he al.lucinat, tant amb l'instrument en sí com amb la seva música i amb l'energia que hi posaven els dos intèrprets. I a mig tocar, ell, en Mikel Arístegi, ballarí i coreògraf afincat a Berlín des de fa 11 anys. Un crack de la contemporània.


En definitiva, un acte que ha estat molt bé i amb què tanco dues activitats basques en 36 hores. Fins dijous, esclar, que torno a tenir classe amb l'Unai :) De vegades em pregunto si en lloc de viure a Berlín, no hauria de viure a Bilbao!

18 comentaris:

rits ha dit...

Pintos has dit? ves que vinc!! em xiflen!

Un cap de setmana ben intens!

Per cert, i la belinale? no has trepitjat la catifa vermella?

Una abraçada!!

ps. aquí continua fent fred de nassos. Ja m'he refredat. Era de lògica aplastant que acabés caient. A partir de dijous diuen que pugen les temperatures. Com esteu per aquí?

Carme ha dit...

Segur que series un bon cònsul!

he, he, he... ja saps on anar després de Berlín... següent parada Bilbao!

XeXu ha dit...

Aquests bascos no se'ls pot treure de casa, home. Si els dones l'oportunitat, de seguida es foten uns pintxos i et toquen la txalaparta. Ja com no et van ballar un auresku!

Ferran ha dit...

► Rits, sé que viure a Berlín i no tenir un especial interès en la Berlinale és com estrany. Quan ho dic, la reacció habitual en el meu interlocutor és mirar-me amb una cara més aviat indescriptible, hehe... No, no he vist cap pel.li i enguany, és veritat, ni tan sols m'he atansat (de moment, si més no) a Potsdamer Platz.
Aquí avui semblava primavera: màxima d'1° negatiu. No et vacilo: quan portes tres setmanes en què la més alta ha estat de 5° sota zero, avui tenia la sensació que no feia fred! Tú posat boneta aviat, eh?

► Carme, poca broma... Pensa que si a BArcelona li va seguir BErlín, podria ben bé ser que a BErlín li seguís... ;-)

► XeXu, la veritat que els bascos aquí dalt estan súper energètics, deu n'hi do els pollastres que organitzen. Estic encantat (i si hi ha pintxos, ni t'ho explico ;)

Assumpta ha dit...

Tu deus ser un personatge molt important a Berlín que et conviden a tots aquests actes! :-)))

Assumpta ha dit...

En aquests moments, aquí 4,6º que és bastant més que ahir a aquesta hora. Què bé que ja vagin pujant les temperatures! Estic cansada de tant "sota zero" i d'haver de deixar l'aixeta gotejant perquè no es glacin les canonades...

Visca l'estiiiiiiu!! :-DD

Lluïsa ha dit...

Em té fascinada el so de la txalaparta, és tan especial i únic...

Mira, mira, http://www.youtube.com/watch?v=65v9P4lmSd4 I si no et deixa, aquest potser el pots escoltar http://grooveshark.com/#!/s/Nagoya/3NzmWs?src=5

Jordi Dorca ha dit...

Una bona pregunta, al capdavall.

Joan ha dit...

Caram, si segueixes incidint amb el català, l'alemany, l'anglès i ara el basc, encara acabaràs oblidant la lengua del imperio!!

Francesc Puigcarbó ha dit...

un cap de setmana de luxe, per l'espèrit i l'estomac, enhorabona!

Edurne ha dit...

Estimat:
Te leí esta mañanita por el móvil (ya sabes, el Smartphone de las narices que me gasto...), pero no podía contestar, y durante todo el día he estado "amordazada". Ahora puedo ponerte tres, o cuatro letritas...

Mi voto lo tienes desde hace tiempo, o sea, el Ferran, for Ohorezko konsula!

El amic Ordorika, es uno de mis talismanes. "Ez da posible, ezin liteke...", qué te voy a decir!
Y qué envidia que me das, ahí, en la fotito con él...! Además Ruper es de Oñati, de donde era mi aitite!

En fin, pintxoak, musika ederra, lagun onak, giro izugarria... qué más se puede pedir! Y el frío de Berlín, al carajo, que todo eso caldea el ambiente y el cuore como no veas!

Me siento muy orgullosa de haberte conocido, pero eso ya lo sabes, maco!
Oso tipo jatorra zara, oso-oso!

Ahhh, la caricatura, molt bé!

Petons, muxuak eta abar!
;)
Eta ondo ibili!

Edurne ha dit...

Bueno, y que se me olvidaba.-.
Txalaparta...
Eso ya es gehiegi, demasié, tumatxa!
Quien no haya oído nunca la txalaparta, flipa!

Eskerrik asko!

Yo te suelto un irrintzi, ya sabes...
;)

merike ha dit...

Els pintxos són els meus favorits a Barcelona, que has tingut sort:)

DooMMasteR ha dit...

Home Ferran! És que Bilbao és molt Bilbao :-)
Et volem d'ambaixador de Catalunya y Euskal Herria a Berlín ja!

kira permanyer ha dit...

Ostres, a mi tot el que "olora"a basc m'agrada molt... llàstima que no se gaire més sobre ells que la gastronomia i la música... segur que tu ens podries fer algun post parlant d'alguna cosa més.

Dafne ha dit...

Ai Ferran, a veure si et canviaràs el nom per "Patxi"!!! Ets tot un descobriment, i la que he al·lucinat he estat jo llegint-te, un català a Berlín que estudia basc. Ets un "fenomenuuuuuu"!!!!
Musuuuuuu!!!!!

El porquet ha dit...

I els espanyols ja permeten aquesta mena d'expressions i manifestacions no espanyoles?

Entre Bilbao i Berlín tindria seriosos dubtes... Berlín té màgia, però Bilbao té molt caràcter!

Ferran ha dit...

Assumpta, en absolut, el que passa és que em tenen "fitxat" a l'ambaixada espanyola... i a mi ja m'està bé, així me n'assebento d'actes que m'interessen ;)

Lluïsa, és de veritat genial. Em vaig quedar bocabadat, ho vaig disfrutar molt!

Jordi, suposo que sí...

Joan, per això de tant en tant faig un post en castellà, per no oblidar-lo ;-)

Francesc, de debò que sí, un cap de setmana gran!

Edurne, ¡¡guapísima!! Te digo lo mismo, y tú también lo sabes (que me encantó conocerte en persona :)) Mi "vasquitis" me está reportando amistades entre la comunidad vasca en Berlín que ni te imaginas. Para mí que acabarán por adoptarme, hehe... Asko muxuak, preciosa!

Merike, sense ser el País Basc, hi ha algun lloc a Barcelona on es mengen uns pintxos la mar de bons. Entenc que t'agradin!

Kira, algún n'he fet ja (recordo un sobre l'euskera, fa uns mesos). Segur que algún altre acabaré escrivint :-)

Dafne, no vegis quin esforç, aquesta llengua és francament complicada... però m'encanta!

Porquet, ja ho veus... Suposo que hi ha coses que, tot i costar-los, han de fer. S'ha de dissimular, suposo. Ah, política!