¡Atención, información importante!

Agradeceremos a las personas que vayan a trasladar su residencia a Cataluña, especialmente a aquellas provenientes de tierras españolas, que si tienen intención de escolarizar a sus hij@s en nuestro obstinado país, recuerden que, desde hace sólo unos 1000 años, nuestro idioma propio es el catalán. No es menos cierto que, tal y como se puede comprobar mediante este texto, con tiempo e interés hemos aprendido también el español (como mínimo y entre otras lenguas).

Gracias por su comprensión y colaboración.

+Lleugerament editat d'un text que circula per Facebook

21 comentaris:

Jordi ha dit...

pa que voy a aprendé calatalanufo si ejto e ejpaña. Cony....! :)

XeXu ha dit...

Senyors d'España, caixa o faixa. No pateixin que aquí tindran tot l'espanyol que vulguin, està per tot arreu, al carrer, als mitjans, als organismes oficials... no els fatarà de res. Així que no toquin les pilotes a les escoles, que prou pena tenim.

Carme ha dit...

Anava a fer un afegit en castellà perquè l'entenguessin bé, però s'assemblava molt al que diu en XeXu i ja me l'estalvio...

lolita lagarto ha dit...

catala.. qué????
1000 años y yo sin enterarme...:)

El porquet ha dit...

Ja podem posar-hi totes les bones paraules que vulguem, que en la seva mentalitat de "nunca se pone el sol" no ho entendran mai.

McAbeu ha dit...

La intenció és bona però els que ho llegirem ja ho sabem i els que ho haurien de llegir no ho faran.

Tirant lo Bloc ha dit...

Mira que sois pesados los catalanes con el tema de la lengua...

Yáiza ha dit...

Pero el catalán no es una cosa que se inventaron pa que no les entendiera Franco?

Yáiza ha dit...

(basat en fets reals)

marta ha dit...

Te ous la cosa eh? vols que et sigui sincera? si han de venir a tocar el gotet que es quedin on son, amb lo fàcil que els hi resultaria a alguns si nomes el parléssim a l' intimitat oi?.

La feina que ens queda per fer encara i tot just comencem ara!!!

joan gasull ha dit...

I si han de posar impediments...millor que no vinguin, que es quedin a l'ejpaña profunda.

cantireta ha dit...

Ara me posaré medalles, però ho dic o peto. L'ejpañó que parlo jo a la clase de lengua ejpañola és molt millor que alguns que diuen disbarats en la digna llengua de més enllà de Fraga ;)

Francesc Puigcarbó ha dit...

una bona informació de servei, tot i que no sé no sé quants quedem que xerrem en català.

magazine.cat ha dit...

Estic amb el Francesc a lleida vas pel carrer major i sents tots els idiomes menys català :(

Assumpta ha dit...

Quin ensurt m'he emportat amb aquest post! Quan l'he vist a la barra lateral del meu, que surt la primera frase, pensava que era just al contrari del que es! Creia que seria algun missatge pepero que havies vist a algun lloc i que ens el mostraves, alguna cosa tipus:

"Agradeceremos a las personas que vayan a trasladar su residencia a Cataluña, especialmente a aquellas provenientes de tierras españolas, que si tienen intención de escolarizar a sus hij@s en nuestro obstinado país, recuerden que, desde la sentencia del TSJC, tienen derecho a pedir escolarización en castellano para sus hijos. Hay que hacerlo de modo individualizado, familia a familia, pero háganlo, que "cuela"

Però ja veig que m'he confós!! Menys mal!! :-))

Ferran ha dit...

Jordi, típic argument (!) que tots hem escoltat més d'una i més de dues vegades. Per vomitar.

XeXu, on puc firmar la teva declaració? Que no ens els toquin més... o sí, a veure si ens n'atipem d'una vegada i els deixem per sempre!

Carme, doncs ja som tres els sotasignants de la "declaració" d'en XeXu ;)

Lolita, así es. Claro, como estamos en España... Ai, Senyor.

Porquet, mai de la vida. Si no ho han pillat en aquests últims segles, és que ja no hi ha esperança. Frontera ja!

Mc, de tant en tant entra per aquí algun espanyolista. Ni que sigui per tocar-li els pebrots (perquè entendre-ho no ho entendrà), aquí s'ho trobarà! :)

Titant, somos lo peor de lo peor. No entiendo porqué nos queréis en vuestro país, hehe...

Yáiza, aquesta encara no l'havia escoltada mai, però vaja, em crec del tot que la tinguin en el seu registre i l'utilitzin, també. Alguna gent és capaç de dir qualsevol cosa.

Marta, com els agradaria, això! Que només el parléssim entre les quatre parets de les nostres cases. Així fins i tot els faria gràcia: el catalán, un elemento peculiar de nuestra diversidad española. Puaj.

Joan, tú ho has dit.

Cantireta, són unes medalles compartides, si em permets. Més d'un monolingüe parla o escriu un castellà infecte. Sense comentaris.

Francesc, no som pocs, no som pocs...

magazine.cat, m'ho crec. Tot i això, no oblidem que el món cada dia és més barrejat. El problema, per mi, més que escoltar moltes llengües diferents en alguns llocs determinats, és que el català quedi oficialment arraconat al nostre propi país. Crec que amb això, amb la diversitat lingüística, hem d'aprendre a conviure; són els temps (globalitzats) que vivim; però que no ens toquin la possibilitat de viure en català a casa nostra; aquesta és la batalla que hem de guanyar, per golejada.

Assumpta, síií! (t'has equivocat, per sort). La sentència famosa és una vergonya, però tinc la confiança que la majoria de la població de llengua castellana a Catalunya, entén que no és cap mal que els seus fills sàpiguen desenvolupar-se també en llengua catalana. De fet, fins ara han estat comptats els qui han demanat escolarització en castellà; suposo que això n'és la prova.

jomateixa ha dit...

Sembla que ens vulguin fer caminar endarrere i els Catalans sempre anem endavant!!

Yáiza ha dit...

Ferran, ho vaig viure en primera persona fa molts anys i em va quedar gravat a la memòria. En aquell moment el dubte em va semblar real, i esverada vaig sentir com ma mare explicava per sobre que no, que el català fa "alguns anyets" més que es parlar. Ara ho penso, i tractant-se de qui es tractava (família nostra, amb un nivell educatiu i cultural considerable), penso que potser només ho van dir per burxar-nos. Però bé... no em sorprendria que hi hagi gent que ho cregui de debò.

Lluís Bosch ha dit...

Molt bo això del "obstinado país", em commou l'adjectiu davant del nom... Jo no entenc com encara podem veure el plurilingüisme com un problema, quan és una sort immensa.

kira permanyer ha dit...

Jajajaja m'has deixat sense paraules! bonissim!!!!!!!!!!!!

Ferran ha dit...

jomateixa, així és. Ho seguiran provant, es veu que ho porten a la sang, però naltros serem més insistents que ells: esperit de supervivència obliga!

Yáiza, m'ho crec, jo també em crec que hi hagi qui s'ho pensi. Segurament, però, no en el cas de persones amb estudis; vaja, això sí que em costa d'imaginar que pugui passar. En tot cas, en fi, que hi hagi persones que puguin pensar alguna cosa en aquesta línia... Buf :(

Lluís, em sumo a la teva sorpresa plutilingüística i confirmo que sí, que saber quantes més llengües, molt millor. N'hi ha que són tancats, tancats (aquí i allà, per cert)

Kira :-))