:(

http://tinyurl.com/7rgbuda

19 comentaris:

Carme ha dit...

La foto és molt bonica, però tot plegat és massa, massa trist!

Quadern de mots ha dit...

Aquí si que no em trobarien, s’han de mantenir per a no oblidar, però això de visitar-los... no és per mi.

marta ha dit...

Hauria de servir per aprendre però em sembla que seguim al mateix lloc i amb els mateixos errors de sempre.

joan gasull ha dit...

va ser massa fort, haurem de mirar de que no torni a passar

Francesc Puigcarbó ha dit...

fins i tot en la miseria humana hi ha bellesa com la de la foto. I ningú pot garantir que no torni a passar.

Francesc Puigcarbó ha dit...

http://www.lavanguardia.com/internacional/20120313/54267549079/nueva-masacre-en-siria-44-personas-ejecutadas-en-una-mezquita.html

no és el mateix, però si assembla. És molt a la vora d'Europa i ningú mou un dit per evitar-ho.

Clidice ha dit...

No crec que pogués visitar un lloc així, m'angoixa pensar quina part morbosa de mi ho fa.

Assumpta ha dit...

Estic segura que per un amant i un estudiós de la història fer aquesta visita seria molt interessant, però jo no sé si podria. De totes formes, està bé que es puguin visitar :-)

montserratqp ha dit...

Voldria visitar-ho encara que sé que m´ho passaria malament. Recordo una exposició a Gernika, sobre els bomardejos...i malgrat els anys que han passat encara sento aquella tristesa i esgarrifança.

Lluïsa ha dit...

Sabia que ho passaria malament durant la visita però tenia molt clar que ho havia de fer. És una experiència dura.
Llegint l'article, el cor se m'ha tornat a encongir, gairebé tant com aquell dia.

magazine.cat ha dit...

Cada cop que penso en totes les barbaritat que ens han explicat que van arribar a fer sem posa la pell de gallina.
Les persones podem traspassar uns límits inimaginables :(

Ferran ha dit...

Amics, aquest cop faig una resposta conjunta, per explicar-vos que una visita a un camp de concentració és molt dura... però ensenya molt. Quan dic molt dura, vull dir dura de debò: veus tot allò, els murs i els filferros, es barracons amb els llits un sobre l'altre, un enganxat a l'altre; veus les letrines, com en aquesta foto; veus tantes coses, i imagines l'horror que van passar tots aquells milions de persones.

No, no l'imagines: el sents, l'espant et traspassa la pell. És impossible no sortir d'allà amb un nus a la gola i un altre a l'estómac, potser els ulls humitejats, costa de contenir la ràbia, fins i tot l'odi. Com és possible que allò no sigui l'escenari d'una pel.lícula de terror, sinó l'entorn en què es va humiliar, denigrar, torturar i assassinar amb una fredor espantosa una persona, i una altra, i una altra...

És horrorós, sí, però no deixaré d'aconsellar-vos que, si en teniu ocasió, al menys un camp el visiteu. Són part de la història de la "humanitat", crec que és important fer-se una idea el més exacta possible del que va passar en aquells anys horribles :((

DooMMasteR ha dit...

Coincideixo amb els que dieu que s'ha de veure. S'ha de veure per entendre fins a quin punt pot arribar l'odi de l'ésser humà.

No és agradable. Gens. I encara me'n recordo quan vam anar. Aquell silenci i aquella mala sensació al cos...

kweilan ha dit...

Ui! Quan he vist la foto no he estat càpaç de pensar en res més que en el camp de concentració que m'ha recordat la imatge.
Una abraçada, Ferran!

Dafne ha dit...

QUIN DESASTRE!!!

Víctor de la Torre ha dit...

Déu n'hi do... Jo vaig ser al de Sachsenhausen (no sé si és aquest mateix, al capdavall tots deuen ser força semblants) i no recordo una experiència més estremidora. Malgrat que hagin passat els anys, encara s'hi respira un aire de misèria humana inexplicable, més encara en l'època hivernal que vaig fer la visita. Vaig imaginar que m'anava traient capes de roba i més capes de roba i passava les nits reclòs en una d'aquelles cel·les que tenien per als qui, a més de jueus o dissidents, s'"atrevien" a alçar la veu...

Elfreelang ha dit...

em fa venir esgarrifances...

Jordi Dorca ha dit...

Basarda. I calfreds.
No oblidar.

Ferran ha dit...

DooM, Kweilan, Dafne, Victor (sí, és Sachsenhausen; ho pots veure si cliques al link, que porta a l'article), Elfreelang i Jordi... com deia en el comentari anterior, tot i que realment és molt dur, una visita a un camp és una experiència que ensenya molt. Entenc que a algú pugui fer-se-li massa dur, però si en algun moment teniu l'oportunitat i esteu en disposició de veure'n un, penso que paga la pena.

Gràcies a tots, com sempre, per passar per aquí.