Últimament estic molt musical, amb poques ganes d'aprofondir gaire en res. Digueu-me superficial, que pot ser, o tal vegada estic saturat i necessito xutar-me coses que m'aportin energia, sisplau, positiva i que sigui doble. Ahir era la Cher, avui és aquesta rítmica mostra del que ens bellugava quan els noranta treien el nas.


Me la va recordar ell, fa un parell de dies, i des d'aleshores que no deixo de xiular-la. D'un salt, patapam!, m'he plantat en aquells temps en què encara tenia cabell (i quant, i com d'arrissat), cara de nen i molt poca idea de què volia ser quan fos gran. Per sort, tot allò ha quedat enrere (sí, sí, el cabell també; adoro el meu estat de calvície tècnica).

Enrere han quedat també, colgats sota un mantell de records, persones, vivències i moments que ja només puc reviure des de la memòria. Beneïda memòria. En castellà diuen allò, que sovint deixo anar sense ni adonar-me'n... "que nos quiten lo bailao". Doncs sí, que nos lo quiten, però que ens deixin ballar aquesta fantàstica lambada. No sé a vosaltres, a mí em somriu el cor quan l'escolto :)

Tingueu un bon diumenge!

ps: sense ganes d'aprofondir massa en res, però no puc passar per alt que aquest diumenge l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha vist despuntar el dia per primer cop. Veurem quin serà el seu recorregut i en quantes assembleetes nacionaletes catalanetes es dividirà abans no acabi l'any *mode en Ferran, què bromista activat*, però sense dubte el seu natalici és una bona notícia!

Actualització 12.3.2012

L'ANC té pàgina a Facebook:
https://www.facebook.com/pages/Assemblea-Nacional-Catalana/198428810206037

20 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

A mila lambada ja em va agafar gran. Quan a l'assamblea catalana, ho has clavatg, es dividirà en assemnleetes i sub assambleetes FINS A DILUIRSE.

bon diumenge

El porquet ha dit...

Ooooh! Ferran, per favor, has anat a destapar la caixa de les essències infantils. En vaig estar tan bojament enamorat d'aquesta princeseta rossa! La lambada... ens va marcar tant, sense que ningú la sapigués ballar!

Pel que fa a l'assemblea. El teu mode activat on té més raó que un sant si ens remetem a la història més recent. Esperem i desitjo que aquesta vegada sigui diferent...

Ai, la xiqueta rossa...

marta ha dit...

Osti, osti, un dels meus mes espantosos ridículs ballant aquesta cançó, a mi em va agafar quan estava de delegada a El Caire i el DJ de torn suec ell, segons ens veia passar per la porta de la discoteca ja sonava perquè pensava que cantaven en castellà i nosaltres necessitàvem poc per enfotrens de tot.

Encara ara amb segueix encantant i penso que es un dels balls mes sensuals que hi han, Ferran es bo penjar-se de records a vegades, es una forma de tornar a viure.
Bon diumenge

Lluïsa ha dit...

Sense aprofundir, i amb la Lambada sonant de fons, a veure si ara sí que s'ha començat a caminar pel bon camí i, espero, amb bon pas cap al destí que molts desitgem.

Bon diumenge, i ja que hi som, bona setmana, també! Petons!

Carme ha dit...

Jo també estic una mica saturada de moltes coses i mira la lambada, tot i que també em va agafar gran, ara em ve de gust d'escoltar.

I pel que fa a l'Assemblea Nacional, ja sé que no tinc cura, i que sóc una il·lusa i una ingènua, però hi poso una miqueta d'esperança.

Quadern de mots ha dit...

Ostres!!!! Ostres i més ostres!!! A mi la lambada em porta records casolans, ves pe on. La meva mare la ballava divertidament a casa. Jo no l’he ballat mai que no sóc gens balladora, música sensual i engrescadora, ara també em serà difícil treure-me-la del cap.

Espero que no s’espatlli el tema de l’Assemblea Nacional i que t’equivoquis de totes totes , que es miri pel país i, per tant, es deixin estar de rucades individualistes. Cal anar per feina, que n’hi ha molta. Objectiu; 2014, del referèndum a la independència.

Yáiza ha dit...

Hola Ferran-bon-rotllista! =D

Escolta, jo no coneixia la cançó, però la melodia la conec... em fa pensar en alguna cosa rotllo caixeta de música, però no pot ser això, no? No sé, tinc la melodia al cap en format simple... I no sé on l'he sentit! Brrr... aquestes coses fan ràbia!

Pel que fa a l'Assemblea, jo volia seguir-la, però al final ahir vaig tenir un dia mogut (no em queixo!) i no m'he assabentat de res. Vaig a veure si m'informo!

XeXu ha dit...

Uf... la Lambada. En aquells temps era inevitable sentir-la, com al Glen Medeiros, però he de dir que a mi no em va dir res mai.

S'enganxava, però ja està. No sé si estàs al cas, però l'any passat va sortir una mena de versió moderna, que almenys feia servir la melodia, de la Jennifer Lopez amb Pitbull. Al principi de sentir-la em posava les mans al cap, no seria una cançó bona, i a més fent servir la Lambada?? Però també s'enganxa. Aquí te la deixo perquè t'entretinguis, hehehe: http://grooveshark.com/#!/s/On+The+Floor+Feat+Pitbull/3EiWnf?src=5

Assumpta ha dit...

De veritat fa més de VINT ANYS d'aquesta música? Ostreeeeeees com passa el temps!!... Més de vint??

He rigut amb això de les assembleetes nacionaletes catalanetes... Jo també sóc ingènua i optimista, així que, de moment vull creure que pot ser un primer pas per alguna cosa positiva :-))

Macondo ha dit...

Ei, i aquesta no em diràs que no la ballaves també...http://www.youtube.com/watch?v=SdFP3IC46Bw

Petonets!!!!

joan gasull ha dit...

eh!!!! i el que varem arribar a arramblar amb això...era pólvora al costat de llumins

Dafne ha dit...

Ai Ferran, tens tota la raó, per parlar de segons què, més val rememorar moments passats, acompanyats de cançons, que a cadascú ens fa reviure històries ben diverses.
La lambada, quant temps!!!
Bona setmana!!!!

Ferran ha dit...

Francesc, ja sé que sóc jo qui ho ha dit, eh? però... espero no tenir gens de raó, amb això de l'Assemblea. Seria taaan bonic que, per una vegada, els catalans actuéssim amb intel.ligència!

Porquet, mira't a sota de tot dels comentaris. He descobert a la Wikipèdia què se n'ha fet, d'aquella xiqueta del vídeo! :)

Marta, no puc estar més d'acord amb el que dius, que és un ball absolutament sensual. Jo també feia els meus intents de ballar la lambada, hehe...

Lluïsa, a veure si és veritat, a veure si ho és aquest cop!

Carme, jo també, de debò. Vaja, vull creure'm que aquest cop no hi haurà quatre veus discordants, cadascuna fundant la seva ANC. Amén.

Quadern, jo també ho espero, que la proposta tiri endavant i ho aconseguim d'una vegada. Independència ja, home, que estem cansats de desitjar-la!

Yáiza, mira't el comentari d'en XeXu; la cançó de què parla és la que tú deus haver escoltat. Ostres, però aquesta Chorando se foi no l'havies escoltada mai, de debò? Ets molt joveeee! :))

XeXu, buf, Glen Medeiros, quin nom; feia segles que no el sentia!
Aquesta de la López sí que l'he escoltada, tot i que només la vaig recordar quan em va aparèixer el vídeo a YouTube, mentre buscava el de la Lambada. Em quedo amb l'"original", noi; a mi m'encanta!

Assumpteta, com les assembleetes nacionaletes catalanetes, hehe... Sí, sí, tinguem fe, va. Amb aquest tema, vull dir, que en l'altre ja en tenim. A veure com anirà la cosa!

Macondo, ostres, un altre clàssic, i tant que l'havia ballada-xiuxiuejada-cantada, i tant!

Haha, Joan! És que ho era molt, eh? Sensual, com diu la Marta; un ball mooolt calentonet!

Dafne, sí noia, m'ha fet falta una petita desconnexió. O no tan petita, a veure quant de temps aconsegueixo no parlar de política, hehe...

A tots, petons, abraçades (cadascú que triï)... i molt bona setmana!

Sobre el Duo Chico & Roberta (de la Wiki)

The duo consisted of two Brazilian children: Washington "Chico" Oliveira (born on February 20, 1977 in Porto Seguro), and Roberta de Brito (born on April 27, 1979 in Brasília). The duo first appeared in the videoclip "Lambada" by the French-Brazilian group Kaoma in 1989. Both Kaoma and Chico and Roberta had the same producer, Jean-Claude Bonaventure, and the duo's songs were composed by Kaoma's lead singer Loalwa Braz, with contributions by Daniel Darras, Alan Pype, Bonaventure, M. Nogueira, and Roberta and Chico themselves.

At the end of 1990, Chico and Roberta had their first success with the album Frente a Frente (Face to Face), which was certified gold by the French certification group SNEP and contained their first two singles, "Frente a Frente" and "Esperança do Natal" (a Christmas song). These singles were listed at the top of the French SNEP singles charts for several weeks, and sold approximately 322,000 and 228,000 copies, respectively.

Chico and Roberta recorded their songs in Portuguese, and they performed on television programs in various countries, including Brazil, France, and Italy.
After their initial success, however, the children's musical career suddenly stopped. Chico became a priest of a Protestant church and currently lives in Espírito Santo with his wife and daughter, working in a mission in Vila Velha. Roberta got married with Angelo and lives in Brasília, where she works as a veterinarian.

Alyebard ha dit...

:D coi, el que pot donar de sí un atac de nostàlgia. Qualsevol dia d'aquests penjo una altre cançó i en Ferran en fa una entrada genial!

Jordi Dorca ha dit...

Ritme adient per encetar la setmana.

Lluïsa ha dit...

L'ANC també té twitter: https://twitter.com/#!/assemblea
Per si a algú li interessa.

Joan ha dit...

Esperem que l'ANC mantingui una bona cohesió. Ben arrambadets tots.

Ai, l'Arrambada (no era així?). Quins temps.

Toni ha dit...

Els temps de la Lambada han acabat. Ara música comercial com Michel Teló o Gustavo Lima. Aquest és el nou Brasil!

http://www.youtube.com/watch?v=yjYWzhoS5eY&feature=player_embedded#!

Yáiza ha dit...

Ferran, seré molt jove, però sóc molt poc moderna. La versió del XeXu no puc dir que no l'hagi sentit mai (perquè deu ser impossible), però no la tinc gens present. No, no, a mi em sona d'una altra cosa, la que vas posar...

Ferran ha dit...

Alyebard, ja ho saps, aquest post és "culpa" teva ;)

Jordi, i tant, i per fer-ho amb energia!!

Joan, hehe, no, no era ben bé així, però arrambar-nos ens arrambàvem, i tant ;)

Toni, a aquest Lima no el coneixia, però l'altre, el tal Teló, aquest és un que està molt de moda, oi? Canta una cosa de si t'agafo veuràs, em sembla (traducció lliure, hehe)

Yáiza, poc moderna, una futura metgesa que se'n va a París a conquerir la Gàlia i tot plegat? je ne te croix pas :-)) (bueno, sí; si tú ho dius, sí ;)