Un país en tensión continua

+Publicada a l'Avui (19.3.2012), l'Ara (18.3.2012) i a El Periódico (17.3.2012)

Hoy ha sido la portada del diario ABC ("Tenemos un problema"), otro día serán unas declaraciones desafortunadas disparadas tal vez en catalán, tal vez en castellano; o un editorial conjunto de la prensa catalana, que la española interpretará como una reedición de aquellos contubernios que a unos honraban y a otros envilecían...

España es un estado en tensión continua, desde siempre. La sana perspectiva que da la distancia geográfica permite ver la situación con cierta frialdad, y constatar que es absolutamente imposible sacar adelante un país en permanente estado de esquizofrenia política y social. Imposible. Estamos desperdiciando nuestras vidas en este intento, que dura ya siglos, de querer hacer real una entelequia. Mientras los países que no se autoinmolan a diario, invierten sus energías en tirar adelante un proyecto común, España usa las suyas para demostrarse a sí misma que es incapaz de vivir en su propio cuerpo. Se odia. Toda la fuerza de que otros disponen para proyectarse al mundo, la perdemos los españoles lanzándonos los trastos por la cabeza, día sí día también.

Dejémoslo correr, por favor, dejémoslo de una vez y empecemos, ya, a trabajar por el bienestar de todos. En esta guerra permanente perdemos catalanes y castellanos, conservadores y progresistas, creyentes y ateos. ¿Independentistas en Cataluña? En aumento. Inaudito es que el proceso no sea análogo en el resto de España: con la perpetuación de la situación actual, a la miseria vamos todos.



++La carta en castellà l'he enviada a l'ABC (ho sé, ho sé). L'original, en català, a l'AVUI, l'Ara, La Vanguardia i El Periódico:

Un país en tensió continua

Avui ha estat la portada del diari ABC (“Tenemos un problema”), un altre dia seran unes declaracions desafortunades disparades potser en català, potser en castellà; o un editorial conjunt de la premsa catalana, que l’espanyola interpretarà com una reedició d’aquells contubernios que a uns honoraven i a d’altres envilien…
Espanya és un estat en tensió continua, des de sempre. La sana perspectiva que dóna la distància geogràfica, però, permet veure la situació amb certa fredor, i constatar que és del tot impossible tirar endavant un país en permanent estat d’esquizofrènia política i social. Impossible. Estem malgastant les nostres vides en aquest intent, que dura ja segles, de voler fer realitat una entelèquia. Mentre els països que no s’autoimmolen cada dia, inverteixen les seves energies a tirar endavant un projecte comú, Espanya les usa per demostrar-se a sí mateixa que és incapaç de viure en el seu propi cos. S’odia. Tota la força que els altres tenen disponible per projectar-se al món, la perdem els espanyols llençant-nos els trastos pel cap, dia sí, dia també.
Pleguem, sisplau, pleguem d’una vegada i comencem, ja, a treballar per al benestar de tots. En aquesta guerra permanent hi perdem catalans i castellans, conservadors i progressistes, creients i ateus. Independentistes a Catalunya? En aument. Inaudit és que el procés no sigui anàleg a la resta d’Espanya; amb la perpetuació de la situació actual, a la misèria hi anem tots.

15 comentaris:

El porquet ha dit...

Ferran, ets un crack! Estic dempeus aplaudint.

Com molt bé dius, no té cap mena de sentit seguir amb aquesta esquizofrènia política, territorial, lingüística i cultural.

Mira que els catalans podem arribar a ser enzes i per no alçar més la veu que un altre deixar passar coses i engolir gripaus... així que si un país s'aixeca d'aquesta manera potser que s'haurien de replantejar certes coses per les espanyes.

Però ja sabem que allà no se les replantejaran mai, o ho faran a la seva imperialista manera.

No queda altra sortida i #tenimpressa.

Jordi ha dit...

Si,tenim pressa, molta pressa. Però a ells els hi surt a compte, econòmicament, tenir aquesta tensió. Som nosaltres els que anem perdent poders a mesura que la situació actual s'allarga.

XeXu ha dit...

Sembla molt fàcil, no? Doncs hi ha molts que no ho entenen. O saps què? Que no ho volen entendre. Estic convençut que alguns dels que més criden i fan terrorisme (posen la por al cos), com els d'aquests diaris, entenen la situació perfectament, i tenen totes les armes per tergiversarla. Els que no coneixen la situació s'ho creuen tot i són fàcilment manipulables.

Aquest matí el locutor del programa que escolto a la ràdio, que és d'humor i sense cap aspiració, ha deixat anar una cosa molt evident però no per això menys certa al respecte d'aquesta portada tan visual de l'ABC i del que diu. Ha comentat que en temps de crisi, l'únic que importa segueix sent això, les petites decisions de Catalunya. Així anem bé. Els de dalt sempre desviant l'atenció per amagar la seva incompetència. No, això darrer és meu, no ho ha dit el locutor.

Res, que a veure si aquests fatxes tenen collons de publicar la teva carta. I que molt ben dit.

Yáiza ha dit...

La veritat és que el tema cada cop em posa més nervioseta... quan he vist la portada, l'únic comentari que he pogut fer ha estat "ja ens va bé que ens vegin com un problema. Aviam si així intenten desfer-se de nosaltres!". I sí, sí, després m'he trobat amb el teu post. Així que amén a tot. Si tan molestem, per què no ens deixen marxar? Els que se senten profundament espanyols, i volen la seva pàtria "una, grande y libre" haurien de menysprear-nos perquè no ens sentim com ells... i voler-nos lluny!!

rits ha dit...

Completament d'acord.

Ahir, al programa Divendres de Tv3, parlant de la independència com a realitat propera i no utòpica d'uns quants, féien un avís: els antiindependentistes, tant de dins de Catalunya com de fora, encara no han dit res, no han començat a dir el que pensen. I avui això. Sembla que comença.

I jo em continuo plantejant, la idependència és la solució de la crisi a Catalunya?

Ho sento, però la resposta per mi és un no. Crec que una cosa no té a veure amb l'altra, i no es pot fer servir. La idependència era, com bé dius, una demanda ja d'abans de la crisi, i ara s'està fent servir com a escut.

A mi, que em preocupa més la crisi que la independència crec que amb la independència no n'hi ha prou. Sí, segurament estarem millor sense les Espanyes, xò no hi ha prou, en un context mundial de crisi, de confiança, d'estructura, de com va dir ahir al mateix programa Leopoldo Abadia, de confiança i creença (no ho deia exactament amb aquestes paraules), com podem pensar que desfent-nos de les espanyes s'arreclarà tot?

Estic completament d'acord, no fem que la independència de Catalunya serveixi per amagar totes les polítiques neoliberals del PP. Si Catalunya comença a ser un problema, caurem en el seu parany, ja tenen excusa per fer com vulguin.

No sé com ens ho hem de fer, ara ja han trobat un flibló i no sé, no crec que parin. A més, sent Catalunya la primera CCAA on s'ha instaurat el copagament, amb la benedicció del PP, de veritat creus que estem a prop de plantejar la independència? com a molt, molt, el pacte fiscal,.... i ja estarem contents...

Aviam si et responen.

Buf, crec que desvario, no puc escriure des de la feina, amb lo "motivada" que vinc a treballar!

kika ha dit...

estàs molt prolífic tu :-) ... a veure que passa....aix!

Assumpta ha dit...

Molt bo, FERRAN, a veure si te la publiquen!! Tu informa, eh? :-))

Ah, i fas molt bé d'enviar-la a l'ABC, és clar!!

Carme ha dit...

Molt bé, Ferran!

Ja et seguirem, a veure si els publiquen...

DooMMasteR ha dit...

Si, Ferran, deixem de perdre el temps uns i altres. Ja fa masses anys que Catalunya vol anar cap a un cantó i Espanya cap a un altre.

Malauradament, els hi surt a compte. Econòmicament espoliar Catalunya els hi va de meravella als que porten les arques de l'estat, i socialment atacar a Catalunya dona una bona quantitat de vots a Espanya.

Què hi ha problemes al país? No hi ha problema! Desvien l'atenció cap a Catalunya i els problemes passen a un segon terme (o a ser culpa nostra)

Òbviament, això sí, com diu la Rits, la independència no és la solució final a tots els problemes... però si a uns quants :-)

joan gasull ha dit...

jo quan he escoltat que l'ajuntament de madrid té un deute de 1000 milions m'he posat d'una mala llet que si trobo el responsable li tallo el cap
Sortim Ja

Gabriel ha dit...

Em sembla una reflexió brillant.
Ja ens avisaràs si t'ho publiquen a l'ABC o en algún diari "nostrat".

Està clar que aquest estat permanent de disputa i esquizofrènia no ens duu enlloc. Però els primers que ho haurien de veure clar són els polítics i crec que (degut als seus interesos de partit i no d'interès col·lectiu) estan molt lluny de veure-ho.

Jordi Dorca ha dit...

Te l'han publicada?
PS: un país "enyívol"; el que no sé, però, és quina música hi escauria.

Jordi ha dit...

Rits: la independència mai no ha de ser una fi. És el començament per a construir una nació pròpia. No és la solució a la crisi, aquesta és internacional, però implicar tenir més eines p.e. decidir on posem els diners dels nostres impostos. Mira que passa amb la connexió entre el nou moll de contenidors del port de Barcelona. L'estat es va comprometre amb una empresa xinesa. Els xinesos han fet la seva feina però no l'estat. No ha fet res. El que jo tinc clar és que si no hi ha independència l'enfonsament econòmic serà profund (p.e. pensa el que les empreses arriben a pagar d'impostos innecessaris. Un 43% no tornen. Es perden...).

Joan ha dit...

Això teu és utopia. Molt lloable, però utopia. De debò creus que amb les teves paraules canviaràs el tarannà caspòs d'aquesta Espanya nostra? Sí, sí, mal que ens/els pesi també és nostra...

Aquesta Espanya és sorda. No escolta. No vol escoltar. Per això ho hem de cridar ben fort ni que sia utòpic. Visca la utopia. Visca la paraula. Visca la llibertat.

Ferran ha dit...

Amics, disculpeu que aquest cop no us comenti un a un: vaig realment atrefegat, des de fa dies, i gairebé no arribo a tot. He llegit els vostres comentaris, però -òbviament!- i us els agraeixo com sempre.