99%


Sense la implicació dels ciutadans i ciutadanes, avui no tindriem el Gleisdreieck Park. Si fos pels polítics, aquí ara hi hauria una autopista, una estació d'autobusos, les restes de la nòria més gran del món i vàries construccions. Només la implicació de centenars de ciutadans i ciutadanes, al llarg de quatre dècades, va poder evitar aquest panorama.

Que ningú, ningú no torni a dir que és impossible canviar allò que sembla intocable, que les decisions dels polítics s'escapen al nostre control. És mentida, l'excusa de qui és incapaç de moure un dit per defensar allò en què creu. Els polítics hi són per representar els nostres interessos, no per lucrar-se i fer negoci amb la venda de terrenys, amb l'intercanvi de favors i amb l'ús d'informació privilegiada. No, no i mil vegades no. Prou de plorar, prou de poc que podem fer res. Prou. Volem un parc i no autopistes inútils? volem qualitat de vida i no construccions amb què els immorals s'ompliran les butxaques?

Nosaltres som més, molts més; som el 99%. Tinguem-ho present i posem-nos-hi d'una vegada.

* Art: https://www.facebook.com/media/set/?set=a.192803634117580.49117.163201237077820&type=3&l=846b383910

11 comentaris:

El porquet ha dit...

El que no acabo d'entendre és com ha arribat a pervertir-se tant el sistema. Si vivim en democràcies representatives (almenys la majoria) no entenc que les propostes i interessos dels polítics no "representin" el sentiment majoritari de la gent i que s'hagin d'engegar campanyes per tal de tirar enrere decisions polítiques que van en el sentit totalment oposat als interessos populars.

On collons queda la representativitat d'aquesta suposada democràcia?

Joan ha dit...

Estic d'acord amb que ens hem de queixar molt menys i actuar molt més. Ara, també cal que siguem conscients de qui som. D'aquest 99% que esmentes molts són xais disposats a anar a l'escorxador sense qüestionar-se res. I si volem tenir un mínim de força, això ha de canviar.

Ferran ha dit...

Joan, aquest és precisament el punt: som molts, per tant ho tenim tot a favor! Només cal despertar aquests xais que sí, que hi són, i tant. Amb ells desperts, tots desperts som imparables! Això és el que he vongut mostrar amb aquest rètol, que vaig fotografiar fa uns dies...

Porquet, jo tampoc no ho entenc. Vaja, siguem clars: no ho entenc cap de nosaltres, ningú d'aquest 99% que no està adormit. És com si et roben i, al damunt, no dius res per efecte, no ho sé, d'algun tipus de narcòtic! Despertem i som-hi, som molts i tenim molta, molta més força que aquest minúscul, podrit 1%!!!

joan gasull ha dit...

es el que sempre dic....si tot plegat no fa un bon pet no podem tornar a començar

Elfreelang ha dit...

tens raó Ferran a arremangar-se que ja és l'hora, si no ho fan ells fem.ho nosaltres!!!

rits ha dit...

Prou!
Prou de lamentacions, xò de vegades és tan difícil veure el camí i convèncer als altres que aquest és el camí! és més fàcil quedar-se lamentant-se constantment. Però aquest 99% si volem, podrem!

XeXu ha dit...

Si jo hi estic d'acord, per força la situació s'ha de poder canviar, però no arreglarem res amb els mètodes que hem fet servir fins ara. Ja hi estan acostumats i han après a desprestigiar-los, fins i tot, a riure-se'n. Hem d'anar a per ells, com diu en Joan, parlar menys i actuar més. A mi no m'agrada que es riguin de mi, i per fer accions que facin pessigolles a aquesta gentussa no em surt a compte. Posem-los la por al cos, anem a treure'ls de la cadira, i jo em posaré a primera fila, encara que el més probable és que m'emporti dues bales de regal.

Yáiza ha dit...

Caram, Ferran! T'hi veig molt directe, avui, però en tot cas, molt optimista. Tant de bo no et falti raó. Jo sóc de les que, ara per ara, veu difícil que un polític respongui per mi, per les meves necessitats i prioritats. Em sembla només que són titelles en mans dels qui tenen els diners.

Ferran ha dit...

Yáiza, el teu veredicte és correcte, precisament per això som nosaltres qui els hem de posar a lloc. I podem, esclar que podem.

XeXu, ells tenen la paella pel mànec: la paella dels mitjans de comunicació, la força de qui control.la l'aparell emissor. El canvi ha arribat amb el nou segle, quan cadascú de nosaltres té un petit aparell emissor a les mans. Mira el nord d'Àfrica.

Rits, mentre ens lamentem fem feina. Som en el bon camí, i cada dia una passa més a prop.

Elfreelang, passet a passet... anem en molt bona direcció!

Joan, potser el pet ja l'ha fet, potser el pet no és com ens l'imaginem, no ho ha de fer trontollar tot de la nit al dia. Potser el pet és suau però va calant...

pati di fusa ha dit...

em costa creure que realment siguem el 99% sentint o llegint alguns comentaris als mitjans. potser sí com a putejats, però no com a conscients que ho som. però no ens en queda una altra: els que estem desperts no ens podem resignar, i hem de despertar els altres. no sé com, però ho hem de fer. no podem caure en la renúncia ni el desànim.

però també estic amb el xexu: hem de canviar de mètode.

anit vaig enganxar el final del "60 minuts" (http://www.tv3.cat/videos/3873610/Malalts-de-comprar-la-crisi-del-consumisme) i deien una mica això que li comentes al joan gasull: ells parlaven d'apocalipsi, en comptes de pet, però ve a ser el mateix. i deien que sempre pensem que l'apocalipsi ha de ser ràpida i ha de fer un gran terrabastall, però que en realitat l'apocalipsi l'estem produint ara entre tots, i va avançant, si no fem un canvi de timó. un canvi de timó que hem de fer nosaltres. amb els de dalt ja sabem que no hi podem comptar.

tant de bo ens inspirem!

Ferran ha dit...

pati di fusa, merci pel teu comentari currat... Sóc relativament optimista, l'apocalipsi està tenint lloc dia a dia, però també dia a dia més persones se n'adonen del què està passant, i de que cal aturar aquesta espiral de bogeria. El paio d'Inditex és el tercer més ric del món, mentre centenars de treballadors seus, al Marroc, cobren menys de 200 euros al mes currant més de 60 hores a la setmana. Això ha de canviar, és obvi, i cada cop més gent ho tenim clar. Penso que som en la bona direcció, ningú no sap exactament quin é el full de ruta, però sí sabem que hem de fer alguna cosa. No és poc.