Caram Caram...

Llegeixo aquesta notícia i se m'obren els ulls com davant d'una aparició. Tot seguit, un petit somriure els enxiqueix:


Mirant d'esbrinar qui és, he trobat una entrevista que li van fer l'any 2009 a TV3. Me l'he mirada i escoltada i he pensat "Ep, aquí hi ha material interessant". Immediatament m'ha vingut al cap LA monja de Catalunya, la Teresa Forcades, i un corrent gairebé elèctric m'ha recorregut l'espinada de dalt a baix, o potser de baix a dalt, mentre, cervell endins, un pensament en forma de pregunta agafava forma prestament: "Aconseguiran les dones fer avançar l'Església?". Com no siguin elles...


El cas és, doncs, que una dona, monja, argentina explica a qui la vulgui escoltar allò que a molts catalans ens agrada sentir; per mi, esclar, fantàstic. Ah, he sabut també que Sor Lucía Caram té pàgina a Facebook i compte a Twitter, i he decidit que la seguiria. Ara ja segueixo dues monges. Quién te ha visto y quién te ve.

13 comentaris:

XeXu ha dit...

Entre monges i esportistes argentines ens estan fer creure en que serà possible! Que hagin de venir de fora a dir-nos-ho... doncs res, a mantenir la fe!

Francesc Puigcarbó ha dit...

no t'en refiis, que la Forcades ara s'ha fet amiga de Chaves el de Veneçuela. Ja ho diu la dita: una flor no fa estiu, i una monja no fa independència.

salut

Salvador ha dit...

Alerta Digital, quines lectures que tens ;-)

Assumpta ha dit...

Ah, sí, la Germana Lucia, és amiga d'en Carod Rovira!! És boníssma... Fa poc vaig llegir un llibre titulat "Monges" (ves, potser t'agradaria, FERRAN, el vaig descobrir fa temps a la Revista Parroquial, però no em va cridar l'atenció, però fa uns mesos la CARME ROSANAS el va comentar al seu blog i llavors el vaig demanar a una amiga i el vaig llegir... Boníssim!!) :-))

Ferran ha dit...

Assumpta, no l'ha coneixia però m'ha agradat escoltar-la a l'entrevista (on, per cert, parlen de "Monges"; segurament m'interessaria llegir-lo, no et dic pas que no). Una dona interessant, m'ha semblat.

Salvador, després de llegir el teu comentari he passejat una mica pel "diari" aquest i... en fi, avergonyit d'haver posat un link d'aquesta porqueria, l'he eliminat. He penjat la notícia del diari que va entrevistar Sor Caram. Vaja tela, el panflet aquest d'Alerta digital :(

Francesc, tots tenim amistats perilloses. A mi, la Forcades em té el cor bastant robat... fins i tot si és amiga del de Veneçuela.

XeXu, està bé que ens ho recordin de fora, trobo que ajuda a carregar-se de raons per seguir-hi treballant :)

Carme ha dit...

Jo també vaig llegir el llibre "Monges" i em va encantar, ja veus... una descreguda com jo!

I vaig buscar aquestes dones i vaig trobar aquest vídeo que poses. Quina gràcia tornar-lo a trobar.

Només em falta fer-me's seguidora com tu! Al facebook no, que no hi sòc, al Twitter...

:) Bona nit, Ferran!

DooMMasteR ha dit...

No han trigat gaire en posar-la en el punt de mira...

http://www.intereconomia.com/blog/cigueena-torre/sor-lucia-que-argentina-20120806

Quanta ràbia continguda!

pati di fusa ha dit...

sense ànims de rebaixar el nivell d'eufòria, però l'última resposta a la minientrevista al "nació digital" no m'inspira, no. a la forcades sí que la vaig seguint, i em sembla que amb una monja ja faig. ;)

Elfreelang ha dit...

No pateixis Ferran no sóc especialment religiosa per no dir gire o gens i coincideixo amb la Forcades també em té el cor robat i aquesta Sor Lucia deu n'hi do també! gràcies!

Ferran ha dit...

Elfreelang, trobo que totes dues diuen coses interessants, considerant el món a què pertanyen, que a molts ens costa de digerir. Penso que totes dues fan una bona feina (sobretot ho dic per la Forcades, que la tinc més sentida).

pati di fusa, en això estem 100% d'acord, hehe, però tot i així em quedo amb el que m'agrada (aquesta última resposta, senzillament, l'esborro virtualment ;)

DooMMasteR, demostren un nivell espectacular (i els comentaris, els comentaris...)

Carme, aquestes "Monges" m'interessen, de debò: sento curiositat i ja sou dues les persones que conec, que en parleu bé. A la llista!

Macondo ha dit...

Estem a l'època o moment històric dels individualismes, així que no és tant estrany que sorgeeixen figures com aquestes dues monges, i com a feminista em trec el barret, i també em dic "quién te ha visto i quién te ve". També crec que aquests canvis nostres vénen amb l'edat (el temps, les experiències i coneixements ensenyen moltes coses). Ensenyen a saber distingir per damunt de prejudicis que hem heretat segurament sense massa reflexió. Per altra banda, les relacions entre els poders fàctics segueixen existint, malgrat elles o gràcies a elles. El canvi històric el percebem com a molt lent, tenint en compte la llargada d'una vida humana.
Crec que la lluita (ara no em diguis marxista, o sí per què no! segueix sent el motor que canvia la història, i casos individuals que sempre es troben en estrats intel·lectuals de la societat, solen ser l'espurna que la fa canviar. Penso en Ghandi o en Luther King, (Rosa Parks) o Mandela. Els canvis cap a la millora provénen de les injustícies (segregacions per qüestions de raça, sexe o religió...), així que benvingudes aquestes siguin aquestes monges i les seves manifestacions. Esperem que els polítics de Catalunya vagin prenen nota i siguin més valents i més honestos, que falta els fa.

((Ahir vaig estar mirant aquest "diari" i llegint al seu promotor d'ultradreta; les xifres de seguidors, encara són baixes, com ho són també les de la ultradreta de l'Anglada aquí Catalunya, són més preocupants les ultradretes en el cas de Grècia(però és clar vistes les circumstàncies i les responsabilitats compartides (Alemanya),les d' altres països europeus, o de sectors ultraconservadors dels EEUU, com també els islamismes radicals o dictadures d'arrel comunista...per posar altres casos...cal conéixer-los, saber-ne l'existència i fer possible que els dits democrates no els donin peu perquè segeuixin creixent i tinguin "raons" per arrossegar una part de la població que sol ser, sovint, la més vulnarable.))


Apa que deus estar fresquet, aquí una calorassa insuportable!

Una abraçada i que tinguis bon dia.

Toni ha dit...

jolin la monja! ole tu!

Ferran ha dit...

Toni, Sor Lucía no se n'està de res, noi: al pan, pan, y al vino... M'agrada com parla i i molt del que diu :)

Macondo, gràcies abans de res per les teves (bones) reflexions. Efectivament, sembla que la humanitat no avança si no és a cop de cabreig social: quan s'han traspassat uns determinats límits i la majoria se n'afarta, vénen els canvis. Quina llàstima que aquests no es puguin esdevenir abans no arribi la sang al riu...
Sobre el panflet aquell, ahir vaig treure'n el link tan bon punt en Salvador em va fer avinent del què havia penjat (santa innocència, la meva). No serà per mi ni per aquest humil blog que creixi, un tal mitjà; ni de broma.
Una abraçada també per tú!