Julian Assange, Ecuavisa, Quito

En aquests dies en què un nom, Julian Assange, i un país, l'Equador, ocupen les portades de tot el món, us recomano dedicar uns minuts a aquesta primera part de l'informatiu més vist a la televisió equatoriana:

http://www.ecuavisa.com/index.php?option=com_videos&task=view&id=27791&Itemid=124

Aquest fragment inclou una entrevista al jutge Garzón, advocat d'Assange (min. 12). A sota hi trobareu la resta de l'informatiu; la tercera part, per cert, mostra l'espai on viu Assange des de fa dos mesos.

Dues curiositats: el presentador, Alfonso Espinosa de los Monteros, ja ho era quan jo vivia a Quito, als anys 80. Això demostra que encara hi ha qui considera la veterania un grau, cosa que no passa a la nostra estimada i necessitada d'una neteja a fons Catalunya: a TV3 hi veig joves joveníssims en rols per als quals hi ha veterans infinitament més preparats; joves joveníssims que s'han de deixar barba per dissimular que ho són. Cal? no, però són més barats (i possiblement tinguin padrins). "Allò que és barat, surt car", diuen. En aquest cas també.

I una altra curiositat: com ja feien en els 80, el Televistazo compta amb dos presentadors, però no comparteixen taulell perquè l'un és a Quito i l'altra a Guayaquil, la segona ciutat del país. Imaginar-se un Telediario amb un presentador a Madrid i un altre a Barcelona... hehe...


Resta de l'informatiu:

Part 2: http://www.ecuavisa.com/index.php?option=com_videos&task=view&id=27793&Itemid=124
Part 3: http://www.ecuavisa.com/index.php?option=com_videos&task=view&id=27794&Itemid=124
Part 4: http://www.ecuavisa.com/index.php?option=com_videos&task=view&id=27795&Itemid=124

11 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ostia! quina mandra. Si de cas demà a la tarda que serà llarga.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Pert cert Assange a Rùssia Today va fer una serie d'entrevistes molt interessants i un dels entrevistats va ser el president de l'Ecuador.

XeXu ha dit...

Quines coses que ens ensenyes, sèries que passen cada capítol en un lloc diferents, presentadors d'un mateix espai que estan en ciutats diferents... quin mareig.

Júlia ha dit...

Això de l'edat clama al cel i a TV3 encara més, no sé què fan amb els jovenets que només surten un parell de dies, inclosos els de la meteorologia, per cert, amb les dones encara és molt pitjor.

Jo crec que els eliminen...

Elfreelang ha dit...

L'experiència és un grau...ja tens raó deu sortir més barat...molt interessant això de l'Ecuador....més tard ho veig; trobo una bestiesa el que puguin jutjar severament al Assange fins i tot amb la pena de mort si fos extraditat a EEUU ...

Ferran ha dit...

Elfree, és el que té atrevir-se a posar contra les cordes els "democràtics" governs planetaris. Tenim un problema, amb el sistema en què estem immersos.

Júlia, home gran=fora i dona gran=ni de broma. TV3 ha de canviar encara en formes de fer que fan pujar els colors.

XeXu, In varietate concordia és una finestra oberta al món!

Francesc, la vaig veure, m'interessaven tant les preguntes com les respostes. Està bé.

Yáiza ha dit...

Home, Ferran, doncs perdona que et porti la contrària, però no estic gens d'acord amb això que dius de la veternaria. Una cosa és que es contractin becaris per quatre duros perquè surt barat (que no em sembla bé), i l'altra és que les empreses siguin un cementiri d'elefants, com passa en molts hospitals. Que per ser metge adjunt amb plaça fixa t'has d'esperar als cinquanta, perquè els elefants-semi-déus no mouen el cul de la seva càtedra, encara que ja estiguin passats i desfassats per fer moltes coses.

(Vale, m'ha sortit amb un to molt bèstia, no t'ho prenguis malament, però crec que la renovació i els canvis de llocs de treballs donen frescor a l'empresa i fan que tot estigui menys encarcarat. Noves idees, més dinamisme,... no marginis al jovent!!!)

penyabogarde ha dit...

salut, anticapitalisme, dadaisme, bogardisme i futbol sense dirigents!

Ferran ha dit...

Uiuiui, Yáiza, que em sembla que no ens hem entès geeens ni mica: estic parlant dels mitjans de comunicació, on a TV3 els volen imberbes pels motius, segurament, que exposo. En d'altres llocs, com explico, això no és així. En aquest àmbit, tenir com a corresponsal per les europes un nen que no arriba als 30 o tenir en Martí Anglada... en fi, què vols que et digui!

El problema no és que hi hagi gent jove, no he dit enlloc gent jove no, gràcies; el meu punt és que la gent jove ha d'aprendre i agafar molta experiència, abans de tenir segons quins papers (com per exemple el de corresponsal). Simplement perquè la seva perspectiva històrica i la seva experiència sobre el terreny, és obvi, és més curta que la d'un veterà.

A més, insisteixo, la base de tot plegat, o una de les bases si més no, és que els surt més barat contractar gent jove, amb condicions laborals que els veterans no acceptarien (només faltaria!). I amb això hi perdem tots, joves i grans. I espectadors, naturalment.

Aquest és el meu punt, no sé si ara m'he explicat, espero que sí.

Yáiza ha dit...

Sí, sí, t'has explicat, però bé. També entenc que la gent jove té més inquietut per viatjar i veure món, i està més disposada a acceptar una feina a l'altra punta del món i marxar feliçment. Un veterà, si això inclou família i fills, deu ser molt més complicat de moure, no? Però bé, hi ha d'haver gent per tot...

Ferran ha dit...

Yáiza, hmm... tot i que tens raó que de jove és més fàcil moure's que de gran, quan potser ja es té família, no és menys cert que per a un periodista, una corresponsalia (i especialment segons quina) és un caramel. Mira el cas d'en Bassas, per exemple: ell, dona i criatures, cap a Washington! I vaja, no és pas una excepció, el seu cas: per a la majoria de periodistes, ser corresponsal a l'exterior és una oportunitat d'or per aprendre i, també, per fer-se un nom.