Somriure enigmàtic


Somrigué i l'única cosa que va dir va ser read my lips, com a resposta a la pregunta d'un/a periodista sobre si sabia on s'instal.larà la vergonya de l'Eurovegas *. Porto 24 hores pregant perquè aquest somriure vulgui dir que el putiferi del repugnant Sr. Adelson no s'instal.larà a Catalunya.

PS: parlant de somriures, aquest de sota m'agrada infinitament més!


20 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

A mi també, molt menys elemental.

Edurne ha dit...

Y a mí también me gusta mucho más, porque es natural...!

Lo de esa otra señora (sin que realmente se merezca el título), es de una falsedad y un cinismo, y una caradura... insoportable!

Un putiferio, tú lo has dicho, el proyecto Eureovegas es un auténtico putiferio! Una vergüenza!

Dan ganas de llorar, porque lo que están haciendo a todos los niveles es como para borrarse!

Petons, maco y a sobrevivir!
;)

Francesc Puigcarbó ha dit...

doncs sí, el somriure de la primera és el somriure del cinisme, a la Espe no se li pot donar l'esquena ni un segon,

salut

maria ha dit...

sí és que riu per això tan de bo que es faci realitat.^-^

Assumpta ha dit...

Això, això, que es quedi Eurovegas ja d'una vegada, que aquí no el volem...

Com molt bé ha dit l'Abat de Montserrat:

"Volem que Catalunya sigui un centre mundial del joc? A quin preu? La possible creació d’uns llocs de treball, assegura la transparència ètica de tot el que comporta? I, encara, convé afavorir i promoure realitats que, per desgràcia, ja existeixen a casa nostra i de les quals sabem els perills que comporten? És
prou sabut que el món del joc és vidriós, i que sol tenir aparellat el foment de la ludopatia, la difusió de la toxicomania, la presència de la prostitució i, fins i tot, en alguns casos, del tràfic de persones.

Tot això comporta un preu humà al qual no es pot superposar cap hipotètic benefici econòmic. El nostre poble no pot veure xempcions tributàries i legals a favor de propostes de negoci que no dignifiquen les persones, i menys encara quan intenta esforçar-se per a fer remuntar les pròpies iniciatives empresarials.
No podem exposar-nos a estils de vida i de convivència que van contra els valors que no sense dificultats procurem comunicar a les noves generacions, com són el treball abnegat, l’esforç per obtenir resultats positius, l’amor a la terra, el respecte per la persona, la solidaritat o la creativitat artística i mpresarial. No podem afavorir pràctiques que portin a la degradació de la dignitat de les persones o les aboquin a agredir la seva salut corporal i psicològica. No podem perdre, a costa del diner fàcil, l’equilibri natural i ecològic de
la zona on es proposa de construir el complex lúdic

XeXu ha dit...

Aquesta dona, la de dalt, m'esgarrifa tota ella. Quan la veig aparèixer ja em posa els pèls de punta. No entenc que pugui tenir seguidors...

Yáiza ha dit...

Et veig captivat per certs somriures femenins... clar que sembla que tens preferència pel que està plasmat en oli sobre tela per tota l'eternitat i que no suposa cap possible construcció d'Eurovegas a casa nostra! =P

Per cert, tela, telita la tia que surt a darrera de l'Espe, la de l'esquerra. Quina ganyota!!! (hahaha!)

cantireta ha dit...

La 2º té classe. La 1ª no té res que valgui la pena.

sa lluna ha dit...

Preciós el somriure de la dama del quadre...anomenada "la Mona Lisa", encara que això de mona (i no per maca) li va millor a la pocavergonya de més amunt, no en vull ni parlar, molt menys repetir el seu nom.

Molt bon dia, nin!

Dafne ha dit...

La primera fa cagar, la Gioconda, encisa. Incomparables!!!

Martulina Divina ha dit...

Homeeeee, comparar l'enigmàtica Gioconda amb la "Espe"... això no té nom. No tenen punt de comparació. Pobra Gioconda. Per cert això de la "Espe" ... bé, no sé ni com catalogar les sortides que té...i tots aquests circs que munta al seu voltant.... mare meva... Jo no puc ni veure-la, i ara que no miro gairebé la Tv, em dono compte que ja no puc ni sentir-la... en premsa escrita, no sé, encara té un passi, que em pregunto quan em durarà... és insofrible!!!

rits ha dit...

I tant! tan debó sigui així!

Per cert ahir vaig coincidir amb certa personeta que coneixem tots dos! xò no vaig poder estar gaire x ella. Vaig coincidir amb tanta gent!

Elfreelang ha dit...

Mil vegades la Gioconda! si és cert que i ha tocat l'eurovegas que se'l confiti!

pons007 ha dit...

no se que passa, però només veure aquesta dona em venen un calfreds per l'esquena...

Eulàlia Mesalles ha dit...

Ja em perdonareu, però un projecte tan abjecte, ni aquí, ni allà.

pati di fusa ha dit...

buf! jo també penso que ni aquí ni enlloc, però com que cada cop ens ho posen més difícil, posats a triar, estic amb tu. (però costa, eh, compartir alegries amb segons qui?! :S)

i després d'aquesta estampeta que ens has brindat (la de dalt) ens deus almenys un videoclip purificador o similar! ;)

El porquet ha dit...

L'actitud xulesca, prepotent i maleducada d'aquesta paia és criminal. Gent com aquesta fa de la política un autèntic femer de porcs.

Ferran ha dit...

Bàsicament estem d'acord que la Sra. Aguirre fot vomitar (cadascú ho expressa amb les seves paraules, però el fons ve a ser aquest), i també que la Gioconda té alguna cosa que la fa ben especial. Dos comriures enigmàtics que provoquen sensacions ben dispars, oi? C'est comme ça.

Només una puntualització per la...
Eulàlia Mesalles: efectivament, aquest projecte Adelson fot fàstic, aquí i a la Xina Popular. Jo també voldria que això no existís enlloc, però d'entrada només em veig capaç de lluitar perquè no me'l fotin al pati de casa meu. En tot cas, no cal que demanis perdó: em sembla que la immensa majoria dels qui no volem l'Euromerdas a Catalunya, tampoc no el voldriem enlloc, pel que significa, promou i mostra.

Gràcies, com sempre, per cadascun dels vostres comentaris.

Gabriel ha dit...

La Mona Lisa molt millor que la Mona Espe...(aquesta Sra. no entenc com ha conseguit sobreviure tants anys en la política!)

Eurovegas...evidentment ni aquí ni enlloc! (Però com a veí del Baix Llobregat si no me'l fan a la meva comarca...confesso que me n'alegraré molt)

Ferran ha dit...

Gabriel, n'hi ha tants, a Espanya (i a Catalunya) que haurien d'haver desaparegut del panorama polític fa segles, tants...