"Una Europa independentista"


Aquest mapa és obra d'en Milhaud, un blocaire castellà, concretament de Segòvia. En l'encapçalament del post on l'ha publicat, puntualitza:

Este artículo, si bien está basado en muchos movimientos independentistas y propuestas formales de nuevos países en Europa, es meramente especulativo, sin evaluar en ningún momento la viabilidad de los países propuestos ni de la estructura global del continente.

Un mapa, doncs, sense cap pretensió altra que la de permetre viatjar a una Europa, de moment, virtual. Dic "de moment" perque els moviments independentistes són imparables: en els últims 100 anys, més de 20 estats van ser creats al Vell Continent. I els que vindran!

18 comentaris:

Yáiza ha dit...

Ui, s'ha oblidat de la Vall d'Aran...!! No sé si arribarem a veure una Europa així, en tot cas, no em preocupa.... de moment, Catalunya independent! (i em rima i tot, veus?)

Lluïsa ha dit...

Perdoneu la broma sobre un tema tant seriós com és la independència d'un país, però... us imagineu com seria el Festival d'Eurovisió amb tants països i llengües diferents?

Ferran ha dit...

Lluïsa, m'encantaria veure-ho i sentir-ho, sobretot això de les llengües diferents: si fos que cadascú cantés en una seva llengua, i no en anglès! Era més maco llavors.

Yáiza, ets una artista, la rima final te n'atorga la categoria :) I la Val d'Aran, veus, aquesta sí que no me la imagino independent. Ara que, qui sap...

sa lluna ha dit...

Imagino que nosaltres estem inclosos en el 73, és que el Mediterrani té això, ens aïlla de tot i de tots...

Bona tarda!

Francesc Puigcarbó ha dit...

em pregunto si cabràn tantes estrelles a la bandera Europea.

XeXu ha dit...

Cadascú vol sentir-se de la seva terra, ja es veu. Hi ha independentistes a tot arreu, però en alguns llocs són una minoria extravagant. Em sembla que a nosaltres no se'ns considera així.

Tristancio ha dit...

Me gustaría ver una Catalunya independiente. Cuando veo comentarios como "que se quemen todos", a propósito de los incendios de hace poco, me queda más claro. Si España no los quiere, creo que sería mejor que fuesen vecinos.

Saludos.-

DooMMasteR ha dit...

Et veig il·lusionat, Ferran :-)

El porquet ha dit...

En tot cas aquí hi posem una mica de tot, eh? Considerar Occitània com una zona amb sentiment independentista... potser en un futur recuperin cert orgull, però ni històricament van tenir consciència d'unitat.

En tot cas és un bon exercici per a veure l'amalgama de sentiments que corren per Europa!

Júlia ha dit...

Em sembla que en aquest tema es confon el desig amb la realitat, però, vaja, no se sap mai. En tot cas els moviments històrics també passen de l'exaltació de la singularitat i la divisió al desig de conformar unitats poderoses i grans imperis. Han passat tantes coses inesperades al llarg dels segles que les prediccions, per més estudis que les avalin, em resulten poc creïbles.

Ferran ha dit...

Júlia, en tot cas, l'autor ja avisa que no hi ha cap ànim de res especial darrera d'aquesta creació. Les dades històriques són irrefutables, la tendència lenta però creixent apunta a la creació de nous estats, cada cop més petits, integrats en entitats supraestatals més grans. Es construeix una "UE" llatinoamericana, acabarà passant el mateix en altres regions del món.

Porquet, això, exactament: una plasmació dels sentiments que travessen Europa de nord a sud, d'oest a est. Jo m'ho miro també des d'aquesta òptica.

DooMMasteR, sííí! El futur del nostre país el veig il.lusionant (i no precisament gràcies al de "amb il.lusió" :S)

Tristancio! tiempo sin comentarnos, contento de verte por aquí. Sí, lo de Cataluña-España es como un matrimonio fracasado: mejor cada uno en su casa e intentar llevarse bien como vecinos, que compartiendo cama, que no funciona. Una abraçada.

XeXu, em sembla que no, tens raó. Catalans, flamencs, escocesos, bascos... els que anem més "de debò" som pocs més de quatre.

Francesc, per sort, el número d'estrelles de la bandera d'Europa no va lligada al número d'estats que la formen ;)

sa lluna, sí, sense dubte: el color és el mateix (i la llengua també, malgrat les bestieses de peperos i altres especímens exòtics!).

Mireia ha dit...

L'Europa dels 79, Benvinguda!

Desconec la majoria de realitats que es presenten sobre aquest mapa però suposos que hi ha de tot. Sempre està bé com una manera d'anar explicant pel món que n'hi ha que volem tenir estat propi

Carme ha dit...

Que maco, aquest mapa... home, ja faria il·lusió ja...

Elfreelang ha dit...

la diversitat és bona, els estats hereus de les monarquies absolutes no són viables, són encarcarats i no són útils...jo espero veure un mapa així en breu i que Catalunya hi sigui!

Assumpta ha dit...

I a valencians i mallorquins els agradaria dir-se "Catalunya"?

Després ens votaríem tots a l'Eurovisió hehehe

Ferran ha dit...

Assumpta, per mi, el tema dels valencians i dels illencs és claríssim: ells han de triar què volen, no nosaltres. Per mi, Catalunya, en principi, és "només" Catalunya.

Elfreelang, jo també espero que día que el puguem veure. Serà aviat!

Carme, oi que sí? doncs si els que ho volem som més que els que no ho volen (i, a Catalunya, sembla que és així)... som-hi!

Mireia, jo també interpreto el mapa d'aquesta manera, sense més pretensions que posar de manifest algunes de les diversitats d'Europa. Em sembla interessan

Alyebard ha dit...

Jo amb el 73 em conformo. La resta ha de decidir-ho cada un. Però n'hi ha de molt tendres a nivell de consciència nacional. Sóc molt realpolitik i em refio més dels informes de geopolítica de http://www.stratfor.com i http://www.foreignaffairs.com. ( sóc una mica freaky :D )

Ferran ha dit...

Alyebard, correcte, que cadascú vagi fent el seu camí i naltros concentrem-nos en el nostre, que prou feina tenim, oi? Ep, feina sí, però ho tenim molt bé, veig el camí força net, al nostre davant! :)