16 de març de 1940

A Fem tard! no vaig detallar l'origen del problema. Avui sí, avui vaig al gra i sabreu exactament per quin motiu, i des de quan, Catalunya està situada en un fus horari que no li correspon.

Va ser una decisió del Caudillo d'Espanya que fou "por la Gracia de Dios" :S Tot i que el canvi horari s'havia començat a aplicar a l'Estat Espanyol l'any 1918, de forma idèntica a com el fem actualment, el desastre va arribar el 16 de març de 1940. Aquell dia va entrar en vigor un avançament d'una hora... amb la particularitat que a la tardor no es tornaria a l'"horari d'hivern", com hauria correspost. Aquell "horari d'estiu" franquista va durar dos anys, inalterat, fins que el 2 de maig de 1942 Franco va fer avançar una altra hora els rellotges. Una hora d'avançament, doncs, que se sumava a la que arrossegàvem des de 1940. Mesos més tard vam tornar una hora enrere, sí, però continuàvem (i continuem, avui) portant una hora de més al sarró, l'hora que Franco va establir el 1940.

Això vol dir que fins al 1940 Catalunya, com tot l'estat, era dins del fus horari que li correspon, el mateix del Regne Unit i Portugal. El problema d'aquesta hora de més que arrosseguem explica en part els irracionals horaris que patim, i que més d'un cop he denunciat (i no només jo: ARHOE). I explica també que, a diferència del que passa a la resta del planeta, a Catalunya el migdia no sigui a les 12, com correspondria. En alemany, Vormittag (lit. "abans del migdia") és el matí i es refereix a la franja horària fins a les 12h., mentre que Nachmittag, lit. "després del migdia", és la tarda, que comença a partir de les 12h.

És un problema greu que es pot solucionar fàcil i ràpidament, amb un decret mitjançant el qual tornem el nostre país al lloc on li correspon, no per una preferència política o geoestratègica, sinó per simple coherència amb l'espai físic que Catalunya ocupa al planeta.

Sabent com funcionen els caps pensants dels nostres polítics, lamento dubtar molt que cap d'ells sigui capaç d'entendre la importància d'aquesta mesura. Em queda, però, l'esperança que en una Catalunya independent, amb un govern de la Generalitat que podrà decidir també sobre una tal qüestió, ni qui sigui el pur impuls de voler superar una estúpida decisió del dictador espanyol els faci reaccionar en la direcció adeqüada. Ni somio que un govern espanyol del PP corregeixi aquest error a nivell de l'estat, com tampoc al PSOE el visualitzo duent a terme una modificació per a entendre la importància de la qual cal aquella intel.ligència de què tampoc ells no fan gal.la.

Esperem, doncs, a aconseguir la independència per, d'una vegada, tornar a situar les 12 del migdia... al migdia, que d'aquí li ve el nom! Si no volen fer-ho per deixar de ser una anomalia respecte a la resta del planeta, que ho facin per simple sentit comú (tot i que si del sentit comú depèn que prenguin o no la decisió...). Simptomàtic que, a diferència de nosaltres, tan moderns i xulos com som, els nostres besavis anessin alhora amb els seus contemporanis europeus, pel que fa als hàbits.

PS: sobre el tema podeu llegir també aquest article de Faro de Vigo:
Un error horario que dura 72 años.

11 comentaris:

Salvador ha dit...

No és tan senzill. França, Bèlgica, Holanda també tenen aquest horari.

Francesc Puigcarbó ha dit...

ja dic jo que anem endarrerits.... i toquem més quarts que hores.

rits ha dit...

caram, caram...xò aquesta disfunció justifica la fama de mandrosos i d'allargar als vespres, o més aviat és tema de caràcter mediterrani?

Mireia ha dit...

Ja saps que jo m'apunto al teu canvi d'horaris. Tot això que expliques m'ha sorprès no coneixia com havia anat tot plegat

Elfreelang ha dit...

El caudillo per la gràcia del diable devia voler controlar també el temps i el fus horari ja deia jo que devia ser culpa d'ell!!!! quan siguem independents el canviem!

Yáiza ha dit...

Cert que la Península Ibèrica queda fora del fus que toca, però llavors a Catalunya som els menys afectats per la qüestió i els darrers que ens hauríem de plantejar un canvi, no? A París, que està pràcticament alineat entre Gran Bretanya i nosaltres, porten la mateixa hora que aquí, i tot i això les 12 és "midi" i això va a missa. Es dina a aquella hora (qui pot) i de fet "midi" vol dir exactament "les dotze", ningú no diu "douze heures et demie" sinó "midi et demie". I a partir de llavors, és "après-midi", encara que molts segueixin a la feina i sense haver pogut dinar (però han d'espavilar que ales 14h tanquen la cuina dels restaurants).
Si de cas em temo que és més un problema de costums que de fusos horaris, i com ja vaig dir en el post de "fem tard" a mi personalment (i a la meva família, als meus amics, i al meu xicot) no em molesten gens els horaris que portem. Qüestió de gutos, suposo.

Jpmerch ha dit...

Els que pitjor ho tingueren són els hagueren d'avançar els rejotges de sol.

Assumpta ha dit...

A mi que no m'agrada que a l'hivern es faci fosc tan aviat! :-(

Una de les "trastades" més grans que em fan és quan a finals d'octubre, que s'està tan bé, amb una temperatura ideal... llavors van, canvien l'hora i, de cop, perdem UNA HORA de llum!!

En tot cas, és com diu la YÁIZA, Catalunya, per estar més a l'Est està poc afectada per això... Imagina a Galícia!! Ufff a l'estiu deuen tenir claror fins a les 11 de la nit... una mica exagerat, la veritat... Ara bé, a l'hivern també poden gaudir de més llum :-)

joan gasull ha dit...

a suisa fan els rellotges i aqui fem les hores.......

Ferran ha dit...

Joan, la cosa és així de trista, noi: quan "fem" alguna cosa, sovint és alguna cosa surrealista :S

Assumpta, això de la foscor a l'hivern es cura fàcilment: vine a viure una temporada a Alemanya i, quan baixis a casa, al.lucinaràs com de llargs són els dies a Catalunya ;) No exagero, així ho visc jo: sempre baixo una setmana abans de Nadal, quan allà s'està fent de nit a les 16h (negre nit), i arribo a Barcelona on encara hi ha una micona de llum a les 18h! És flipant, els dies aquí se'm fan lluminosos i llargs.

Jpmerch, aquests sense dubte, pobres...

Yáiza, el que explico és precisament que la modificació de 1940 va afectar els usos de la gent. Com apunto al final del post, els nostres besavis feien els àpats a hora europea; al imposar la CET (que tampoc és el fus horari que li correspon a Catalunya), la població va modificar també l'hora dels seus àpats. Aquest és l'origen del problema, que després, sí, s'ha anat fent més gros encara.

Elfreelang, ¿a que no ho sabies, això? ¿a que t'ha sorprès? jo em vaig quedar ben parat, quan ho vaig descobrir temps enrere!

Mireia, és curiós i interessant, oi? Diria que no deu saber-ho pràcticament ningú (fora dels nostres avis i besavis... els que encara són vius).

Rits, és una barreja de totes dues coses. Els italians o els grecs no són escandinaus, amb els seus horaris, però no són tampoc tan tardans com nosaltres. Diguéssim que aquesta disfunció no ajuda, clarament.

Francesc, anem endarrerits de fa dècades, i ara ja sabem que ningú no pot negar-ho, hehe...

Salvador, ho sé i és només una forma de parlar. En tot cas, volia palesar que Espanya (i amb ella Catalunya) té un problema especialment important, ja que a diferència dels països que cites, la península queda per complet fora del fus correcte.

Ona ha dit...

Molt, molt interessant!
Independència horària JA!!!!!!