Hola, José Manuel,

He llegado a tu post casi ni sé cómo, ya sabes cómo es esto del internet: un link te lleva a otro, y a otro, y a otro... Me he leído tu artículo y, lo primero, gracias. No porque comparta todo lo que en él dices, sino porque lo que dices te sale de la cabeza y del corazón, y no del estómago cómo suele suceder cuando se trata el "problema catalán" desde el resto de España.

Sería muy largo, quizás tanto como tu post, puntualizar las (a mi modo de ver) inconcreciones y destacar los aciertos, así que me permito decirte solamente dos cosas:

1. ser independentista no supone ir contra ninguna persona. Algunos de mis amigos son, como yo mismo, catalanes de los de apellidos catalanes por los cuatro costados, pero otros son hijos de la inmigración andaluza, extremeña y castellana, así como de otros países. Mis amigos hablan en casa catalán o castellano, y conmigo mayoritariamente catalán, sí, pero también castellano. Me gusta la gente decente, me importa un rábano de dónde son sus abuelos, para entendernos, y créeme que conozco catalanes a los que tiraría (metafóricamente) al cubo de la basura. Sí, me gusta la gente decente.

2. como ves, este post lo estoy escribiendo en castellano, sin utilizar diccionario (¡lo juro!) y en un plis, a pesar de que casi las 23h son para mi horas de "bajón" mental. Mi comentario es una prueba de las necedades que los catalanes escuchamos, día sí día también, sobre la "imposición del catalán" y el perjuicio que ello supone para el conocimiento del castellano en Cataluña (!). El mensaje, es obvio, cala en buena parte de España, pero a los catalanes nos alucina: vivimos en Cataluña y sabemos cuál es la verdad.

Son sólo dos ideas que me ha pasado por la cabeza hacerte llegar. Estoy seguro que podríamos pasar algunas horas charlando del tema, café en mano, sin ningún problema. Lo digo como lo siento.

Yo creo que nos iremos, que Cataluña está en el carril de salida. Lo creo de verdad. Sueño con ello. Sueño con terminar de una vez con todas las tonterías derivadas de un matrimonio mal avenido que, por motivos diversos, no termina de certificar su divorcio. Hagámoslo ya, estoy convencido que después de un tiempo, ya como vecinos, seremos más amigos de lo que jamás hasta ahora hemos sido.

Un abrazo,

23 de septiembre de 2012 22:53

Comentari meu després de llegir aquest post:
http://qurtubano.blogspot.com.es/2012/09/catalonia-is-not-spain.html

Això dels catalans als quals llençaria a les escombraries, tot i ser una metàfora, tothom tranquil, ho penso i molt. A l'altra banda de la "frontera" invisible hi ha molt de material made in Telecinco, però deu-n'hi-do la porqueria que tenim també a casa. Quan haguem fet neteja en relació a Espanya, digues-li secessió, seré el primer a fer neteja a casa nostra.

La brutícia sempre m'ha fet fàstic, vingui d'on vingui.

11 comentaris:

Carme ha dit...

Molt ben dit Ferran, admiro les teves ganes de contestar... jo ja estic massa cansada. Però has contestat molt i molt bé!

joan gasull ha dit...

crec que l'hi haurà quedat clar.......llàstima que no es contestin els milers d'escrits que es fan en contre nostra

Oscar Julià ha dit...

Bravo Ferran.

Bravo José Manuel. A "España" els cal més reflexions com les seves.

sa lluna ha dit...

No hi ha res més enriquidor que el diàleg.
El problema més gran -crec jo i ja ho he comentat en altres entrades- és que als polítics, als poderosos, els interessa que no existeixi el diàleg i fan servir les seves armes per ficar merda, per tenir-nos enfrontats eternament.
El problema no és del Poble Català amb els altres pobles d'Espanya. La gent de bé, la gent decent i responsable, ens entenem a la perfecció, siguin o siguem de qualsevol lloc.

Crec, sincerament, que haver d´arribar a aquet punt per una minoria de descerebrats és una pena. Però clar, ells tenen el poder de fer i desfer, i ho han fet sempre tan malament i la gent ja ha dit PROU.

Molt bon dia!

XeXu ha dit...

Em sembla que molta gent no s'adonarà de la brutícia que tenim a casa fins que realment sigui la nostra primera preocupació perquè ja haguem eliminat llast. Però en tenim molta, molta...

Joana ha dit...

la brutícia embrut mai millor dit. Me'n vaig a sopar i després llegiré amb calma aquest post d'aquest noi. Abans d'anar-me'n a dormir.
Últimament estic empatxada de brutícia :(
Molts records Ferran!

Assumpta ha dit...

He anat a cal JOSÉ MANUEL y he dit que estava totalment d'acord amb el teu comentari :-) Quina llàstima que no hi hagi més gent com ell!!

I sí, quan siguem independents, llavors aquí a fer neteja!!

DooMMasteR ha dit...

Necessitaríem uns quants contenidors per encabir tota la roña que tenim a casa... caldran guants ;-)

M'imagino els de libertad digital fent un escrit sobre el teu post, sense llegir-ho com sempre: "Bloguero catalán reclama limpieza étnica despues la secesión"

Tirant lo Bloc ha dit...

Ferran, em sembla molt bé que responguis aquests arguments.

Jo ja m'he cansat de fer-ho. Només penso en la negociació i el repartiment de béns i deures de la independència.

Les prioritats ara són unes altres.

Jordi Dorca ha dit...

Jo també, Ferran, em vaig calçant la independència. I tip, ben tip, d'haver de donar explicacions a tort i a dret. Ja cansa, la veritat.

Ferran ha dit...

Gràcies un cop més, a tots, pels vostres comentaris. Entenc en Tirant lo bloc o en Jordi Dorca, quan dieu que us heu cansat de donar explicacions. Normalment jo també, francament; en aquest cas em va empènyer a deixar el comentari a l'apunt del José Manuel el fet que es tractava d'un post escrit, em va semblar, des de la bona fe i sense atacar a discreció. Però sí, entenc el vostre cansament i el faig meu.