Venim del nord, venim del sud



Les emocions vives, a flor de pell una setmana després del gran esdeveniment, s'albira "Quatre d'onze" en l'horitzó, un horitzó que no parla ni de pactes inabastables ni de federacions impossibles, un horitzó que parla de nous començaments, de tornar les coses al seu lloc original, de justícia.

Escolto veus que parlen en futur: "el procés serà...", "la independència arribarà...", "l'estat propi el tindrem...", veus que arriben de boques que ja no condicionen com abans (seria..., si arribés..., potser tindriem...). Tot apunta que aquest és un procés sense aturador.

http://quatreonze.com/

13 comentaris:

El porquet ha dit...

Ep, ja me'l miraré amb calma! El que sí que vull deixar constància és del procés meravellós que està vivint la societat catalana. Una mutació, una transformació que no fa gaires anys semblava impensable. Clamàvem per la independència quatre gats, i en canvi ara... quin goig!

Però s'ha de seguir, no hem de rebaixar la intensitat ni les mires. Ho tenim molt a prop, gairebé ho toquem amb els dits.

Helena Bonals ha dit...

M'agrada el videoclip. Em sembla que hi surt un component del Pont d'Arcalís. El contrast entre les imatges de fons és molt ben trobat.

Us recomano aquest article d'Enric Vila, Maionesa (catalana)

Quadern de mots ha dit...

Quin vídeo més bo!

Hem de seguir caminant, no ens podem aturar, encara no som, però volem SER. SEREM!.

Anònim ha dit...

Atenció Ferran que la cosa apunta cap a un principat i no pas cap a una república!!!

(L'alta burgesia i la noblesa catalana, és a dir aquells lligats al poder econòmic així ho deuen voler; la jugada d'en Mas va en aquesta línia; això és el que jo i altres interpretem dels últims esdeveniments, temps al temps!)

No valoro només constato!

Mac

Garbí24 ha dit...

per molt que intentin fer creure que el souflè baixa, la cosa no decau i continuarem fins al final, o ara o mI

Sergi ha dit...

Ja m'estranyava el teu silenci al respecte! Moltes veus s'estan pronunciant a favor de la independència, de moment només ho veig com una il·lusió, però m'ho crec més que un temps enrere. Ara veig que som una bona colla que la volem, gràcies a que ens han torturat tant, molts que no en volien sentir a parlar ara pugen al carro. Doncs som-hi tots, que falta una bona empenta.

Carme Rosanas ha dit...

Estem en el millor moment que mai hem viscut. Que no decaigui... encara hem d'empènyer molt!

sa lluna ha dit...

Des d´aquí també ho veiem com un bon procés, no són comentaris de tertúlies, és una realitat cada cop més a prop!

Bona tarda!

Dafne ha dit...

Ai Ferran, que he escoltat la teva veu, en un dia que tots clamàvem el mateix. No va poder ser la nostra trobada, però si la unió de tots nosaltres. Quina emoció ser-hi!!!
Petons sempre des del sud!!!
Caminar per poder ser.... i serem!!!!

DooMMasteR ha dit...

Aquest video pinta molt bé! Me'l miraré després :-)

Jordi Dorca ha dit...

No cal que digui que m'agrada molt. És molt fi.

Javier ha dit...

La vida sempre es un llarg camí que mai acabem de fer.

Ferran Porta ha dit...

Javier, un camí llarg i ple de revolts. I molt interessant de fer, per sort: qüestió d'aprofitar-ne totes les coses bones que ens ofereix.

Jordi, jo també ho trobo :)

DooMMasteR, està molt bé realment. Amb tot, la independència estarà encara millor, hehe...

Dafne, no va poder ser, no, però allà érem, tu, jo i milionet i mig més d'amics :-) Un petonàs!

sa lluna, la percebs, la realitat que s'atansa? tu també? jo també!!

Carme, alguna cosa em diu que això va disparat. A veure...

XeXu, i a més de ser molts els qui la demanem, comptem amb un altre aspecte a favor: els espanyols (els polítics) són imbècils, poc que saben redreçar la situació. Cada cop que un d'ells obre la boca, es fabriquen uns quants independentistes més.

Joan, l'endemà de l'11 vaig témer que el soufé baixés. Les meves pors van desaparèixer tan aviat vaig constatar que els espanyols (els polítics, i també part de la població) reaccionaven com sempre :S

Mac, jo per això ara no m'estressaria, la veritat. Un dia les coses semblen d'una manera, i l'endemà passa qualsevol cosa que les capgira. Ja veurem.

Quadern de mots, serem, serem sense dubte!

Helena, bo, l'article. Merci!

Porquet, ben d'acord amb el que comentes. Fa uns anys ser independentista era un exotisme, avui gairebé ho és no ser-ho. No wonder.