Al pan, pan

La cosa va anar així: vaig entrar al web en castellà de Deutsche Welle, tele pública alemanya que emet també en aquesta llengua, i en anglès. Hi entro de tant en tant, o vaja, més que de tant en tant. "Independentistas en Europa: un deseo con riesgos" em va cridar l'atenció, naturalment (accediu-hi aquí). Vaig clicar sobre el titular, em vaig llegir l'article. Pocs minuts després escrivia un mail a la redacció en espanyol de Deutsche Welle. Què els vaig puntualitzar, i com?

Estimada redacción de DW en español,

ha llegado a mi pantalla el artículo "Independentistas en Europa: un deseo con riesgos", publicado en su web. Su lectura me ha dejado perplejo tanto por la simplicidad del texto, no precisamente en un sentido positivo, como por el rasgo claramente sesgado de la información que contiene. Según un profesor Hillgruber, de quién sólo se especifica que lo es en la Universidad de Bonn aunque nada se dice acerca de su especialidad, "la independencia se contempla en caso de severas violaciones de los derechos humanos". Me pregunto si el periodista habrá entendido correctamente las palabras del Prof. Hillgruber, habida cuenta la improbabilidad que el Prof. desconozca que la propia Carta de las Naciones Unidas recoge en su Artículo 1 el derecho de los pueblos a la autodeterminación.

En realidad, la legislación internacional es más bien poco explícita en lo que se refiere a la independencia de regiones. Sin ir más lejos, ningún artículo del Tratado de la Unión Europea explicita que un territorio secesionado de un estado miembro quede automáticamente fuera de la Unión. De hecho, dado que los gobiernos regionales de Cataluña, Flandes y Escocia aplican desde hace años la legislación europea, es poco probable que la propia Europa expulse a sus ciudadanos, más aún considerando el peso de la economía de estas tres regiones en Europa, especialmente en el caso de Cataluña.

La argumentación, de modo más evidente en la parte final del artículo, resulta francamente pobre: es obvio que "querer autonomía no da derecho automático a la secesión de un pueblo", tanto como lo es que la democracia es el valor supremo que rige las sociedades modernas. Así lo entienden los británicos cuando aceptan que se pregunte a los escoceses si desean independizarse y constituir un estado propio, y así deberán entenderlo también en su momento los españoles. No en vano, España ha "vendido" la transición de la dictadura a la democracia como "modélica": pues bien, ha llegado el momento de demostrar que el calificativo no era exagerado.

Sería de agradecer que, en artículos acerca de cuestiones de interés para los europeos como este, ya que nos afectan a todos, DW mostrara algo más de rigor.

Un saludo cordial,

Doncs això, al pan, pan...

20 comentaris:

Alyebard ha dit...

Cop de barret!

Quadern de mots ha dit...

Gràcies!!!

Penso com tu però em manca la teva força.




(felicitat pel C@ts que encara no t'ho havia dit)

Tirant lo Bloc ha dit...

Molt ben fet, Ferran. No en podem deixar passar ni una!

Jordi ha dit...

Molt bé. Ja ens cansarem de veure escrits negatius però és el joc tenim ara mateix. Jo poso en dubte la mentalitat democràtica d'Espanya cosa que crec queda implícita a la part final.

Assumpta ha dit...

Molt bé, FERRAN!! Que els hi diguin les coses clares!! :-)))

I enhorabona també pel C@ts! ;-))

zel ha dit...

Dubto que et responguin...jo fa dies que escric cartes arreu i ni mu, és clar, no agraden...
Petons!

Salvador ha dit...

Tens tota la raó, és un article amb una argumentació molt pobre digna de El Mundo per exemple.

Ferran ha dit...

Alyebard, i de mall, cop de mall, al cap del periodista que ha escrit aquella notícia. Vergonya per a la professió.

Quadern de mots, moltes gràcies per partida doble!

Tirant lo Bloc, és esgotador estar sempre amb l'antena posada, però gratificant donar resposta a les que interceptem.

Jordi, sense dubte, jo també la poso en dubte. De fet, un poble que intenta prohibir un referèndum, ergo, una pregunta directa al poble, és que té un problema greu amb la idea de democràcia.

Assumpta, moltes gràcies... i sí, al pan, pan ;)

Zel, que no contestis si no ho volen... però jo sóc més pesat que ells: si convé, els tornaré a escriure per preguntar si l'han rebuda. Fins que respirin.

Salvador, hehe... certament d'un nivell lamentable. Costa de creure que ho hagi escrit un periodista. O no :-S

XeXu ha dit...

Mmm... t'adverteixo d'entrada que he estat pensant una estona si comentar-te o no, perquè no vull que et prenguis malament que estigui en contra de coses que dius, però bé, assumeixo que ho puc dir.

L'article és pobre, però no crec que pretengui ser rigorós tampoc. A més, no trobo que sigui especialment funest pels interessos dels independentistes europeus, només els augura que no ho tindran gaire fàcil. En aquest punt m'agradaria afegir una cosa que probablement discutim en un futur. Ara ens meravellem de l'actuació del govern britànic envers la voluntat escocesa de triar el seu destí. Permetre un referèndum és el mínim, el que no es pot entendre és que algú te'l negui. El que passa aquí és típic de les dictadures. Però un cop aquesta gent facin el referèndum, a saber on pararà en Cameron, i tant si hi és ell com un altre, amb les dades del referèndum que tan amablement els deixen fer, veurem si seran tan simpàtics si els escocesos voten SÍ. Una cosa és permetre votar, l'altra fer cas al que surti.

Bé, que em desvio. Que no m'han semblat especialment tendenciosos aquesta gent, suposo que perquè estic acostumat a una manipulació de la informació de mida industrial. El que et volia dir, i et prego que no t'ofenguis, és si calia que la teva carta tingués aquest to. Els desqualifiques directament, no sé si és aquesta la imatge que volem donar com a poble. Els arguments els tens, però les maneres tampoc no s'han de perdre. Penso, vaja. Per altra banda, i això sí que és una visió molt personal, però Catalunya sempre amb 'ny', si us plau.

Ferran ha dit...

Ei, XeXu, esclar que pots discrepar amb el que vulguis, per què no hauria de ser així? Amb la mateixa franquesa et dic que no comparteixo les teves apreciacions, per exemple quan dius sobre l'article "no crec que pretengui ser rigorós". Suposo que ho has escrit sense pensar-hi gaire, perque... un article periodístic que no pretengui ser rigorós? Hmm... no va així, la cosa, XeXu: un article ha de ser-ho sempre. Però és que contingut a banda, és inexplicable la baixa qualitat estilística en un mitjà com la Deutsche Welle. Si l'article hagués estat escrit, amb tots els respectes i crec que entendràs què vull dir, pel forner del barri per la revista del barri, no esperaria cap obra mestra en termes estilístics; però un article publicat a la DW amb aquest nivell? :S

També discrepo pel que fa a la "les maneres" que he usat en el meu correu i, a més, no has de patir, enlloc no he posat que jo sigui català, enlloc no he parlat com a català (ho dic per "la imatge que volem donar com a poble"). No parlo en nom de ningú més que meu.

Sobre la hipòtesi que planteges respecte a com reaccionaran els britànics si els escocessos diuen bye, bé, això, és només una hipòtesi, una sensació teva, no és res empíric i, de fet, si molt m'apures, no crec que sigui gens agosarat aventurar que un bye escocès signifiqui la constitució d'un nou estat a Europa, sense més problema. De fet, vaja, n'estic convençut.

I Catalunya, per mi, en castellà, s'escriu Cataluña, igual que quan sóc a Alemanya no dic pas "Catalunya" sinó Katalonien ;)

Joana ha dit...

Anem tan escassos de rigor...que fa feredat i a vegades ens sembla que només és en aquest país nostre però sembla que és a tot arreu. Ara que també últimament llegeixo articles d'economistes als diaris que crec sincerament que són rigorosos i que ens donen esperança davant de tantes mentides dels polítics espanyols. Sincerament mmolt millor llegir premsa estrangera encara que em costi.
salutacions Ferran. Jo t'apaludeixo la carta

Carme ha dit...

Doncs molt bé Ferran! Et felicito!

montserratqp ha dit...

Alguna resposta per part d' ells? Endavant, Ferran!

Toni ha dit...

Ferran, oh mestre!

rits ha dit...

A vegades em meravella la perseverància i ganes que poses en contestar amb fonaments i raons a la gent. De debò. Crec que tots ho hauríem de fer, xò molts ens perdem en el fet sol d'enfadar-nos.

Com diu la montserratqp, t'han respost?

Eduard Ariza Ugalde ha dit...

M'ha agradat molt llegir aquest article. Segurament, tot procés, inclosa la independència, té uns riscos, però no crec que s'hagi de fer servir la por per apagar un procés d'aquest estil, sinó una argumentació raonada i raonable. Amb la por no és va en lloc, ni tan sols és quelcom democràtic.
D'altra banda, sí que hi ha un article, l'Article 4 del Tractat de Lisboa, diu -entre d'altres coses- que un territori secessionat d'un estat membre de la UE queda fora de la mateixa. Una altre qüestió és que, com molt bé dius, territoris que ja han format part de la UE i tindrien tots els requisits legals i econòmics acomplerts, no haurien de trigar gaire a tornar a entrar. De fet, en el cas d'una independència pactada, la "sortida" podria quedar reduida a un mer formalisme legal sensa cap efectivitat.

Alyebard ha dit...

@Eduard. Pots fer-me arribar aquest famós article 4. He repassat els tractats de la Unió i no hi ha manera de que ho trobi. Ni al Tractat constitutiu ni al "Lisbon treaty" on per cert l'article 4 parla de la substitució de l'articulat de l'article 2on. No sé perquè però aquest famós articulat només l'han vist els espanyols. ;)

Ferran ha dit...

Responent als qui m'ho pregunteu, no, no he rebut cap resposta encara. Ni la rebré, vaja, però si més no queda dit.

Joana, definitivament paga la pena fer l'eforç de llegir premsa extranjera, no "en lloc de" sinó "a més de". El punt de vista dels qui viuen la situació a Catalunya i a Espanya sense tenir-hi cap implicació sentimental, és molt important.

Carme, gràcies :)

montserratqp, ni una paraula.

Toni :-S

Rits, si m'agafa en un moment d'inspiració, és un pim-pam i sento que ho he de fer.

Eduard, Alyebard... estic amb aquest segon: sisplau, posa'ns un enllaç a aquest article, perque fins ara l'única cosa que he llegit al respecte, per part de polítics de l'Europarlament i de mitjans que se'n fan ressò, és que no és escrit enlloc que un territori secessionat hagi de sortir de la UE. Sincerament, t'agrairé l'enllaç per saber quina és la veritat.

Berta ha dit...

Intenté enviarte el comentario que escribí al DW por este artículo, pero creo que no te llegó, o por lo menos yo no lo veo en las opiniones. Te lo paso de nuevo.

Soy una periodista catalana que reside en Alemania desde hace muchos años. Con preocupación leo artículos como este que reflejan con mucha superficialidad y de manera extremadamente limitada, una situación compleja, en la que intervienen aspectos económicos, históricos, de identidad, lingüísticos etc . Independientemente de la ideología de cada uno, el periodismo de trincheras que se está llevando a cabo en estos momentos en España es tan criticable y perjudicial como el periodismo superficial de este artículo, que ofrece a la población solo la punta del iceberg. Recordemos que la visión limitada de una parte de la realidad hundió en su día el Titánic.
A mí me respondieron anteayer que se lo enviarán a la redacción correspondiente... esperaremos.

Ferran ha dit...

Hola Berta, gracias por tu mensaje que, por algún motivo que desconozco, no me llegó. Has tenido suerte de recibir respuesta de DW: yo no he tenido noticias suyas, después de enviar-les un mail con el escrito que he publicado en este post.

Del artículo de la DW me preocupan, efectivamente, tanto la forma como el fondo, este último de forma más evidente. Me parece un artículo absolutamente simple, tratándose como se trata de un trabajo publicado en Deutsche Welle.

Gracias por tu mensaje, un saludo desde Berlín,