De Troikocràcia, Troikistes i Capitalisme

◄ ¡Disp. en castellano con el traductor automático!

El robatori perpetrat dissabte 16 de març pels (triar qualificatiu) de la troika ("troika"? Ali Baba i la seva banda de lladres!) m'ha deixat en un estat de perplexitat que trigarà a abandonar-me, si és que ho arriba a fer. En un plis, uns buròcrates de merda, que no sabem ni qui són, decideixen dues coses, a quina més greu:

1. que uns ciutadans no poden treure LA SEVA pasta del SEU compte corrent, i
2. que han d'aportar un X%, obligatòriament, en concepte de "quota de solidaritat". "Quota de solidaritat", li'n diuen!! És per flipar :-O

Així doncs, aquests ciutadans aniran als seus bancs quan aquests tornin a obrir i podran reclamar els seus diners. A menys, esclar, que la famosa "troika" disposi alguna altra cosa sense preguntar ningú. Això sí, un X% del que tenien haurà desaparegut, sense dret a queixa, sense dret a res: els de la "troika", que són quatre i a qui ni tan sols hem votat els ciutadans, disposen, i la resta a callar i acatar.

El que està passant aquests últims anys, molt especialment l'últim parell d'anys, em porta a una cadena de reflexions molt, molt bàsiques:

1. que a Europa no hi ha democràcia sinó troikocràcia,
2. que la troikocràcia és una estafa, ergo
3. que estem visquent en una realitat paral.lela.

Constatats els fets, vénen les preguntes: per què estem permeten que la troikocràcia continuï fent de les seves? Si la troikocràcia està formada per un... no ho sé; quant? un 0,00001 per cert dels europeus? Bé, doncs, per què llavors no els aturem els peus ara mateix?

La troikocràcia, que controla mitjans de comunicació de masses a diners gràcies, ho té ben fàcil per fer creure els europeus que les guerres obertes són diverses. Als alemanys, per exemple, els fan creure que els sudeuropeus som els culpables dels nostres problemes i ells, pobres, eventuals víctimes de les nostres mans foradades. Sense negar que part de l'apriorisme... és cert, pocs són els que tenen capacitat de raciocini més enllà dels missatges oficials (troikistes) que vomiten els mitjans nit i dia. N'hi ha, sí, però són pocs.

La realitat, però, és que mentre els troikistes distreuen els alemanys i altres nordeuropeus amb els problemes "causats per la mala gestió dels sudeuropeus" (que no nego, al tanto), als propis alemanys els estan donant pel sac de mala manera. Això sí, de moment la Pils corre sense limitacions així que ancha es Castilla i aquí no hi ha problemes, i els que hi ha són culpa dels sudeuropeus (sic gairebé general i unànim). La realitat, si, és que ara fa tot just 10 anys, l'aleshores canceller Schröder es va treure de la màniga la famosa "Agenda 2010" (aquí per saber-ne més) per reformar el sistema social i les condicions laborals a Alemanya. Curiós, atenció, és que sent un canceller socialdemòcrata (allò que popularment se'n diu "d'esquerres"), les grans lloances li van venir dels democristians (la dita "dreta"). Que aixequi la mà qui no entengui on és el problema.

Com va escriure algú recentment...

Gerhard Schröder war ein Verräter an seiner Partei, denn linke Politik hat er nicht gemacht, deswegen ist er ja jetzt auch reich und lebt unbekümmert weiter während hier in Deutschland die soziale schere immer weiter aufgeht und soziale Unruhen schürt.

Gerhard Schröder va traicionar el seu partit, no fent polítiques d'esquerres. Per això, ara ell és ric i viu sense cap preocupació, mentre aquí a Alemanya la fractura social s'aixampla* constantment i treu el nas cert nerviosisme social.

Certament, Schröder acumula càrrecs, el més vistós en el negoci del gas rus. Un cop fora de la cancelleria, va començar la seva carrera en aquest àmbit energètic (naturalment aprofitant els moviments que havia fet mentre, com a canceller, gestionava el tema). Un polític nordamericà, demòcrata, el va qualificar aleshores de "prostituta política" (vídeo). Ell es devia quedar tan ample, esclar: és milionari.

La socialdemocràcia no és més que una eina del capitalisme desfermat per tenir la població distreta: mentre ens discutim entre nosaltres sobre si tu de dretes i jo d'esquerres, ell, el capitalisme desfermat, ens va marcant gols a plaer. A tu i a mi. En realitat, socialdemòcrates i democristians juguen a la mateixa lliga, la lliga troikista, aquesta que està aixemplant a marxes forçades l'escletxa social: cada cop menys classe alta (descarada concentració del diner), cada cop menys classe mitja, cada cop més classe baixa. El diner en mans de quatre, la resta ens repartim les molles que, generosos ells, ens llencen com si fóssim coloms desesperats a la cerca d'alguna cosa per menjar.

Sí, alemanys, vosaltres també.

* En aquest recent article de Spiegel:

Die Agenda-Politik, die Schröder erfunden hat und die Merkel fortsetzt, hat Deutschlands Wirtschaft gestärkt, aber die Deutschen geschwächt.

L'"Agenda 2010" que Schöder va posar en marxa i Merkel continua, ha enfortit l'economia alemanya però afablit als alemanys.

@ferranportaa

8 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

al Capone era un aprenent. Els Xipriotes se'n recorden molt de la mare dels teknókrates de Brussel·les, després vindràn els Grecs i a continuació els hispans, la clepsidra del temps és inexorable. Prendrem mal.

Javier Arnott Álvarez ha dit...

Encara estic intentat ferme una composició de lloc, no soc capaç de pair que això estigui passant i que la gent no esclati amb tota la seva fura.

joan gasull ha dit...

ja fa dies que ho dic, trobo molt estrany que a dia d'avui encara ningú hagi agafat un arma i liar-se a trets dins d'alguna seu parlamentària.
La cosa està molt calenta i ajudar sempre als bancs que després són qui ens deixen sense sostre ha de tenir un límit.
Com pot ser, que una minoria ens faci ballar al so que ells volen?

Xavier ha dit...

I per tindre mes temps per actuar els bancs a Xipre no obriran fins dimecres, dema dilluns es dia festiu a Xipre, dimarts feiner restaran tancats per poder permetre fer un dels robatoris mes descarats (no pas l’únic) dels que ens mal governen.

Ferran ha dit...

Nois, són temps realment difícils per a tots. Bé, per a tots... nosaltres, perque "ells" estan ben tranquils, això segur.

Com diu en Joan, jo tampoc no entenc com de moment continua sense passar res. Suposo que en algun moment, la indignació es mutarà en fets. Aquest moment l'espero tant com el temo.

Sí, són temps ben difícils :(

pati di fusa ha dit...

Jo just ara vinc del banc, de sentir-me dir que he d'estar tranquil·la pels meus diners, que els tinc en una entitat solvent. I jo posant l'exemple de Xipre, de com n'estaven de tranquils, fins divendres, i ells dient-me que sí, que bé, que és una cosa que no s'esperava ningú i clar... I me n'he anat igual de "tranquil·la" que com hi he entrat.

Aquesta és la incertesa i la merda que vivim.

Com tu, Ferran, espero i temo el dia que petem de debò.

rits ha dit...

Molt bèstia. Fa uns dies (o setmanes) enrere pensava que el pitjor ja havia passat, o si més no, que haviem tocat fons. I era la primera vegada que ho pensava. I em vaig equivocar.

Aquest cap de setmana, abans de tot el que m'ha passat, doncs parlava amb un amic italià dels canvis allà. Ens estan amagant que la transició d'esquerra està sent molt alentadora i que s'estan fent bé les coses. L'Europa del sud és qui ha de trencar aquesta troika. I només forts i junts, només les persones ho podrem fer. Xò encara sembla que no hi ha prou per fer-nos aixecar de la cadira. ais... (sempre acabem parlant del mateix...)

Ferran ha dit...

pati di fusa, preguntar a un banquer és com no preguntar: et quedes igual. Vaja, a un banquer, a molts polítics i a tanta i tanta gent que respon per interessos, en lloc de fer-ho sincerament.

Rits, el pròxim post, ho prometo (també per la meva pròpia salut mental) serà ben, ben lleuger. Com una mena de "de vacances" avançat ;)