Disminueixes...

... en un 95% les teves visites a la catosfera, durant mesos, i quan hi tornes amb l'ànim de fer-hi una llarga passejada, constates que una part no gens menyspreable dels teus antics habituals han plegat. Algun fins i tot ha esborrat els seus escrits, en el teu blogroll hi roman només l'esquelet del seu blog, en forma  de nom i enllaç URL.

21 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

ja ve de vell pels qui som veterans, el que passa últimanent és que potser en pleguen més que no pas en surten de nous. Todo pasa y todo queda deia Machado, però n'hi ha uns quants que resistim....

Carme ha dit...

Jo, que no plego, no puc evitar tenir la sensació que cada cop som menys. Estic d'acord, doncs amb en Francesc. I els que no pleguen, però es fan gairebé invisibles i cars de trobar.. doncs els que quedem estem una mica avorridots, hi ha dies.

Deric ha dit...

Cert, però també comproves feliçment que hi ha molts d'altres que es mantenen ferms en els seus blogs.

XeXu ha dit...

Fa dies que ho penso, però no he detectat desaparicions, sinó un ritme força inferior, la gent ja no està tant per aquí, com si hagués agafat un període de mandra col·lectiva. Veurem si revifa la cosa, i si no, a veure si apareix gent nova amb ganes!

Salvador Macip ha dit...

És llei de vida, això. Els blogs es fan vells, neixen i moren contínuament... No ens ha d'estranyar. Però fa pena!

Salvador ha dit...

Cada vegada fa més mandra escriure al blog. Les xarxes socials fan molta competència amb el Facebook per xafardejar i el Twitter per estar informats i desfogar-nos dient tonteries ;-)

Helena Bonals ha dit...

Jo no em puc imaginar plegant, em fan molt feliç tots quatre blocs.

Jpmerch ha dit...

Jo plegue tots els dies, però a l'endemà me'n penedisc i hi torne.

Mireia ha dit...

Jo és que sóc de les que a alentit el ritme i potser no ho noto tant perquè volto menys i sempre veig posts nous que no havia vist abans.

Una mica apagadots sí que estem.

Júlia ha dit...

Els temps canvien i hi ha noves distraccions reals i virtuals, al final quedem els 'clàssics' car el temps és el millor crític, que diuen, he, he.

Galionar ha dit...

Suposo que és com tot: els blogs també tenen data de caducitat, tot i que no la coneixem ni nosaltres mateixos... El que trobo més fort és que fins i tot hi hagi gent que els esborri. Però bé, cadascú deu tenir les seves raons per fer-ho...
Una abraçada!

rits ha dit...

ei!! jo hi sóc! no tant com voldria xò res de plegar!!!!!

joan gasull ha dit...

vaja en l'únic lloc on no hi hauria d'haver dimissions resulta que van creixent.
A veure si haurem de fer un calendari sexy per captar clientela nova....
De moment al peu del canó fins que ens quedin bales (de lletres).

pati di fusa ha dit...

Jo tinc intermitències, que fins i tot em fan tancar blogs per obrir-ne d'altres. I amb el d'ara, sóc del grup de baixa (baixíssima) intensitat. Però hi sóc, eh? ;)

pons007 ha dit...

Jo encara estic viu! De fet us penso sobreviure a tots :D

kira permanyer ha dit...

Tens tota la raó... hi ha una dita que remarca que el cementiri de blocs es més ple que el de persones... jajajaja i potser te raó.
Jo no plego, m'agrada, però es cert que a vegades un està més actiu o passiu en funció del seu estat d'anim o el ritme de vida. De totes maneres es un plaer que hagis tornat!

El porquet ha dit...

Eps! Jo escric força menys que abans però, de moment, ni pensaments de tancar el blog encara que només l'alimenti amb un post a l'any (llavors voldrà dir que serà un post acollonant!) ;p.

Com tot, suposo, en aquesta vida, té un principi i un final. Potser sí, però, que els blogs han entrat en una mena de crisi... ja no són moda, tenen molts més caràcters que els 140 que ara mouen el món... no ho sé, potser ens haurem de sumar aviat a la moda vintage!

Assumpta ha dit...

Jo sóc absolutament irregular, però em sembla que, en total, entre tots els blogs, porto un ritme força alt :-)

Tampoc he detectat tancaments darrerament, això sí, mandra... molta mandra :-P

Ferran ha dit...

Hi ha de tot, també entre vosaltres, benvolguts comentaristes, però com dieu alguns, jo també tinc la sensació que han anat apagant-se blogs que no han estat reemplaçats per altres de nous.

Com apunteu alguns, segurament hi tenen a veure eines com Twitter o Facebook. També, esclar, que a la vida tot és cíclic: ara trobes temps pel blog, ara no en trobes. És la vida.

Celebro llegir-vos a tots, tant als qui seguiu al peu del canó com els qui esteu de vacances, temporals o permanents, o que simplement heu abaixat el ritme de publicació de posts.

Abraçades a tots des d'Alemanya, i gràcies un cop més per passar per aquí!

Javier Arnott Álvarez ha dit...

Les anomenades xarxes socials estan matant la blogsfera. Immediatesa, rapidesa, testes curts, un signe dels temps.

Ferran ha dit...

Javier, en el meu cas és realment així. Ara estic enganxat a Twitter (durant molt de temps no m'agradava gens), i continuo a Facebook i... ahrg! ;)