El color de Catalunya

La reina Beatriu dels Països Baixos ha abdicat, Guillem Alexandre és el nou rei d'un estat que té per color oficial el taronja. El motiu que sigui aquest i no un dels tres que conformen la seva bandera (vermell, blanc, blau) rau en la mateixa família reial, provinent de la Casa d'Orange, que va començar a regir els destins de país fa quatre-cents anys.

I esclar, si els Països Baixos tenen un color, Catalunya també podria tenir-ne...

Atiats per l'odi a Felip II, que va tractar amb zero mà esquerra els seus súbdits dels Països Baixos, els neerlandesos acabarien foragitant la branca espanyola de la dinastia austriacista. El monarca, ultracatòlic i més castellà que el formatge manxego, va passar com una piconadora sobre el poble neerlandès, religiosament protestant i sentimentalment allunyat d'un rei que ni tan sols se'ls podia dirigir en la seva llengua. Amb el seu fer destraler activaria els ressorts que provocarien, a la llarga, la desaparició dels Àustria espanyols de la bonica Holanda.

Coneixent doncs la relació entre aquest país i la dinastia hispana que va regir els seus destins fins a la seva independència, potser no sigui tan difícil decidir quin color podria representar Catalunya, oi? Al cap i al a fi, els xinesos també ho copien tot i ningú no els diu res.

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Ja posats podríem adoptar els blaugrana com els colors oficials. La veritat és que per tal de lliurar-nos de la monarquia i d'altres jous, per mi com si triem el lila amb punts verds...

Salvador ha dit...

Tinc entès que els catalans el 1714 defensaven els Àustria. O potser m'equivoco.

joan gasull ha dit...

a tota la gent que eixuga les arques d'un país sense fer ni brot ignorant el patiment del poble només hauria de tenir el dret de triar la manera de deixar aquest món.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Amb Xexu, els blau-grana al vent.

Natxo Rovira ha dit...

els castellans deixant amics per allà on passen... van estar afortunats i valents aquests neerlandesos. Està bé lo del color taronja, però posats a copiar, perquè no copiem d'una maleïda vegada el fet d'estar units com a poble, units en contra del sometent?

Javier Arnott Álvarez ha dit...

Quina sort veure els braus desde la barrera, aquí tot cada vegada mes i mes tens, cada vegada mes vomitiu i això que diuen que s'ha destensat una mica la cosa.

Ferran ha dit...

XeXu, m'hi apunto :S

Salvador, no t'equivoques i com no sóc historiador només puc suposar que la branca hispana dels Àustria devia estar atacada del mateix virus que la branca hispana dels Borbons, que deu ser un virus que no afecta als Àustria d'altres andurrials. Ho hauriem de preguntar al Junqueras ;)

Joan, estic mooolt d'acord amb tu.

Francesc, hehe... Esteu fatal, els culers! ;)

Natxo, això sí que seria important, certament. No perdem l'esperança que algun dia ho aconseguim!

Javier, amb tot -sé que fliparàs-, m'agrada baixar a casa i veure, des de la barrera, com estan les coses. Al final, casa nostra és casa nostra i de vegades sento que, des de la distància, em sap greu perdre'm coses. Ho sé, sona estrany (però per ara em quedo a Berlín, eh? ;)