Frau Dr. Teresa Forcades

(En castellano, con trad. automático a la izquierda)

Fins ahir, dissabte 25, no havia tingut ocasió d'escoltar-la en directe, però unes interessants jornades van portar la Teresa Forcades fins a Berlín. No només va fer el discurs perfectament trenat i farcit de sentit comú que li conec de les seves aparicions als mitjans, sinó que a més el va fer en un alemany més que decent. Respekt al quadrat.

No per coneguda és l'essència del que va dir menys important: crítica amb el sistema capitalista depredador que dia a dia incrementa la distància entre (molts) pobres i (pocs) rics, Forcades va puntualitzar d'entrada un aspecte no gens menor: la cosa no va de re/construir un sistema comunista que, sota la preciosa bandera de la "igualtat", que òbviament ho és, s'ha demostrat igualment ineficaç; sí a la iniciativa privada, perque cadascú ha de poder aportar a la societat el millor de sí mateix. No es tracta de cap manera que una mena de mà superior decideixi què ha de fer cadascú, com passava en aquell sistema avui residual...

... però tampoc no es tracta, òbviament, que una altra mà superior continuï regulant (pèssimament) la justa compensació per la feina tal com s'està fent actualment, amb reformes laborals que ataquen directament els drets de tots els treballadors i afavorint barrabassades com les deslocalitzacions sangoneres, que suposen enormes beneficis a grans empreses a canvi de l'explotació dels seus treballadors.

En aquest sentit, Forcades va explicar el delirant argument d'un d'aquests "taurons" que defensen a capa i espasa el capitalisme que tants rèdits els dóna, pel suposat bé que fan les grans multinacionals malgrat pagar sous miserables als seus treballadors explotats: millor quatre cèntims que morir-se de gana, va venir a dir el tauró. El pa nostre de cada dia, capitalisme desfermat.

Durant la xerrada, Forcades va desgranar molts altres assumptes que malauradament no puc resumir aquí i ara: des de la regulació del sistema financer i la taxa Tobin fins a la defensa de la diversitat com a antídot contra la globalització uniformitzadora, camp abonat per al capitalisme que tot s'ho menja, passant per l'obsolescència programada que molt té a veure amb el món que estem construïnt... o destruïnt. No hi va faltar una necessària referència al Procés Constituent que el també imprescindible Arcadi Oliveres i ella mateixa han posat recentment en marxa. Malauradament, per incompatibilitat horària em vaig perdre la xerrada d'Oliveres.

Com a creient però absolutament allunyat de la praxis de la jerarquia eclesiàstica, em pregunto a partir de quin moment devia ser que la dreta, genèticament egoista, es va fer amb el control d'aquella jerarquia religiosa que fa bandera, quina cosa, de valors dels quals està òbviament tan allunyada. De debò que m'ho pregunto.

PS: a més de la foto que van penjar al Facebook de la Dra. Forcades, aquesta també la vaig fer ahir:


12 comentaris:

XeXu ha dit...

L'aparició de veus crítiques és una necessitat en els dies que corren. No sé si jo congenio amb la gent de Procés Constituent, però no els falta coherència ni empenta, i això no es pot dir de tothom que parla, o que ens fan escoltar.

Javier Arnott Álvarez ha dit...

Jo no se fins on arribarà, conec el seu discurs i les seves posicions, la veritat es que la seva veu s'eleva de forma molt sensata en mig d'aquest xivarri general, per alguna cosa cada vegada té mes seguidors.

joan gasull ha dit...

sigui qui sigui que ho faci, si aconseguim que la política es faci sense ànim de lucre començarem a veure el final del tunel

Carme ha dit...

Hi ha molta feina a fer, i ella la va fent, en molts àmbits i temes diferents...

respecte al quadrat, com el teu

montserratqp ha dit...

Veus, la de la Teresa i l Arcadi, que admiro...no sabem si el seu lideratge generós ser+a suficient per aconseguir la revolució que ens cal...però ells han començat. Ja heu signat el manifest? http://www.procesconstituent.cat/manifest-per-la-convocatoria-dun-proces-constituent-a-catalunya/

Ferran ha dit...

XeXu, segur que hi congenies: no els falta coherència ni empenta, com dius ;)

Javier, paga la pena escoltar-la. Paga la pena escoltar qualsevol que posi seny en mig d'aquest guirigai, com dius. Quin món de mones, buf.

Joan, ostres, això seria un enorme què! Vaja, el quid de la qüestió, o un d'ells, segur.

Carme, és una senyora admirable pel que fa i la passió que hi posa. I perque és assenyada, naturalment. Hmm... i danke :)

montserratqp, tu diràs si l'he signat: el primer dia! Bé, potser no el primer, però el segon segur. És una gran feina, penso, la que estan fent aquest parell i tota la gent que tenen al darrera.

Elfreelang ha dit...

admiro profundament aquesta dona i ara veig que també sap alemany!!!! si totes les monges fossin així potser em plantejaria fer-me monja ....trobo molt positiva la seva aportació i molt valuosa!

rits ha dit...

Doncs ves per on, des de Berlin has aconseguit quelcom que jo no he aconseguit aquí. Encara no l'he escoltat en directe. I en tinc ganes.

Cert és que l'Arcadi Oliveres si que fa temps que l'he escoltat, com d'altres veus igual de profundament compromeses, coherents i serioses que treballen.

Tan debò el Procés Constituent tiri endavant.

Com a creient però absolutament allunyada de la praxis de la jerarquia eclesiàstica, jo tb m'ho pregunto. Xò crec que fa massa temps. X sort, només son els que fan soroll per ben poc.

Francesc Puigcarbó ha dit...

no ho sé, alguna cosa em grinyola de Teresa Forcades, potser massa afany de protasgonisme, i algunes derrapades Veneçolanes que em fan dubtar d'ella.

Ferran ha dit...

Elfree, és una dona intel.ligent, i una sort per a l'església catòlica tenir-la a les seves files. Aire fresc com el que ella aporta és una urgència!

rits, vaig disfrutar escoltant-la i espero poder-ho tornar a fer aviat, a Catalunya o a qualsevol altre lloc. I que cada cop siguem més els qui coincidim amb els seus punts de vista. Tan de bo.

Francesc, jo no sé si té afany de protagonisme perque no la conec. Sí sé que el que diu és assenyat, també sé que calen persones que diguin coses assenyades. Sobre les "derrapades", no sé, noi, suposo que tothom en diu alguna; en tot cas, consti que a la xerrada va mencionar Veneçuela... per diferenciar-la del que és i cal a Europa. Jo, francament, li compro la immensa majoria d'arguments, que els comparteixo.

El porquet ha dit...

Bon post, Ferran. Jo no l'he escoltada mai la Forcades, fora de les seves aparicions puntuals per la TV. En canvi n'Arcadi l'he escoltat en alguna conferència i he llegit alguns dels seus llibres i sempre l'he trobat valent, compromès i amb un discurs molt ben trenat, fonamentat i elaborat.

No sé si tot això és l'espurna d'alguna cosa que serà molt gran o tot quedarà en foc d'encenalls. Però potser ens ho hem d'agafar com una baula més d'aquest gran cadenat que sembla que la societat està començant a construir.

Ferran ha dit...

porquet, sóc optimista com la segona part de la teva reflexió. La crisi no cal gens però ja que hi és, que al menys serveixi per posar-nos les piles a tots. Gent com Oliveres i Forcades són la "metxa" que necessitem, penso.