Cada uno en su casa...



A banda de la posada en escena i del tema en sí, sabeu què m'agrada en especial, d'aquesta producció? doncs que a tots els insults que arriben de l'altra banda (nazis, nazis, nazis, catalans nazis), la resposta es doni en forma de cançó que, amb tot l'humor del món, explica una cosa tan òbvia com que l'amor que hi hagués pogut haver entre Catalunya i Espanya, si és que mai hi va ser realment, s'ha acabat.

Si el divorci és una eina bàsica per a una parella que, junta, es fa més mal que bé, ho és també per a dues nacions que no s'entenen. Cada uno en su casa y Dios en la de todos, que diuen en castellà.

Dit això, dos articles que podeu llegir amb la música de fons:

1. aquest: http://newswave.eu/not-just-another-colourful-carnival/
2. i aquest: http://itineri.de/CA/2013/06/frauenkirche/

Que gaudiu de tot plegat,

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Doncs jo no la coneixia, i m'ha fet molta gràcia! Està clar que és en to d'humor, però tampoc no va a la broma fàcil, trobo. Crec que és la millor manera com ens ho podem prendre, amb calma, amb humor, i sobretot amb paciència.

Francesc Puigcarbó ha dit...

es molt bona, ja és la Jennifer d'enguany, em sembla nque eren els de Nació Digital que la varen penjar. Ja deia Fuster que contra el mal, contra l'estulticia, la millor defensa és l'ironía.

Assumpta ha dit...

La vaig veure al Tuiter l'altre dia i estic d'acord amb tu... Contra els insults, nosaltres responem amb sentit de l'humor, cançonetes i bromes... I crec que és així que demostrem la nostra raó !! :-))

joan gasull ha dit...

son molt bons, els vaig veure al programa dels matins a tv3.....

Carme ha dit...

M'ha encantat sentir-los... n'havia sentit a parlar, però encara no havia vist el vídeo ni sentit la cançó.

Visca l'humor!

Elfreelang ha dit...

si no fos per l'humor.....gràcies Ferran! quan pugui vaig a llegir els articles!

rits ha dit...

Cal i molt aquest tipus de cançó i humor, és part del que ens pot mantenir ferms.

Javier Arnott Álvarez ha dit...

Clar que ara veurem el següent capítol, que aquí tant a una banda com a l'altre el "donde dije digo diego" està molt al dia. I la successió de declaracions i contra declaracions son un autèntic embolic.

Ferran ha dit...

Vaig de bòlid altre cop, disculpeu que aquest cop no respongui personalitzadament! Gràcies com sempre per haver deixat la vostra empremta aquí :)) (als qui no havieu escoltat encara el tema, celebro que s hagi agradat ;-)