Yes, we scan

Cinc anys ja d'aquell discurs. Obama era aleshores sinònim d'il.lusió, després de dos governs del malson texà. Finalment, sí, els republicans van ser expulsats de la Casa Blanca, l'esperança negra va prendre'n el control. Cinc anys de llums i ombres.

Aquell discurs el vaig viure en directe, del cor del Tiergarten estant. Tot just feia un any que corria per Berlín i aquí segueixo aquesta setmana, la de la tornada d'Obama a la capital alemanya, aquest cop com a president.

M'ha resultat molt interessant rellegir aquella crònica, feta ple de la il.lusió inherent al possible canvi. Decebut, cinc anys després? sí, poc o molt sí. De totes formes, amb proverbial optimisme no puc evitar pensar que podria ser pitjor...

http://2008/07/yes-he-can.html

... o potser no.

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Una cosa són les intencions i l'altra el que pot fer una persona, per més il·lusionant que sigui. Obama no és cap sant ni cap salvador, s'ha de regir per les mateixes normes que tots els que manen, i per començar, el capital el té agafat pels pebrots. Ara, si el comparem amb Bush, EUA ha sortit guanyant segur, es pot no fer-ho tan bé com es prometia, però ser un personatge tan patètic com aquell president, o el que hi ha ara a Espanya, sembla fins i tot difícil que sigui possible, però és...

Francesc Puigcarbó ha dit...

que consti que ja quan va guanyar les eleccions, vaig avisar que no se'n podia esperar gran cosa; poc mana el President dels EUA, prou sabem qui són els qui en realitat manen.

joan gasull ha dit...

arreu passa que el que es promet no sol ser el que ralment s'aconsegueix.

rits ha dit...

Sembla que faci una eternitat de tot allò, i ha canviat ben poc, i el que ha canviat, ha estat per anar a pitjor...

Ferran ha dit...

XeXu, Francesc, Joan... jo també sóc del parer que més val un dolent com Obama que un pitjor_que_pèssim com Bush. I dit això, també lamento, esclar, que les coses siguin com són; sense dubte, hi ha moltes tecles que no les toca ell, ni tan sols ell, l'home "més poderós" del planeta. Quin món de mones!

Rits, no anem pas bé, no (en algunes coses, si més no. Altres deixen espai per a l'esperança, afortunadament!

Javier Arnott Álvarez ha dit...

El que passa es que Europa ja no es una prioritat per els USA, ara som una mera comparsa.