L'altra cara de la moneda

M'interessa explicar una Alemanya que molts ni coneixen ni sospiten.
Sí, aquest article va d'Alemanya, no de l'Equador o Veneçuela.


5 comentaris:

Javier Arnott Álvarez ha dit...

El gegant amb peus de fang, què passarà quant és vingui avall?

Carles Codina ha dit...

Estic d'acord amb les teves paraules Ferran
Per la meva opinió es interessant de que quan abans Alemanya comenci a mossegar la pols del terra.
Per mi, a partir de les properes eleccions veurem un gran canvi en el signe de les noticies provinents d'Alemanya, fins llavors tot seguirà anant bé.
I és important de que Alemanya també no amagui els problemes a redera l'èxit de 4 empreses exportadores del sud-oest d'Alemanya.
Així es podrà començar a rumiar verdaderament en les solucions dels rebtes que s'enfronta el mon.
Anem a un nou mon on l'activitat empresarial i laboral no podrà generar el suficient flux financer que necessita tota la població.
Si volem seguir endavant en aquest planeta tenim que oblidar al treball com l'eix on pivota la nostre vida i dona més voltes a la repartició i conservació del planeta en que vivim.
Fins ara, cap partit polític arreu del mon s'en ha donat compte del canvi que esta sofrint la nostre civilització,es frustrant participar en eleccions on ningú aporta cap solució i tots repeteixen la seva escairada solució cap l'esquerra o cap a la dreta.
Ja irem veient....

El porquet ha dit...

En el meu recent viatge a Sicília (falqueta per a fer enveja) vam coincidir, de forma totalment casual, amb una parella d'alemanys, de certa edat, en diversos moments, compartint excursions i algun allotjament. Així que vam acabar agafant-nos confiança i xerrant de diversos temes. I entre d'altres coses va sortir el tema de l'economia alemanya i europea. En un primer moment ells van esbudellar les economies del sud d'Europa, la forma de treballar, els dies de festa... en fi, tots els tòpics (que per ser tòpics, certament, alguns no deixen de ser certs). Finalment, però, es van sincerar comentant, precisament, el que tu escrius en aquest article dels minijobs i la precarietat de les feines que hi ha a Alemanya.

No és or tot el que lluu (ara no en sé la frase autènticament catalana).

Elfreelang ha dit...

potser quan els alemanys es regirin tot canviarà ....ja n'hi ha prou de legislar pels poders dels diners en contra de les poblacions

Ferran ha dit...

Javier, és la gran pregunta. La realitat alemanya està basada sobre terreny inestable, és així clarament. Més tard o més d'hora, el terreny cedirà i... bé, serà el moment de fer net, potser, per fi. No ho veig terrible, sí amb interès.

Carles, una vegada més estic d'acord amb el teu punt de vista. Absolutament.

Porquet, és així i em sembla important que "la gent", així en abstracte, comenci a adonar-se'n també en els nostres països sudeuropeus. Em consta que és així, que comença a saber-se en què es basa el benestar dels alemanys: en feines inestables, mal pagades i que no fan feliços els qui les fan. ¿Benestar? buf.

Elfree, així és, ja n'hi ha ben bé prou i penso que aconseguirem canviar les coses!