L'11, som-hi!!!

Jo no sé com arribarà, ni quan, però alguna cosa em diu de fa temps, cada vegada amb més força, que el d'independència és un procés sense marxa enrere. Potser arribarà per la força dels nostres arguments o potser, potser, per l'estupidesa demostrada, declaració rere declaració, per part de la parte contratante blabla (la part espanyola del conflicte, vaja). Tan hi fa, la cosa és arribar-hi i fer-ho com abans millor. No vull putes i ramonetes en aquesta qüestió, n'estic tip de putes i ramonetes en qualsevol cas, però més encara quan toca aquest assumpte. Prou. Ara toca tenir-ho clar, assumir d'una vegada que no podem continuar més temps en un matrimoni que no ho és: és una penitència. Endavant, sense pors, amb decisió, el cap clar i la voluntat ferma: som un poble i sabem el què volem, ho aconseguirem!

I IN IND INDE INDEP INDEPE INDEPEN INDEPEND INDEPENDÈ INDEPENDÈN INDEPENDÈNC INDEPENDÈNCI INDEPENDÈNCIA !

... que, esclar, també espera veure la Rosa Maria. Mentrestant, ella ens ha preparat un excel.lent menú: no és qüestió que la secessió ens agafi amb l'estómac buit :)

Instagram

18 comentaris:

XeXu ha dit...

Tinc una mica de por que tot s'ensorri, que quedi en no res, però si temps enrere et deia que ho veia molt lluny, ho recordaràs, ara et dic que hi crec i que ho vull amb totes les meves forces. El pessimisme demostrat era perquè veia molt poca gent sentint el mateix que jo. Ara som molts, i hi hem arribat per diferents vies, però l'objectiu comú ens uneix, i espero que no defallim, arribarem al final. Lliures o morts.

Rosa Maria ha dit...

Bona Diada

Quadern de mots ha dit...

Bona diada!!!

jomateixa ha dit...

moltes vies, però un sol camí.
Bona diada!

joan gasull ha dit...

segur que ara va de debó......no ens aturaran. Bona diada

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ho sento, sóc incapaç d'identificar-m'hi, i menys amb qui ha de guiar-nos pel camí. Demà es 11, i passat 12 i altre 13 i tot seguirà igual, aquest és el drama. Menys mal que Mas retrasa la consulta, perquè en resultar negativa (que es el que sortirà)la patacada seria brutal i molt dificil de païr. I qui no ho vegi aixì es que no ha entes res d'aquest país.

montserratqp ha dit...

Bona diada Ferran!

Galionar ha dit...

Molt bona Diada, Ferran! Les mans sempre unides i l'esperit de llibertat també!
Una abraçada.

Elfreelang ha dit...

Bona diada!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

No hi ha marxa enrere. Avui només calia mirar a banda i banda. Bona Diada!

Dafne ha dit...

Necessito creure que sí que som a prop, que tot aquest esforç, que la unitat que reflectim al món, i de cara endins, sigui factible. Però, el dubte és saber si els governants sabran fer el què cal.Una abraçada Ferran, i a veure quan ens coneixem!!!!

pons007 ha dit...

Jo que em pensava que fa temps que t'havies independitzat de Espanya i tenies a alemanya la teva republica català en solitari :P

Mireia ha dit...

Crec que anem per bon camí i que només ens cal anar avançant i no defallir

sargantana ha dit...

la logistica tambe es important..es cert i ara mateix vaig a ca la Rosa Maria, pero volia agrair-te la teva participacio a la cadena de blogs

l'heu millor de com l'haviem imaginat
sou genials !!

Carme ha dit...

Quan els meus fills eren petits, teníem un disc de cançons sobre al història de Catalunya. No sé si el coneixeu... Deu fer ben bé 30 anys... i la cançó de dicad a a la Renaixença deia:

Són molts, són forts, són molt més forts que els rocs ...
(parlava de L'Aribau i companyia)

Ara em ve al cap la cavçoneta però una mica canviada

Som molts, som forts, som molt més forts que els rocs...

Ara som molts!!! I estem convençuts que tenim força i que no pararem, l'ANC ens ha convençut de la nostra força.

Gràcies ANC, gràcies a tots els que hi treballen.

Carme ha dit...

Jo també volia agrair-te la teva participació a la cadena de blogs... però m'enrotllo i se me'n van les idees que tenia...

Ferran ha dit...

Esimats i -ades, moltes gràcies per tots els vostres comentaris. Jo també espero que passessiu una excel.lent Diada, com la que vaig gaudir jo mateix de la Via Catalana estant (sí, aquell dia era a Barcelona). Va ser emocionant, altre cop, com ho va ser l'any passat.

Com la majoria de vosaltres, excepció feta del Francesc a qui no veig molt pel tema, hehe, jo també sóc bàsicament optimista... Tan de bo les nostres sensacions en general positives, ens ajudin a marcar el camí i a travessar la meta!

Des de Berlín, una abraçada ben forta a tots/totes,

Ferran

PS: gràcies als impulsors, em va costar entrar-hi pel tema de la meva certa desconexió dels blogs, però sense dubte ha estat una gran idea i una mostra (una més) que som un poble imparable! Moltes gràcies, de debò :)

rits ha dit...

Vaig tan agafada de temps que encara tinc posts pendents de llegir i comentar de la diada.

No sé quan, ni si arribarà, xò t'asseguro que s'intentarà, i de valent!!!