Xumba-xumba d'aniversari

"Sí, m'agafo l'excedència i marxo uns mesos a Berlín" (maig de 2007): http://invarietateferran.blogspot.de/2007/05/cap-o-cor.html

Ha fet sis anys que hi vaig arribar, el cotxe ple de llibres, roba d'abric, aquella càmera de fotos i un rau-rau a la panxa, com quan comences una aventura que intueixes que marcarà un abans i un després a la teva vida. "Marxo uns mesos", deia, però el meu subconscient ho intuïa diferent: no seran 'uns mesos', Ferran, no seran 'uns mesos'...


Segurament ara seria el moment adequat per filosofar sobre el temps, el pas del temps, però prefereixo una cosa més lleugera, més de cap de setmana, més... musical, xumba-xumba per ser precisos ;) Passeu molt bon diumenge, que serà per cert electoral a Alemanya!



Instagram

14 comentaris:

marc ha dit...

Felicitats!

XeXu ha dit...

Moltes coses ens sembla que seran temporals, només per una temporada, però acaben incorporant-se a la nostra vida. El temps passa molt ràpid, quan te n'adones, són anys. I mira, aquella escapada que feies per uns mesos ja veus en què s'ha convertit. I content, no?

Per cert, la cançó no l'havia sentida, però té tela, eh! Feta a conya, suposo que parodiant a totes les que canten les excel·lències d'anar de festa.

Elfreelang ha dit...

sis anys! el temps no passa vola....de moment t'hi has anat quedant ....em sembla que el xumba xumba és un bon remei temporal per ballar ....ja la ballem prou a ritme d'altres! diria que no hi haurà sorpreses i seguirà la senyora Merkel....o sí?
bon cap de setmana!

Salvador Macip ha dit...

Jo també em vaig dir que marxava una temporada i ja porto 15 anys fora de casa! Fer plans és inútil...

joan gasull ha dit...

a sis anys i la decisió és de continuar és que alguna cosa està millor que aquí. Felicitats per els mesos......si f

Mireia ha dit...

Quan inicies qualsevolc cosa no saps mai que hi trobaràs. Sovint les més duradores s´n aquelles que no havies planejat. Ei ara no ets sents 100% a casa a Catalunya!? La gràcia de viure fora ha de ser que a tots dos llocs t'hi trobéssis com a casa, no?

la cançó he aguantat 7 segons. Al segon xumba ja buscava el botó de stop

montserratqp ha dit...

De vegades penso que alguns dels que estem lluny ens hem trobat gràcies a això...no ho sabrem mai.

No he clicat la cançó perquè estic escoltant Verdi...i si no t´enfades, em sembla que no l´escoltaré.

Ferran ha dit...

Marc, merci, aquí estem, lluitant amb il.lusió :)

XeXu, absolutament, tot i trobar-me en aquell punt en què a Catalunya ja no sento al 100% que sigui a casa (és així), i naturalment tampoc Alemanya és casa meva... però bastant sí. És tota una experiència vital, que em dóna dia a dia noves perspectives. M'agrada. (Pel que fa a la cançó, tela, hehe...)

Elfree, i tant, seguirà la Sra. Merkel tot i que a veure en quines condicions, que vol dir amb quin/s "company/s de llit"!

Salvador, té molt de genial deixar-se portar per la vida, oi? 15 anys ja donen com per tenir el carnet de veterà, eh? ;)

Joan, m'hi trobo bé, aquesta és la veritat. Em sembla que ja pertanyo a Catalunya i a Alemanya, Alemanya i Catalunya, i per ara no em veig abandonant cap dels dos!

Mireia, és complicat d'explicar per escrit en quatre línies. Em sento molt bé a tots dos llocs, naturalment Barcelona/Catalunya és més casa meu que no pas Berlín/Alemanya, però la veritat és que quan sóc a un lloc... em falta l'altre! I sí, a tots dos em sento una mica "estrany", com que no és 100% el meu lloc (a Berlín no hi tinc la família i els amics d'anys, i a Barcelona em falta... Berlín! ;)

Montserrat, haha, no m'enfado, no, i entenc perfectament que te l'estalviïs :-))

Carme ha dit...

Doncs bon aniversari d'estada a Berlin i que t'hi puguis estar tant tgemps o tant poc com en tinguis ganes.

Una abraçada.

rits ha dit...

molt xumba-xumba, Ferran, que hauràs de venir a algun dels concerts de la Mercè com segueixis així, eh!

Novament, moltes felicitats!!!!! Si portes sis anys a Berlin és que ja té una part del teu cor aquí.

Joana ha dit...

Felicitats Ferran, segur que hi estàs bé.
Tenim Merkel per temps...ens apretarà més el cinturó???
Molts records i disfruta d'aquest "exili" :)

Dafne ha dit...

Vés on et porti el cor diu la Tamaro; de vegades no és el cor, però amb el temps, ell és qui mana el què hem de fer o no, allí on ens trobem.
Sis anys, no ens coneixem, però de vegades dic que tinc un amic a Berlín, imagina´t!!!
Una abraçada Ferran!!!

El porquet ha dit...

Amb moooooolt retard, però no volia deixar de felicitar-te per l'aniversari d'una decisió tan important en la teva vida. Important, i crec no equivocar-me si dic que encertada.

Sempre em quedarà gravada la imatge, tot fent aquella orxata al Tio Che del Poble Nou, de la seguretat amb que vas respondre a la pregunta de si tornaries a viure aquí.

Em va sorprendre, i ho reconec, em vas fer un pèl d'enveja veure't tan segur. I és que jo sempre he estat un cony de cagadubtes!

Em repeteixo, però ho faig per no oblidar-ho. La propera orxata (o el què sigui), a Berlín!

Ferran ha dit...

Carme, moltes gràcies :)

Rits, i tant que sí, una part important ha ben arrelat en aquest país!

Joana, temo que sí ens l'apretarà, sí: tenim Merkel i austericidi per estona, malauradament.

Dafne, ja ho dius bé, ja: és el cor. Ell ens parla, nosaltres l'escoltem... i fem bé d'actuar en conseqüència. No ens coneixem en persona, encara, ben cert, però això no evita el llaç; jo també el celebro, maca. Una abraçadota!

Porquet, buf, no et quedis només amb aquella seguretat: els dubtes també hi són, també! (però no, per ara ni de broma em passa pel cap tancar l'etapa de l'exili. Ni de broma!). Sobre Berlín... no insistiré per no fer-me pesat, però nen, aquí et/us espero! ;-)