El blocàire que, sense voler-ho, s'esfumà de la catosfera

Me n'acabo d'adonar: aquest dimarts ha fet un mes des que vaig postejar per última vegada. És curiós, al llarg dels més de set anys que fa que vaig obrir l'etapa blocàire, he vist com han anat "caient" molts, moltíssims blogs. En nombroses ocasions m'havia preguntat com era possible, com podien deixar aquest món que per a mi era aleshores tan casa meu com el meu món presencial, tan necessari l'un com l'altre.

Ara ho sé: t'emboliques en mil històries, els dies no donen més de sí i de sobte, sense que te n'adonis, fa un mes que no blogueges. Suposo que després ve el segon, i el tercer, i...

No tinc idea de quants seguidors li deuen quedar a l'In varietate, però als "clàssics" que eventualment encara passeu per aquí, i també òbviament a possibles noves incorporacions, us explico un dels motius que em mantenen allunyat de la catos: el Casal Català de Berlín.

Els clàssics ja sabeu que en els últims anys, en diferents moments, hi he estat força vinculat. Ara hi estic més que mai: des de fa un mes en sóc el president. Volies caldo? doncs dues tasses. Ja m'enteneu.



Això és el que explica d'aquest blocàire desaparegudot el programa "Maneres de viure", com a presentació d'una entrevista que van fer-me dies enrere i que podeu escoltar en l'enllaç de dalt, a partir del minut 2:15. El qüestionari gira al voltant de Catalunya i com la veig "des de l'exterior", el procés sobiranista i la imatge del nostre país a Alemanya.

Aquest és el link a la pàgina on està penjada: http://blogs.laxarxa.com/maneresdeviure/2013/11/17/catalunya-des-de-la-distancia-berlin-ferran-porta-periodista-i-fundador-de-itineri-de/

En fi, família, ja ho veieu: no és que no me'n recordi de vosaltres, que me'n recordo: és que senzillament no trobo el moment de passejar-me per la catos. Al Casal sumeu-hi l'empresa, www.itineri.de, que continua narinant, lentament però amb pas ferm i que em demana moltíssima dedicació. Afegiu-hi també el curs de basc, el llibre que tinc entre mans com a escriptor novell i, last but not least, les estones amb la meva gent presencial, que també m'alimenten i necessito!

Una abraçada, moltes gràcies per la visita :)

Instagram

18 comentaris:

sa lluna ha dit...

Tots tenim els nostres motius personals que ens fan "abandonar" activitats en determinats moments. El teu em sembla molt interessant i ara que ets el president has de complir bé les funcions, sinó et faran fora. ;) Ara sense conya, segur que quan tinguis un minutet t'aproparàs al blog i ens deixaràs les teves experiències.
Quan no som aquí no vol dir que no estigui en els nostres pensaments.

Aferradetes i que et vagi tot rebé!!

Carme ha dit...

Doncs, els que passem per aquí habitualment, en primer lloc ens alegrem que estiguis bé i ple d'activitat i d'il·lusions i en segon lloc t'agraïm l'explicació que ens ho confirma. Ja fa dies que et veiem ocupat i per aquesta raó, no em feia pas patir que t'hagués passat alguna cosa, ja sabia que era qüestió de temps. però me n'alegro molt de comprovar-ho.

Tot això que fas és treballar pel país i és una bona i necessària feina.

Ara vaig a escoltar l'entrevista...

McAbeu ha dit...

Amb aquesta llista d'activitats és completament normal que el dia no et doni per a més. ;-DD
No hi pateixis gaire, sempre he pensat això de la blogosfera ha de ser un lloc on hi hem de venir sense estrès ni obligacions així que deixa-t'hi caure al ritme que puguis de veritat assumir que és l'única manera de gaudir del blog.
Ah!, i felicitats pel nomenament, senyor president. :-))

XeXu ha dit...

Darrerament la catos està a baix ritme i es nota que la gent va una mica al ralentí. Alguns continuem al peu del canó, però es troba a faltar alguna gent que apareix amb comptagotes. Recorda que en el teu cas ja havies fet almenys un parell de descansos llargs, però havies avisat, això sí. Suposo que el que vols dir és que el dia a dia fa que el blog passi a un segon terme, quan abans era una constant. Però bé, tot té un moment.

Ja sabia jo que anaves per president... ni que sigui del casal català! Sentint-te parlar sembla mentida que aquí hi hagi gent que es faci preguntes i tingui dubtes, tot sembla tan obvi... i si des d'Alemanya ho teniu tan clar, per què aquí no ens podem centrar una mica?

Ferran ha dit...

XeXu, la teva pregunta és molt interessant i la resposta és la distància. No només física, que també, sinó emocional. Vosaltres trepitgeu el camp de batalla, cada dia, cada hora, cada minut. En aquestes circumstàncies, arriba un moment en què és molt complicat veure les coses amb perspectiva. Això en condicions normals, però si a més hi afegeixes la confusió que a alguns els interessa fomentar (des de la política com des de mitjans de comunicació), imagina't.

Sí, la qüestió és òbvia i ben senzilla, estic convençut que ni Escòcia ni abans el Québec ni cap altre lloc on es faran o s'han fet referèndums per la independència, no s'ha malbaratat gaire temps per decidir quina ha de ser la pregunta.

Tenim adversaris amb zero consciència democràtica, això ens demana ser més intel.ligents que ells. I tenir paciència.

McAbeu, moltíssimes gràcies, maco. Certament, el temps és limitat i, certament, no dono més de mi. Amb tot, m'agrada tornar quan puc, com ara amb aquest post. Merci!

Carme, moltes gràcies pel teu suport. A tu et tinc present dia rere dia, ni que sigui perque el teu fantàstic dibuix el tinc ben central, al menjador de casa :) Moltes gràcies!

Sa lluna, també a tu moltes gràcies pel teu missatge ben bonic. Tan de bo trobi una estoneta abans d'acabar la setmana, per passar-me com a mínim pels vostres blogs! Una aferradota ennuvolada des del nord,

Helena Bonals ha dit...

Jo, si no em moro o algú de la meva família es posa malalt, no penso deixar els blocs. Són mitja vida per a mi.

Elfreelang ha dit...

Entenc perfectament que hi ha coses que en determinat moment ens requereixen més atenció ....felicitats senyor president ! mentre vagis apareguen de tant en tant... aquí estem......a més itineri està a la xarxa o sigui que ser.hi hi ets....molta sort !

Francesc Puigcarbó ha dit...

amb tanta feina és lògic que no et puguis dedicar al blog. Aixó tambè va a èpoques, de fet de temps per penjar alguna cosa sempre n'hi ha.

Salut i endavant amb el Casal Català de Berlin.

joan gasull ha dit...

tu no pateixis que quan estem al casal d'avis ja tindrem tot el temps del món per postejar..... ;)

Salvador Macip ha dit...

Tens una bona excusa :): Crec que els emigrants tenim l'avantatge que tu dius de veure les coses amb una mica de distància, i hem d'aprofitar per fer-nos sentir, sobretot ara!

rits ha dit...

un petonet, ferran!!!

fra miquel ha dit...

Doncs si, molts blogs van caient... Pel que dius i dieu, però també hi ha molts bloggers que han deixat el blog per intensificar la seva activitat al "carallibre"
Jo també he baixat la meva freqüència de postejar. Sobretot en el "Llibre Primer". "El Banc amb Vistes" va fent...:)
Tu posteja quan puguis. Aquí ja estarem al tantu he he
Una abraçada

Ferran ha dit...

Helena, sentia el mateix temps enrere. Al final, el dia a dia ens deixa el marge que ens deixa. La qüestió és disfrutar-ho mentre podem :)

Elfree, moltes gràcies, maca, "en ello estamos", que diuen :)

Francesc, cert, ja veus, de tant en tant em despenjo amb alguna coseta. El que voldria és poder-me passejar alguna estona pels vostres blogs, que ja fa massa de l'última visita.

Joan, haha! Beeen cert!!

Salvador, tinc una bona excusa i això que no tinc un hereu, com altres ;) És veritat això de la distància. De fet, si visqués a Catalunya en els temps que corren, em sembla que m'ofegaria. Sort dels 1.800 km!

Rits, un altre per tu, guapa!

Fra Miquel, tot just acabo d'adonar-me que al "Banc" s'hi poden deixar comentaris! L'enllaç és molt petitó pels meus ulls, un cop vaig entrar-hi però vaig pensar que tenies els comentaris desactivats!!

Montse ha dit...

Llibre entre mans? Escriptor novell? Aquesta no la sabia!
Gràcies a Facebook, però, sé de tu.
MOntse

Javier Arnott Álvarez ha dit...

Nomes qui porta un bloc endavant sap l'esforç el temps que porta, això clar, si vols fer una cosa que estigui bé, axis que no pateixis que em sembla que tots ho entenem.

mpons ha dit...

Tu vés fent, que t'anem seguint la pista. Bones Festes!

Ferran ha dit...

Montse, en ello estoy, que diuen ;)

Javier, ben cert això que dius. A més, no és només el fet d'escriure els teus posts sinó... que també vols llegir els dels teus contactes ! Tota una feina.

mpons, igualment !

marc ha dit...

N'hi ha que anem traient el cap de tant en tant!