Pensaments inconnexes

El sol ja ha sortit per l'est. Em desperto i penso en el què està passant a Gaza. Un altre cop està passant. El d'Israel i Palestina ja era "el" conflicte quan jo era un nano. Ara és un conflicte en directe. Segueixo a Twitter gent que l'explica des de Gaza mateix, i també des d'Israel.

Des de Gaza algú tuiteja que no creu que torni a veure el sol, quan es faci de dia (que ara ja fa estona n'és. Potser ja no el veu). En paral.lel, tuits de gent emocionada davant de la final del Mundial d'avui, esperant que uns o altres siguin els guanyadors. Penso que, segons com, més valdria ser tonto, no sé si m'explico. O no ser a les xarxes socials. Potser viure dalt d'una muntanya, envoltat de cabres, desconnectat. 

Voldria que algú que en sàpiga més que jo m'expliqués alguna cosa, "del" conflicte. Vull entendre què passa allà, i perquè. De veritat. Sense prejudicis. Tiro mentalment enrere, fins que arribo a un llibre "sagrat" on un "Déu" li diu a tot un poble que aquelles terres són casa seva. Es veu que el poble s'ho agafa al peu de la lletra, els qui hi viuen hauran de marxar i com no volen fer-ho per les bones, ho faran per les bombes.

Les últimes dècades han anat perdent més i més terreny, ara els deu quedar un 15% del què tenien a finals dels anys quaranta. Estan empipats. No sé, ho puc entendre.

En els meus pensaments inconnexes, però, sospito que segurament m'oblido, o desconec, algun detall que explicaria el perquè d'aquell conflicte per unes terres. I que explicaria perquè alguna gent reacciona positivament a la resposta irada dels polítics israelians. Miro de recordar entre coses que he llegit, però em distreu un tuit en què apareix el Crist Redentor de Rio, il.luminat amb els colors de la bandera alemanya.

Fins al 2006, els alemanys amagaven la seva bandera. Ni Mundials, ni Eurocopes ni res. El seu passat els pesava. La bandera, la nació, el nacionalisme. Aquell any els Mundials els van organitzar ells, i tot va canviar. La negra-vermella-or és cada cop més present, durant els campionats de futbol. Les reivindicacions catalanes són nacionalisme, lleig, les posicions pro-independència majoritàriament incompreses, però això no és incompatible amb posar la negra-vermella-or a tot arreu: als balcons, sobre el cap en forma d'antenna, cobrint els retrovisors dels cotxes i alguns dels seus vidres. Un dia d'aquests em trobaré una negra-vermella-or a la sopa. Sort que ja s'acaba.

El Mundial, vull dir.

Wording of flyers dropped in nrthrn Gaza: 'Evacuate your homes today by noon. IDF operation will be temporary & short.'

Ara una israeliana de Tel Aviv publica això a Twitter. És israeliana però condemna la reacció de les bombes d'Israel a les bombes de Gaza. No està d'acord amb els governs d'Israel, i en llegir-ho em torno a preguntar sobre aquell detall que segurament oblido, o desconec, que em permetria entendre perquè aquell poble porta dècades menjant-se les terres de l'altre poble, que hi té allà la casa. Espero que algú que tuiteja comprensiu amb les bombes d'Israel (diuen que no és un atac sinó defensa pròpia), podrà explicar-m'ho.

Aquell del sol, de si el tornarà a veure o no, ara ja no piula. No diu res de fa estona. Em pregunto si és que ja no veu el sol, o si al final s'ha aconseguit adormir. O potser està comentant amb la seva gent el Brasil Països Baixos d'ahir, però aviat ho descarto: per més que sigui TT mundial, és improbable que aquest assumpte els ocupi el seu temps.

Leftist friends in Tel Aviv & Haifa shaken up by violence of hyper nationalists who broke up anti war demos.

Piula algú altra. Es veu que no és l'única, aquella que no entén les bombes israelianes. Quin embolic, jo continuo sense entendre res, i mentre miro de fer-ho, imagino que la gent a Gaza deu estar mirant de sobreviure. I aquest pensament em sobta: jo miro d'entendre, tu mires de sobreviure i aquell mira la final amb l'esperança que el seu equip guanyi el Mundial. Deu ser allò que diuen, que cadascú mira per lo seu.

De vegades justifiquen la seva passió dient que necessiten abstraure's de la realitat. Penso que esclar, que tots som humans. Penso també que el dels tuits sobre si tornarà a veure o no el sol, també deu necessitar abstreure's de la realitat. No el deixen, però. Boom.

Què complicat és tot plegat. O què complicat ho fem, més aviat, perquè la cosa en sí és ben senzilla: cada 24 hores surt el sol per l'est, cada 24 es pon per l'oest, algun dia serà l'últim que el veurem i tal dia en farà un any, d'aquell últim dia. Ves si és simple, en realitat, la realitat.

Alguna cosa no rutlla amb tots nosaltres, i no sé si hauria de seguir-hi donant voltes, per mirar de trobar una resposta, o potser n'hi hauria prou d'apagar Twitter i anar-me'n amb les cabres dalt de la muntanya. Allà no sabria com continua la història d'aquell poble i les terres en disputa, ni tampoc qui guanya el Mundial.

I tindria tot el temps del món per comprovar si és veritat que el sol surt cada dia per l'est, que ara que hi penso, fa molt de temps que no me n'asseguro personalment.

7 comentaris:

Sergi ha dit...

Em pregunto si hi ha algú que pugui parlar amb objectivitat d'un conflicte així. Quan dos es barallen és perquè defensen alguna cosa que creuen seva, o volen seva perquè creuen que els pertany. Des d'un caramel en una guarderia fins uns territoris en disputa. Com a mínim, hi ha dues realitats, i els adversaris creuen tenir la raó de manera absoluta. Ningú no pot dir: 'no, si tens raó, en realitat et pertany a tu, però jo t'ho disputo'. Cadascú sosté que allò és seu i aquella és la seva realitat. D'aquí no els trauràs. Això ens passa també a Catalunya. Fora no ens entenen, normal. I nosaltres no entenem que no ens entenguin. Que no és evident. Doncs no, per ells no. I així es construeix la història, i jo que no em vull creure cap de les opinions, perquè inevitablement es posicionen. Se m'acudeixen solucions de Rei Salomó, però no funcionaria, oi? Seguirien dient que els ha tocat massa poc i als altres massa.

Mundial? Quin Mundial?

Ferran Porta ha dit...

XeXu, entenc el teu punt i no puc evitar pensar que probablement tinguis raó. Tampoc puc evitar pensar, però, que el fet de no tenir resposta a l'etern dilema sobre si l'ou o la gallina no vol dir que un dels dos no arribés primer, no sé si m'explico. En algun punt del passat hi ha l'origen, a mi em sembla molt que aquell famós llibre té molt a veure en l'evolució del conflicte (ep, aquell famós llibre i segurament també l'altre famós, aquell que alguns diuen que diu que les dones han d'anar tapades de cap a peus).

Sigui com sigui, està clar que com a espècie som a la part baixa de l'evolució, encara. Quina decepció.

Xavier ha dit...

Soc incapaç de trobar paraules i sentiments per donar resposta al conflicte d’Israel i Palestina.
L’únic que veig es que els mes pobre perd i el mes ric es fa mes gran. ¿qui paga el preu mes alt? Els morts son morts a les dues bandes, civils els que mes i segueix pagant mes alt preu el pobre.
No hi voluntat d’arreglar el conflicte, el ric vol mes i el pobre no pot perdre el que li volen prendre.
Tinc masses contrasentits per ser parcial ja que no trobo arguments per tanta prepotència i tan poca voluntat per solucionar el tema.

Javier ha dit...

Al mig d'un terratrèmol emocional i neuronal. Crec que ningú pot donar una explicació racional, les bombes continuen caient i els mes pobres continuen morint.

Carme Rosanas ha dit...

No puc evitar d'estar d'acord amb en XeXu i contradictòriament també pensar que en algun moment de la història, per lluny que sigui hi ha d'haver un punt on algú ha comés alguna injustícia, on algú s'ha passat o ha abusat del poder i aquesta injustícia s'ha perpetuat. O sigui que també penso que algú ha de tenir més raó que l'altre, en el fons, però jo sóc incapaç de valorar-ho i argumentar-ho bé. Tot i que la meva idea prou que la tinc.

rits ha dit...

Aquest conflicte és difícil d'entendre. Crec que tots estem igual. I igual de perplexos.


Dimarts vaig anar a veure Cels. No té res a veure, però em fa pensar en dos conceptes: els fills de l'abundància i els fills de la ràbia. Tb penso que arrosseguem les males decissions. Com una decisió com la creació d'Israel per contentar els crims incontentables ha pogut acabar així.

Elfreelang ha dit...

complicat i complexe, jo no sé quina solució pot tenir .segur que hi ha alguna , el més gros és que persones innocents segueixen patint i morint