Post tardorenc

D'ençà que vaig encetar aquesta etapa post-blocaire - insisteixo, per manca de temps - em vaig proposar publicar al menys un post al mes. Des que vaig arrencar amb el blog l'octubre de 2006, així ha estat sense excepció. S'acaba agost i, just però a temps, me n'adono que no he escrit una sola línia!

Serveixi doncs aquest post per no trencar amb la tradició, i l'aprofito per a una doble salutació: a vosaltres, benvolguts blocaires que potser encara us deixeu caure per aquí, ni que sigui casualment, i a la (horrible) tardor que, ella segur, ens caurà al damunt ben aviat.

Paciència, estimats, i una abraçada!



8 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ni que sigui per escoltar Vivaldi, un cop més, n'hi ha que ens deixem caure per aquí així que publiques un post.

Un post per no trencar la tradició, de al menys un post al mes, he, he, he, em fa gràcia. És una actitud que l'entenc molt bé.

Bona entrada de tardor complicada que ens ve a sobre... tot i que encara és estiu, de moment, encara que comenci el setembre.

Paciència, doncs, i l'abraçada que no falti.

Marta Rieradevall i Casadoo ha dit...

Gràcies per aquesta música tant bonica de Vivaldi. T'agraeixo molt que sempre acabis trobant un moment per escriure al blog i obsequiar-nos amb les teves paraules i/o vídeos.

joan gasull ha dit...

De fet la tardor ens ha començat a caure durant tot l'agost.
Si et manca temps, cosa bona.

XeXu ha dit...

Què vol dir horrible tardor? Horrible estiu, en tot cas! Tot i que aquest any s'ha portat i no ens hem mort de calor, però la tardor mil cops millor. I a més, aquesta es preveu mogudeta, que més es pot desitjar? Sí, encara passem per aquí, és clar.

Ferran ha dit...

Carme, moltes gràcies per passar i deixar petjada. No insistiré en les obligacions que em mantenen allunyat de blablabla... perquè ja us sabeu tots la història :) Una abraçada gran, i que estiguis bé!

Marta, tan absolutament amable que et faig una reverència (tardorenca), farcida d'agraïment :)) I una abraçada de feliç nou mes!

Joan, ho he viscut en part i no puc celebrar-ho més, hehe... Pel que fa a la feina, sí, mil ocupacions (no totes pagades ni molt menys), cap queixa!

XeXu, la tardor a Berlin em resulta d'allò més depriment. De fet, d'ençà que hi visc, novembre ha anat guanyant-se progressivament la medalla de pitjor mes de l'any. És absolutament depriment, aquella foscor creixent i... buf, quin mal rollet d'època.

Elfreelang ha dit...

seguirem amatents al teu post mensual! bonica tardor musical amb Vivaldi! gràcies Ferran!

Deric ha dit...

Una abraçada!

arsvirtualis ha dit...

Un post ja s'ho val!