La independencia explicada a los alemanes

Se puede tener al personal engañado con "no ha habido mayoría de votos independentistas" (una falsedad que no pienso perder un minuto en explicar), con "el órdago de Mas" (blabla Mas blabla Mas blabla) o con lo que el respetable acepte como sustitutivo de una realidad que a muchos se les oculta.

Pues lo mismo me da que me da lo mismo.

Quién tenga interés en saber cómo se explica fuera de las fronteras patrias (en este caso, via Süddeutsche Zeitung) lo que está pasando en Cataluña, que se haga traducir este artículo, la prueba escrita de que lo que a los españoles se les niega (información y elementos de reflexión), los alemanes lo encuentran, hoy, en uno de los periódicos más influyentes del país: artículo.

Y tan amigos todos, que sólo faltaría que la discrepancia política fuera incompatible con las relaciones personales. A mi, en esta guerra, que no me busquen. Pero por favor, informados más allá de los mantras obsesivos de los omnipresentes medios Made in Madrid. De no ser así, el día que la actual mayoría absoluta de diputados independentistas en el Parlamento catalán proclame la independencia, al 99% de españoles les va a pillar preguntándose "¿pero cómo hemos llegado hasta aquí? ¿aquello no era un 'órdago' de un pirao?". La respuesta, en la prensa. En la internacional.

PS: en castellano también se encuentra este otro artículo, que nadie debería dejarse perder, sobre lo que está ocurriendo en Cataluña.

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Suposo que a nosaltres ens convalida, perquè ja sabem què està passant a Catalunya, i sabem què no està passant a España: que encara no s'ho creuen. Doncs bé, si els ha de venir de nou, potser s'adonaran que tenen un petiiiiit problema informatiu.

Sergio ha dit...

Per altra banda tenim els amics zuriquesos: http://www.nzz.ch/international/europa/unabhaengigkeitstraum-schuert-euphorie-und-bitterkeit-1.18617516
http://www.nzz.ch/meinung/kommentare/spanien-ist-kein-gefaengnis-der-voelker-1.18620630

Crec que ni tant, ni tan poc.

Sergio

Ferran ha dit...

XeXu, sí, en algun moment segurament -espero- se n'adonaran que els adoctrinats, si n'hi ha, no som ben bé nosaltres. A casa nostra es poden seguir també els seus mitjans de comunicació, però i ells? entre què poden triar? Doncs això. Pobres.

Sergio, hola, ahir vaig passar pel teu blog i ja vaig veure que continues "al pie del cañón" (no com jo, que apareixo després de mesos de silenci :p). No entraré a fons perquè, sincerament, estic bastant cansat. Gràcies per l'article, a la premsa internacional n'he llegit de molt més durs que aquest, contra el procés català. També algun com el de la Süddeustche Zeitung. En la meva opinió -i aquí ja divergirem d'entrada- no s'hi val posar Rajoy i Mas al mateix paquet de responsabilitat, d'entrada perquè la "correlació de força" (en singular) no ho permet: la Constitució no es pot canviar amb una minoria de diputats catalans al Congreso, Mas és "només" un president autonòmic, Rajoy (i els ineptes que l'han precedit, amb la salvedat de González en aquells temps) el president de l'estat, amb el què això vol dir.

D'altra banda, de frases benintencionades com "Die spanische Verfassung ... verbietet nicht die Debatte über grundlegende Fragen des spanischen Staates, und sie lässt sich nötigenfalls ändern" ja n'estic fins al capdemunt, com tants altres catalans. Die Verfassung läßt sich ändern, stimmt... aber amb 2/3 de congressistes, la qual cosa només serà possible el dia que Podemos+PSOE assoleixin a aquesta bonica xifra, cosa que no passarà mai.

Amic, no et pensis que per ser independentistes som directament bords. No. Conec la corrupció catalana, conec tots els problemes que la pròpia Catalunya ha generat fins ara, i tant. No, tampoc no penso que siguem millors que ningú. Penso, això sí, que Espanya (ja) no és un matrimoni: és una agonia, pels catalans i pels espanyols. I que l'Espanya en què tots ens hauriem pogut sentir còmodes, senzillament, no arribarà mai.

Una abraçada

Sergio ha dit...

Tant com al peu del canó, Ferran, porto un mes d'octubre bastant actiu, però ha estat més cojuntural que cap altra cosa!

Què opines de les CUP? I quina evolució veus després de les generals?

Una abraçada!

S

Ferran ha dit...

Ahir em vaig llegir el teu article, sencer, i després del ball de xifres no vaig poder seguir, hehe... Ara he tirat avall i veig que certament tampoc no has estat molt treballador aquests últims temps (ep, blocàirement parlant, vull dir ;)

La CUP és la meva opció des de fa dos o tres anys. Abans ERC, abans CiU, abans... t'ho explicaré si algun dia fem un cafè, no en deixaré constància pública ;) Per cert, veig que ja no ets a UK sinó a París. Hi seré 3 dies a mitjan octubre (20-23), de semivacances que em mereixo molt. Si tens ganes que parlem de tot plegat fent un cafè (prometo no adoctrinar-te :p), let me know. Si et sembla raro (de fet, a mi també m'ho sembla una mica proposar-t'ho), no hi seràs aquells dies o tens coses a fer, seguim per aquesta via virtual i tant amics.

Fa dos dies vaig decidir que no votaria a les generals. Per primera vegada a la meva vida. Sincerament, m'importa un rave qui pugui governar, ja no veig cap sortida ocupi Moncloa qui l'ocupi. Podemos semblava fa any i escaig una opció per trencar motlles, però ja abans de la campanya catalana, i no diguem durant, ha esdevingut un horrible clon del missatge oficial, pel que fa a les estructures de l'estat. I no m'ha sorprès ni gota el seu resultat. Què passarà després de les generals? el que passarà segur és que estarem esgotats, després d'un any d'eleccions cada tres mesos. I a banda, doncs... ni idea: si hi ha una gran coalició, doncs la que faltava pel duro; si hi ha un pacte PSOE-Podemos (sumaran? em sembla molt que no) doncs canviarien les formes... però res més, perquè la Consti és intocable amb menys de 2/3 de diputats, com saps; si hi ha un govern PP-Ciutadans (o Ciutadans-PP) más de lo mismo.

Sincerament, tu veus alguna opció que una "nova" Espanya es pugui construir? Ho pregunto amb veritable interès; potser a mi se m'escapa alguna cosa, entre pitos i flautes! Cuenta, cuenta...

Sergio ha dit...

No, home, no, el més divertit venia després del ball de xifres! M'he proposat escriure "neutral", fins i tot al bloc, el que implica que o no dono cap punt de vista o els dono tots. I aquí va ser el segon!

No em sembla gens estrany, i t'ho acceptaria amb gust... però just aquests dies estic a Àustria i Alemanya! El món al revés! Tinc plans de passar per Berlín més d'hora que tard, però.

Et contesto per mail tota la resta!

S

pons007 ha dit...

Ah, o sigui que a Europa si que hi ha algú que es preocupa per saber realment el què passa de veritat en aquest raconet del continent en comptes de confiar en la premsa espanyola, bé, bé.

Florestán ha dit...

Completamente de acuerdo... la prensa mesetaria, ni quiere, ni le interesa, ni le importa.. entender...lo que en Europa si.
Yo tampoco creo que votaré en las Generales...¿para qué?...no pierdo el tiempo.....

Interesente blog que sin duda visitaré a menudo. Amb el teu permís, ho poso a la meva llista de blocs amics.

Salutacions del Florestán

Ferran ha dit...

Sergio, ja hem seguit per una altra via, hehe...

pons007, la premsa espanyola és una veritable vergonya, una llàstima per als espanyols, que tenen ben poca informació sobre què passa, i sobretot perquè, a Catalunya.

Florestán, es todo francamente complicado... y cansino: llevo días y días desconectado del tema. Todos merecemos un descanso! Saludos.