Estafa

Teles, radios, prensa escrita, de aquí, de allí ... no importa dónde aterrices, todos destacan la "firmeza" de Hollande, de Merkel u Obama. "Vencerá la democracia", "Estamos unidos", "Todos somos París". Y fotos de edificios simbólicos del mundo entero vestidos con la tricolor. ¿Emotivo?

Y una mierda: una estafa, y caemos una y otra vez en la trampa. Caen. Yo ya no. Los políticos, con porte así como respetable, con el mismo bla bla bla de siempre mientras esperamos la próxima matanza. Cuando llegue, volverán con la misma propaganda: ""Vencerá la democracia", "Estamos unidos", "Todos somos bla bla bla". Y mientras, Obama, Putin, Merkel, también Hollande, seguirán comerciando con armamento que hoy venden a amigos que mañana serán enemigos que lo usarán para asesinar a quien pillen en el lugar y momento equivocado. A ellos, a los corresponsables, les evacuarán de un estadio amenazado. Al resto, a nosotros, no.

Anoche me vinieron a la cabeza las palabras de Bush Jr. Era enero de 2004: "Sin el régimen de Saddam (Hussein), el mundo es ahora un lugar más seguro", dijo aquel desgraciado. Dos meses más tarde explotaban los trenes en Madrid. Apenas dos meses. Y luego Londres, y Bali, y ... ahora París. Dos veces París. Y suma y sigue. Es una pesadilla cuyos corresponsables tienen nombres y apellidos. Y los votamos. Y los vitoreamos.

Ellos fabrican el caos, la mierda es para nosotros.

13 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Quanta raó tens. Paraules buides...

fra miquel ha dit...

Certament. I no sé com ho pararem, això. Molt controlar per exemple el comerç d'aliments... Però qui controla el comerç d'armes?
Sense anar molt lluny, a Grècia els han obligat a retallar en educació, sanitat... però ni piu del pressupost armamentístic.
El que dius: Una merda :(
abraçada

Ferran Porta ha dit...

Carme, només paraules que, a aquestes altures de la pel-lícula, ja sabem que no volen dir res. Els fets són l'important, i els fets són que es continua venent armament, que en alguns països continuen morint persones a cabassos, a diari, i que tot plegat és d'una indecència indescriptible. Costa molt ser optimista :(

Fra Miquel, molt correcta la teva apreciació. No només ni piu del pressupost per armament: és que l'últim informe sobre el tema certificava que Grècia havia incrementat la seva despesa militar. Ens estan aixecant la camisa per totes bandes, i no passa res, no passa res. És desesperant.

Oliva ha dit...

QUE "TAL",SI ES DEIXESES DE VENDRA ARMES A AQUESTA COLLA D'ASSESINS?
EL ETIC ESTAT ESPANYOL,LI VEN EL 15% DE LA SEVA PRODUCCIO A L' ARABIA SAUDI...

Júlia ha dit...

Jo crec que molta gent no cau pas en la trampa de creure'ls, un altre tema és com sortir-ne, el tema de l'armament, del seu transport i la resta no es toca o es toca molt poc i aquí no hi entren tan sols els americans, com també es vol fer creure, la bonica i democràtica Europa té moltes clavegueres.

Elfreelang ha dit...

malauradament cerc que tens molta raó .....amb els de les Açores va començar tot....el lamentable és la pèrdua de vides aquí i allà

Garbí24 ha dit...

mira si en tens de raó que no ha sortit cap franctirador que es carregui responsables polítics. Només fan la guerra als indefensos ciutadans. Tots i guanyen.

Deric ha dit...

Molt bona reflexió!

Natxo Rovira ha dit...

Clar i diàfan.
I brutal (en l'accepció de bèstia). Cada vegada estic més convençut que som esclaus d'un poder què sap utilitzar l'arma més poderosa: la Por. I has descrit (impecablement) de manera concisa el pervers cercle inacabable amb el què tenen controlada la població de l'anomenat 'primer món', un primer món on col·lectivament no estem disposats (ni de conya) a perdre cap ni una de les nostres comoditats. I a més, la memòria és molt curta.
Algun dia, la maquinària perfecta se'ls anirà de les mans i llavors ja veurem amb quina nova maniobra propagandística pretenen controlar al personal aterrit. No acostumo a ser pessimista i he après a no tenir por del futur, però preveig un futur amb el 'Primer Món' militaritzat, amb les fronteres fortament tancades davant la pressió de milions de sers humans portats a l'infern (sense menjar ni aigua i fugint de conflictes de creixent crueltat) que voldran accedir (lògicament i com faríem tots) a les zones del món on encara es podrà, simplement, sobreviure.

kira permanyer ha dit...

a més afegiria que els morts també tenen status... no parem de sentir matances a tot el mon islamic (gent com tu i com jo que es veu atrapada entre focs...) i només comptem numero de morts i ferits. Uns quans segons de noticies i pum, passem al futbol o al que calgui...

Jo no tinc la formula per canviar això, però fent soroll ja es un pas endavant. Bon post.

Ferran Porta ha dit...

Oliva, és tot un joc pervers de mentides i interessos, i el més gros és que tot plegat es fa amb els diners de tots nosaltres, treballadors i contribuents.

Júlia, absolutament, des del nord fins al sud d'Europa, són la immensa majoria dels estats els que produeixen i vénen armament que acaba matant innocents, d'allà... i ara també d'aquí.

Elfreelang, el de les Açores hauria de ser jutjat sense demora.

Joan Gasull, ells fan el merder, els morts els posen altres. Fot(en) més que fàstic.

Deric, merci.

Natxo, el teu comentari em sembla terriblement realista: comparteixo la teva visió, també crec que tot plegat no millorarà: penso més aviat que seguirà escalant fins que deixi de fer-ho, amb algun conflicte. Altre cop, una vegada més. Sembla que aquest és el lamentable destí de la nostra espècie :(

Kira, jo també penso que aquest "soroll" que fem uns i altres, aquí i allà, són granets de sorra que porten a reflexionar, i crec que aquesta reflexió és imprescindible per anar canviant les coses. No, jo tampoc no tinc la fòrmula, malauradament, però en fi, esperem que algun dia, alguna generació, pugui viure com hauriem d'haver viscut des dels principis dels temps: en pau.

fra miquel ha dit...

Ja veus Ferran, la raó que tenies quan vas escriure aquest post. Ja hi tornem a ser, ara a Brussel·les :o(
abraçada

Ferran Porta ha dit...

fra miquel, no sé com ens ho farem per acabar amb aquest cercle viciós. Vull ser optimista i creure que ho aconseguirem, més d'hora que tard, però no ho sé pas... Una abraçada, i gràcies per passar per aquí.