Llegeixo, escolto i observo...


... amb atenció, però entendre com funciona el món és missió impossible (i només faltava que, per trencar una foto, et vinguin a buscar a casa. Pa flipal·lo). Überfordert, que em resulta més gràfic que aclaparat, opto per gaudir de la meravellosa Lluna que, de Barcelona estant, hola, ens observa avui des de dalt. No vull ni imaginar el que deu pensar de la nostra espècie.

PS: més d'un any sense ni olorar el blog. M'ha calgut una estona per recordar com es feia per entrar a la seva cuina. Si per una d'aquelles casualitats algú passa per aquí... 👋

9 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

T'has tirat unes bones vacances....grossen vacationen..., vacanceds blocaires, vull dir.

salut

Carme Rosanas ha dit...

Hola Ferran!!!! Un plaer veure't per aquí!!!

Déu n'hi do de com estava la lluna avui de maca, des del Vallès també!!!!

fra miquel ha dit...

Passo per aquí, i coincideixo amb tu: Que deu pensar la lluna de l'espècie humana!? :-/
I em temo que això tot just comença. Espero que no s'encenguin massa els ànims com per tornar massa enrere...
Abraçada

PD: reconec que de no penjar el post al FB no hauria passat per casa teva :P

XeXu ha dit...

Les casualitats no existeixen, però els lectors de feeds sí, i ells ens avisen d'aquelles aparicions sobtades de gent que trobem tant a faltar. Bé, també ens avisa el fet que aquesta persona passa per casa a dir-hi alguna cosa... Ja veus que continuem embolicats, tirant-nos els plats pel cap, i l'Estat no ens ho posa fàcil. Però aquí seguim, amb ganes de cremar alguna cosa més que una foto...

pons007 ha dit...

Un país on et poden detenir per cremar una foto d'un governant posat per un dictador diu molt del seu nivell de democràcia ...

PS: Ja m’he pensat que havies tornat quan t’he vist pel meu blog, o això o algú t’havia robat el compte, per sort ha sigut la primera opció.

joan gasull ha dit...

cremar fotos és delicte, robar a saques no....i així anem tirant i votant a inútils

Elfreelang ha dit...

benvolgut Ferran no és pas casualitat que frissem per llegir-te i saber de tu fixa´t que prest hem acudit...m'imagino que ets de vacances a Barcelona .....una lluna plena esplèndida lluïa .....passen coses tan injustes tan surrealistes ......

un goig tornar-te a llegir

Edurne ha dit...

Pues sí, por alguna de esas casualidades de la vida, estimat amic Ferran, aquí estoy yo.
Tiempo ha, sí, muuuucho!

Paso a dejarte un superabrazo, ya sabes, besarkada erraldoia i molts petons, muxu asko!
Y a desearte lo mejor de lo mejor.
Veo que sigues por la Germania.

El mundo, ay, el mundo! Como decía Domenico Modugno, gira, gira... solo que no sé si en el sentido correcto, me temo que no.

;)
URTE BERRI ON!

Ferran ha dit...

Moltes gràcies a tots, per haver passat per aquí després d'un silenci tan i tan llarg. Merci!

Kaixo Edurne! Eskerrik asko también a tí por pasar, qué ilusión leeros a todos. Te envío un abrazo también enorme, en este caso además de feliz año :) Urte berri on!