In varietate concordia

Adéu, RDA, adéu...

2012-01-28T19:36:00.000+01:00

S'acaba, aquest cap de setmana tanca un altre clàssic (i en van...) del panorama nocturn berlinès: el Klub der Republik (KdR) mor jove, als 10 anys d'edat, per obra i ¿gràcia? de l'especulació urbanística. Ho explicaven fa uns dies a la tele de Berlín i Brandenburg, la rbb:

Li dedicava unes línies poc després d'aterrar a Berlín, l'any 2007. Rellegir-les ara, sabent el trist destí d'aquell primer pis al districte de Prezlauer Berg, provoca una sensació de buit ja coneguda, la mateixa que ha suscitat cada mort anunciada d'un clàssic de la ciutat (i en van...)

La RDA encara viu

Original post and comments at The Berlin Chronicles

El record de l'antiga RDA perviu a Berlin en semàfors (amb els famosos Ampelmann), a botigues de venda d'andròmines, restaurants i, també, bars musicals. En aquesta última categoria, un local que està molt bé és el Klub der Republik (KdR) de la Pappelallee, a cinc minuts a peu de l'U-Bahn Eberswalder Strasse.

El local és diàfan: una sala gran, quadrada, amb un enorme finestral que dóna al carrer. Això sí, un pèl difícil de trobar si un es despista una mica, perque està situat a un primer pis i l'escala per pujar-hi és a un pati interior no gaire il·luminat.

La decoració al KdR reflexa fidelment la que lluïen els interiors en temps del Mur: el paper de les parets, les làmpares retro... sí, un àire setentero impregna l'ambient. Una curiositat és aquest text, que es pot llegir en una pissarra al costat de la barra: "1€ aufs 1ste Getränk ist für den Tanzmeister". Efectivament, la primera copa costa un euro més del que diu la carta de preus, i aquest euro extra va directament a la butxaca del DJ. Original i, en qualsevol cas, a un local on una birra costa 2€, tampoc no ve d'aquí.

The GDR, still alive and kicking
Rests from the former GDR are still to be seen in many places in Berlin: at traffic-lights (with the famous Ampelmann), shops where they sell old stuff, restaurants and, also, music bars. In this category, a very nice place is the Klub der Republik (KdR) at the Pappelallee, only 5 minutes walking from U-Bahn Eberswalder Strasse.

The bar is pretty big and has a huge glass front directly on the street. It is located on a first floor and, unless you pay attention, one might walk by without even noticing the bar's there; the main entrance, the stairs which lead you up, are in a backyard and there's not much light around.
It is decorated just like it used to be in the DDR times: the paper on the walls, the retro lamps... indeed, the 70s are around the place. As a curiosity, this text which can be read on a board at the bar: "1€ aufs 1ste Getränk ist für den Tanzmeister". Yes, you pay one extra euro with the first drink, which goes directly to the pocket of the DJ. Considering a bier is only 2€, it is no big deal.

Glaçats

2012-01-27T14:03:00.000+01:00

Ho he vist i m'he quedat mut. Continuo preguntant-me quan petarà tot plegat, i preguntant-me també quina devia ser la guspira que va convertir la indignació dels ciutadans de l'hexàgon en una operació de neteja a fons, a cop de guillotina. És real, tot plegat, o és només un malson sense final?

Aquests del PP són el que van guanyar les últimes eleccions a l'estat amb l'absoluta? El partit que a València té uns representants que foten un tuf a xoriço que no se l'acaben, i que malgrat tot són "no culpables" a ulls de jurat "popular"? ... Estem parlant de l'estat dels 5,2 milions d'aturats, un gendre reial al punt de mira, Millets i Montulls enfotent-se de tot des dels sofàs de casa seu, ajuntaments que amenacen de no pagar les nòmines dels seus treballadors, funcionaris (i no funcionaris) a qui es demanen "esforços" extra dia rere dia? Del mateix estat on un jutge seu davant d'un altre jutge per haver volgut esclarir crims que una amnistia postfranquista pretenia mantenir tapats?

Espero que la primavera ens porti llum i color, molta llum i molt de color. Aquest hivern, segons les nostres sensacions tèrmiques poc hivernal, paradoxalment ens està glaçant les entranyes.

¡A buenas horas, mangas verdes!

2012-01-27T00:18:00.000+01:00

Winter? where? What we've had so far cannot be considered winter. Although... yeah, looks like there are traces of it somewhere, ahead! I'll be glad to experience some freezing temps, finally, and also some snow... eventually. Just as glad as I will be when the spring bursts out, and dresses the whole city in green...

El fred, que fins ara pràcticament no hem tingut, treu el nas. De neu no n'hem vist pràcticament gens, i a dia d'avui les previsions tampoc no la deixen entreveure, però amb aquestes temperatures, amb màximes, puntualment, de 10°C sota zero i mínimes de fins a -15°C, qui sap...

Tendència de les temperatures màx. i mín. a Berlín, del 26 gener al 10 febrer

L'hivern m'agrada, em ve de gust que arribi, ni que sigui tard, tot i que des que vaig desembarcar a Alemanya, enguany farà (ja) cinc anys, em fa feliç l'arribada del bon temps. El fred no és problema, qüestió d'abrigar-se (Unterhosen inclosos, si cal); el problema és la manca de llum del novembre i del desembre. Poc abans de Nadal, però i afortunadament, els dies tornen a guanyar hores, la foscor, lentament, remet. Avui, a les 17h., encara no era negra nit. Primavera!

Primavera? hmm... no, no encara. Demà toca tornar-se a abrigar i els arbres seguiran pelats com una mala cosa, però ja falta menys, cada dia un dia menys...

JC Radio, ¡la Bruja!

2012-01-25T00:36:00.000+01:00

És fascinant: nascut a Barcelona/Catalunya, residint a Berlín/Alemanya i escoltant, en directe, gràcies a una de les moltes coses bones que tenen els temps esbojarrats en què vivim, una emissora de ràdio que emet en directe des de Quito/Equador. Sincera, profundament fascinat.

http://www.jcradio.com.ec/

Va ser fa molts anys, però els records del temps viscut a la capital equatoriana els guardo ben endins. Tot i no ser una experiència gaire ben entomada en un primer moment, acabaria modelant el meu caràcter, la meva forma d'entendre el món. Sense Quito al meu haver... no, no sé com seria avui, no m'ho vull ni imaginar, francament.

L'internet és una cosa al.lucinant, potser la més al.lucinant que ha viscut la humanitat al llarg de tota la seva història? no, de fet n'hi ha hagut moltes, de fites que mereixen aquest qualificatiu: la descoberta del foc segur que ho va ser, en el seu moment, tot i que em costa imaginar-me el Sr. Unga Unga qualificant aquest moment amb un tal adjectiu... O de la roda (us ho imagineu, la primera vegada que algú va adonar-se que, amb una roda, podia transportar coses fàcilment?), ... les canalitzacions, la nevera! ... i tantes i tantes altres. Però segur que cap com l'internet no ha empetitit el món d'aquesta manera.

És que és fascinant: nascut a Barcelona/Catalunya, residint a Berlín/Alemanya ... Sincera, profundament fascinat!

ps: JC Radio, la Bruja, era la meva emissora de capçalera, en aquells temps, a mitjan anys 80. Quins records, quin somriure se'm dibuixa :-)))

Tot en ordre

2012-01-21T12:10:00.000+01:00

Des de l'atalàia dels vuitanta-i-molts, havent sobreviscut guerra civil, condemnes de mort, presó i exili, la vida de Miguel Núñez és de les que cal conèixer. Lavapiés, França, l'Amèrica Llatina, Horta-Guinardó; la "madre Tierra" i una opció: la mort digna... La vida i la mort, la vida i, al final, la victòria de l'última batalla.

"Estoy muy tranquilo y muy contento, porque tengo todo en orden".

"Al final de l'escapada". Sencer, aquí: http://www.tv3.cat/videos/3907370/Al-final-de-lescapada

* Moltes gràcies, Montserrat

Dóna la cara!

2012-01-19T22:34:00.000+01:00

En el post immediatament anterior a aquest, parlava del nou projecte amb independència. Per arrodonir la qüestió del procés de secessió del nostre país, us presento una proposta més: es tracta de donar la cara per la independència, tan simple com això. Jo ja ho he fet, per suposat. Trobareu més info clicant aquí, i si cliqueu sobre la imatge em podeu veure en petitet, on diu "Les últimes 10 persones a donar la cara" :)

ps: eskerrik asko, Lluís, per passar-me'n el link.

Un altre projecte de país

2012-01-19T10:35:00.000+01:00

Llegeixo al seu web que l'Associació Catalana de Professionals (ACP) es va constituir formalment l'any 1995 i que actualment l'integren més de 200 socis, de diferents sectors professionals, que ho són amb l'ànim de treballar fins fer viable la secessió de Catalunya respecte a Espanya.

Ara, l'ACP presenta el web amb INDEPENDÈNCIA, des del qual es vol "analitzar la viabilitat de la independència del nostre país i discutir sobre els (seus) avantatges i inconvenients". S'hi poden trobar una sèrie de vídeos -se n'aniran penjant més- des d'on quatre veus qualificades exposen sengles reflexions sobre aspectes d'interès per al país.

En aquest, Ferran Requejo planteja com podria ser l'estructura política de Catalunya, un cop assolida la independència. Els humans estem capacitats per fer més d'una cosa alhora (sí, els homes també ;) Treballar per la independència i, al mateix temps, anar pensant en el dia després, més que una bona idea és un imprescindible!

Aquesta setmana, 10 de 20...

2012-01-18T15:33:00.000+01:00

Avui podeu llegir la primera part d'un article dedicat a 20 possibles activitats a fer a Berlín (*). Sobre la base d'una selecció feta per la revista Time Out, segons un escrit que va publicar mesos enrere, itineri.de us en fa la valoració definitiva! http://tinyurl.com/7r6bzc3

Què millor, per cert, que tocar aquest post amb la imatge de l'aquarel.la que l'Artista, amb majúscules, de la catosfera ha pintat expressament per a aquest blocaire? La plaça Gendarmenmarkt, esplèndida com és, també ha sucumbit al seu art. Vielen, vielen Dank, Carme! :)

* pons007 - no, no en sóc l'alcalde, però Berlín em dóna de menjar ;)

So much to do, so little time! A well-known leisure magazine published an article devoted to "20 great things to do in Berlin". Now, itineri.de assesses each one of these proposals, so that you perfectly know what really matters... http://tinyurl.com/7eyyjtd

¿Qué priorizar en una visita a la capital alemana? Time Out hizo su lista, itineri.de la valora. Esta semana, las 10 primeras actividades! http://tinyurl.com/6mq8qj9

Lobo, tomízame

2012-01-16T21:25:00.000+01:00

La cosa es así: se lobotomiza a los valencianos con la consigna que el coco viene del norte, del norte del río Ebro, para ser precisos; una vez conseguido el efecto sin que se note el cuidado se les convence, vía medios de descomunicación afines al régimen, de que Valencia y comarcas son el paraíso en la Tierra (Mítica) mientras, por si acaso, se prosigue con las tareas de lobotomización: "Preveníos, recordad, al norte del Ebro vive el coco, y Tv3 es la autopista por la que os quiere venir a comer. Booh!". Los zombies, lobotomizados, siguen votando en masa al coco, al que de verdad les está devorando las entrañas, desde dentro, como un alien cualquiera...

Tarantino haría una peli, fijo. Y sería un exitazo de taquilla.

El diario El País publicaba este domingo, 15 de enero, el artículo "El desvarío", excelente radiografía de un sueño forjado a base de seres sin cerebro y depredadores sin verguenza:

http://www.elpais.com/articulo/reportajes/desvario/elpepusocdmg/20120115elpdmgrep_1/Tes

Manhã de Carnaval

2012-01-14T23:55:00.001+01:00

No, encara no és carnaval... però som en ple cap de setmana, temps meravellós per dedicar-se a un mateix, a relaxar-se, a llegir, allargassats sota un solitari cocoter en una platja deserta, una deliciosa caipirinha a l'abast d'una mà que només ens cal allargar uns pocs centímetres... uitx, se'm dispara la imaginació! Com diuen per aquí dalt, a tots, bon cap de setmana encara! (allen, ein schönes Wochenende noch!)

2012-01-13T07:03:00.003+01:00

Lo peor no es el ramalazo fascistoide que evidencia la nota (*), colgada en algún tablón de anuncios en las instalaciones de la balear IB3 Ràdio, sino que los neandertales que la han concebido y/o escrito no dominan siquiera la única lengua que probablemente conocen: ni puntuación, ni uso de mayúsculas ni, por supuesto, terminaciones de los imperativos.

(*) ¡A ver, neandertales, cuándo habéis topado, en alguna parte de Cataluña, con una nota tipo "Informeu tots els col.laboradors que les factures han d'estar en català. Si no, Administració les retornarà"! Jo és que flipo: porten segles donant descaradament pel sac amb el tema de la llengua, i els radicals som nosaltres...

The joy of books

2012-01-12T09:16:00.001+01:00

En donar inici 2012, alguns de vosaltres heu publicat als vostres blogs uns llistats d'impressió, amb els llibres que us vau llegir al llarg de l'any passat. Llistes amb vint-i-escaig, trenta, fins i tot quaranta, i més, títols. Per a algú en les meves circumstàncies, amb una desvergonyida temporada no lectora (de llibres) a les esquenes, uns llistats com aquells fan pensar en veritables campions. Com una Edurne Pasabán qualsevol, us visualitzo escalant piles i piles de volums, ara en català, ara en castellà o alguna altra llengua; ara de temàtica històrica, o d'assaig, novel.la o qualsevol altre...

Jo sóc un dels que no ha publicat cap llista, per la senzilla raó que en els últims molts mesos, el que ha ocupat les meves estones de lectura han estat mitjans de comunicació d'aquí, d'allà i encara de més enllà, i també, com sabeu, els vostres blogs. No hi ha llista possible, doncs, però no vull deixar-vos sense llibres.

Aquests dies estic posant el contrapunt a uns quants posts dedicats a la gentussa que tenim desparramada pel país (i pel país veí), i callo, ja callo. Per això, el post d'avui també és bonic, per equilibrar la balança. No us heu preguntat mai què passa en una llibreria, un cop els propietaris n'abaixen la persiana, al capvespre, i s'acomiaden dels seus llibres i de les lleixes que els sustenten?

U-Bahn? S-Bahn? Quin embolic!

2012-01-11T10:46:00.000+01:00

No és fàcil enfrontar-se a gairebé 1000 km² de ciutat, 25 línies de metro (en dues xarxes diferents però interconnectades), 150 d'autobús, 30 de tramvia... i no tornar-se boig, segur que us en feu al càrrec. Això precisament, haver de fer front a aquestes magnituds, és el que els passa als qui aterren a Berlín per primer cop. I esclar, pobres, se'm col.lapsen. Bé, se'm col.lapsen... a menys que hagin contractat els serveis d'itineri.de per fer el descobriment inicial de la ciutat, ja que el recorregut es fa, parcialment, en transport públic, precisament per entendre'n ràpidament el funcionament. Hi ha manera d'aprofitar millor la resta de l'estada a Berlín? resposta: cap ni una!

Tota la info, ben resumida i explicada, aquí: http://tinyurl.com/7js4wjn

If you are planning a trip to Berlin and would rather not get lost when getting around in public transportation, do not miss this article: http://tinyurl.com/78t7wtk
itineri.de offers you the basic details, so that you know how to use subway system in Berlin, its buses and trams without any trouble!

Al llegar a Berlín, una ciudad extensa como pocas en Europa, lo importante es no colapsarse: ¿qué línea de metro me va mejor para llegar a tal sitio? ¿en qué estaciones se conectan la "U-Bahn" con la "S-Bahn"... y qué significa, por cierto, cada uno de estos nombres? itineri.de tiene la respuesta, como todas las semanas, en un artículo conciso y claro: http://tinyurl.com/6llry5j

Ampolla amb missatge

2012-01-10T11:00:00.001+01:00

En garbi24 em feia un retret, ahir. No, és broma, no un retret sinó un comentari molt encertat: venia a dir-me que estic a punt de deprimir la clientela, amb els meus últims posts. No puc evitar-ho, tantes coses m'indignen... el cabreig em supura pels quatre costats, el cos em demana publicar-ho a l'In varietate concordia, per remoure consciències, perquè no deixem d'estar tots alerta, i informats. La informació és, ara com ara, la nostra arma més valuosa.

Però sí, garbi24, tens raó: entre poc i massa. Seguiré, però abans una pausa en forma de vídeo, caçat a la xarxa, amb missatge en positiu. Vegeu-lo, si teniu temps i ganes, escolteu-lo, llegiu-lo... i preneu forces! Encara que ho sembli, no estamos tan mal: ens tenim a nosaltres mateixos i la nostra decència, que no és pas poca cosa.

Un monstre de tres-centes mil cuques

2012-01-09T18:34:00.000+01:00

Aquest senyor, amb dues antenes verdes al cap, és Juan no sé què, escultor, amic de Carlos Fabra ("¿Os gusta el aeropuerto del abuelo?"). És l'autor del monstre que dóna la benvinguda als no passatgers de l'aeroport de Castelló; no passatgers, perquè un any després d'haver estat inaugurada, la instal.lació aeroportuària encara no té permisos, ni per tant avions que hi aterrin o s'hi enlairin. Ah, el mostre en qüestió ha costat 300.000 euros.

Recordeu: si no l'heu vist, informeu-vos de la situació aeroportuària a Catalunya i a l'Estat, a través del "30 minuts" de diumenge (aquest: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3889310). I recordeu també que podeu llegir la carta als mitjans, en el post anterior a aquest!

Retallades i pujades d'impostos perquè falten diners? quins collons tenen, tots plegats. 222 anys després, potser ha arribat l'hora de començar a treure brillo a les guillotines que els francesos tenen aparcades des d'aquells anys en què el poble, més que tip, es va posar mans a l'obra.

Cordin-se el cinturó, ens enlairem

2012-01-09T11:02:00.002+01:00

Aeroports com bolets, les xifres canten: "Espanya, amb 46 milions d'habitants, té 52 aeroports comercials. Alemanya, amb 81 milions, en té 28". Aquest és el punt de partida. El d'arribada encara està per veure, però a mig camí hi ha dues estacions: una carta i un reportatge.

La carta, que vaig enviar a un parell de mitjans, la podeu llegir en acabat aquest paràgraf. El reportatge, per la seva banda, el va emetre diumenge 8 el programa "30 minuts" de TV3. "La festa del cel" analitza 6 aeroports de l'Estat, entre ells el de Lleida: aeròdroms amb molt pocs passatgers, o directament sense; aeroports tancats, aeroports inaugurats sense els permisos corresponents per poder ser operatius... Una sangria de diner públic que, en lloc de ser utilitzat pels gestors en benefici de tots, serveix perque uns pocs facin negoci.

No és que siguem pobres i per això hem de resignar-nos a les retallades: ens estan robant, tots, uns i altres, d'aquí i d'allà, i els condemnats som nosaltres! No m'estranya que defensin aferrissadament la democracia que entre todos nos hemos dado: ells suquen, nosaltres ens esquitxem.

ps: de moment, només l'Ara l'ha publicada, la carta (dissabte dia 7). Ni El Periódico, ni El Punt/Avui ni tampoc, per suposat, La Vanguardia.

Afegitó 15.1.2012: la carta, publicada a El Periódico
Afegitó 10.1.2012: la carta, publicada a La Vanguardia

La carta

Fonedissa de diners públics: aeroports

Posem dos territoris: a un costat, Catalunya (32.000 km², 7,5 milions d'habitants); a l'altre, la ciutat-estat d'Alemanya on visc, Berlín, i el land que l'envolta, Brandenburg (total: 30.000 km², 6 milions d'habitants). Proporcions similars, doncs, en superfície com en població. Després de la reforma del panorama aeroportuari d'aquesta regió alemanya, actualment en procés, l'estiu de 2012 un sol aeroport donarà servei a tot aquell territori. A Catalunya, en canvi, l'estiu de 2012 hi continuarà havent quatre aeroports comercials, a Barcelona, a Reus, a Lleida i a Girona. En un país petit com el nostre, en lloc de concentrar tots els esforços per tenir un únic gran aeroport, a prop de la capital, i dotar tot el territori d'una xarxa de transport eficaç, que situï tots els catalans a una distància raonable d'aquesta instal.lació, s'ha optat per una política irresponsable que, en part, ens ha dut a la ruïna.

No són només els costos que suposen la construcció d'aquestes instal.lacions aeroportuàries; també el seu manteniment i, esclar, el xantatge continuat que suposa haver de pagar a aerolínies de baix cost, que sense constants injecccions de diner públic amenacen, dia sí dia també, de marxar. Per no fer evident l'estupidesa que suposa un tal panorama aeroportuari en un país petit com el nostre, els governs de torn s'apressen a pagar (amb cabals, sí, de tots els contribuents); si l'única aerolínia que serveix un d'aquests aeroports se'n va, la política irresponsable quedaria al descobert, l'escàndol (un més) estaria servit. Aquests dies es veu que hem de celebrar que Reus tindrà a l'estiu un vol setmanal a la suïssa Berna (!) Això és real, o estic somiant? Polítics, tanqueu ja tot aquest espai malbaratat, reconvertiu els 3 aeroports en parcs científics i tecnològics, porteu-hi cervells i no sangoneres en forma de companyies aèries que no ens duen enlloc!

N'estic tip, tip de retallades, tip d'augments d'impostos, d'abaixar el sou als treballadors; tip de polítics irresponsables que, aliens al fet que la seva tasca és gestionar diners que són de tots, se'ls fonen injustificadament per, després, lamentar que som pobres, que no ens en queden i que, ai, "tots" ens hem d'estrènyer el cinturó. Tip que ens prenguin per imbècils.

El reportatge

No us el perdeu (http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3889310)

2012-01-08T01:16:00.001+01:00

La cobdícia, l'avarícia, l'estultícia... els diners, els putus diners, converteixen la vida de milions de persones en una experiència miserable. Si no fos pel poder, la necessitat de poder, la set de poder d'uns malparits, tot seria molt, infinitament millor. Angoixa no trobar la fòrmula màgica per donar la volta a la truita :-(

Greed, avarice and money, fecking money! They turn the lifes of millions of people into a miserable experience. If it weren't for the power, the need of power, the thirst of power of some despicable beings, it all would be much, much better. Not being able to find the magic formula to make things go all the way round is infinitely distressing :-(

Matisyahu

2012-01-07T01:12:00.000+01:00

Tan ensucrada com vulgueu, però tip de baralles, de conflictes, de guerres, ... tip de l'estupidesa humana en general, he decidit que aquest tema sigui la meva cançó de l'any. Per mèrits propis (teniu la lletra sota el vídeo) i perque em sembla increïble que, tan fàcil com podria ser tot plegat, ho fem tan i tan complicat. Som una espècie superior o una broma de l'evolució? Allà dalt dels núvols, segur, algú se'n enfot, de naltros. No wonder.

Matisyahu - One Day lyrics

sometimes I lay
under the moon
and thank God I'm breathing
then I pray
don't take me soon
cause I am here for a reason
sometimes in my tears I drown
but I never let it get me down
so when negativity surrounds
I know some day it'll all turn around
because
all my life I've been waiting for
I've been praying for
for the people to say
that we don't wanna fight no more
they'll be no more wars
and our children will play
one day x6
it's not about
win or lose cause
we all lose
when they feed on the souls of the innocent
blood drenched pavement
keep on moving though the waters stay raging
in this maze you can lose your way (your way)
it might drive you crazy but don't let it faze you no way (no way)
sometimes in my tears I drown
but I never let it get me down
so when negativity surrounds
I know some day it'll all turn around
because
all my life I've been waiting for
I've been praying for
for the people to say
that we don't wanna fight no more
they'll be no more wars
and our children will play
one day x6
one day this all will change
treat people the same
stop with the violence
down with the hate
one day we'll all be free
and proud to be
under the same sun
singing songs of freedom like
one day x4
all my life I've been waiting for
I've been praying for
for the people to say
that we don't wanna fight no more
they'll be no more wars
and our children will play
one day x6

Parla el futur ministre

2012-01-05T17:49:00.001+01:00

Em sap greu, els Reis (Mags) no existeixen. Els altres sí, tot i que no són mags. O potser sí que ho són: es fonen 8,4 milions d'euros anuals (seguretat, viatges, manteniment dels palaus a banda) i, per a molts, continuen sent "tan campechanos". Alehop!

En aquest dia al qual seguirà una nit (màgica?), us en deixo una de freda. Demà, la calenta, per compensar. Es tracta d'una entrevista a qui serà el primer Ministre d'Economia de Catalunya, un cop assolida la independència a mitjans d'aquesta dècada. Xavier Sala i Martín no és sant de la meva devoció, dreteja, però diu coses intel.ligents i això equilibra la balança, especialment en aquests temps sobrats de polítics, banquers i gendres corruptes que pequen de llestos.

Algunes de les coses que diu no les compro ("Eliminar ... les regulacions ambientals ..."), però d'altres sí ("A Austràlia, per fer una empresa necessites una hora: Aquí costa tres mesos"). No sé fins a quin punt facilitar la creació d'empreses pot ser útil a Catalunya, on dos de cada tres ciutadans aspiren a ser funcionaris (si més no fins fa un parell d'anys), però posar portes a la creativitat és una de les moltes coses estúpides que pot fer un govern, així que benvingudes les receptes sala-i-martinianes en aquest sentit.

Llegiu-vos-la, feu-me cas, i després rajeu, o doneu-li la raó, o dieu que a cagar a la via o el que vulgueu, però sense dubte us en recomano la lectura: Sala i Martín: "Això és insuportable".

ps: ministre d'un govern encapçalat pel Molt Honorable Miquel Calçada?

2012-01-03T17:41:00.000+01:00

"Tempelhof", "Tegel", "Schönefeld"... Qui hagi volat algun cop a Berlín, haurà sentit com a mínim un d'aquests noms. Són els tres aeroports de la ciutat. O eren, de fet, perque Tempelhof va tancar l'any 2008. Tegel farà el mateix el 3 de juny vinent, de manera que ja només quedarà Schönefeld, que a més canviarà de nom.

Sembla un embolic, oi? Doncs no ho és, només cal que itineri.de ho expliqui ;) http://tinyurl.com/77me4cm

En poco más de tres años, Berlín habrá pasado de tener 3 aeropuertos a solamente uno. Esta semana en itineri.de, la guía definitiva para entender el panorama aeroportuario berlinés! http://tinyurl.com/7yhtgoq

Once Tempelhof, Tegel & Schönefeld, from June 3rd 2012 only "Berlin Brandenburg Int'l". A guide to understand what is going on with the airport landscape of the German capital city! http://tinyurl.com/6o7rp7o

No, gràcies, a mi no em cal

2012-01-02T23:41:00.002+01:00

En aquests dies d'histèria col.lectiva pre-Reis Mags d'Orient, aquests que abans d'arribar a les nostres cases, d'aquí a poc més de tres dies, passaran per tots els petits comerços i centres comercials del nostre país, resulta imprescindible la reflexió que proposa Sílvio Rodríguez en aquest tema. Sóc jo, o la dèria pel tenir, tenir i tenir cada dia fot més fàstic? Voto per ser, ser i ser, que és l'única cosa que ens endurem quan l'últim alè ens abandoni definitivament: el que hem estat, el que hem fet, el que hem donat als qui ens han necessitat.

Diu YouTube...

Penjat per krola1976 el 23/12/2008

Para pensar en el sentido de la Navidad,un video que realice con fotos reunidas por Internet y un par de fotos mias que tome hace algun tiempo.

Que tengan una Feliz Navidad junto a los suyos

Que us sembla si, de cara al Nadal de 2012, ens plantegem un canvi d'estratègia radical? Consistiria a no gastar-nos un sol euro en regals per a cap membre de les nostres famílies; en la majoria dels nostres casos, afortunadament, cadascú es pot fer les seves compres, quan li cal (amb seny, amb seny!). A canvi, regalar a persones que ni tenen qui hi pensi, ni tampoc un cèntim per a coses que els puguin fer servei. Sí?

++ Vídeo vist a ca la Ventafocs

A propòsit de la 2.TBfC...

2012-01-02T09:35:00.002+01:00

... només un petit aclariment: la convocatòria no és només per als seguidors de l'In varietate concordia, eh? Qualsevol catosfèric és molt benvingut d'afegir-se al club de blocaires viatgers per la trobada de Berlín al juny! ¿Que es tracta d'algú que no coneix la resta d'inscrits? això no és cap problema: en la 1. edició, els participants no es coneixien entre ells, excepció feta d'algun cas puntual. La qüestió és 1. ser membre de la catosfera (fins i tot amb el blog en "parada tècnica"), 2. tenir ganes de compartir alguna estona amb altres catosfèrics i, naturalment, també de 3. conèixer la cara estiuenca d'una ciutat fascinant, de la mà d'un blocaire català resident a la Hauptstadt. Així de simple. Per tant, feu-ne tota la promoció que vulgueu, si penseu que entre la vostra parròquia hi pot haver algú interessat a apuntar-s'hi!

Parlant de tot, ben aviat us explicaré una cosa relacionada amb dos aeroports berlinesos que, en realitat... són un de sol. Cordeu-vos el cinturó i poseu en posició vertical el respatller del vostre seient, la 2.TBfC s'enlaira!

2012-01-01T00:23:00.001+01:00

No sé si us ho havia dit mai: els meus anys comencen i acaben al setembre (coses de la mare natura: sóc nat d'aquell mes; un dia 10, concretament). El pas aquest del desembre al gener em deixa més fred que un termòmetre em mig de l'Alexanderplatz en ple hivern. Bon diumenge a tots!

Extra, extra! La TBfC torna a la catosfera! Extra, extra!

2011-12-29T21:31:00.010+01:00

13 mesos després de la celebració de la 1.TBfC, que va reunir 15 blocaires catalans a un Berlín sota neu i amb un ambient nadalent alhora gèlid i extremadament càlid, s'alça el teló i, davant dels nostres ulls, ella, l'espectacular, la inigualable, l'única...

2.TBfC

Aquesta segona edició de la trobada catosfèrica a l'exterior per excel.lència tindrà lloc en dates preestiuenques, en concret...

dv 1 a dg 3 de juny de 2012 ...

... amb una important nota al marge: qui tingui l'opció d'agafar-se no un sinó dos dies de festa, pot allargar l'estada pel darrere! Efectivament, la 2. trobada berlinesa es pot estirar com un xiclet, i donar-li així una forma una micona més llarga...

dv 1 a dl 4 de juny de 2012

Com fer-ho, per apuntar-s'hi? Ja sabeu que els germànics som molt organitzats (cap-quadrats, ens diuen alguns envejosos, huhu), així que és important seguir aquestes passes:

1. comunicar-ho al blocaire berlinès (servidor) al mail ferranpo (at) gmail (punt) com. ¿Per què cal comunicar-ho abans de comprar bitllet i reservar hotel? la resposta és... numerus clausus: a la 1.TBfC s'hi van apuntar 14 blocaires, una xifra de participants que va resultar ideal i que, de ser molt superior, podria ser-ho en excés. D'aquí la necessitat d'aquest "filtre", senzillament per estar segurs que, de sobte, no s'hagin apuntat 30 persones; més que una trobada blocàire la cosa semblaria una manifestació catosfèrica!

2. confirmada la participació, dues són les gestions que cadascú haurà de fer: comprar el seu bitllet d'avió i reservar l'habitació d'hotel. Els horaris i preus amb Easy Jet són aquests (a hores d'ara):

DV 1 de juny (10:35 - 13:20h) = 35,99 eur.
DG 3 de juny (17:00 - 19:35h) = 47,99 eur.

No direu que no són preus competitius! Com dic, però, hi ha l'opció d'allargar fins dilluns, si algú ho vol i pot agafar-se dos dies de festa (dv 1 i dll 4). L'horari i el preu del vol de tornada de dilluns és, en aquests moments, exactament el mateix que el de diumenge dia 3:

DL 4 de juny (17:00 - 19:35h) = 47,99 eur.

L'allotjament de la 2.TBfC

Pel que fa a l'hotel, repetirem la mateixa cadena que en la 1.TBfC però en un altre lloc de la ciutat. Caldrà fer la reserva al Motel One Hauptbahnhof via mail (berlin-hauptbahnhof@motel-one.com). Tal com ja vaig fer amb motiu de la 1.TBfC, si algú dels blocaires participants no té prou anglès per ocupar-se'n... cap problema: en Ferran farà la gestió amb molt de gust; només cal dir-m'ho per mail. Això, en qualsevol cas, recordeu, després d'haver-me comunicat, prèviament, el vostre interès a participar en la 2.TBfC!

Els preus de l'hotel estan, ara mateix, en 69,00 eur. per nit en habitació individual, sense esmorzar. Si l'habitació és doble surt més barata, naturalment, així que si us hi penseu apuntar dos blocaires que ja us coneixeu i no us fa res compartir habitació... doncs això, podreu dormir a Berlín per menys de 69 euros la nit, en un hotel més que decent i situat a minuts escassos de l'estació principal de la ciutat.

L'In varietate concordia comença, sense més espera, a pensar, preparar i organitzar aquesta segona trobada de la catosfera a l'exterior. En les pròximes setmanes podreu llegir aquí informació sobre el programa i sobre qüestions d'interès (per exemple, sabreu perquè aquell cap de setmana de juny, Berlin el començarà amb dos aeroports, Tegel i Schönefeld, i l'acabarà amb un!).

Preparats? llestos? ... comenceu a fer números, que no són tants, de fet, i cap a Berlín! I si teniu algún dubte, escriviu-me un correu i us oriento en tot el que calgui! Els Biergarten, el Tiergarten, ... el Biergarten del Tiergarten i molt més us esperen!

Willkommen in Berlin!!

2011-12-26T09:05:00.001+01:00

En aquesta última setmana de l'any, un curt passeig per Bilbao; m'hi acompanyeu? Una pausa en aquests dies d'excessos, un llarg passeig, imprescindible per fer anar cap avall tota la teca deglutida en les últimes hores. Abans d'acabar l'any, la catosfera esbombarà una exclusiva, una que vindrà a sacsejar el nostre món virtual tal com ho feren, en el passat, esdeveniments d'encara tendre record en les ments de tots nosaltres. Això, com dic, abans que els quatre quarts i les 12 definitives marquin l'inici d'un nou any, aquell que precedirà el 2013 de la ressaca. Abans, però...

Nora? Bilbora!

"No és pilota, és mandonguilla!"

2011-12-24T17:23:00.002+01:00

Nadal. 24 i/o 25, família, tradició, bons desitjos que, sense dubte, surten del cor dels qui els repartim entre la nostra gent. Un molt bon moment per reflexionar: cap on anem, com a societat; quin sentit té allò que celebrem, perquè ho celebrem, de quina manera ho podem aprofitar. A casa meu, ja fa uns anys que tenim una tendència creixent a no barrejar aquestes Festes amb el ditxós capitalisme, amb l'obligació d'haver de trencar-se el cap, i els estalvis, pensant uns regals que no tenen res a veure amb allò que haurien de ser aquests dies. Quin millor regal que estar junts, mentre això sigui possible? Quin? Cap!

Moment per a la reflexió, sense dubte, però també, perquè no, moment per riure en bona companyia, la de la família i/o la dels amics. O d'uns altres amics, aquells amb qui mai hem intercanviat una paraula però que ens aporten moltes, moltes coses. Amics blocaires de la catosfera, voleu compartir uns riures?

Us desitjo unes Festes el més reflexives, tranquil.les, boniques possible; les Festes que somieu. Us ho desitjo, en companyia d'uns personatges amb qui tampoc, mai, cap de nosaltres (en principi) ha compartir una conversa, però que ens han fet passar grans moments.

A tots, bon Nadal i bona pilota (mandonguilla, és mandonguilla!!)

Col.lecció de dos moments berlinesos

2011-12-22T00:25:00.000+01:00

Des d'una finestra virtual, atenta com sempre als detalls, la Carme ha sabut copçar perfectament, una vegada més, l'espai situat entre la seva mirada i el seu art. En aquesta ocasió, aquest espai ha estat una plaça, la més bonica -diuen, i hi estic força d'acord- de totes les places que es fan i es desfan a la "meva" ciutat. Gendarmenmarkt ha sucumbit, sí!, a les habilitats de la blocaire dibuixadora per excel.lència -sense que això resti mèrits a les seves capacitats escriptores, que els habituals del Col.lecció de moments coneixem bé.

En la primera imatge, extreta d'aquesta fotografia, el Konzerthaus a l'esquerra, la catedral francesa al fons. En primer terme, les carpes del mercat de Nadal que encara, encara sou a temps de visitar si ho voleu!

I en aquest segon dibuix, la catedral alemanya vista des de la torre de la francesa, més enllà de la mateixa estesa de carpes nadalenques. El model ha estat aquesta fotografia:

Moltes gràcies, Carme!

Toqui, jove, toqui!

2011-12-21T11:42:00.002+01:00

No cal que viatgeu en el temps, per descobrir com era aquell Berlín Oriental que retratava, entre d'altres, la famosa "Good bye, Lenin"! A tocar del riu Spree... http://tinyurl.com/bt9y72d (aquí, tot es pot tocar, agafar, obrir i tancar, ...)

Del antiguo Berlín Este queda aún mucho en la ciudad reunificada, pero un solo lugar concentra buena parte de la esencia de la ex capital germano-oriental. Junto al río Spree... http://tinyurl.com/bnwtuvc

The old East Berlin can still be "experienced", somehow. Where? next to the Spree river... http://tinyurl.com/cgl2erc

Mou et veu

2011-12-20T17:02:00.001+01:00

Pujar a un bus qualsevol de la capital ~~culer~~ catalana i adonar-te que el canal informatiu, a l'interior del vehicle, es diu MouTV, senzillament no té preu. Els ~~culers~~ catalans som uns catxondos, diguin el que diguin.

MouTV a banda, aprofito l'avinentesa per recalcar que el transport públic a Barcelona és força decent. Segurament (segur, vaja) l'hi falten línies, com a mínim al metro, tot i que les presents/futures L9 i L10 deu n'hi do la feina que faran, per vertebrar el conjunt de la xarxa.

Una altra cosa és que trobi normals les tarifes pel 2012, anunciades ahir pel conseller de Territori, Lluís Recoder: augment del 12% en el preu de la T10, increment del 38% (trenta-vuit per cent!) en el preu del bitllet senzill, que passarà a costar 2€ (actualment, 1,45€). Aquestes pujades venen compensades per les davallades en els preus de la T-50/30 i la T-Mes, tot i que el descens més acusat és només d'un 3,5%. L'equivalent berlinès a la T-Mes, que costa 50€, és l'anomenada Monatskarte (targeta mensual), que té un preu de 74€. Clar que la xarxa de metro de les dues ciutats és força desigual:

Barcelona: 123 km i 165 estacions en 11 línies (TMB + FGC)
Berlín: 400 km i 308 estacions en 24 línies (U-Bahn + S-Bahn)

A aquestes dades no està de més afegir-n'hi una altra: Barcelona té una superfície de 100 km², Berlín és nou vegades més gran: 900 km².

I ja per acabar, l'equivalent berlinès al nostrat MouTV és la Berliner Fenster, la "finestra berlinesa". També emet notícies nacionals, internacionals, culturals i d'esports, a més de la previsió del temps a tres dies vista, que de moment no parla de neu: el Nadal d'enguany no serà blanc a la Hauptstadt. Un dels "apartats" de la Berliner Fenster que més m'agrada és Gut gesagt, "Ben dit", que recull diàriament una frase d'algún personatge cèlebre, com per exemple:

„Wer sich zu wichtig für kleine Arbeiten hält, ist oft zu klein
für wichtige Arbeiten“ - Jacques Tati

"Qui es considera massa important per a feines petites, sovint és massa petit per a feines importants", del cineasta francès Jacques Tati (1907-1982).

< 500€ vs > 1M$

2011-12-18T15:00:00.000+01:00

Doce millones de personas viven en España con menos de 500 euros mensuales

(De l'article: http://www.librered.net/?p=13601)

Dotze milions de persones a l'Estat espanyol són pobres, que vol dir que amb els diners que tenen, sobreviuen, només sobreviuen. Ni un cèntim per dedicar a res que no sigui pura i estricta supervivència. Un vídeo paradoxal, aquest, amb locució llatina i realitat ibèrica; la vida és canviant. I més dades.

España es el noveno país del mundo con más millonarios

El 5,9% de los hogares cuenta con un patrimonio superior al millón de dólares

(De l'article: http://www.publico.es/dinero/374632/espana-es-el-noveno-pais-del-mundo-con-mas-millonarios)

En aquesta llista de patrimonis impossibles, sense dubte, molts empresaris amics de polítics, molts polítics amics d'empresaris. No ho dic per dir: http://www.intereconomia.com/noticias-negocios/finanzas-personales/claves/agencia-tributaria-posee-listado-politicos-y-empresario

Hacienda aumenta su recaudación por primera vez en dos años

Zapatero: 'Prestar dinero a Grecia nos hará ganar 110 millones'

(De l'article: http://www.elmundo.es/mundodinero/2010/04/21/economia/1271845316.html)

Això era fa any i mig, quan l'impresentable però durant set anys president (!) Zapatero continuava volent fer creure que Espanya era el miracle econòmic fet país. Sobre els beneficis que eventualment s'obtindrien per "prestar dinero a Grecia", un exemple més del món... no, rectifico, del sistema en què vivim: et deixo diners (que no són meus) amb interessos que, lògicament, no m'hauràs de pagar tú de la teva butxaca: que treballin els teus "nacionals", que paguin impostos, taxes, multes... i amb això em tornes els diners (que tampoc no seran meus), i jo ja sabré com gestionar-los. En sabré, i tant que en sabrè!

EXEMPLE 1

Anulado el AVE Toledo-Albacete por tener 9 viajeros

Cada día se subían a esa línea directa sólo nueve viajeros de los 2.190 potenciales para ambos sentidos: "Un desastre"

(De l'article: http://www.publico.es/dinero/384223/anulado-el-ave-toledo-albacete-por-tener-9-viajeros)

Amb un cost (de diner públic, que vol dir teu, i teu, teu també i tambe meu) diari de 18.000 euros; divuit mil euros cada 24 hores! Durant els sis mesos que la línia va estar en funcionament (per a 9 viatgers al dia; ¿qué, Manolo, cómo ha ido el fin de semana?) es van llençar més de 3 milions d'euros a les escombraries. Òbviament, aquesta xifra no inclou el cost de construcció d'una línia inútil, diners que sense dubte van lucrar més d'una butxaca i que no han revertit per res en els ciutadans.

Amb 3 milions d'euros, quantes persones haurien pogut dormir sota un sostre, menjar i, en definitiva, tenir una vida mínimament digna i confortable en aquests sis mesos? I repeteixo, ja no parlem dels diners, també públics, teus, teus, també teus i meus també, que es van llençar amb la construcció.

EXEMPLE 2

Castellón inaugura su aeropuerto con 150 millones de inversión pero sin vuelos

(De l'article: http://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/25/castellon/1301042450.html)

No només no comentaré res d'aquest cas, i en van..., sinó que deixaré espai perque llegiu aquest paràgraf, extret de l'article:

"Hay quienes dicen que estamos locos al inaugurar un aeropuerto sin aviones, pero no han entendido nada. Durante el próximo mes y medio cualquier ciudadano que lo desee podrá visitar la terminal o caminar por las pistas de aterrizaje, algo que no podrían hacer si fueran a despegar o aterrizar aviones", ha comentado Fabra en la inauguración.

"Fabra" era aleshores president de la Diputació de Castelló. El que penso, segur que com vosaltres, és vaja tros de fill de puta, i tot seguit em vénen al cap imatges cap a la seva persona, i la dels voltors com ell, que no vull descriure, per extremadament violentes.

EXEMPLE 3

NI VUELOS NI PASAJEROS NI EMPLEO

El aeropuerto de Ciudad Real se hunde tras dilapidar más de 1.000 millones

Fue una mala idea desde el principio. Ha costado 1.100 millones y hoy languidece sin apenas vuelos. La lista de culpables es larguísima.

(De l'article: http://www.libertaddigital.com/economia/el-aeropuerto-fantasma-de-ciudad-real-se-hunde-tras-dilapidar-varios-miles-de-millones-de-euros-1276412269/)

És un suma y sigue, un maleït suma y sigue de despropòsits, tots ells duts a terme amb diners que no eren dels fills de puta que se'ls polien a canvi de sucoses comissions. Així ha estat des de temps immemorials, així continua sent, i continuarà mentre siguem en un sistema que, d'una manera o una altra, dóna ampara a activitats immorals com aquests tres, només tres, exemples.

Tornem al començament? "Dotze milions de persones viuen a Espanya amb menys de 500 euros al mes".

Vull creure que la revolució ja l'estem fent, cadascú des de les nostres esferes i de forma més o menys pública o més o menys callada. No vull que els meus diners, lliurats en forma d'impostos, taxes o multes, serveixin per activitats que lucren quatre fills de puta sense escrúpols, mentre la immensa majoria se suposa que hem d'estar feliços amb victòries futbolístiques aconseguides, per cert, per esportistes que guanyen quantitats astronómico-immorals... per jugar a futbol :O

No en tinc prou amb repetir-me que tot plegat és de bojos.

All the lovers

2011-12-17T01:37:00.000+01:00

El que més m'agrada d'aquest vídeo, Kylie a banda, guapíssima ella, és el missatge de fons, o si més no el missatge amb què jo em quedo, i cadascú que triï el seu, si és un altre: viu i deixa viure. Bé, i l'estètica de tot plegat, aquesta piràmide fantàstica de dones i d'homes i apunti cadascú cap on li doni la gana, hombre ya, tanta tonteria d'això està bé i allò malament. I la cançó, esclar, em quedo també amb la cançó: all the lovers, that have gone before, they don't compare, to you... Weekend!

Bases, concurs, escrit... premi :-))

2011-12-16T16:02:00.001+01:00

La B. és la coordinadora de l'àrea lingüística (1) de la ràdio catalana amb què col.laboro. A primers de novembre ens va enviar un mail a tots els treballadors/col.laboradors, fent-nos avinents d'un concurs organitzat per la Direcció General de Política Lingüística. Em vaig mirar les bases, vaig pensar "perquè no" , hi vaig participar i... aiaiai... :))

Concretament vaig prendre part en la categoria que demanava escriure un text breu en què els adjectius i noms fossin topònims o cognoms catalans. Imaginació al poder, llistat de pobles i ciutats dels Països Catalans a mà i... patapam, text! El podeu llegir ampliant aquesta imatge, una captura de pantalla del Facebook de la DGPL, que és on s'havien de publicar els escrits...

El reconeixement em fa molta il.lusió, tanta com el premi (els premis, de fet), que no es queden pas curts. Ostres ostres, no sé si m'ho acabo de creure:

1. un carnet d'un any per la Club TR3SC i una selecció d'entrades a espectacles (sí, d'acord, visc a Alemanya però m'escapo sovint a Catalunya, hehe), i
2. una tauleta digital tàctil

Aquí podeu llegir informació més detallada sobre la mecànica del concurs, i també la llista dels guanyadors. I des de l'IVC, gràcies a la Direcció General, al jurat i també a la B., per haver-me donat l'oportunitat de participar en el concurs!

(1) Recordeu allò que deiem ahir de les súper paraules, oi? si la nostra llengua fos aglutinant, com l'alemany, a la "Coordinadora de l'àrea lingüística" ens hi refeririem com a "Lingüisticaareacoordinadora". D'aquí els noms tan llargs en la llengua de Goethe ;)

Sobre el paraulot: en Ferran en acció

2011-12-15T10:36:00.004+01:00

Parlava en el post anterior d'aquest fabulós paraulot de seixanta i escaig lletres, i us deia que, després de suar tinta en els últims anys, a aquestes alçades ja sóc capaç de llegir-lo sense quedar-me pel camí. Em podeu creure, però res millor que una prova fefaent per evitar possibles dubtes. Sí, amigues i amics, cliqueu sobre el paraulot i el que escoltareu és aquest blocaire alemanitzat pronunciant...

Rindfleischetikettierungsüberwachungsaufgabenübertragungsgesetzt ;)

En el post anterior hablaba de este fantástico palabro de 63 letras; el alemán es así ;) Para demostrar que es posible leerlo (incluso memorizarlo, ¡lo prometo!), cuelgo una grabación sonora hecha por mí (clicad sobre el palabro para escuchar).

Rindfleischetikettierungsüberwachungsaufgabenübertragungsgesetz

2011-12-14T12:18:00.001+01:00

No sé si mai us heu preguntat com és que en alemany hi ha paraules tan llargues com les que, segur, algun cop haureu vist. O com la que podeu llegir ("podeu llegir"?) en el títol d'aquest post. La raó es diu "Kompositum", ho explico breument en l'article adjunt. També explico d'on va sortit el paraulot d'aquí dalt, "Rindfleischetikettierungsüberwachungsaufgabenübertragungsgesetz", i què vol dir. Confesso públicament i amb un puntet d'orgull que ara ja sóc capaç de llegir-la d'una tirada, i fins i tot d'aprendre-me-la de memòria; no sabeu, però, el que m'ha costat arribar fins aquí!

Una última cosa, abans de deixar-vos amb l'article: per impossible que us sembli, no, aquesta del títol, amb les seves 63 lletres, no és la paraula més llarga en alemany ;) Mireu, mireu: http://tinyurl.com/cz5h5z5

El motivo por el cual el alemán nos regala, a menudo, palabras tan largas como la del título de este post es el llamado "Kompositum". No sólo el nombre de esta ley, de 63 letras: en la lengua de Goethe es posible encontrar términos aún más largos, por imposible que parezca! Más info, aquí: http://tinyurl.com/dymwr3e

Why is it that the German language is able to offer incredibly long words, such as the one that entitles this post? Read about this, and also about the longest German word ever, even longer than the one above, here: http://www.tinyurl.com/cdfvf4m

2011-12-11T15:06:00.003+01:00

Si no ho dic, rebento: l'alegria per la victòria d'ahir es veu solapada per la ràbia que em produeix que el TN d'aquest migdia l'hagin obert, esclar, amb el putu futbol. Em sentiré una mica més feliç el dia que el meu país sigui prou madur per donar, a cada cosa, la dimensió que li pertoca.

Retrat d'un assassí d'ocells

2011-12-09T12:53:00.003+01:00

About "Black bread", an excellent film produced, directed and starred by a 13 year old Catalan actor, Francesc Colomer. It pictures life in a small rural area in Catalonia, a few years after the 1936-39 civil war was ended. A not to miss, that could eventually win the Oscar for Best Foreign Language Film (it was shot in Catalan)

Un poble de la Catalunya interior, anys quaranta, postguerra. Els perdedors del 36-39 sobreviuen la dictadura... com poden. O no sobreviuen. Un crim, el passat present, els ulls innocents d'un nen a qui les circumstàncies faran madurar de pressa.

Excel.lent sense paliatius. Per fi he tingut ocasió de veure Pa negre, la pel.lícula protagonitzada per un ~~nano~~ actor, Francesc Colomer, a qui m'atreveixo a qualificar d'absolut descobriment, d'un dels nous rostres (i aptituds, sobretot aptituds) del cinema català. A més dels novells, el repartiment és ple d'actrius i actors ja consagrats als escenaris i pantalles de Catalunya, un ventall d'artistes de luxe per un film que mereix apassionats aplaudiments.

També els mereixen els qui han apostat per aquest "Pa negre" que, merescudament, ha aconseguit una munió de reconeixements: Massa D'Or Produccions i la seva capitana, la Isona Passola, han estat darrere de projectes com l'exitós documental "Cataluña-Espanya", entre molts d'altres. La Isona, amb qui vaig tenir el goig de compartir un parell de converses, l'any passat, és una dona absolutament compromesa amb dues qüestions fonamentals: la comunicació i el país. Amb la comunicació busca arribar, naturalment, a tanta gent com sigui possible; el país, per la seva banda, li fa bategar el cor arreu del món tenint sempre ben present, però, on és casa seva. No és per casualitat que el web de Massa D'Or es presenta amb aquestes paraules:

"La nostra passió és el cinema europeu d'autor que busca el gran públic des de Barcelona i Catalunya per tot el món"

Gràcies, doncs, a Passola, a Agustí Villaronga, el director del film, als actors Francesc Colomer, Marina Comas, Nora Navas, Roger Casamajor, Lluïsa Castell, Mercè Arànega, Marina Gatell, ... També a Tv3 i, esclar, a l'Emili Teixidor, autor de la història que els ara mencionats han portat a les pantalles d'arreu. Com diuen per aquestes contrades prou expressivament, Respekt!

Recepta: eliminar vermells

2011-12-08T14:19:00.000+01:00

En un festiu (a Catalunya) com el d'avui, 8 de desembre, el portal 324.cat explica la proposta de la CEOE de traslladar a dilluns tots els festius intersetmanals (excepte Any Nou, el 12 d'octubre i Nadal, diuen. Naturalment, la Diada els importa un rave). Millor això que no pas el desgavell actual, que permet setmanes ridícules com la present: cap de setmana, feina, festa, feina, festa, feina, cap de setmana. Impagable.

Al meu parer, però, el que cal plantejar no és la conveniència o no de traslladar festius, sinó eliminar-ne. Quin seria el principal paràmetre per decidir quines jornades festives fer saltar del calendari? claríssimament, el religiós. No tinc cap dèria antireligiosa; senzillament i objectiva, Catalunya és un país aconfessional. Respectant que es mantinguin festivitats com Nadal i Pasqüa per raons diguem-ne tradicionals, no té cap sentit continuar fent festa els dies de la Pasqüa Granada, Sant Joan, l'Assumpció, Tots Sants i la Immaculada. Perquè no Sant Ferran?

Tampoc no s'explica el 6 de desembre. Espanya ja té una festa "nacional", el 12 d'octubre, com Catalunya l'11 de setembre, Alemanya el 3 d'octubre (reunificació) i França el 14 de juliol. Es tracta de ser més "nacional" que ningú, potser?

- cliqueu per ampliar -

Moure festius a dilluns és una opció vàlida, però encara millor és replantejar-se seriosament el calendari sencer; passant de 16 a 10 festes anuals ja no caldria bellugar res i tampoc no es donarien, de cap manera, setmanes improductives com la present. Tant parlar darrerament de la productivitat a l'Estat Espanyol i patapam, al desembre més d'una i més de dues empreses hauran treballat 15 dies.

Vist des de dalt

2011-12-06T11:45:00.000+01:00

Com veure bona part del món d'un cop d'ull: des d'un avió? Però, un moment, és un avió? és Superman? No!, és... http://tinyurl.com/cbftgch! I per cert, com avui els catalans es veu que hem de celebrar no sé què, doncs festa, oi? Aprofiteu bé el dia, per exemple descobrint com explorar el món amb unes poques mirades! ;-)

¿Quieres descubrir cómo se puede ver buena parte del mundo de un vistazo? fácil, fácil... http://tinyurl.com/d7cg54n

Yes, it is possible to see the world by having a quick look at it, of course it is! Find out how, here: http://tinyurl.com/br5umqn

2011-12-05T17:18:00.000+01:00

Enquesta: Nadal.sí, Nadal.no ------------------------------------------------>
Aviat, resultat i les matisacions que vulgueu fer!

Baldiga: 27 fotos, punt final

2011-12-04T14:17:00.002+01:00

Aquesta setmana, un post com el que comenceu a llegir ara és gairebé obligat. I si "obligat" no és la millor paraula, doncs "de justícia". Desembre començava, un any més, amb una jornada dedicada a recordar l'existència d'una malaltia que, vaja, com totes les malalties, no hauria d'existir: la Sida. I en un dia com avui, fa 18 anys, moria Jürgen Baldiga als 34 anys.

Conegut pel seu provocatiu treball fotogràfic, Baldiga va publicar diversos llibres i protagonitzar exposicions al voltant del tema Sida. Amb 20 anys s'havia traslladat a Berlín, on acabaria fent-se un nom com a fotògraf. Models dels seus treballs van ser, volgudament, els oblidats, els irreverents i, fins i tot, els prohibits: proxenetes i prostitutes, sense sostre, víctimes de l'homofòbia i la Sida, ... La Sida, la mateixa malaltia que acabaria matant-lo després d'haver contragut el VIH l'any 84. El seu llegat es troba al Museu gai (Schwules Museum) de la capital alemanya.

L'obra més personal i impressionant de Baldiga és la que va deixar fotografiar, amb ell mateix com a protagonista, entre octubre de 1991 i desembre de 1993. En una successió de vint-i-set imatges, una per mes, els cruels efectes de la malaltia, aleshores mortal també a Europa, es deixen veure en el propi Baldiga (aquí. Cliqueu sobre les dues fletxes a la part superior esquerra).

Were you a witness
And on that holy day
And on that bloody day
And on this dying bed he asked me:
"Tell all my friends I was fighting, too".
But to all cowards and voyeurs:
There are no more tickets to the funeral.

Diamanda Galás

Neonazis a Alemanya

2011-12-01T08:00:00.001+01:00

I del que passa a Alemanya, què en sabeu? Perquè sí, la Merkel, l'euro i la mare que va matricular els mercats dels pebrots, però... què més passa en aquest país? Què ha ocupat les portades dels mitjans, aquest novembre, mentre a Catalunya les ocupaven les retallades, les retallades, la corrupció i les retallades? El cas dels neonazis de Zwickau, i tot el que està venint des de l'aparició dels dos cadàvers, remou de ple la política alemanya: s'ha d'il.legalitzar l'NPD, el partit d'extrema dreta? http://tinyurl.com/cljlqol

Pues eso, que ¿qué ha sido noticia en Alemania durante noviembre de 2011? (aparte de las decisiones de Frau Merkel sobre el euro, claro) http://tinyurl.com/dyhrhx5

What was on the cover front of the media in Germany, in November? (about the neo-Nazi cell of Zwickau) ... http://tinyurl.com/c2ltmvr

Pragmatisme

2011-11-30T09:46:00.000+01:00

La setmana passada, tot el que podia anar malament va anar malament.

Mira-t'ho per la part positiva: et queden set dies menys per morir.

EI, ÉS VERITAT!

És esgarrifós quan funciona.

Perspectiva sobre la manipulació periodística

2011-11-29T18:00:00.000+01:00

Més no cal dir.

Mans d'àngel

2011-11-28T22:29:00.001+01:00

Arpa, contrabaix, fagot... l'antiga biblioteca de l'ajuntament de Berlín, sala actualment coneguda com a Säulensaal (de les columnes), ha estat avui escenari d'un concert amb molts aplaudiments: sis joves músics de la Societat Filharmònica Madrid Berlín han interpretat diverses peces, entre d'altres de Falla, amb un art que ens ha dut -a mi sense dubte- fins a frondosos jardins tocats amb estanys de reposades aigües. Tot un descans, més que agraït, en aquesta època de lluita constant contra la desesperació provocada pels desgraciats gestors dels nostres diners públics.

De la sala estant, finestres enfora, la visió de la nòria que, com cada any durant el període d'Advent, il.lumina el fosc cel capitalí amb giratòries llums. Sota seu, desenes de casetes d'un dels molts mercats nadalencs que, aquests dies, prenen els carrers de la ciutat.

Arpa, contrabaix, fagot... resulta senzill abstreure's de la refotuda realitat quan mans d'àngel toquen com només elles saben fer-ho.

"Crear una crisi econòmica per fer acceptar, com a mal menor, el desmantellament dels serveis públics"

2011-11-27T23:21:00.002+01:00

Seguiu, seguiu amb No amb els nostres diners!, l'escrit que precedeix aquest curt post, un aperitiu del que publicaré aviat. Al voltant de la qüestió que ens ocupa (l'agonitzant capitalisme, el tuf de la "democracia que entre todos nos hemos dado", la corrupció generalitzada a les altes esferes polítiques i econòmiques), algú té molt a dir-hi...

No amb els nostres diners!

2011-11-27T15:53:00.001+01:00

Perquè ja n'hi ha prou, perquè retallen "per falta de diners" quan el problema és COM gestionen els diners que sí hi ha; perquè un tal Millet roba el que no està escrit, s'aprofita dels seus càrrecs i contactes per fondre's diner públic sense cap vergonya, i continua a casa seva amb total impunitat; perquè es retallen els mitjans públics de comunicació i al mateix temps es regalen 2 milions d'euros a una empresa privada, el Grupo Godó; perquè un conseller de Salut és capaç de dir que "no hi ha un dret a la salut, perquè aquesta depèn del codi genètic que tingui la persona, dels seus antecedents familiars i dels seus hàbits", quedar-se tan ample i continuar en el càrrec; perquè la política a Catalunya i l'Estat, ha esdevingut una manera de viure, aprofitant-se dels diners que TOTS aportem a les arques generals, amb sous que no tenen res a veure amb els que cobrem la immensa majoria de la resta de la societat, més dietes per kilometratge, més iPhone, més... més... més...

Els diners públics són de TOTS, volem poder estar permanentment informats d'on inverteixen els polítics-gestors els nostres diners! No pot ser que no n'hi hagi per a l'educació i sí per fer trens que utilitzen 10 persones i aeroports on no aterra cap avió! (però que al polític-gestor de torn li han suposat quantiosos beneficis econòmics en forma de comissions). Transparència amb els diners de tots!

Perquè se'ns estan pixant a la cara, ja n'hi ha prou!
http://www.facebook.com/NoAmbElsNostresDiners?sk=info (si sou a Facebook, podeu fer-vos seguidors de la pàgina; només cal que hi entreu i cliqueu el "M'agrada" a la part superior, al costat del nom)

Enviada al Parlament de Catalunya, dg 27.11.2011 a les 14h.:

Benvolguts,

Voldria saber on es pot consultar, a internet, el sou dels 135 diputats del nostre Parlament. Voldria conèixer aquesta informació, desglossada en "sou base", complements diversos, dietes i, en fi, totes les possibles partides, diputat a diputat. El mateix en el cas de la Presidenta, la Sra. Núria de Gispert.

Imagino que aquesta informació és accessible en algún lloc del web del Parlament, però lamentablement no he sabut trobar-la.

Moltes gràcies,

Penjaré la resposta al Mur d'aquesta pàgina de Facebook de seguida que la rebi.

1.TBfC, 1 any

2011-11-25T20:44:00.000+01:00

Un any fa aquest dissabte 26, exactament un any, que començava oficialment la trobada més internacional de totes les trobades que ha projectat la catosfera. Aquella 1. Trobada Blocaire fora de Catalunya havia nascut pels volts de Sant Joan de 2010, i al llarg de cinc mesos, 14 intrèpids es compraven bitllets d'avió, reservaven habitacions d'hotel i aterraven, un divendres de finals de novembre, en una Hauptstadt que els rebia amb una lleugera nevada.

Aquells tres dies van ser màgics per als 15 que hi vam participar. D'aquella feta n'han sortit trobades posteriors, a casa de l'una o l'altra, en un restaurant pels volts del Nadal, a la platja fa encara no tres mesos, ... Aquests últims dies, en algún moment, m'he rellegit alguns dels posts que preparaven aquella trobada. Per a mi, suposo que per a tots els participants, és una delicia passejar-me altre cop per aquelles lletres i les imatges que les acompanyen, aquells comentaris i tot allò que, descaradament, em transporta a la preparació d'una trobada que va ser, que us he de dir que no haugueu hagut de llegir ja, una joia. Hi va haver temps de convocar un concurs per tenir un logo, concurs que va guanyar per cert l'Assumpta de Reus/Barcelona; també de convocar un concurs entre els participants, amistosament comminats a escriure un postapuntescrittext al voltant del famosíssim concepte Marshmallow. Finalment, previ al desembarcament blocaire, hi va haver un programa, que va quedar tancat amb aquest aspecte.

Aquest cap de setmana serà estrany, per mi. Podré passejar per tots els llocs que vam recórrer aquells tres dies fabulosos: des del Mur a la porta de Brandenburg, passant pel mercat nadalenc de Gendarmenmarkt (veure foto); podré fer un brunch en aquell restaurant esbojarrat on tant vam riure; podré veure-us per tota la ciutat... però em faltarà alguna cosa. O no, perquè allò que es porta al cor és per sempre, oi?

Si algú de vosaltres té ganes de fer un passeig virtual pels abans, durant i després de la 1.TBfC, ho pot fer clicant amb el dret del mouse en aquesta etiqueta: http://invarietateferran.blogspot.com/search/label/1.TBfC
Si preferiu centrar-vos en les tres cròniques, una per dia, que vaig publicar les nits del 26, 27 i 28, podeu clicar sobre cada dia per accedir-hi.

Des d'aquí, una abraçada infinita a catorze persones que em van regalar un cap de setmana (i uns mesos abans i després) que no oblidaré mai!

+++Hi va haver moviment per una possible 2.TBfC. Diverses circumstàncies van deixar la iniciativa en stand-by, però aposto alguna cosa que més d'un, dels quinze, no se l'ha esborrat del cap. Jo tampoc. És qüestió d'esperar, pacientment, que li arribi el moment :-)

Freddie, a tribute

2011-11-24T21:43:00.000+01:00

(5.9.1946 - 24.11.1991) 20 anys, i què ràpid han passat... Now you'd be 65, and you would for sure be still on stage. You know, the show must go on!

BRUTAL 1

BRUTAL 2

BRUTAL 3

BRUTAL 4

BRUTAL 5

i tantes i tantes, i tantíssimes altres...
http://www.youtube.com/results?search_query=freddie+mercury&oq=freddi+mer&aq=0s&aqi=g-s10&aql=&gs_sm=e&gs_upl=978l2266l0l4772l10l8l0l0l0l0l212l1247l1.5.2l8l0

Temps d'Advent... i de Glühwein!

2011-11-22T12:44:00.000+01:00

Paraules de la setmana: Weihnachtsmarkt i Glühwein! A l'inici de l'Advent, quan la Hauptstadt es vesteix de gal.la, no us perdeu l'article d'aquesta setmana! http://tinyurl.com/7arg4o8 (i si podeu, no us perdeu una visita a la ciutat en aquesta època de l'any!)

¡Weihnachtsmarkt y Glühwein son las palabras de moda! ¿Por qué? lo explica el artículo de esta semana en itineri.de: http://tinyurl.com/84pe4ub

Words of the week: Weihnachtsmarkt & Glühwein! Do not miss this week's article at itineri.de! http://tinyurl.com/8yzzw5e

Fem tard!

2011-11-17T18:01:00.002+01:00

La programació de televisió confirma les sospites: Catalunya va tard, molt tard. Alguna raó hi deu haver perquè només al nostre país (i a Espanya) els horaris del dia a dia siguin tan irracionals com són.

Certament, tinc un problema quan em proposen de trobar-nos per sopar a les 22h., o fins i tot més tard. També quan la proposta és per fer una copa... a la 1h., i si s'allarga, que sigui en una discoteca a partir de les 2, o quarts de tres del matí, que sinó només hi haurà els cambrers, les barres encara no estaran posades i de la resta de clientela ni en parlem.

Tinc un problema quan, a la televisió, els informatius del vespre comencen a les 21h. (i duren una hora sencera, una llarga hora). A la major part del planeta, els noticiaris vespertins arrenquen a les 20h. (Alemanya, França, Itàlia, Portugal i tants, tants altres), fins i tot abans (a l'Amèrica Llatina, en molts casos, a les 19h.; també a Àsia. Als EUA, l'informatiu principal de les grans cadenes comença a les 18.30h.)

A Catalunya, molta gent comença a treballar entre les 8 i les 9 del matí, bàsicament el mateix que passa a la major part del món (no, els alemanys no arriben a l'oficina a les 6, tampoc a les 7). Si el prime time televisiu ha començat passades les 22h i, posem per cas, la pel.li de torn dura un parell d'horetes, un se'n va a dormir a quarts d'una, quan no la una tocada, per llevar-se a les set, set i escaig. Dormir sis hores? entre sis i set, depèn del dia? Això no és el que el cos i la ment necessiten, ni de bon tros.

Anem a casos pràctics. Aquest vespre, per agafar un vespre qualsevol, a TV3:

21.00 Telenotícies
21.55 Entrevista candidats eleccions
22.25 Caçadors de bolets
22.55 Polònia
23.40 Banda ampla - debat sobre el tema "salut mental" (acaba a la 1.30h.!)

Així doncs, a TV3, com a les televisions espanyoles, el prime comença a les 10 del vespre. I a 8tv? d'entrada, un motiu per a l'esperança: l'informatiu (atípic, però informatiu) comença a les 19h. Fantàstic! Ara, com dura tres hores, el prime comença, de facto... com a la resta de canals. Ja m'estranyava a mi. A les 22h. s'emet, avui, una pel.lícula (que acaba a les 00.40h.)

A Alemanya, com a la resta del món, la cosa és ben bé una altra. Das Erste és la primera cadena pública, la TV3 germànica, per entendre'ns. Com va aquest vespre la programació?

20.00 Tagesschau (un TN de només 15 min. Qui vol més info té els canals tipus 3/24)
20.15 Pel.lícula
21.45 Panorama (es tracten 3 temes d'actualitat)
22.15 Tagesthemen (més llarg però amb menys notícies i més anàlisi que el Tagesschau)
22.45 Beckmann (més actualitat, amb un presentador i tres o quatre convidats que parlen sobre un tema concret)

(nota al marge: el Tagesschau és l'informatiu més seguit de la història televisiva alemanya. Ell ha marcat els horaris de la resta de canals, que programen en funció de l'hora en què s'emet).

Això vol dir que a les 22.15h ja t'has pogut informar (Tagesschau + Panorama), i veure una pel.lícula. Temps d'anar a llegir i a dormir a una hora més que decent. Fins i tot si vols allargar al Tagesthemen, abans de les 23h ja estàs més que informat, has vist una pel.lícula i te'n pots anar a dormir a una hora, sí, decent.

Per anar acabant, una dada-recordatori: les coses no sempre han estat així, a l'estat. Als anys vuitanta, els TN català i espanyol (TVE) s'emetien a les 20.30h (excepte a l'estiu, que passaven a les 21h.) i duraven 30 minuts. A les 21h començava el prime time. En un moment determinat, a finals dels vuitanta, tant els Telenotícies com els Telediario van passar a les 21h. tot l'any, i amb l'arribada de les privades no només es va fixar aquest horari sinó que, a més, els informatius van anar allargant la seva durada.

Deia en començar que alguna raó hi deu haver perque els horaris al nostre país siguin tan irracionals. N'hi ha: corria l'any 40, el règim franquista va decidir que Espanya (i Catalunya, ves) es quedés en l'horari que avui anomenem "Central europeu", el mateix que entre d'altres tenien els seus amics feixistes d'Alemanya i Itàlia, i abandonés, per tant, el que per la seva situació geogràfica li correspondria: el del meridià de Greenwich. Aquest fet provoca que el dia comenci tard al nostre país (i no diguem a Galícia, on tenen la mateixa hora que Polònia!), afavorint així que totes les activitats es retardin.

No estaria gens, gens malament que comencéssim a reclamar el que correspondria: que el país tornés al fus horari que li correspon, i que amb ell recuperéssim els sans costums que ja tenien els nostres besavis, que per més que sembli una broma, ells sí, ells feien horaris europeus.

++La Lluïsa m'ha fet pensar en aquesta pàgina. Us apunteu a moure el tema?

2011-11-15T22:09:00.000+01:00

Tothom sap que a Alemanya hi viu un alt percentatge de població turca, o d'origen turc. No tothom sap, però, com va començar el procés migratori des del país d'Ataturk cap a la República Federal d'Alemanya. Eren els primers anys de la dècada dels seixanta... http://tinyurl.com/cgx6uo8

foto (c) rbb-online.de

Parte de la población de Alemania es de origen turco, pero... ¿cómo, cuándo y por qué se inició el proceso migratorio desde el país de Ataturk? http://tinyurl.com/c6pcovz

How come that Germany has such a great percentage of Turkish population? How and when did the migration of Turkish workers to Germany begin? http://tinyurl.com/d2rptkc

Tardor enfilant la sortida

2011-11-14T14:04:00.000+01:00

Cada dia que passa, els arbres més despullats i el terra menys evident. El Tiergarten, ahir diumenge, en un dia tamisat per una discreta boirina, un espectacle de colors al bell mig de la Hauptstadt.

Day after day, the trees look more and more naked, the carpets thicker. The Tiergarten, yesterday, in a day diffused by a discreet mist, a color show right in the center of the Hauptstadt.

2011-11-12T20:21:00.000+01:00

Dissabte vespre, diumenge, temps per bussejar en mil històries, còmodament apostat en la butaca, el respatller un xic rígid. A la dreta, sobre la tauleta, una làmpada de suficient llum tènue i, al seu peu, una tassa que, fumejant, desprèn una encisadora olor a canyella. A l'altra costat de l'estança, molt a prop del piano, en un antic moble caoba que havien vist els seus ulls, els d'aquella nena que fugia, espantada, del soroll diabòlic de les bombes en un final d'anys trenta per a no oblidar, un vinil, que malgrat el suau crec-crec no pot evitar omplir la sala d'una càlida melodia...

Trobat a ca la Joana

++La continuació, potser en basc, temps al temps. Que gaudiu del diumenge.

2011-11-12T01:05:00.000+01:00

Una amiga teva arriba de visita i el primer que et diu és que no venia preparada per tant de fred. Ella és bielorussa i ve de Minsk Your friend is on visit and the first thing she tells you upon her arrival is she had not prepared herself for the cold temperature. Your friend is Belarusian and comes from Minsk.

2011-11-11T11:54:00.001+01:00

Començo amb un suggeriment: doneu-li al play, poseu-la a un volum raonablement baix perquè no us destorbi i, mentre llegiu, escolteu, en euskera i en català, Oskorri i l'Albert Pla. Pell de gallina. Ah, Euskadi! *sospir*

Eskerrik asko, Koldo ;)

Fins als 13 o 14 anys era un desastre amb l'anglès: el suspenia sistemàticament, no m'interessava en absolut. Vull pensar que no arribava al nivell d'aquest, i encara menys al d'aquest, però potser m'erro; el pas del temps no perdona i la meva memòria és cada dia més líquida, com diria l'insigne Bauman (amb qui, per cert, en una ocasió vaig estar prenent un cafè, mano a mano. Un d'aquells luxes que un porta gravat al cor).

Disculpeu, torno al fil. Parlava de l'anglès... Llavors va arribar ell, un teacher que em va canviar la vida. Bé, no tant com això, però sí és veritat que amb aquell senyor em vaig desbloquejar. De sobte, l'anglès 1) m'interessava, 2) em resultava senzill, gairebé diria natural. Potser no va ser cosa seva, segurament la passió per les llengües la portava ben endins i, senzillament, havia d'arribar a un cert punt de maduració per prendre'n consciència. Ja no era només l'anglès que m'interessava: corria per casa un llibret amb el títol "Aprendra alemán en 10 días" (què catxondos, hehe). El vaig fullejar amb interès, vaig llegir-me els números, els dies de la setmana... i mai més se'm van oblidar. Vaig adonar-me que tan inútil era per la química com facilitat tenia per les llengües. Seria qüestió d'explotar-ho!

Al final n'he acabat estudiant unes quantes, no totes amb la mateixa intensitat: anglès, esclar, però també francès, italià, alemany, rus i, actualment, basc. El rus el vaig estudiar fa ben bé quinze anys, però tot i així encara recordo els dies de la setmana, els mesos i algunes preguntes senzilles. Francament, celebro ser un totxo per la química!

Pel que fa al basc... també fa molts anys que el tenia a la llista de pendents, i aviat en farà un que m'hi vaig posar. Quina utilitat pot tenir per un català que, a sobre, viu a Alemanya, aprendre l'euskera? En principi costa d'imaginar que en pugui tenir cap, però sóc dels que penso que no tot a la vida s'ha de fer impulsat per un calculat allau d'eventuals beneficis econòmics. Que no em servirà per guanyar-me la vida? que me quiten lo bailao, si no m'alimenta l'estómac de ben segur m'alimentarà l'ànima.

És per dues raons que el basc em crida tant l'atenció: una, perquè és l'única llengua europea els origens de la qual es desconeixen. Per un amant dels idiomes, això sol ja resulta fascinant! L'altra raó és que es tracta de la llengua pròpia d'un poble, el basc, que ha de lluitar per conservar el seu idioma. Vindria a ser una raó solidària. Esclar que centenars de llengües al món tenen encara menys parlants que el basc, i per tant corren més risc d'acompanyar el llatí al cel de les llengües mortes, però assumit que no puc fer feliços tots els pobles del món, estudiant les seves llengües minoritzades, opto per la que m'és més propera.

De la dificultat del basc us en parlaré un altre dia, però us deixo una dada introductòria: és més difícil que l'alemany. Com som a punt de començar el cap de setmana... asteburu ona izan! bon cap de setmana!

Spain's secret conflict

2011-11-10T13:21:00.000+01:00

In case you were not yet aware of it, there is a conflict in Spain, oh yes. Or some of them, actually, one of them being related to the difficulties of understanding between Catalonia and Spain as a whole. Some of the reasons of these defficulties are very well explained, in English, in this video. Want to learn more about it? just take a seat and start understanding...

Alguns ja l'haureu vist, altres no. En qualsevol cas, queda per a qui vulgui informar-se i conèixer uns quants, només uns quants, dels motius pels quals cada dia més catalans estem per una Catalunya fora d'Espanya. De bon rollo, però com abans millor.

9 de novembre: LA data

2011-11-09T00:44:00.000+01:00

Sí, 9 de novembre. I què, pensareu? doncs que el 9 de novembre porta al sarró una història molt, molt interessant, creieu-me. O més ben dit, unes quantes històries. Probablement desconeixeu què tenen en comú els anys 1918, 1923, 1938, 1967 i 1989... i el que tenen en comú és una data al calendari: el 9 de novembre, avui fa 93, 88, 73, 44 i 22 anys. Teniu tres minuts? http://tinyurl.com/cshxt37

En castellano, aquí: http://tinyurl.com/cs2ofzt
In English, here: http://tinyurl.com/6mn6tqg

Els límits de la pròpia identitat

2011-11-06T11:46:00.000+01:00

++ Si tens previst veure "La piel que habito", no continuïs llegint!

Fa més de vint anys que cada estrena d'Almodóvar em porta al cinema. Aquest 2011 ha estat l'hora de "La piel que habito", l'últim invent de Pedrooooo!, i tot i que, en el seu moment, el tràiler ja em va deixar una sensació agredolça, la tradició mana!

És d'aquelles d'Almodóvar que segurament oblidaré de pressa, tot i que la idea té el seu què: la mort de la filla, no gaire centrada abans que la violin i definitivament desquiciada després, porta el Dr. Ledgard a fer realitat un malson: segrestar el noi que indirectament va portar la Norma al suicidi, després de la violació, per reconvertir-lo... en una noia, via una operació de reassignació sexual.

La trama va molt més enllà de la vaginoplàstia, que és només una eina per plantejar la qüestió de la pròpia identitat, independent de "la pell que habitem". La idea central em sembla interessant, però em van costar alguns aspectes de l'escenificació i uns inicis tan críptics que fan impossible entendre de què va la cosa fins passada una bona estona. Aquell llimb inicial, pel meu gust, és injustificadament llarg.

Almodóvar és un dels dos directors que segueixo pel.lícula a pel.lícula, sense excepcions, amb una fidelitat que frega la devoció. L'altre és Allen. Un i altre segueixen, però, línies divergents pel que fa al meu apassionament: mentre Allen es manté dalt del pedestal, d'on ha baixat en comptadíssimes ocasions, Almodóvar marca una certa tendència a la baixa des de "La mala educación". No em preocupa, continuaré sent-li fidel al cinema, tot i que li trobi a faltar la màgia d'èpoques passades. La tradició mana!

Clixé?

2011-11-05T12:51:00.000+01:00

80 x 5 = bon cap de 7mana

2011-11-04T12:55:00.000+01:00

Ahir tenia a punt per publicar un post sobre Grècia/el referèndum/Merkel i Sarkozy... L'actualitat m'ho va impedir: vaig tenir molta feina per la ràdio i, a més, el que havia escrit al matí ja no em servia per la tarda. Deixaré pair els esdeveniments i la setmana vinent, sense falta, m'hi poso. Hi ha molt, molt a dir del que està passant últimament.

◄►◄►◄►◄►◄►◄►◄►◄►

Fer un recull de música dels vuitanta és tasca ingrata si vius en aquest país industrial on visc, ja que des del 5 de març de 2009, molts vídeos de YouTube són inaccessibles des d'una IP alemanya. Això és per culpa del no acord al qual van arribar GEMA, la SGAE alemanya, i YouTube. Un missatge com aquest és el que mostra la pantalla en intentar accedir-hi:

Així les coses, l'únic que pots fer és buscar un vídeo de la cançó (o del tràiler de la pel.lícula) que t'interessa, que no estigui afectat per aquesta forma de censura. O això, o una cosa que acabo de descobrir: si introdueixo en aquest web (http://www.hidemyass.com) la URL de qualsevol vídeo censurat per YouTube, resulta que sí es veu! El que no sé és si les autoritats competents poden detectar que faig trampa i buscar-me les pesigolles. A un amic meu li van caure 1.200 euros de multa per baixar-se dues pel.lícules; no estan per bromes, els alemanys!

Total, que volia penjar cinc vídeos dels vuitanta, i començar amb el tema "Video killed the radio star", de Buggles. Com a homenatge, perquè aquest va ser el primer vídeo que la MTV va emetre minuts després del seu naixement, l'1 d'agost de 1981:
http://www.youtube.com/watch?v=hiJ9AnNz47Y&feature=related

Aquest és un altre dels vuitanta que segur que recordeu... Fancy es va fer molt conegut per aquest tema, que va sonar a totes les ràdios de l'època! Diria que "Flames of love" va venir més tard, però ho he investigat, la veritat:

I Desireless? Wow! Me'n recordo com si fos ara, de festa amb els amics i volant per les pistes dels nostres locals habituals...

La Sandra és alemanya, però això no ho vaig saber fins molts, molts anys després. El que sí vaig saber, des que la vaig descobrir, va ser que m'encantava: m'encantava aquesta cançó, "Maria Magdalena", i m'encantava la seva veu, el seu estil... Sandra!

La repassada vuitantera acaba també amb uns alemanys, que com la Sandra cantaven en anglès: Modern Talking va ser d'obligada balleruca moltes, moltes nits de cap de setmana dels vuitanta. Arreu d'Europa, també en aquella Barcelona de locals de grat record...

Si heu arribat fins aquí, molt probablement és que sou de la meva quinta. Els que no van viure els vuitanta (i el XeXu, huhu), segurament han plegat ja fa estona, pensant que quina cosa més rància per favor, com podieu disfrutar amb això.

Si sou vuitanters i a Facebook, us recomano aquesta pàgina: http://www.facebook.com/groups/284037154942547/ Un meu amic, l'Alfred, vuitanter empedreït, té un programa d'una hora, els divendres al vespre, a Ràdio Abrera. Hi punxa música d'aquesta que ens porta records i ens agrada, i durant tota la setmana un o altre seguidor de la pàgina hi anem penjant algun vídeo ad hoc.

Que entreu tots amb bon peu al cap de setmana!

Per a residents o visitants: 30 carrers imperdibles

2011-11-02T12:57:00.000+01:00

D'entre milers, quins són els carrers preferits pels berlinesos? Tatxan, tatxan... http://tinyurl.com/6clqrmd Si coneixeu la Hauptstadt, quin és el vostre favorit? ◄► Estas 30 calles, de entre más de 10.000, son las favoritas de los berlineses, las que uno no puede dejar de pasear por lo menos una vez: http://tinyurl.com/623u4jv ◄► Out of over 10 thousand, these are the 30 most favourite streets in Berlin: http://tinyurl.com/5rozpyr

pbase.com

2011-11-01T16:45:00.000+01:00

"Pànic a les borses per l'anunci del referèndum grec pel rescat"

... titula el diari Ara en aquesta tarda de sants (innocents?). El missatge és obvi: les borses són incompatibles amb la democràcia, que és tant com dir que el diner i la democràcia són incompatibles. Scary but real. Now what?

foto (c) EFE/Diari Ara

2011-10-31T19:35:00.001+01:00

A huge variety of colors conquers Berlin in the fall. The Tiergarten, a 210 hectare park right in the middle of the city, offers wonderful pictures of quiet autumn spirit in an area surrounded -hard to imagine- by buildings and cars...

Tota la paleta de colors es pot trobar a la Hauptstadt: des del blanc de les nevades hivernals a l'explosiu verd primaveral, passant pel negre nit que, des del canvi d'hora d'abans d'ahir, ens arriba a les 17h., y lo que te rondaré, morena. També una gama meravellosa d'ocres, vermells, grocs canari, verds de mil tonalitats... La tardor és color en aquesta ciutat. I també pluja quan els arbres, potser entristits pel comiat de l'alegria de l'estiu, i tremolosos, temerosos de la neu que aviat hauran de suportar les seves branques, ploren fulles de mil tonalitats.

Tiergarten, Berlin, 30.10.2011 ca. 16.30h.

Let me think about it...

2011-10-30T18:31:00.000+01:00

+Abans d'autodiagnosticar-te depresió o baixa autoestima,

assegura't que no estiguis envoltat d'imbècils+

2011-10-29T08:18:00.001+02:00

És amb esperit de servei públic, inherent a l'In varietate concordia, que aquest espai virtual que no imaginari fa arribar al respectable dues informacions d'interès. Això no obstant, l'administració del blog vol recordar al respectable que en el post anterior té una oportunitat que, amb franquesa, fóra tonto perdre's, de veure un document únic de la nostra, de barcelonins i per extensió catalans, acolorida història col.lectiva. Tan fàcil com clicar aquí amb el botó dret del vostre ratolí, i tindreu al vostre abanst un pou de noms il.lustres i de llocs a voltes vergonyants, sempre atractius, que sense dubte us faran passar una molt bona estona (recordeu: acompanyats d'unes patates fregides i/o unes escopinyes, tal vegada regat, tot plegat, amb una Moritz o allò que més us abelleixi).

Un cop vist el document, In varietate concordia, aquest espai virtual que no imaginari, us facilita les dues informacions que, de ben segur, esteu esperant amb ànsia. Som-hi:

◄►La Lluna en un Cove, una publicació mensual en paper de relats de ficció en català. Un magazín literari... Bé, podeu seguir llegint aquí: http://relatslallunaenuncove.blogspot.com

Els de la Lluna busquen col.laboradors, nous autors que tinguin una bona història per explicar, que puguin contar un relat interessant, sorprenent, màgic... Busquen gent que, a través de les seves històries, dels seus relats, sigui capaç de transmetre la màgia de la literatura. Info detallada sobre el projecte la trobareu aquí:
http://relatslallunaenuncove.blogspot.com/p/enviar-relats-per-seleccio.html

◄►La segona informació de l'In varietate concordia fa referència a la imprescindible democràcia, la que dóna cobertura a les nostres circumstàncies personals i socials. Ferida (de mort?), cada cop més ciutadans demanem que l'invent es renovi embolcallant-lo amb els ropatges dels nostres temps. D'aquí neix...

El moviment Democràcia 4.0 en demana l'aplicació en la seva essència: una persona, un vot, el govern del poble, diferent d'allò que als polítics interessa perpetuar. El Partit Pirata de Catalunya, germà dels pirates berlinesos que en les últimes eleccions han aconseguit entrar al Parlament regional, propugna que cada llei sigui votada pels ciutadans, aprofitant les noves tecnologies. L'objectiu és acabar amb allò en què fins ara s'ha sustentat la política: votar un cop cada quatre anys per atorgar, així, 48 mesos a un grup de gent perquè decideixi en què inverteix o llença, segons el cas, els diners públics que administra, que per cert són els nostres.

A la vista d'esdeveniments polítics i econòmics que tots tenim al cap, preocupa la gestió actual de la democràcia. Informar-se sobre les noves propostes, que estan fent bullir l'olla arreu del planeta, és el primer pas per crear una nova generació de ciutadans, un nova societat, imprescindible per canviar allò que manifestament no funciona i que és urgent millorar.

El moment ha arribat.

Els distingits també es desmaneguen, però ho dissimulen (14:30)

2011-10-27T20:58:00.000+02:00

El Modernisme, l'ou com balla, "la quietut serena de la Plaça Reial", els "galifardeus" que brinquen i dancen esbojarradament, l'escola Massana, el Barri Xino, la Bodega Bohemia, les "cames tendres i temptadores", els "tipus pinturescus", el "conegut fotògraf de la placeta de Santa Caterina", la zona alta i el Somorrostro... I noms propis, molts noms propis: Espinàs, Luján, Sempronio, Marès, Casamada, Tàpies, Capri, la Bella Dorita "que ara ja és vella de veritat", i tants altres...

Agafeu-vos una Moritz, o un suc d'alguna cosa o allò que us abelleixi; també uns fruits secs, o unes patates fregides, o unes escopinyes; poseu-vos còmodes i regaleu-vos la visió d'unes imatges impossibles en sèpia i d'un català, a voltes políticament incorrecte, que de ben segur no tornarem a escoltar al nostre país.

Per cert, què respondrieu a la pregunta "Quina és l'autèntica escultura barcelonina?". Possiblement això, però us equivocarieu (11:11)

Carretera i manta?

2011-10-26T11:36:00.001+02:00

Quan l'atur es dispara, és qüestió de pensar en alternatives. A Catalunya s'hi viu com enlloc, diuen molts, i sí, la combinació de clima, natura, cultura, mar i muntanya, unes dimensions que fan el país abastable... tot plegat fa de la nostra terra un lloc agraït on viure. Però quan l'atur es dispara, és qüestió de pensar en alternatives...

►En català (http://t.co/ijf1EH25) ►En castellano (http://t.co/zkNoFDxN) ►In English (http://t.co/3hUKX6Rz)

VÍDEO - En Marc és arquitecte. Fa més d'un any que busca feina, a Barcelona... (vídeo en anglès, amb pinzellades de català)

M'ofego (un exemple acabat de treure del forn)

2011-10-25T00:10:00.000+02:00

Abans no passi a explicar-vos-el, un avís: els vint-i-escaig comentaristes del post anterior tindreu una resposta meva, com sempre. Abans de posar-m'hi amb calma, però, l'actualitat truca la meva porta i demana pas amb un nou post, encara en relació amb el tema que ens ocupa (ho sento).

Acabo d'entrar a Facebook. Una de les pàgines de les quals sóc seguidor es diu "Jo vull votar adéu Espanya". Veig que fa una estona han penjat aquest link, sota el text "Dialecto polaco?":

Clico al link, vull llegir la notícia en qüestió. L'article és aquest. En resum, un exjugador del Madrid que es diu Guti, ha fet un tuit lamentant la mort de Simoncelli. Per error ha escrit Limoncelli. Segueix explicant l'article: "Un usuari ha replicat en català i li ha dit: 'Ets tan ignorant que no saps ni com es deia!'. Guti ha respost de la següent manera: 'Lo siento, no entiendo ese dialecto o idioma. ¿És polaco?'".

A partir d'aquí, el que ja sabem: link a la pàgina de Facebook i algun comentari al respecte. I jo, que continuo amb la sensació d'"ofec nacional", no entenc unes quantes coses:

1. quina necessitat té ningú d'escriure en català una persona que ni viu a Catalunya ni parla (perquè no té perquè parlar-la?) la nostra llengua
2. quina necessitat té ningú d'escriure algú que no t'ha dit res a tu directament, per insultar-lo
3. quina necessitat té ningú de fer-ne una ¿notícia? amb el titular "Guti tracta el català de 'dialecto'"
4. quina necessitat té ningú d'enllaçar la ¿notícia? al seu Facebook sota el titular "Dialecto polaco?"

El final de la història tanca el cercle del surrealisme. He deixat un comentari al "post" de Facebook, concretament aquest:

i què ha passat? doncs que algú ha marcat el meu comentari amb un "M'agrada". Endevineu qui és? ...
... "Jo vull votar adéu Espanya", la mateixa pàgina que ha penjat la ¿notícia? sota el titular "Dialecto polaco?".

Ara n'estic segur, no sóc jo: Catalunya s'està torrant.

M'ofego

2011-10-20T14:25:00.004+02:00

Estic en seriosa crisi amb el fet nacional. Bé, no, amb el fet no. Pel que a mi respecta, aquest continua basat en els mateixos principis de sempre, a saber:

1. sóc català
2. sóc independentista
3. a Catalunya sempre parlo en català, perquè/com a Alemanya parlo en alemany i a Espanya en castellà. Punto.

Feta la puntualització, per si calia, repuntualitzo ara l'entradeta: estic en crisi amb la gestió del fet nacional, del nostre fet nacional. De fet, n'estic més que en crisi: n'estic fins als pebrots.

Un, il.lús de mena, creia que el seu país era "diferent", whatever this means. Estava convençut que el seny, en etern equilibri amb la rauxa, marcava un tret diferencial, una particularitat pròpia de la seva gent, que impregnava la catalana terra d'un grau de maduració superior al dels veïns espanyols. La vida -ja passa, això- acaba posant les coses al seu lloc. La vida, les experiències, què sé jo. En el meu cas ha estat l'exili, volgut que no imposat, el que ha anat moldejant la meva visió del fet nacional. No, del fet no: de la gestió del fet nacional.

Pensava, estava convençut, que al meu país imperava l'esperit de la bona feina, aquella que fa anys no tenia fronteres. Creia que ser català, i exercir-ne, era sinònim d'estimar-se la terra, que vol dir estimar-se la seva gent i les seves circumstàncies. Sabia que al meu país hi havia ppomes podrides, però donava per fet que el seny imperant, el bon fer que pressuposava en el poble català, trobaria la manera de fer-les fora de la cistella. Per suposat, no sospitava que la metàstasi actuava, de feia temps, també des de pomes suposadament sanes.

Més per sort que per desgràcia, els primers 10 anys del segle XXI els he viscut treballant a/per a l'administració pública de Catalunya: ajuntament i diputació, i Generalitat. En els dos primers casos a Barcelona, en l'últim a Berlín. Veure (viure) des de dins què significa treballar per Catalunya des de l'administració pública acaba amb la moral del més pintat: ineptes visquent del diner públic, ocupant càrrecs per obra i gràcia d'un cognom, d'uns contactes, d'unes habilitats determinades per llepar qui/el què convingui... Això ho he vist al CCCB i ho he vist a la Delegació del Govern (dels millors? haha!) a Alemanya. Després de l'experiència, mantenir la fe en la gestió del fet nacional seria una mostra d'incoherència que em nego a permetre'm. És cardat tenir a prop absoluts inútils que venen fum pel fet de portar un pin amb la senyera (tota la vida convençut que el nom venia de seny, i ja veus); també ho és veure com tants catalans s'empassen el pastís perquè, naturalment, l'important són les aparences: una senyera ben col.locada, per suposat, es garantia de bona feina, d'estimació pel país i d'autèntica devoció per servir el poble i la causa. I de diners públics ben invertits, faltaria.

No haviem quedat que som un poble assenyat? No hi ha pitjor cec que qui no vol veure.

Estic cansat, esgotat de patir la manera com el meu país gestiona el fet nacional. Tenim un país petit, en el context europeu i no diguem en el mundial. En lloc d'obrir les finestres i deixar-hi entrar aire fresc, de ventilar i respirar altres models, altres formes de veure i viure, hem caigut a la trampa dels nostres veïns i acceptat, de facto, jugar a la mateixa patètica lliga que de sempre han jugat ells: España, España, España... Catalunya, Catalunya, Catalunya. Amb les mateixes armes que ells, sense cap rastre d'imaginació, repetim com a lloros els errors que durant anys els hem tirat en cara. Voltes i voltes als mateixos temes, un dia i un altre, i endogàmia, molta endogàmia. Sembla que a alguns els faci por barrejar-se amb plebeus, no fos cas que la puresa de l'assenyada sang catalana se n'anés a pastar fang.

On és l'esperit que aquella TV3 que se'ns ha fet gran (i chocha, com dirien els veïns) mostrava, amb força, en els seus primers anys de vida? On les ganes d'innovar, de mirar als veïns del nord i de portar-nos a casa, via finestres obertes, idees trencadores amb què esparracar els motlles que durant dècades, segles fins i tot, hem patit els catalans?

L'endogàmia catalana em fa basarda i al nostre país el fa encara més petit, i provincià, sobretot provincià, justament allò que durant anys i panys hem estat dient, amb la boca ben oberta i amb paraules segures, dels nostres veïns. Om entrevista Monzó, Monzó escriu sobre Moliner, Moliner critica Ramoneda, Ramoneda és interpel.lat per Cuní, Cuní es mira l'Om entrevistant en Monzó i fot-li que som catalans, com deien aquells. Ells han estat provincians sempre, mai hem pretès treure'ls del seu estat, ja s'ho faran, però nosaltres no hem estat prou intel.ligents per no caure-hi. Som provincians. Això sí, provincians catalans: senyera al pit i no cal que ens ho treballem, que la nostra bandera ens agermana, amb permís del Barça (un altre dels pilars bàsics del nostre país, que no gossis tocar, infame, provincià espanyolista, que ets un espanyolista, tu).

No és gratuït que parli de TV3, dels mitjans de comunicació, com abans dels polítics. Uns i altres són els responsables de la pèssima gestió del fet nacional, cadascún des del seu àmbit i amb les seves eines, que són poderoses. Els mitjans, amb l'enorme força que tenen, estan fent un mal irreparable al país, a la causa dels qui el volem veure independent, que es veu que també és la causa d'alguns d'ells, diuen. Enquesta del dia: "En Pepitu Assenyat va dir, en una entrevista, que "s'havia tirat un pet". Creieu que no passa res per dir "tirar-se un pet", o hauria d'haver dit "expel.lir una llufa"? Tothom a votar per la llufa, que fa català i del que es tracta és de fer bullir l'olla. Només cal passejar-se pels mitjans catalans i un, que té la consciència nacional ja afeblida, intueix que li estan fent empassar un mal guió, un molt mal guió.

M'ofego, esclar que m'ofego. Com no m'he d'ofegar davant d'aquest panorama? Les angoixes que provoquen aquesta reflexió, que es gesta de fa temps, s'han vist incrementades per una feta d'aquesta setmana. Dilluns, un dels endogàmics ~~de la nostra província~~ del nostre país va entrevistar el cantant de Sopa de cabra. Ni sé què pensa políticament aquest últim ni tampoc vaig veure el programa. Sí he llegit, però, la polèmica pel tema de la llengua. Es veu que el subjecte en qüestió parla en castellà a casa seva. A partir d'aquí, sembla, s'ha desfermat una polèmica enorme, naturalment alimentada pels patètics mitjans de comunicació de la nostra catalana terra, per aquest fet.

Si el debat a Catalunya ha arribat a aquest nivell de patetisme, on la llengua que utilitza a casa un senyor X és motiu de grans discusions als fòrums públics, a més d'escriure unes reflexions com aquestes m'oloro l'inici imminent de les gestions convenients per demanar la nacionalitat del país on visc, i no tornar més a Catalunya. Viure'n la seva degradació sobre el terreny no em faria sentir sensació d'ofec: acabaria amb mi.

Auf Wiedersehen, euro

2011-10-19T10:37:00.000+02:00

Abandonar l'euro i tornar al D-Mark? Merkel diu que no, però... (http://tinyurl.com/62pym9e) ►¿Salir del euro y volver al D-Mark? Merkel dice que no, pero... (http://tinyurl.com/622xm96) ►To leave the euro and get back to the D-Mark? Merkel says no, but... (http://tinyurl.com/66faxes)

À la ville de...

2011-10-17T10:21:00.001+02:00

Exactly 25 years ago today, Barcelona was committed to organizing the 1992 Olympics. After many years and four previous failed attempts, the Catalan capital city saw its dream come true...

És una d'aquelles efemèrides que tots els catalans prou grans recordem perfectament. Tal dia com avui, fa 25 anys, l'aleshores president del CIO anunciava al món que Barcelona organitzaria les Olimpiades de 1992.

Tenim al cap què fèiem en moments determinats del nostre passat, marcats per esdeveniments que per uns instants van aturar el món; què fèiem o on érem aquell 20 de novembre de 1975, quan el dictador expirava, i també el 17 d'octubre de 1986. Aquell migdia -eren quarts de dues, em recordo enganxat a la televisió, aguantant la respiració i esperant que Samaranch pronunciés el nom de la ciutat que m'havia vist néixer 19 anys abans. L'esperit olímpic havia calat fort en els barcelonins. L'alcalde Maragall havia invertit tones d'energia en portar cap a casa un esdeveniment que, tal com el temps acabaria demostrant, havia de canviar per sempre més la imatge de Barcelona al món.

Passats els Jocs, el setembre de 1992, en un mes de travessar els Estats Units de punta a punta, un català flotava cada cop que li feien la pregunta: "Where do you come from?". Gairebé l'esperava, sabedor que la resposta, "I'm from Barcelona", faria obrir els ulls de l'interlocutor com a taronges, mentre exclamava alguna cosa com: "Wow, what a great city!! I loved what you guys did there!!". Baba.

Recordeu de manera especial aquell dia?

De menys (graus) i de més (gent)

2011-10-15T10:36:00.001+02:00

After a pretty bad summer, with lots of rain and gray skies, now the fall has arrived: last night we reached the minus temperatures (Celsius), which equals below 32°F. Welcome, scarfs, gloves and caps!

Ja la tenim aquí: la Tardor, així, amb majúscules i amb un parell. Aquesta nit passada hem baixat dels zero, comença la diversió. Benvinguts, bufandes, guants i gorres vàries!

Ep, que no volia interrompre la pel.lícula. Feu, feu que us esperen el gran Luppi i companyia, a Martín (Hache)! Jo, mentrestant, aprofito per recordar tothom que avui, 15 d'octubre, és dia de sortir al carrer. Tothom. No s'hi valen tonteries de "perroflautas", d'"això no va amb mi", d'"els indignats són uns perdedors" i de tota la tirallonga d'estupideses que se senten per aquests móns de Déu.

Avui toca sortir al carrer perquè fa anys i panys que ens estan donant pel sac i ja n'hi ha prou. Perquè "falten diners" per la sanitat i per l'educació, perquè hi ha gent que es mor de gana (!!), que ha de deixar casa seva perquè no pot continuar pagant a uns bancs de merda que actuen com a veritables Tío Gilito, comptant cèntim a cèntim els seus miserables beneficis; perquè entre quatre s'ho maneguen com volen i la resta ballem al so de la seva música; ... perquè ja n'hi ha ben bé prou, caram!

De diners n'hi ha, esclar que n'hi ha! N'hi ha de sobra per tenir una bona cobertura sanitària, per a l'educació i per tot allò que cal garantir per a tothom! Que no paguem impostos, nosaltres? És que és molt fort: amb els nostres diners es munten les seves guerres, i després diuen que per segons què no n'hi ha. És mentida, esclar que n'hi ha!

Aquesta tarda surto a prendre els carrers de la meva ciutat. Em sabré acompanyat per milions de persones arreu del planeta; la indignació és cada dia més gran i més global. Sé que aconseguirem canviar el que no funciona, que no és poc. Al carrer!

Butaca Ivc: ¡pasen y vean!

2011-10-14T12:46:00.002+02:00

Do you feel like practicing your Spanish? Now you have the greatest of the opportunities! Martin (Hache) is an Argentinian movie, shot back in 1997. I saw it then and recomment it extremely! The weekend is here, so relax, take a seat... and enjoy!

Cap de setmana: passejar, banyar-se o tapar-se sota una manta (manta discrecional, en funció del lloc des d'on estigueu llegint), xocolata calenta o gelat, estany de Banyoles o Wannsee, Museu del Pèrgam o CosmoCaixa, ... el cap de setmana dóna per tant! Una possible activitat és anar al cine, però per si un cas algú té activat el mode mandra i allò que el motiva és fer un cap de setmana de sofà, l'In varietate concordia us porta el...

cinema a casa!

Si no la vau veure perque ja va sent hora, i si la vau veure perque deu fer més de 10 anys (la pel.li és del 97; tempus fugit!). Martín (Hache) és un bon film, d'aquells que paga la pena no perdre's. En aquesta ocasió, coi, encara més: la teniu a la vostra disposició per veure-la quan a vosaltres us vingui de gust... i gratis! Apa, apa, a la cuina: prepareu-vos unes crispetes, obriu una llauna d'alguna beguda que us abelleixi, poseu-vos còmodes davant la pantalla... ah, i sobretot sobretot... apagueu el mòbil!

Tsssss, que comença, que comença!!!

Amunt la catosfera!

2011-10-13T08:29:00.000+02:00

La feinada que deu suposar l'organització del c@ts no me la vull imaginar. Jo no sé quants blogs en català hi ha al món; quants poden ser? uns centenars? més aviat uns quants milers, oi? Sí, milers més que no pas uns centenars, segur. Diuen que el català és una llengua forta, molt present a internet. M'ho crec: els catalans som així, ens toquen la pera amb la llengua, que mira que no fa anys que van començar, i naltros, tossuts, a okupar la blogosfera per continuar sent.

Els del c@ts, deia, es deuen passar mig any organitzant un acte que, al final, es poleix en qüestió de minuts. Vaja, com allò de passar-se quatre hores a la cuina preparant alguna menja suculenta, que els comensals, afamats (i agraïts per aquelles textures i flaires), es poleixen en deu minuts.

Aquest escrit no vull que sigui per posar cap medalla a cap de nosaltres en especial, perque què voleu que us digui... no em ve de gust. No, de debò, no me'n ve i ho dic. I no crec que ningú em malinterpreti: d'agraïit personalment, com a Ferran de l'In varietate concordia ho estic molt, moltíssim, perquè algú ha decidit que aquest blog mereix un reconeixement. Com tants altres. A mi, però, què voleu que us digui... el cos em demana fer una altra cosa: des d'aquí, des d'aquest text escrit des d'un teclat sobre una taula davant d'una finestra que em mostra una part de la ciutat on visc, envio un aplaudiment gran, molt gran, a tots i cadascún dels blocaires, catalans i no catalans, que dia a dia posen un granet de sorra en la defensa de la nostra llengua, aquella amb què ens toquen la pera, que mira que no fa anys que van començar, i naltros, tossuts, a okupar la blogosfera per continuar sent.

L'aplaudiment ens el mereixem tots i cadascún dels milers de blocaires que fem més per la nostra llengua que molts peixos grossos de despatx, d'aquests que enguany no cobraran paga extra, o una de les nòmines o no sé què (però que seguiran utilitzant la VISA de tots nosaltres per anar a dinar amb els seus amics, que es pensen que ens mamem el dit, aquests). I també, sense dubte, per la seva empenta i les seves ganes, els organitzadors del c@ts: com si no en tinguéssim prou, cadascú de nosaltres, amb les nostres vides, ells se la compliquen una mica més muntant una història com aquesta, amb la sola pretensió d'il.luminar la catalana blogosfera. I a fè que ho aconsegueixen, només cal veure'n el ressò entre centenars de blogs.

Moltes gràcies a tots nosaltres, a tots els blocaires que escrivim en català, i no poques gràcies extra als organitzadors dels c@ts pel vostre Engagement, com diuen els meus conciutadans. Amunt la catosfera!

iBerry, o què?

2011-10-11T15:59:00.001+02:00

Blackberry o iPhone? A hores d'ara continuo vencent la temptació però alguna cosa em fa sospitar que hi acabaré caient. Abans no arribi l'inevitable, fora bo tenir informació dels avantatges i inconvenients de l'un i 'altre: en un és més fàcil escriure que en l'altre? en un es veu millor la pantalla que en l'altra? per navegar, l'un o l'altre? ... BlackPhone o iBerry?

2011-10-08T21:43:00.003+02:00

Cenados, muy bien cenados, en un griego que me descubrieron hace cerca de cuatro años. Kostas Papanastasiou, actor, cantante, poeta, abrió Terzo Mondo, entre la Ku'damm y Savignyplatz, en 1972 (www.terzomondo.de): buena comida, precio razonabilísimo y, esporádicamente, cuando a Herr Papanastasiou le da por ahí, actuación en directo del maestro. Dentro, sirtaki a la luz de las velas; fuera, llovizna y 7°C. ¿Alguna vez os he dicho que Berlín me vuelve loco?

Corre, corre, que te pillo!

2011-10-05T11:32:00.000+02:00

A veure si ho entenc: el Sr. Tremosa va fer un tweet, ahir, dient que li havien dit que el corredor del Mediterrani serà l'escollit, que una amiga seva de Brussel.les ho ha vist en un plànol. Aquest matí, el Sr. Tremosa és entrevistat per TV3, on posteriorment fan un debat sobre la qüestió. En l'entrevista, el Sr. Tremosa diu que no ha parlat amb ningú del Govern perquè tot plegat no és oficial, que només en va fer un tweet (perquè mola fer tweets i donar primícies; això no ho ha dit ell, ho dic jo). I de tot plegat es munta una notícia... que resulta que encara no ho és.

Estan com una puta cabra, polítics i mitjans, mitjans i polítics.

3. Oktober

2011-10-03T11:24:00.000+02:00

Des d'un país de festa... què celebren avui els alemanys? (http://tinyurl.com/6btq8sr) ►Festivo en Alemania, ¿qué se celebra el 3 de octubre? (http://tinyurl.com/5raju84) ►Public holiday: what do Germans celebrate today? (http://tinyurl.com/6b92dcz)

7:15 del matí. Comença un nou dia...

2011-09-30T16:03:00.000+02:00

Sense música, sense diàlegs, només... rutina?
Em pregunto quins pensaments i sensacions us provoca.

La intenció era penjar-lo un diumenge al vespre. Em va semblar massa cruel. Sense dubte, millor a les portes del cap de setmana... (en el cas d'Alemanya, de tres dies: dilluns 3 celebrem el Dia de la Unitat).

Stierkampfverbot...

2011-09-26T13:40:00.000+02:00

Una d'aquelles paraules que a oïdes alienes resulta impossible (oi?), però que a aquest cronista semiberlinès li sona molt bé. Especialment bé, en aquest cas: Stierkampfverbot vol dir "prohibició de les corridas de toros".

Ahir diumenge, la paraula es podia llegir i escoltar arreu. Al seu costat, un altre mot que m'agrada especialment en la llengua de Goethe: Katalonien. Els comentaris, en mitjans "tradicionals" com en els 2.0, han celebrat majoritàriament la notícia; els menys han lamentat que fossin "motivacions polítiques", a parer seu, les que van portar la majoria de parlamentaris catalans a prohibir les corridas. La raó més íntima que pugui moure cada persona m'és ben igual: no hi haurà més "toros" en una part del món, i així està bé. Cal continuar treballant per superar tot allò que ens posa vermells de vergonya, a Catalunya i a la resta del món; aquest Verbot ha estat una passa en la direcció correcta.

... und Zensur?

No sembla correcte, en canvi, el que ha fet la televisió pública alemanya: ahir al vespre, el programa Tagesthemen, una mena de TN diari que analitza les notícies més destacades de la jornada, va donar en titulars la prohibició de les corridas a Catalunya. Efectivament, una de les peces que va presentar Tom Buhrow, un dels Pellicer teutons, va ser aquesta. De fons, darrera del presentador, la imatge d'un toro ensangonat i un cartell amb la paraula ADÉU!, així, en català i en majúscules.

Sorpresa agradable que posessin Adéu! i encara més sorpresa en constatar que ni el presentador ni la veu en off no es van referir, ni una sola vegada, a "Spanien", com passa habitualment. Van parlar simplement de "Katalonien" (fins a tres cops) i del "Stierkampfverbot". Em vaig dir a mí mateix que avui recuperaria l'emissió, des del seu web, i faria una captura de pantalla de la imatge del presentador davant del toro i la paraula en català, perquè ho veiessiu.

Quina ha estat la sorpresa? El vídeo del Tagesthemen està penjat (aquí: http://www.tagesschau.de/multimedia/sendung/tt3398.html), però la notícia en qüestió... no hi apareix. Sembla broma però no ho és: donen dos titulars, el tercer no surt (el dels toros), i tampoc no hi és la notícia en sí. En el minut 9:50 acaba la informació sobre la fira de l'automòbil de Frankfurt, llavors venia la peça sobre l'Stierkampfverbot. Ras i curt, l'han censurada. A algú no li ha agradat "Katalonien" sense referència a "Spanien"? O aquella paraula catalana, havent preferit tal vegada un "Adiós" o un "Hasta luego"? Sigui quina sigui la raó, l'única certesa és que el vídeo està censurat.

Aquest matí mateix he enviat un mail a la redacció, expressant la meva sorpresa per no haver trobat aquesta informació i demanant la raó per la qual s'ha tallat el vídeo. La resposta, quan la rebi, la penjaré a l'In varietate concordia.

Alaska m'espera! (actualització)

2011-09-24T08:08:00.004+02:00

To you all out there, have a great weekend accompanied by Alaska (back to the future, so to put it; she was one of the music highlights in all of Spain, back in the eighties)

No miro la vida passar: la visc visquent-la, disfrutant-la i veient-li la gràcia en tota circumstància, fins i tot en les difícils. Em posa les piles despertar cada matí i veure el cel, el sol, els núvols i els ocells, els jardins i totes les coses maques que ens envolten. Ei, però... i les que no són maques? que també n'hi ha, d'aquestes! Doncs a les coses i persones que no són maques no els faig cas, com si no hi fossin, són invisibles; que les bombin, que per això existeixen, hehe...

Com avui és divendres, com comença el cap de setmana, tradicionalment el moment de passar més estones fora de casa o de la feina sense sentir-se especialment culpable, ho celebro amb música i us convido a la festa. En aquesta ocasió la protagonista és una mexicana que m'encanta des de... des de... hmm... des de sempre! L'Alaska va obrir un garitu a Barcelona, als anys vuitanta, que va fer furor: Satanassa, al carrer Aribau. No crec que hi hagi cap barceloní de la meva quinta que no n'hagi sentit a parlar. Ella no hi era sempre, esclar, però el seu esperit sí. Com avui: ella no és aquí, a l'In varietate concordia, però sí hi és la seva música.

A tots, un gran cap de setmana, un cap de setmana... vuitanta!!!

** Trobo normal que els 80 romanguin a la memòria història dels qui vam tenir la sort de viure'ls des de la nostra (post) adolescència; aquella va ser una dècada mooolt especial, i crec que ho va ser especialment a l'Estat Espanyol. Allò que se'n va dir la "Movida"... els que avui teniu 20 anys teniu la joventut, sí, però us vau perdre aquell intens, fantàstic despertar post dictadura; ¡se siente, nospottenirtot! ;-)

L'Assumpta ens recorda, en el seu comentari, això: Alaska/Olvido en estat pur. Bon viatge al passat, i ara sí, molt bon cap de setmana a tots! **

Aquesta, aquesta... quins records, què bonaaa! ...

Pirateria a Berlín

2011-09-20T14:35:00.000+02:00

►Original en català, aquí ◄►"Piratería en Berlín" (cast.), aquí ◄►For "Piracy in Berlin", click here◄

Berlín, 20.9.2011
itineri.de

Les eleccions d'aquest diumenge han portat dos canvis importants a les institucions representatives de Berlín: d'una banda, un dels dos partits de govern a nivell federal, el liberal FDP, ha desaparegut del panorama polític berlinès per obra i gràcia del patètic 1,8% de vots que va rebre. De l'altra, hi accedeix per primer cop el Partit Pirata, fins ara sense presència a cap parlament alemany, regional o federal. Ho fa, a més, amb una força que ni els mateixos pirates no s'esperaven: 15 escons, més dels 11 que tenia, en l'anterior legislatura, l'ara aniquilat FDP.

A la màxima figura política de la ciutat-estat, Klaus Wowereit (SPD), se li obre un horitzó interessant: per mor dels resultats electorals, Wowereit continuarà sent el primer mandatari de Berlín malgrat haver perdut suport. No podrà repetir coalició amb Die Linke, L'Esquerra, amb qui ha governat les últimes dues legislatures, ja que els resultats de tots dos partits no sumen prou escons, però sí podrà, en canvi, triar parella entre dos pretendents: Els Verds de la combativa Renate Künast, i els conservadors (CDU), el partit d'Angela Merkel. Amb qui acabarà governant dependrà dels pactes a què eventualment arribés amb uns i altres. L'opció favorita de Wowereit seria Els Verds, per bé que res no és encara escrit i Künast, crescuda com està després que el seu partit es fes recentment amb el govern regional de la rica Baden-Württemberg, no sortirà barata als socialdemòcrates.

L'impacte de les eleccions berlineses en el govern federal és divers: al soci principal, la CDU de Merkel, li plau com han anat les coses: malgrat no haver guanyat, el seu partit ha retallat distàncies amb el de Wowereit. A més, els conservadors han aconseguit desactivar la coalició SPD-L'Esquerra, que governava des de 2001 (cal recordar que L'Esquerra són els hereus del partit comunista de l'antiga RDA, el "coco" segons els conservadors) i, a més, sobre el paper tenen opcions d'esdevenir ells mateixos socis de govern per a aquesta legislatura. D'alguna manera, Merkel i els seus han vist recompensada la seva posició, a nivell federal, sobre la crisi de l'euro i el paper que ha de jugar Alemanya en el tauler europeu.

L'altre soci en el govern federal, l'FDP, s'ha endut una patacada històrica, com dèiem. No només ha desaparegut del parlament regional de Berlín: en els diversos comicis regionals celebrats enguany a Alemanya, també ha desaparegut dels parlaments d'altres quatre Länder. Tot i ser el tercer partit en representació parlamentària al Bundestag federal, cada dia que passa l'FDP s'atansa més al precipici.

Falten dos anys encara per a les eleccions federals, però el panorama polític a Alemanya continua sent apassionant en el seu dia a dia. Cal seguir atents a l'actualitat!

2011-09-17T21:36:00.004+02:00

When our country is going through a tumultuous period, because of the terrible financial crisis and the eternal political and economical problems with Spain, a bit of rythm can help us all overcome the very bad current situation, at least for a while. Each and every one of us can do something to make things diverge to the good direction... but for sure we do definitely need and deserve a break. Enjoy "Over" by GusGus...

... i tingueu un molt bon vespre de dissabte i un estupend diumenge! A Berlín el passarem pendents de la pluja i de les urnes: aquest diumenge els berlinesos, autèntics i adoptius, ens atensem als nostres col.legis electorals per escollir un nou govern per a l'ajuntament de la ciutat. L'actual alcalde, el popular_però_ja_no_tant Klaus Wowereit (SPD), té les de continuar. La sorpresa podria ser l'entrada a l'Abgeordnetenhaus del Partit Pirata. Seria el primer cop que accedeixen a un parlament alemany, ja sigui regional o el federal.

Us deixo amb una excel.lent sessió de dissabte vespre, que a mi m'ho belluga tot: aquí uns amics, aquí GusGus i "Over"; disfruteu!

We have made our mistakes over
We have gone up and down over and over

Once again I have crossed, double-crossed over
I betrayed our trust, knocked it all over

Over, over, over, over

And I wonder why, why we didn't try this time
Didn't even try, try to make things right over

(As we wonder why, why we didn't try, we didn't try this time) Over
(We didn't even try, try to make things right) Make me
(This time) Over

(As we wonder why, why we didn't try, didn't try this time) Make me over
(We didn't even try, try to make things right) Make me
(This time) Over

(As we wonder why, why we didn't try, we didn't try this time)
(We didn't even try, try to make things right) We didn't try
(This time) Over

We're the wind, this will blow, it will blow over
Is the time, the time to mend over?

Maybe we can dive deep into ourselves over
Find the smallest flame, restart the game over

Over, over, make me over, make me over, over

(As we wonder why, why we didn't try, we didn't try this time)
(We didn't even try, try to make things right this time)

(As we wonder why, why we didn't try, we didn't try this time) Over
(We didn't even try, try to make things right) Make me
(This time) Over

(As we wonder why, why we didn't try, didn't try this time) Make me over
(We didn't even try, try to make things right) Make me
(This time) Over

We didn't try over, over, over, over, over

(As we wonder why, why we didn't try, we didn't try this time)
(We didn't even try, try to make things right this time)

Sóc grec, me'n vaig

2011-09-16T12:49:00.003+02:00

1.400 grecs s'instal.len mensualment a Alemanya, fugint de la crisi. Ens preguntem quants catalans deuen estar valorant fer el mateix...

1.400 griegos se instalan cada mes en Alemania, huyendo de la crisis. Nos preguntamos cuántos españoles deben estar valorando esta posibilidad... (importante dejar de lado lamentables topicazos typical spanish al inicio del vídeo)

About 1,400 Greeks settle down every month in Germany, as they flee from the crisis. "Nice beaches and blue skies are not enough", says Panagiotis Andrianessis, recently settled in Berlin with wife and 12 y.o. son...

Font/Fuente/Source: Berliner Zeitung
Publicat a/Publicado en/Published in: www.facebook.com/itineri.de

Inmersión burrística

2011-09-15T12:44:00.000+02:00

Recibo la nota de prensa de la inauguración en Alemania de la exposición de un pintor catalán, ya fallecido. Gracias. El problema es que la nota, que la envía (ojo al dato) la "Oficina cultural" de la Embajada de España en Berlín, ha cambiado el nombre propio del artista, Joan, por Juán, así, traducido, con tilde y con dos cojones. Mientras tanto, desde España tocando los huevos con la inmersión linguística...

(Para agrandar, clicar en la imagen con el botón derecho)

Pinten bastos

2011-09-12T16:31:00.000+02:00

S'ha acabat el bròquil, fine, the end, se acabó lo que se daba. Durant dècades no hem viscut, hem somiat. De sobte ens hem despertat i ens n'adonem, amb un grau més d'horror cada dia que passa, que mentre somiàvem que era possible un món de llibertat, de justícia i d'igualtat, la realitat circulava en direcció radicalment contrària. Només cal passejar avui, aquest dilluns 12 de setembre, per qualsevol mitjà informatiu:

Un mort i tres ferits a França arran d'una explosió en un cementiri nuclear (www.324.cat) Sense sostre per la crisi - Augmenta la pobresa a Grècia (www.tagesschau.de) El CAC 40 es desploma, els valors bancaris s'enfonsen (www.lemonde.fr)

La indignació és general i generalitzada, anem directes al precipici. L'anomenada "gent del carrer" ho veu: ens aixequen la camisa de mala manera. Berlusconi pot follar-se nenes menors d'edat... aaah, ell és primer ministre i té immunitat, què us pensàveu, carallots, que legislariem en contra dels nostres interessos? Comissions, favors entre amics, tu m'autoritzes a construir un hotelet, jo et regalo un cotxet, res, un caprici de 50.000 eurus (que a mi em va regalar un politiquet d'un altre ajuntament, en un trapi que ens vam muntar no fa gaire), ...

La indignació és general i generalitzada, i no n'hi ha per menys. "Grècia no ha fet els deures!", diuen. Els grecs pagaran més impostos. Ara, un de nou creat especialment per a l'ocasió: 4,00 eurus/m² sobre les propietats. Tu, grec "del carrer", que has estat currant anys -quan has tingut feina, esclar-, pagant els teus impostos religiosament perquè sinó et vénen a buscar (tu no ets primer ministre, tu ets un putu grec "del carrer", xaval, o et creies que la immunitat es pot atorgar a tothom, atontat?), ... tu, ara pagaràs extra 4€/m² del pis la hipoteca del qual encara estàs pagant. Home, que no ho veus, que "Grècia" se'n va a pastar fang, sinó?

Canvieu grec per català, espanyol, rus o fins i tot alemany, que també n'hi ha, allà, d'indignats. "Espanya" va malament, fatal. El PP culpa els sociates del desastre, el PSOE apunta contra les polítiques neoliberals que, anys enrere, va impulsar el gran imbècil dels peus d'or. Això sí, l'atur no afecta ni als uns ni als altres. A ells no, ells tenen els seus amics, les seves cosetes per anar fent, i quan no mani l'un se'l nomenarà president de la Comissió per a l'Avaluació de l'Estat de la Nació donada la Crisi (la CAENC), amb un sou vitalici que dobla tot el que tú, grec "del carrer" (ai, no, calla, que ara érem a... Espanya? a Alemanya? ... on érem?) ... tot el que tú guanyaràs en ta puta vida. I a sobre, si tens feina, aguantant un cap imbècil, potser indignat com tú, i amargat, però com sóc el teu cap o calles o et foto al carrer, pringat; en trobaré 50.000 que volen la teva feina, pallús. Calla i menja-me-la, pringat!

Menja i ves pagant impostos, i deixa'ns a nosaltres que decidim què fer-ne, dels teus diners. Mira, per començar muntarem una indústria armamentística que t'hi cagues. Fabricarem tancs amb uns canons que disparen a velocitat ultrasònica, fusells d'assalt (i de contrassalt, perquè clar, si ens ataquen amb el que els venem, bé ens haurem de defensar, no?) Genial, així donarem feina! Calla calla, que estic inspirat i m'estan venint més idees: muntem una fàbrica per fer vies, llavors les estenem per tot l'estat i quan estiguin esteses, posem-hi trens, d'aquests que van tan de pressa que no hi podrà pujar ningú però serà súper guai, tindrem més trens que tot el món mundial junt! Ei, apaga el micro, sobretot... *i tranquil, que de diners per tot això en tenim de sobra, no veus com paguen impostos, aquests gilipolles?*

La indignació és general i generalitzada, anem directes al precipici... i no n'hi ha per menys. No hi ha diners per educar tothom, ni tampoc per curar tots els malalts. Si tens calers, pos mira, t'apanyes una mútua privada i tira milles, però si no en tens doncs no et queixis, cony de queixós, bé que pots agafar el tren aquest que va tan de pressa i visitar Albacete, que és molt bonic (*pst, Pepe, la de Albacete aún aguanta, no?*)

A mi no em fa gràcia.

2011-09-10T13:01:00.002+02:00

Això només passa un cop cada 22 anys, poca broma!
En vida vostra,
10.09.1967

Oops...
10.09.2011
Ara sí ;)

ps: recordeu allò de la 1.TBfC, oi? El pollastre que vam muntar a Berlín una colla de blocaires, el novembre de 2010? La màgia d'aleshores continua, i uns quants dels "berlinesos" s'han empescat una vídeofelicitació que... en fi, no tinc paraules, sou de les millors coses que m'han passat en els últims anys, i ho dic així perquè així ho sento. Moltes, moltíssimes gràcies, berlinesos!! :))

Ja fa dies que dura la broma

2011-09-09T15:44:00.000+02:00

Va començar a finals d'agost, ja deu fer uns quinze dies. Volia entrar al gestor de l'In varietate concordia per la via habitual, això és, clicant sobre la B (logo de Blogger), a la part superior esquerra de la pantalla. En fer-ho, aquesta va ser la imatge que es va obrir:

D'aleshores ençà el problema no s'ha solucionat. No m'hi havia trobat mai, no sé si sóc l'únic a qui li passa, tampoc no sé si l'empresa ho arreglarà ni si algú de vosaltres, amables lectors, té idea de com superar aquest problema. Òbviament, al gestor hi acabo entrant -si no, no seria aquí ara, però ho faig per la porta lateral, gairebé d'amagatotis: clico sobre el símbol d'edició d'un dels posts publicats (el llapis que apareix a la part inferior) i accedeixo a les entranyes del blog. Tot i això, si algú sap com arreglar el problema, agrairé molt la informació. Gràcies!

L'infern d'alabastre

2011-09-03T23:42:00.000+02:00

This is a review of a book to recommend... although so far published only in Catalan. "L'infern d'alabastre" ("A hell of alabaster"), written by Jordi Santasusagna, takes places within a short period of time in the town of Cardona, some 100 km away from Barcelona...

Infern: m 1 HIST REL 1 [ sovint en pl ] Nom que diverses religions, en
llur estadi primitiu, aplicaven al lloc on sojornaven els morts.
Alabastre: m 1 MINERAL 1 Varietat de guix en forma d'agregat finament
granat, compacte i translúcid.

L'infern és un lloc físic o un estat d'ànim? Cardona, avui tot i que les arrels es perden en la memòria del temps. Una marededéu, l'Església, un procés electoral, corrupció. Algú no hi és tot, algú pateix, algú plora i algú riu, però res no és per sempre, normalment.

M'agraden les històries històriques, les lletres que m'expliquen l'avui des de l'ahir. No m'agrada que juguin amb mi, però m'agraden els jocs. No sóc religiós però m'agraden les esglésies. M'agrada l'infern. Ep, aquest.

Trobada esbelta modernista de 35 metres

2011-08-30T20:38:00.002+02:00

Should you ever feel like visiting a wonderful county in Catalonia, do not miss l'Empordà and one of it's most beautiful towns: Palafrugell. There you may want to visit the Water Tank: built up in the early 20^th century, it was restored in the recent years. Now you can climb up its 182 steps and, from the top of it, some 35 metres high, get a wonderful view over the region!

Palafrugell és a l'Empordà. A l'Empordanet, per ser exactes i justos, i rememorant el cronista Pla, local i global. És la capital oficiosa de la Costa Brava (que algú gosi dir-me una altra cosa!) i una vila per mi molt especial. Si B i B són les meves dues ciutats, "Pala" és la meva vila: fa més de trenta anys que campo per aquestes terres!

En els últims temps, moltes coses han canviat a Palafrugell. Una d'elles ha estat la reconversió de naus industrials en espais per a la cultura. Una antiga fàbrica de suro, al bell mig de la vila, acull des de fa pocs anys una de les seus de la Fundació Vila Casas; l'Espai d'Art Contemporani Can Mario dedica més de 2.000 m² a la seva col.lecció d'escultura. Al davant de l'edifici, presidint la plaça central i, gairebé, tot Palafrugell, el Dipòsit d'Aigua.

Construït a començaments del segle XX per abastir d'aigua la fàbrica, en uns temps en què les canalitzacions palafrugellenques no estaven en condicions de garantir-ne la distribució, va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2000. Posteriorment, el dipòsit va ser objecte de rehabilitació i avui dia és la punta de llança, per dir-ho d'alguna manera, del Centre d'interpretació que n'explica la història, del mateix dipòsit i de tota la fàbrica. I d'una part de Palafrugell, de fet.

Aquests dies, aprofitant la meva curta estada empordanenca, que malauradament s'acaba aviat, l'he anada a visitar. Un luxe, aprendre de les explicacions del Centre d'interpretació, i un luxe gaudir d'unes vistes sobre Palafrugell, i bona part de l'Empordanet, que bé valen una visita. Si mai passeu per l'Empordà, atureu-vos a la vila d'en Pla i feu-vos un favor: pugeu els 182 graons del dipòsit; us esperen Palafrugell als peus i, a banda i banda, el Montgrí i la nostra Mediterrània!

Roda el món...

2011-08-28T19:13:00.000+02:00

Vacation

Aquest és un post fet pensant en aquells que aquest diumenge acabeu una etapa. Ànims, penseu que algú ha de tirar el país endavant i l'honor és vostre!

Sopa de Barça

2011-08-25T12:10:00.000+02:00

This is a letter I just send to a newspaper, with regards the relation between the Catalan public television, TV3, and football. These days, the main news programme of the station, which is usually broadcasted at 9PM, is suffering from a crazy excess of football: matches and also today's Champions League draw are moving away the programme from the schedule listing :(

Aterrat a Catalunya per passar-hi les vacances amb família i amics, em trobo el primer dia que no puc veure el TN de TV3. A les 20.55h poso el televisor i, sorpresa, futbol. Tenia entès, i constato que així és, que "La nostra" disposa del canal Esports3, entenc que creat amb la intenció d'emetre-hi... esports. Curiós, però: futbol a TV3, fins i tot fent saltar el TN de la graella, mentre el canal d'esports emet balls de saló, que suposo que també es poden considerar pràctica esportiva.

Dilluns va ser el Barça, divendres 26 torna a jugar el Barça. Es veu que el partit de divendres el tornen a donar per TV3, que el TN tornarà a saltar de la graella mentre, potser, Esports3 oferirà... el sorteig de la loteria?

Des del meu país de residència, Alemanya, vaig veure per internet el TN del mateix dia que l'arxifamós Cesc aterrava a Catalunya. "Cesc ja ha arribat", obria l'informatiu. Perdoneu i espero que ningú em consideri un traidor a la pàtria, però... ¿podria ser que tot plegat s'hagués sortit de mare? Acabaré desitjant que el Barça, que també és el meu equip, perdi.

Ferran P. i A.

Fins aquí la carta que he enviat a un diari. Al que vaig escriure ahir s'hi han d'afegir dues coses: dimecres 24 hi va tornar a haver futbol i el TN va tornar a saltar de la graella. Aquest cop no va ser pel Barça sino per un partit entre un equip italià i un d'anglès. I encara més panem et circenses: avui, dijous 25, el TN vespre no saltara de la graella però TV3 dedicarà tres hores de la tarda a un especial sobre el sorteig de la Champions... que també s'emetrà per Esports3.

Estic al.lucinat, cabrejat i, fins i tot, indispost. Que la televisió pública perdi el nord d'aquesta manera, no és normal.

Duros a quatre pessetes

2011-08-20T08:29:00.003+02:00

You might have heard of Fascinating Aïda. Or maybe not. In any case, do not miss their performance below; you will find it a very funny one... unless you usually fly with a low-cost company!

Encara són dies d'anar amunt i avall, de desconnectar de la rutina. No poca gent tria les anomenades low cost, com a mitjà per traslladar-se on sigui que faci aquesta i altres pauses. Anys enrere em semblaven una bona opció per viatjar ja que, per menys diners que les companyies tradicionals, et portaven al mateix lloc... més o menys (els aeroports base de les low cost són majoritàriament secundaris, allunyats dels punts de més interès). En tot cas, pagues menys... en teoria.

Ja fa ben bé dos anys que vaig fer creu i ratlla amb les low cost: sumats al preu base tots els extres (maletes, assegurança, menjar i/o beguda a bord... el cost del transport públic, pel fet d'aterrar lluny del lloc de destinació), els avantatges no compensen en absolut. A mi no.

I no sóc l'únic, pel que sembla. Les Fascinating Aïda ofereixen una divertida mostra, un "editorial musicat", podriem dir, sobre què amaga una low cost darrere un preu a primer cop d'ull summament atractiu. Els subtítols ajudaran qui tingui problemes amb l'anglès. Llegint o sense llegir, prepareu-vos per riure... si no és que sou habituals de les low!

ps: l'Assumpta adjunta en el seu comentari aquest altre vídeo que podeu veure aquí sota. No us el perdeu, és molt bo! (mode continuem amb continguts de vacances encara activat)

Skype song (actualització)

2011-08-17T11:22:00.002+02:00

No comments about the quality of the song, in terms of music. In any case, kind of original to create a song about Skype, don't you agree?

Actualització de l'actualització

Primer va ser Skype, després Facebook i ara, novament esperonat per la blocaire reussenca... ara arriba el moment dels blogs. És clar que ningú no podrà dir que no hi ha una música per a cada activitat a la xarxa!

Actualització

No és culpa meva sinó inspiració de l'Assumpta. M'ha reptat a trobar un vídeo similar al d'Skype... però apuntant a Facebook. Naturalment, el cronista berlinès l'ha trobat, huhu... (ps: seguim en mode estiu, "de vacances". Què? no preferirieu pas que parlés del 20N, en ple agost, no?)

Sobre la qualitat del tema, en termes musicals (i també de posada en escena), no en diré una paraula. En tot cas, original sí és, dedicar una cançó a Skype...
Ho sé, ho sé, el nivell del post és com per expulsar-me dels c@ts sense dret a tornar-hi a ser mai més. Preneu-vos-el com si fos una notícia del "De vacances" aquell, que amenitza (o amenitzava?) els TN de TV3 ;)

ps: amb il.lusió, ànims i força pels qui aquest vespre se us acaba el xollo. Feliç rentrée a la feina!

15.8 23.27

Niemand hat die Absicht eine Mauer zu errichten

2011-08-14T09:39:00.001+02:00

En castellano, aquí. In English, here. Original en català, a itineri.de

El que va passar a Berlín diumenge 13 d'agost de 1961 és prou conegut: de matinada, el govern de la República Democràtica Alemanya (RDA) iniciava una operació que sorprendria als berlinesos d'un i altre costat, tant aquells sota administració germano-oriental com als més de dos milions de ciutadans de la República Federal (RFA). Literalment de la nit al dia, uns i altres van topar amb una nova realitat, l'inici del que poc després esdevindria el Mur de Berlín.

El que no tothom sap és que l'eventual construcció d'aquell futur Mur, en un primer moment consistent en el bloqueig de línies de metro i accessos vials entre Berlín Oriental i Occidental, havia estat negat pel màxim dirigent de la RDA, Walter Ulbricht, només dos mesos abans del 13 d'agost. En una roda de premsa amb nombrosos corresponsals internacionals, la periodista de la República Federal Annamarie Doherr preguntava a Ulbricht:

"Bedeutet die Bildung einer Freien Stadt Ihrer Meinung nach, dass die Staatsgrenze am Brandenburger Tor errichtet wird? Und sind Sie entschlossen, dieser Tatsache mit allen Konsequenzen Rechnung zu tragen?" (en català: "Segons vostè, significa la 'formació d'una ciutat lliure' que s'aixecarà una frontera a la Porta de Brandenburg? Estan decidits a tirar endavant amb totes les conseqüències?").

La resposta d'Ulbricht era significativa, perquè malgrat que ningú havia mencionat la paraula "mur", ell ho feia, per primer cop en aquest contexte:

"Ich verstehe Ihre Frage so, dass es Menschen in Westdeutschland gibt, die wünschen, dass wir die Bauarbeiter der Hauptstadt der DDR dazu mobilisieren, eine Mauer aufzurichten. Mir ist nicht bekannt, dass eine solche Absicht besteht. Die Bauarbeiter unserer Hauptstadt beschäftigen sich hauptsächlich mit Wohnungsbau, und ihre Arbeitskraft wird dafür voll eingesetzt. Niemand hat die Absicht, eine Mauer zu errichten!" (en català: "Per la seva pregunta interpreto que hi ha persones, a l'Alemanya Occidental, que voldrien que els treballadors de la construcció de la RDA s'ocupessin de la construcció d'un mur. No tinc constància que hi hagi aquesta intenció. Els treballadors de la nostra capital s'encarreguen principalment de fer habitatges, la seva mà d'obra s'emplea en aquesta tasca. Ningú té la intenció d'aixecar un mur!").

Final feliç d'una història de divisió

Si es pot dir que, d'alguna manera, el Mur de Berlín va començar amb una roda de premsa, no és menys cert que va caure de la mateixa forma. En aquesta ocasió no seria, però, el màxim representant de la RDA qui la protagonitzaria, sinó un alt càrrec del Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED). Günter Schabowski anunciava, a mitja tarda del 9 de novembre de 1989, que "amb caràcter immediat" els ciutadans de l'Alemanya comunista podien sortir del país. El Mur s'esquedava, per sempre, aquella mateixa nit. La televisió de la RFA informava a bastament, en directe des de diversos punts fronterers dins de Berlín, del que s'esdevenia en aquelles primeres hores desconcertants. Era, sense dubte, una altra data per a la història.

Passeu, passeu

2011-08-11T19:14:00.000+02:00

Passeu, passeu i poseu-vos còmodes, sou a casa. Sí, sí, és veritat, costa de reconèixer, eh? Deu n'hi do les obres que hi hem fet, tu! La inversió que ens ha suposat... Però trobem que paga la pena, ja veureu, ja!

Oh, i tant que sí: ha estat una feinada però el resultat ens encanta! Agafeu, agafeu alguna cosa, i mentre mengeu us portem a veure la casa. Endavant!

Ja ho veieu, quins canvis, eh? I això que en principi només havia de ser un repintat en una de les habitacions, la de la capçalera; però mira, tu, un s'engresca i s'engresca... Va, ja que tenim pintura de sobra, podriem... au, sí, fem una repassada també a la sala dels links d'altres blogs. Ei, i posem-hi ordre ja que hi som! És que mira, fixa-t'hi: hi ha "posts" de melmelada caducats de fa mesos i mesos! Ara que... quina llàstima llençar-los, oi? perque mira que ens agradaven. Hmm... escolta, saps què? fem-los un espaiet per ells, d'acord? Res, mira, molt senzill: aixequem un envà en aquesta sala, que és prou gran, i hi posem els "posts" de melmelada que ja no estan actualitzats, d'acord? Així ens els podem anar mirant, ni que sigui...

I de la biblioteca què en fem? perquè llibres no, però per diaris, televisions i ràdios no serà, eh?

Hmm... ja està, ja ho tinc: posem-la al passadís de la dreta, i així el de l'esquerra el podem dedicar exclusivament als "posts" de confitura que consumim cada dia. No ho trobes bona idea?? Passadís de l'esquerra pels "posts" de confitura, passadís de la dreta per l'enorme biblioteca de la premsa i pels "posts" de melmelada caducats. Perfecte, tot ben endreçat!!

Faltarà l'habitació del fons, la que queda al pis de baix de tot...

Ei, ja ho tinc, ja ho tinc, a veure què et sembla! És un espai enorme, que a més no té fons, el podem ampliar, i ampliar, i seguir ampliant sempre que ho vulguem, oi? Doncs... perquè no hi fem un parell d'habitacions pels convidats?

I tant, molt bona pensada! Tots els qui vulgueu quedar-vos-hi, teniu lloc a casa nostra, ho veieu? :-))

Què, què hi dieu? Us sembla que us hi trobareu bé? Que sapigueu que tot això ho hem fet per vosaltres, eh? Sííí, sí sí sí, iii tant! Al cap i a la fi, si no l'ha de veure ningú, casa teva, perquè escarrassar-se a mirar de tenir-la maca? Res, nois i noies, disfruteu-la tant com naltros i ja ho sabeu, sempre que vulgueu, festa grossa. Sigueu benvinguts!

La imatge misteriosa

2011-08-10T21:45:00.000+02:00

Era pràcticament (pràcticament?) impossible d'endevinar, però tot i així la Rits s'ha atrevit i ho ha provat. La imatge que fins ara ha estat capçalera de l'IVC estava extreta d'aquí:

Voilà: les bastides gràcies a les quals, fins no fa gaire segons tinc entès, s'ha continuat construït la meva molt admirada Sagrada Família de Barcelona (dic fins no fa gaire perque em sembla que les bastides ja no hi són). Arran aquest post de fa gairebé tres anys, em va venir la idea d'utilitzar la imatge pel blog.

Per cert, ara que hi penso, fa massa que no entro al temple, tres anys menys un mes exactament. Serà qüestió de tornar-hi aviat!

SOS

2011-08-10T10:46:00.001+02:00

I need help, that's the reason for this SOS above :) It's actually nothing too bad: I would like the image on top of the blog to be longer than it is... but have no clue how to manage it. I guess it has to do with the template I am currently using, though...

Auxili! Necessito ajuda! SOS! (per cert, ja que hi estem posats, llegeixo a la Viqui que aquest codi, SOS, acaba de fer els 100 anys, i que va néixer a... Berlín oh yeah. Curiosament, l'article a la Viqui és disponible en moltes llengües... però no en alemany. Gagu gagu, no? obro parèntesi interior Tampoc en català :-( tanco parèntesi interior).

En fi, que ja m'estic embolicant... Necessito auxili tècnic. Veureu: me n'he adonat que els colors que fins ara tenia l'IVC (que no és Iniciativa per una Verda Catalunya, sinó In varietate concordia) eren massa foscos: fosc el fons, aquell fons al.lilat que ja no hi és, i també fosca la que fins ara ha estat imatge de capçalera, aquesta:

Per cert, obro un altre parèntesi: alguna idea de què caram és, aquest fons? Això no és un concurs com el de l'Assumpta, eh?, aquí no hi ha premi, hehe. Tanco parèntesi.

Total, que segurament faré alguna prova més, així que no doni ningú per definitiu el fons que veieu en aquests moments, com tampoc la imatge de capçalera. El SOS inicial és perquè... aitx, és que em fa vergonya... és que... bé, mira, és que voldria tenir una imatge de capçalera que anés de banda a banda de la pantalla, ampla com és ella, i no aquesta cosa esmirriada que ocupa només la part central. I no sé com ho he de fer! He de canviar la plantilla, per aconseguir-ho? Si és així me n'oblido, no tinc ganes de tornar a remenar plantilles. O és una qüestió del "pes" de la foto? O... ahrg!, una ànima que m'ho sàpiga explicar, bitte, bitte?

Gràcies, estimats i -ades, en tot cas, tant si ho sabeu com si no (però si ho sabeu, millor ;)

Gràcies

2011-08-09T18:34:00.001+02:00

Es de bien nacido ser agradecido, diuen els castellans no sense raó: gràcies doncs als qui heu votat l'In varietate concordia perquè sigui un dels nominats als cats... malgrat tenir el blog més aviat aparcat, aquests últims no pocs mesos.

Dit això, aprofito l'avinentesa per confessar-me: em costa competir en un certàmen com els cats. Rebre un premi sempre fa il.lusió, vaja, si més no a mi; és un reconeixement, en aquest cas, a la feina que hi ha darrera d'una pantalla i un teclat, triant temes per comentar, esforçant-se per fer-los entenedors als lectors... Sí, els premis m'agraden. El que em costa, en el cas dels cats, és que la majoria de concurrents són amics, virtuals o presencials però amics! L'any passat ja em vaig endur una alegria, a cats gràcies, però de la mateixa manera que em costa triar entre els meus habituals, precisament perquè per això ho són, em costa celebrar un reconeixement que implica que un amic, virtual o presencial, deixa de tenir.

Total, que m'estic enrotllant com una persiana però que el missatge central d'aquesta confessió és: gràcies, gràcies, gràcies. Pel que fa a l'In varietate concordia, el premi ja l'hem rebut. Gràcies!

PS: no haviem quedat que blog s'escriu amb "g"? ;)

Justícia i estat de dret

2011-08-07T12:09:00.006+02:00

Justice and state of law, here - Justicia y estado de derecho, aquí - Article original publicat a itineri.de

La notícia ha provocat un terrabastall a Alemanya: l’assassí d’un nen d’11 anys rebrà una indemnització per haver estat amenaçat per la policia.

Magnus Gäfgen, aleshores estudiant de dret, va segrestar Jakob el setembre de 2002. Als pares els va exigir un rescat que la família va pagar 48 hores després. Gäfgen va ser detingut l’endemà del cobrament, però no va dir on tenia en Jakob. Per mirar de fer-lo confessar, el comissari Wolfgang Daschner el va amenaçar de torturar-lo. L’estratègia va fer efecte: Gäfgen va portar la policia al lloc… on havia enterrat el cadàver del nen. L’havia escanyat el mateix dia del segrest.

Després que fos condemnat a cadena perpètua, l’advocat de Gäfgen va presentar una demanda, per amenaça de tortures, davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. La sentència s’ha fet pública dijous 4 d’agost: es condemna l’Estat a pagar una indemnització de 3.000,00 euros a l’assassí confés d’en Jakob. El jutge ha explicat la seva decisió perquè “no es pot privar ningú de la dignitat humana, ni tan sols en situacions extremes”. Aquest seria un principi fonamental de l’estat de dret, ha puntualitzat. Gäfgen, per la seva banda, ha declarat que l’havia traumatitzat que la policia l’amenacés.

El debat, no cal dir-ho, és a tots els mitjans: hi ha límits als drets de les persones? És moralment acceptable que l’assassí d’un nen d’11 anys rebi una indemnització per les amenaces que va rebre perque confessés?

El següent reportatge, que forma part de la sèrie documental “Die großen Kriminalfälle” (“Els grans casos criminals”), relata el cas a data 1 de desembre de 2008: