... you know the path in front of you is way shorter than the one you have already walked - that's called life and it's ok :-) And so I started changing some things at a faster pace: why get stuck in the horrible comfort zone? Why not move one, or two, or as many steps ahead you feel like, and „go for it“?
Definitely ...
"I don't want to wait anymore I'm tired of looking for answers, take me to some place where there's music and there's laughter. I don't know if I'm scared of dying but I'm scared of living too fast, too slow; regret, remorse, hold on, oh no I've got to go. There’s no starting over, no new beginnings, time races on and you've just gotta keep on keeping on. Gotta keep on going, looking straight out on the road, can't worry about what's behind you or what's coming for you further up the road.
I try not to hold on to what is gone, I try to do right what is wrong, I try to keep on keeping on. Yeah I just keep on keeping on!
I hear a voice calling, calling out for me. These shackles I've made in an attempt to be free, be it for reason, be it for love, I won't take the easy road.
I've woken up in a hotel room, my worries as big as the moon having no idea who or what or where I am. Something good comes with the bad. A song's never just sad; there's hope, there's a silver lining.
Show me my silver lining, show me my silver lining.
Show me my silver lining, I try to keep on keeping on..." (let's turn our worlds upside down, baby!)
Aquest cop en anglès, ja sabeu com soc per a aquestes coses. El vídeo em fascina, em fascina tant que me'l miro tot sovint i, com el protagonista, volo. Volo cap a llocs on he estat i cap a llocs encara per descobrir, volo per la segona meitat del meu segle de vida —hi vaig entrar el setembre passat—, i volo cap a tot arreu on la imaginació i el cor em vulguin portar. Au va, som-hi doncs? Som-hi!
Una abraçada per a tots.
Per un 2018 havanero
Ni temps he tingut de desitjar-vos un bon any, un 2018 que personalment ens ompli més que no pas el seu predecessor i col·lectivament ens reporti pau i república ♥
Us ho desitjo des de l'Havana. No la geogràfica, encara no, sinó des d'aquesta Havana que sona tan i tan bé, no trobeu? A més, no sé a vosaltres però a mi Havana em fa pensar en malecón i en vespres davant del mar, en riures i somriures, en trobades robades a una agenda que, allà, sembla que hagi de passar més a poc a poc, que doni temps a gaudir-la més que no pas a la nostra histeritzada Europa.
Una abraçada!
Us ho desitjo des de l'Havana. No la geogràfica, encara no, sinó des d'aquesta Havana que sona tan i tan bé, no trobeu? A més, no sé a vosaltres però a mi Havana em fa pensar en malecón i en vespres davant del mar, en riures i somriures, en trobades robades a una agenda que, allà, sembla que hagi de passar més a poc a poc, que doni temps a gaudir-la més que no pas a la nostra histeritzada Europa.
Una abraçada!
Si me pagaran por ello...
... haría un trabajo de arqueología, listando uno a uno todos los momentos que nos han traído hasta un Parlament con mayoría independentista y buena parte de la sociedad catalana con esa misma aspiración. La lista sería infinita.
Como no es el caso, que lo busque quién quiera entender qué ha pasado desde marzo de 2000 (mayoría absoluta del PP) y sobre todo desde aquel Estatut que el Parlament aprobó, la ciudadanía ratificó en referéndum, el PP acosó y el Constitucional decapitó, ante la mirada atónita de un pueblo que no entendía nada... y que empezó a entenderlo todo.
Las imágenes de millones (4, dicen) de españoles, animados por el PP, recogiendo firmas contra aquel Estatut hieren sólo de recordarlas, como hieren las de Alfonso Guerra y su auditorio riendo al explicar el ex vicepresidente español cómo se habían "cepillado" el Estatut. ¿La política española está llena de irresponsables? Pues qué le vamos a hacer.
Yo no nací independentista, menos aún gente "de orden" de la generación de mis padres, gente que jamás hasta Aznar y el Estatut había siquiera considerado la independencia. Se podrá insultar a los independentistas con los más diversos epítetos, pero yo lo tengo claro: hemos llegado hasta aquí por la estupidez demostrada por políticos españoles y por el papel repugnante jugado por buena parte del periodismo patrio.
Para mí España, tal como la conocemos, es un proyecto muerto. En mi opinión, lo mejor que les puede pasar a los españoles es que un terremoto (es una metáfora) se cargue todas esas estructuras putrefactas que sostienen en falso un edificio que supura aluminosis por los cuatro costados.
Como no es el caso, que lo busque quién quiera entender qué ha pasado desde marzo de 2000 (mayoría absoluta del PP) y sobre todo desde aquel Estatut que el Parlament aprobó, la ciudadanía ratificó en referéndum, el PP acosó y el Constitucional decapitó, ante la mirada atónita de un pueblo que no entendía nada... y que empezó a entenderlo todo.
Las imágenes de millones (4, dicen) de españoles, animados por el PP, recogiendo firmas contra aquel Estatut hieren sólo de recordarlas, como hieren las de Alfonso Guerra y su auditorio riendo al explicar el ex vicepresidente español cómo se habían "cepillado" el Estatut. ¿La política española está llena de irresponsables? Pues qué le vamos a hacer.
Yo no nací independentista, menos aún gente "de orden" de la generación de mis padres, gente que jamás hasta Aznar y el Estatut había siquiera considerado la independencia. Se podrá insultar a los independentistas con los más diversos epítetos, pero yo lo tengo claro: hemos llegado hasta aquí por la estupidez demostrada por políticos españoles y por el papel repugnante jugado por buena parte del periodismo patrio.
Para mí España, tal como la conocemos, es un proyecto muerto. En mi opinión, lo mejor que les puede pasar a los españoles es que un terremoto (es una metáfora) se cargue todas esas estructuras putrefactas que sostienen en falso un edificio que supura aluminosis por los cuatro costados.
Veig ben poques pel·lícules
... i no segueixo cap sèrie (excepte Tatort, que no és d'eixe món). En veig ben poques perque hi ha tantes vides fascinants que no em cal ficció.
Et poden perseguir els teus enemics i els teus "amics" alhora? I tant. La vida de Monzón és plena d'elements que Hollywood s'esforça a combinar per fer pel·lícules que no resulten ni la meitat d'apassionants: ideals, coherència, amistats i traïcions, (des)amor, i una capacitat innata d'adaptació al medi ✌
Et poden perseguir els teus enemics i els teus "amics" alhora? I tant. La vida de Monzón és plena d'elements que Hollywood s'esforça a combinar per fer pel·lícules que no resulten ni la meitat d'apassionants: ideals, coherència, amistats i traïcions, (des)amor, i una capacitat innata d'adaptació al medi ✌
Ara m'hi poso, ...
... ara ho aparco, ara m'hi torno a posar i ara sí, Berlín radiografiat en (em diuen) 350 pàgines! Present, passat i pinzellades de futur d'aquesta gran ciutat; història i històries, cultura, urbanisme i política d'una urbs i d'un país que m'he fet meu ja fa molts anys.
PS: Tanco una carpeta (un carpetón!) i em vénen ganes d'obrir-ne de noves. Em faig més por que una pedregada 😜
PS: Tanco una carpeta (un carpetón!) i em vénen ganes d'obrir-ne de noves. Em faig més por que una pedregada 😜
En Mark
Poca cosa em va caldre llegir per sospitar que aquell tipus, gurú de part de l'independentisme, era un imbècil integral. Tant pel fons com per les formes dels seus escrits. Signava Mark Serra i ha resultat que aquella sospita era fundada.
No és només que faci trampes, ell, tot un 'referent': és que no té ni la capacitat d'abaixar el cap quan l'han enganxat amb els pixats al ventre. La supèrbia ja ho fa, això. En un intent desesperat per espolsar-se responsabilitats del damunt, avui ha publicat un post lamentable al seu facebook; després s'ha dedicat a anar esborrant tots els comentaris que no eren del seu gust, entre els quals el meu (i tot seguit m'ha bloquejat).
Mark Serra Parés mk_whatever, fas mandreta :)
No és només que faci trampes, ell, tot un 'referent': és que no té ni la capacitat d'abaixar el cap quan l'han enganxat amb els pixats al ventre. La supèrbia ja ho fa, això. En un intent desesperat per espolsar-se responsabilitats del damunt, avui ha publicat un post lamentable al seu facebook; després s'ha dedicat a anar esborrant tots els comentaris que no eren del seu gust, entre els quals el meu (i tot seguit m'ha bloquejat).
Mark Serra Parés mk_whatever, fas mandreta :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)