At age 50 ...

... you know the path in front of you is way shorter than the one you have already walked - that's called life and it's ok :-) And so I started changing some things at a faster pace: why get stuck in the horrible comfort zone? Why not move one, or two, or as many steps ahead you feel like, and „go for it“?

Definitely ...

"I don't want to wait anymore I'm tired of looking for answers, take me to some place where there's music and there's laughter. I don't know if I'm scared of dying but I'm scared of living too fast, too slow; regret, remorse, hold on, oh no I've got to go. There’s no starting over, no new beginnings, time races on and you've just gotta keep on keeping on. Gotta keep on going, looking straight out on the road, can't worry about what's behind you or what's coming for you further up the road.

I try not to hold on to what is gone, I try to do right what is wrong, I try to keep on keeping on. Yeah I just keep on keeping on!

I hear a voice calling, calling out for me. These shackles I've made in an attempt to be free, be it for reason, be it for love, I won't take the easy road.

I've woken up in a hotel room, my worries as big as the moon having no idea who or what or where I am. Something good comes with the bad. A song's never just sad; there's hope, there's a silver lining.

Show me my silver lining, show me my silver lining. Show me my silver lining, I try to keep on keeping on..." (let's turn our worlds upside down, baby!)


Aquest cop en anglès, ja sabeu com soc per a aquestes coses. El vídeo em fascina, em fascina tant que me'l miro tot sovint i, com el protagonista, volo. Volo cap a llocs on he estat i cap a llocs encara per descobrir, volo per la segona meitat del meu segle de vida —hi vaig entrar el setembre passat—, i volo cap a tot arreu on la imaginació i el cor em vulguin portar. Au va, som-hi doncs? Som-hi!

Una abraçada per a tots.

9 comentaris:

Elfreelang ha dit...

que la segona meitat del segle que vius des de setembre et sigui venturosa

Carme Rosanas ha dit...

Per molts anys, Ferran!

Ja sé que és una bestiesa dir-hio perquè cadascú és cadascú i les seves circumstàncies, però la cinquantena ha estat la millor època de la meva vida... que tinguis una segona meitat de vida molt feliç!

Volar deu ser genial, però jo no m'hi he atrevit mai amb aquests aparells de volar...

Una abraçada de tornada., també per a tu!

Sergi ha dit...

L'escrit en anglès em semblava gairebé la lletra d'una cançó, t'has posat molt poètic, això de fer anys... malament. Va, que segur que tens mil projectes per tirar endavant, i encara tens molt temps per completar-los. A veure si ens els vas explicant! I per cert, no et tenia precisament per un paio que es queda en la seva zona de confort, em sembla que has fet força coses valentes en la teva primera meitat de segle també.

Anònim ha dit...

Felicitats! Per molts anys més puguis anar omplint el timeline del instagram de descripcions culturals

Garbí24 ha dit...

felicitats, jo quan els vaig fer vaig dir.....mira estem a la mitja part

Dafne ha dit...

Ferraaaaan, hem de quedar! Feliç dècada! M’encanta el vídeo, i volem ben alt! 🌹🌹

Ferran Porta ha dit...

Merci, Elfreelang. Que a tots ens regali moltes vivències per gaudir al màxim!

Carme, de fet la meva experiència vital va camí d'ensenyar-me que, com més gran, millor. Ep, sense comptar els metges xD No, seriosament, fer-se gran -al menys fins avui- per mi és una experiència fantàstica: fer camí ensenya molt. No tornaria enrere ni regalat. Una abraçada!

XeXu, tens raó, no soc massa de zones de comfort, no. I ara, traspassada la frontera (psicològica) dels cinquanta, m'ha agafat molt fort per un nou cop de volant. Us ho aniré explicant si m'hi acabo posant, i tant!

pons007 amen, company!

Joan Gasull, és ben bé aquesta, la sensació (i de fet no és massa així: la meitat la vem travessar amb els 40, ai ai ai, però vaja...) :-)

Dafne, segurament no t'ho creuràs però tinc Valls apuntat al front! De debò, hi penso sovint; el "problema" és que no paro massa quiet, però creu-me que espero un dia que puguem quedar! Mentrestant, i tant, volem ben, ben alt!! Un petó, guapa!

Joana ha dit...

Ja han passat uns mesos i segur que aquesta dècada et senta de meravella. una abraçada Ferran i que en compleixis molts més!!!!
Records també d'en Toni!

Ferran Porta ha dit...

Joana, quin gust llegir-te altre cop! Merci per passar per aquí i deixar el teu comentari, i gràcies per les felicitacions de l'aniversari que s'atansa! (el 10 de setembre). Una abraçada ben forta per a tots vosaltres!!